catàleg comú 2008

Passada la 10a edició de la FAB a Borriol, arriba un nou catàleg de la distribuïdora alternativa Comú. Donat que hem tingut problemes amb el servidor de la nostra web, hem pensat que potser no era tan mala idea retornar a la vella tradició dels catàlegs en paper. Aprofitant l’ocasió, ens ha semblat interessant acompanyar aquest catàleg de diferents informacions i reflexions que poden resultar de profit per les persones vinculades al món de l’edició i l’escena musical alternativa de les nostres comarques. Després del nostre recorregut com a col·lectiu, i davant el context actual al món de l’edició i el “rotllo” musical, ens agradaria obrir o contribuir a un debat, posar damunt la taula algunes qüestions d’importància -com a mínim per nosaltres- en això difús de l’escena alternativa.

D’igual manera, hem aprofitat aquests fulls per difondre l’actual campanya del Casal Popular de Castelló, així com per mostrar la nostra solidaritat i denunciar l’assetjament que està patint el portal Alasbarricadas.org. Per últim també hi trobareu lloc per l’expressió més poètica i rabiosa.

Entrant al catàleg, comentar-vos que hi trobareu un bon grapat de novetats interessants, entre d’elles les nostres darreres edicions dels Agraviats, Bakanal, Cólera, Contratempo, o Nativa, a les que mantenim la nostra idea de col·laborar, en la mesura de les nostres possibilitats, amb les bandes properes i compromeses de les nostres comarques. D’igual manera que ens agrada destacar les novetats sorgides d’altres distribuïdores alternatives, que des d’una filosofia anticomercial continuen traient interessants materials i de gran qualitat com els discos dels boníssims Visión Tunel, Kobayashi, Sonnov, Nko, o la sempre recomanable revista político-musical Tupa. I pel que respecta a la part de llibres, afegir que continuem disposant de les novetats de les nostres editorials referencials: Virus, Likiniano, Traficantes de sueños, Muturreko, Bajocero,... Sense oblidar l’entrada de novetats interessants com el llibre de Paideia: 25 años de educación libertaria, o les publicacions Ekintza zuzena o Diagonal. Per fer qualsevol comanda, demanar informació o el que siga, ja sabeu el procediment, ens envieu un correu electrònic a: districomu@hotmail.com Per últim, afegir que si voleu editar un disc (en CD o vinil) us podem ajudar i assessorar en l’edició: des de qüestions tècniques o de disseny al tema de la fàbrica. D’igual manera que si voleu editar un llibre o altra mena de publicació. Ja sabeu on estem.

·100% ANTIREPRESIVO. VVAA (CD), 2003. Recopilatori en suport als empresonats llibertaris de València. Hip-hop i electrònica política. Iclou pista de video. Recolza aquest projecte. 6 €.

·4 ELEMENTOS “Balas de realidad” (CD), 2005. Funky, rap i hardcore amb lírica combativa, en

castellà i euskera. Línia primers Habeas Corpus. 6 €. ·24/SIETE “Fuerza absoluta” (CD), 2005. Rap línia hardcore, amb 2 MCs, bases dures farcides de bombos i caixes. Hip-hop de carrer des d’Erandio. 6 €. ·24 IMPACTOS DE RABIA CONTRA LAS CARCELES. VVAA (CD), 2002. Recopilatori amb Sindrome de Stokolmo Puagh!, Sin Dios, Asto Pituak, MPB, ... 5 €. ·10 ANYS D’ATENEU LLIBERTARI D’IGUALADA (CD). Disc de suport a l’Ateneu Llibertari d’Igualada. Cançons en directe enregistrades al mateix centre social. Adestajo, Chicharrica, MCD, Directo al Gramo, Habeas Corpus, Kontrakorriente, Miseria i companyia, Petra de fenetra i Politoxicos, amb 3 o 4 temes per banda, fent un total de 28 cançons. 3 €. ·9 DE TRINKA “Seguirem endavant!” (CD), 2006. Punk jove des de Castelló, en català. 6 €. ·722 (CD), 2005. Hip-hop polític i amb actitud des de Madrid. 5 temes. 3 €. ·AGRAVIATS “Què més dóna?” (CD), 2001. Ska, reggae i rock des de Borriol. 5 €. ·AGRAVIATS “Mira endavant” (CD), 2007. Després d’un període de reflexió torna la banda Borriolenca per excel·lència. I ens presenta aquest nou maxi CD, a càrrec de Comú i Jamaican Memories, amb 6 temes on ens mostren una interessant evolució cap al rock o el funk, això sense oblidar els ritmes jamaicans que sempre els han caracteritzat. La banda de La Plana es defineix com un grup que fusiona rock i funk amb una forta base de ska. 5 €. ·ADIAPHORIA + CONSTANTE ZERO (EP), 2006. Hardcore-crust des de Velència, amb lletres interessants contra el treball. Xula presentació. “Niégate a bailar en la fiesta de la estupidez”. 3’50 €. ·ADRIFT “Austero” (EP), 2005. Emo-metal des de Madrid. Veus trencades, melodies brutes. En la línia de gent com Neurois, Isis, Sunno,... 3’50 €. ·AGONIZANTE REALIDAD + NOLIMETANGERE (LP), 2001. Dues bandes de Hardcore polític, tot i que des de “palos” diferents. Agonizante, des de València, més influenciats pel crusti, amb tocs “emo”.

Nolimetangere, de la Plana, més melòdics, línia El Corazón del sapo, etc. Inclou fanzine. 4’80 €. ·AHT ETA BESTE PROIEKTU TXIKITZAILEAK (CD), 2006. Recopilatori de 19 bandes basques contra el projecte del Tren d’Alta Velocitat. Benèfic. Bandes que hi participen: Kloratita, Pateando Porkeria, Korumbà, Izate, Inserta, Elfo Negro, Konter, Oliba Gorriak, JAN... 3 €. ·AIRE Y HUMO “Algo más que...” (CD), 2007. Hip-hop compromès, en recerca d’una nova visió de l’escena rapera més enllà dels estereotips i amb una actitud compromesa amb els col·lectius socials del seu barri. De Madrid i amb col·laboracions de luxe com la del reconegut NKO. 3 €. ·AJAKOPACO “Terrorismo es lo vuestro” (CD), 2002. Punk. Edita El Lokal. 2 €. ·ALBERT FISH “Strongly recomended” (CD), 2005. Punk-rock-oi! antifeixista des de Portugal.

Força i melodia, veus corejables al 100%. 7 €. ·ALLORARALAIGLESIA “1992·1996” (CD), 2003. Reedició en CD d’aquesta reconeguda i referencial banda valenciana, intimament lligada al Kasal Popular de València. Imprescindible per entendre el hardcore-punk polititzat de la meitat dels 90 a l’estat espanyol. 6 €. ·ALUMINOSIS “Agrorock” (CD), 2002. Agrorock en català. 6 €. ·ALUMINOSIS “Agrorock II “ (CD), 2005. El retorn. Inclou sorpresa. 8 €. ·ÁNGEL EL SUPER “Con la miel en los labios” (CD), 2005. Torna el de Vila-real, mostrant la seua vessant més íntima i personal. Disc de retorn del seu “exili currela” per Irlanda. Si et va agradar la seua maqueta, açò no et decebrà. Bona presentació en digipack. Recomanat. 6 €.

4 | catàleg 2007

·ANGELA CHANING + COJOBA “Maldito cielo rojo” (CD), 2007. Split compartit de dos

grups de hardcore ràpid, vitamínic, melòdic i carregat de contingut polític. Angela Chaning, amb música plena de canvis de ritme, línia Ignite; i Cojoba fent puritito hardcore-punk old school damb veu femenina (inclou temes recuperats de gravacions anteriors). 7 €. ·ANARCOPUNK CONTRA EL CAPITALISMO. VVAA (CD), 2003. Recopilatori punk-hardcore en suport als empresonats llibertaris de València; Zanussi, Mob, Obni, Kostra Nostra, Asto Pituak, Escuela De Odio, etc. 6 €. ·ANDANADA 7. “Palos y mala vida“ (CD), 2007. Reedició en CD, remasteritzada, del tercer disc d’aquesta mítica banda madrilenya, que fins ara només es trobava en vinil. 7 €. ·ANABASAN (CD), 2002. Emo-hardcore en euskera. 2 €. ·ANESTESIA “Terapia” (CD), 2006. Després d’una temps d’aturada i projectes paral·lels (Kuraia, 2Kate,... ) tornen els reconeguts Anestesia, amb la seua contundent i demolidora mescla de metall i hardcore en euskera; ritmes pesats i foscos. 11 €. ·ANTI-REGIMEN “Aún recuerdo” (CD), 2007. Reedició del disc del 1990 d’aquesta mítica banda de rock radikal basc. Punk dels vuitanta que inclou els 12 temes d’aquest disc descatalogatdisco i uns quants extres de temes en directe a Guipúscoa i Navarra, la demo “Caminando hacia la libertad” (1986), assaigs del 1984, etc. 7 €. ·ANTI-REGIMEN “Los años del kaos” (CD), 2007. Reedició d’una de les maquetes del 86 (enregistrada per Fermín Muguruza a l’època de Kortatu), altra inèdita del 90 i temes en directe. Punk, punk i molta mala llet. Tot un document d’una època ben singular. 7 €. ·ANTISOCIAL (CD), 2005. Editat pel Lokal de Barcelona, arriba aquest projecte de rock urbà i macarra, on trobem membres de reconegudes bandes com Cicatriz o Extremoduro. 5 €. ·ARIABASCIA “Mi ni vuglio pisa’!” (CD), 2007. Contra Records presenta aquesta banda sorgida dels moviments socials i independentistes de Sardenya, i que té el punt . Amb una afilada lírica punxant amb i destresa vocal, en llengua sarda; parlant de temes i problemàtiques tan reals i silenciades com els sentiments independentistes Sards, la defensa del territori, etc. En la línia de grups de combat-rock i ska italians com Banda Bassotti o altres de Gridalo Forte. 8 € ·ARPAVIEJAS “La paella” (CD), 2003. Rock editat per El Lokal, Barna. 1 euro. ·ARMAGEDON “A pike” (CD), 2001. Punk-rock des de Madrid. 2 €. ·ARREBATO MALATESTA “Zapata vive!” (CD), 2000. Punk-ska “zapatista” de Madrid. 3 €. ·ASKE “Izatearen bahina” (CD), 2003. Hardcore-metal euskaldun, amb veu melòdica. 6 €. ·ASTO PITUAK “Garrasiak Iluntasunean” (CD), 2007. 13 temes nous, més 7 que van sortir a diferents recopilatoris. Tornen per acomiadar-se una de les bandes punk navarres més respectables.

Inclou fanzine amb lletres i info. 4 €. ·ASTO PITUAK. “Un pequeño desliz de cómico” (CD), 2002. Anarkopunk amb majuscules.

Inclou fanzine amb lletres i info. 5 €. ·AUS ROTTEN “Recopilatori” (CD), 2003. 4 €. ·AVOID NOTES + HABITACIÓN 101 (CD), 2004. Hardcore potent i interessant des de Barcelona, de la mà del segell Oidos Sordos. 7 € ·BAKANAL “Tot per l’aire” (CD), 2007. Bakanal és un grup de la comarca del Camp del Túria, que després de deu anys ha aconseguit una formació estable i un repertori propi íntegrament en català.

Hardcore i metall, amb incursions a l’electrònica, el dub o ritmes orientals. Les referències van per una mescla de Kashbad, Kop o Sepultura amb incursions electròniques. Tot amb lletres de contingut social, reflexe de la situació social i ecològica valenciana. Tret sota llicència Creative Commons. 5 € ·BARRIOS. VVAA. (CD), 2003. Recopilatori de suport al periòdic de contrainfo “Barrios”. 6 €. ·BARULLO (CD), 2003. Patxanga, ska i festa des de València. 6 €. ·BASED ON A LIE “My daily close of hope” (CD), 2004. Sota els segells de TPZSHIT i A Date with Elvis, arriba aquesta potent proposta. Hardcore tècnic, demoledor, doble bombo, veus trencades i cridaneres, farcit de detalls. Excel·lent disseny en digipack. 8 €. ·B.B. BUX “Destellos” (CD), 2006. Projecte paral·lel, en pla cançó d’autor i intimista, d’un dels membres d’Arkanoid. Col·laboracions de gent de La Panda del oso. 3 €. distri comú | 5

·BIG HEAD DOWN “Psychophonies from nature” (CD), 2007. Hardcore potent des de Saragossa, amb actitud i llicència Creative Commons. 6 €. ·BANDA MUNIZIPALA (CD), 2003. Punk-rock des de Bilbo, en euskera. Edita DDT. 3 €. ·BOCA SEKA (CD), 2001. Punk des de Madrid. 2 €. ·CIZAÑA “Como está el patio” (CD), 2002. Combat-rock. 4 €. ·CÓLERA “Alguien siega vidas por mi” (CD), 2007. Segon disc d’aquesta banda valenciana íntimament lligada a la distribuïdora Soroll. Potent hardcore “metalero-stoner”, amb esquinçada veu femenina al front que ens deixen un sorprenent disc que supera gratament el primer. Una més que recomanable edició que ha estat girant darrerament per Alemanya amb Kobayashi. 5 €. ·CÓLERA (CD), 2005. Hardcore a dues veus (xic i xica) des de València. Recuperant l’herència polític-musical de bandes com Nocivo o Alloraralaiglesia, Colera suposa una honesta aportació al punk-hardcore amb missatge i explícit compromís. El seu primer disc. 5 €. ·CONTRABANDO DE IDEAS “El jardin de las flores ...” (CD), 2003. Funk, hardcore i rap polític des de Barna, vinculat als centres socials okupats. 5 €. ·CONTRATEMPO “BRJ Ska sounds” (CD), 2005. Música d’arrel jamaicana i d’influència jazzística, ben coneguda per les comarques castellonenques i valencianes a través dels concerts realitzats als darrers anys, la majoria d’ells fets en suport de diferents col·lectius socials de base: Casal Popular de Castelló, Festes alternatives de Borriol, Ateneu Llibertari de Castelló, Aplec dels Ports, L’Avanç, Maulets, etc. Un total de 10 temes, en català i anglès; cançons, des de les veus d’Irene i Borja, que caminen entre allò polític i personal, i on també podem destacar una interessant versió de Nina Simone a mode reconeixement d’aquesta veu compromesa amb els Black Panthers. De la mateixa forma, tampoc podem oblidar els seus temes instrumentals, com “NY City”, on es fan més paleses les seues influències del món del jazz. 6 €. ·CONTRATEMPO “Tropical rythms” (CD), 2006. Segon disc per la banda castellonenca, ara amb nova formació, endinsant-se més al “skinhead reggae”, en anglès, sonant més clàssics. 5 € ·CRASS “Recopilatorio” (CD), 2003. Tota una mítica banda anarcopunk. 4 €. ·CRIATURA “Gente sin fábricas” (CD), 2003. Hardcore, punk i crust amb la qualitat que caracteritza les bandes sortides de la factoria Mala Raza. Enregistrat als estudis del Caspas (El Corazón del Sapo, Nevergood, etc.). Ràbia, actitud, poesia, contundència,... Amb gent de Visión Tunel. Molt bons. 7 €. ·CRIATURA + POLITBURO (EP), 2007. Single compartit entre els de Saragossa i els de Laudio.

Criatura, presenten temes una mica més rockers; Politburo, es presenten amb un post-hardcore prou personal, utilitzant sintetitzadors i àcids missatges. 3,5 €. ·CO2 “La cultura del terror” (CD), 2004. Hardcore “a piñón”, power violence, en català i castellà, amb lletres ben àcides i amb bona actitud. En la línia de Zanussi o E-150. Cañita brava. 5 €. ·COP ON FIRE (LP), 2005. Primer treball d’aquesta incendiària banda de Punk&Crust de Barna. So brut Dispunk, lletres polítiques amb alguns tocs macarres. Presentació treballada i efectiva en blanc i negre. 7’50 €. ·CONTRA LAS CÁRCELES. VVAA (CD), 2005. Recopilatorio de suport a Creu Negra Anarquista.

Més de 20 temes inèdits per aquesta causa. Asto Pituak, Zurrapapos, Hachazo, Paso a Paso, Rebelión de Arena, Kelvinator, Reflector. Primates, Hardtura, Materia, Ficha 39, Zenka, Grupo de Riesgo, 100 perros, Malayerba, Insurgentes, Vandalizer, Bagauda, Zéner i Fact... Punk, hardcore, cançó d’autor, pop, folk, rap-core, electrònica... al servei de la crítica al sistema penitenciari. Cal recolzar açò. 7 €. ·CONTRA LA PRECARIEDAD. VVAA (CD), 2004. Doble CD recopilatori enregistrat en directe al tercer concert d’Andalucia Contra el Paro. Temes de La Polla, Des+karadas, Kaotiko, Reincidentes, Boikot, Rivolta i Insania. 7 €. ·DJVU “¿Ahora quien?” (CD), 2003. Des de l’Ateneu Popular de Vallcarca, Hardcore en la línia de RKL, Subterranean Kids, Samian ,... Disc que marca un punt d’inflexió al so de la banda, guanyant en contundència i compactació. La banda del Xavi-Cholb (Bateria d’Inadaptats i tècnic d’estudi d’un bon grapat de bandes catalanes de hardcore). 6 €. ·DDT·VVAA (CD), 2001. Recopilatori de la DDT amb Asto Pituak, Jan, MPB, etc. 3 €. ·DEADZIBEL “Ten Years After” (CD), 2001.Des d’Àustria, banda polititzada que practica un intens rock, mesclant hc, punk, stoner, metal... Stoner-rock antifeixista!. 3 €. ·DIFENACUM (CD), 2003. Grindcore a 2 veus. 20 cançons. 7 €.

6 | catàleg 2007

·DECIBELIOS REMAKE. (CD), 2005. Remake d’aquesta coneguda i representativa banda d’OI!,

per celebrar el 25è aniversari del seu primer concert. Amb algun membre de la formació original, i col·laboracions de gent com Carles d’Opció K95. Edita El Lokal. 7 €. ·DISIDENCIA + MALOS VICIOS (CD), 2001. Versions de grups valencians. 3 €. ·DESKARATS “Per la cara!” (CD), 2003. Ska festiu i reivindicatiu en català, molt ben elaborat, des de Girona. Acurada presentació en digipack. 10 €. ·DERROTA (CD/LP), 2007/2005. Nou projecte de gent de Zanussi. Veus distorsionades, Rock&Crust, referències a bandes com Social Distortion, Motörhead,... Inclou versió d’Eskorbuto. CD 5 € / LP 8 €. ·DISFACE (CD), 2006. Per fi, després d’un any d’espera, el disc pòstum d’aquesta banda de Barcelona, un enregistrament que havia de veure la llum com fos. Segurament el treball més “metal” de la banda, amb una impressionant qualitat de so i amb parts brutals i unes altres realment melòdiques, gràcies a la capacitat de la vocalista per a adaptar-se a ritmes tan diversos. Això és barreja de hardcore, crust, punk, emo i Slayer. I el major mèrit de la barreja és que està feta amb naturalitat, gens de artificiositat, gens de ficar-lo amb calçador. Presentació en blanc i negre i lletres intel·ligents a més de boniques. Editen DDT, Grita o muere i Ekoizpen galduak. 6 € ·EH TXO!! “Desengañate” (CD), 2007. 12 temes de punk-oi! antifeixista de sempre. 5 €. ·EKKAIA “Manos que estrechan planes” (LP), 2004. Brutal disc d’aquests reconeguts gallecs.

Hardcore i “emoviolence”, lletres compromeses, bona presentació,... 8 €. ·ERANTZUN + INSULTOS AL GOBIERNO “Eta orain ez dut...” (LP), 2007. Hardcore “zapatilla” per aquestes dues bandes que comparteixen vínil. Lletres salvatges, en èuscar Erantzun, i en castellà Insultos. Elegant carpeta en blanc i negre. 8 €. ·EL CORAZÓN DEL SAPO “Bajo la playa estan los adoquines” (CD), 2006. Digipack amb rareses, inèdits i altres curiositats. Concretament 17 temes de totes les seues èpoques amb temes inèdits de les sessions del “Fuego al cielo de los cuervos” i “La casa magnetica”; el single “Que el perro no rompa las flores”; uns quants temes que només van aparèixer en diversos recopilatoris, enregistraments casolans dels seus primers temps, versions, etc. A tot això, afegir una més que acurada presentació amb història de la banda, lletres, diversos textos, i el fet que el disc surt a benefici del Centre Social Autogestionat 451. 7,20 € ·EL CORAZÓN DEL SAPO “La casa magnética” (CD), 2002. Tercer i darrer disc d’aquesta referencial banda saragossana. 7,20 € ·EL TRONO DE JUDAS “Gure kabuz ala hil” (CD), 2007. Darrer disc dels d’Iruña, accelerant el seu punk combatiu a base de “zapatilla” i guerra, en èuscar i castellà. Bona presentació. 6 €. ·EL TRONO DE JUDAS “El sonido de la metralla” (CD), 2003. Sorprenent treball d’aquests “punkploniques”. So contundent, compromís i coherència. Res de poses. 100% recomanat. 5 €. ·EL TRONO DE JUDAS “Tenemos que ser optimistas” (CD), 2002. Punk compromés. 6 €. ·ELFO NEGRO “Márgenes” (CD), 2006. 11 temes de hardcore en la línia d’El Corazón del Sapo.

Veus desgarrades que juguen amb altres més melòdiques. Presentació de luxe en digipack. 6 €. ·ELFO NEGRO (CD), 2002. Hardcore guapo de Bilbo, línia d’El Corazón del Sapo. 6 €. ·ELS PIXESS “Siempre igual” (CD), 2001. Hardcore melòdic. Ex-Pixamandúrries des de Girona. 2 €. ·ELEKTRODUENDES “Salgo a la calle” (CD), 2005. Editat per Grita o Muere surt aquest nou treball d’aquest trio punk de Barcelona. Punk-rock contundent a dues veus (xica i xic), lletres treballades i corejables, bona presentació. 7 €. ·ENVIDIA KOTXINA “En boca cerrada” (CD), 2001. Punk. 2 €. ·ESTADO DE SITIO. VVAA (CD), 2002. Recopilatori de punk i street-punk-oi! gallec. 4 €. ·EXHALE “Essay” (CD), 2003. Post-rock i core amb qualitat des de Gasteiz. 3 €. ·FAB FORTE! VVAA (CD), 2006. Recopilatori de suport a les Festes Alternatives de Borriol.

19 bandes de hip-hop, reggae, punk, hardcore, cançó d’autor, pop,... Bades comContratempo, Agraviats, Uvula, Korea, Fuckop family, Da plus nu ideas,... Amb molta info i presentació de luxe en digipack. Cal recolzar aquestes iniciatives. 7 €. ·FAME NEGRA “On neno carburador” (CD), 2000. Reconeguda banda gallega que venint del Hardcore evolucionen cap al pop i rock en gallec. 1 €. distri comú | 7

·FACCIÓN “Laboratorio sueño” (CD), 2002. Entre Habeas Corpus i Dut, Facción ha estat una

banda que ha passat desapercebuda, i sense cap dubte és una gran llàstima. Música ben elaborada, amb bones lletres i presentació currada. Recomanat. 6 €. ·FUERA DE JUEGO “Hoy es el dia” (CD), 2003. Hardcore potent en l’ona de la “NY old school” des de Castelló. Amb membres del que ara formen Furious people. 5 €. ·FI-ASKO (CD), 2005. Punk des de Girona. Bona presentació. 7 €. ·FLY SHIT “Bizitza! Baina nola bizi?” (CD), 2006. Seguint l’estela marcada per referencials bandes del gènere com Poison Idea (dels qui treuen una versió), Bap!! o Live... But how to live it! (dels qui tradueixen el títol del disc), Fly Shit ens porten dotze temes farcits de canvis de ritmes, contundència i melòdia. Les cançons, totes en èuscar i girant al voltant de l’experiència vital, suposen una bona mostra de les inquietuds d’aquest col·lectiu musical estretament vinculat al Gaztetxe de Bergara. Temes on es deixa palesa l’actitud política, i que per extensió, es veu reflectida en aspectes com el preu final del disc, o el fet que aquesta siga una de les primeres bandes basques en apostar per les llicències copyleft de Creative Commons. Amb una acurada presentació en digipack, Fly Shit suposen una bona mostra de la vitalitat de l’escena alternativa basca, capaç d’aportar interessants grups des de pràctiques coherents i responsables. 6 €. ·FRIK. (CD), 2005. Des de Gernika, Hardcore-crossover en euskera, amb lletres potents i compromeses; editat per DDT. 5 €. ·FULSOMES “Media circus” (CD), 2000. Des de Galicia, pop i post-rock compromés. 1 euro. ·FELIU VENTURA “Barricades de paper” (CD), 2003. Segon treball de l’inquiet cantautor xativí.

Cançó d’autor amb estructura rock. Col·laboracions de Miquel Gil i Xavi Xarrià (Obrint Pas). 10 €. ·GARGAMBOIG “Dins del cap” (CD), 2006. Des de la Vall d’Alba, una jove banda que aposta pels temes contundents tant a la temàtica com al so. Practicant un Hardcore-punk que en alguns temes ens pot recordar a bandes com El Corazón del Sapo, Colera o Necesidad De Luchar, suposa una encertada aportació per l’escena de grups en valencià. A dues veus, xic i xica, van desgranant tot un seguit d’esmolades lletres, jocs de melodies i guitarres trencades. 6 €. ·GRACIAS A DIOS “Sin banderas” (CD), 2002. Punk-core llibertari des de Barna, en la línia de Sin Dios. Editat per La Idea. 6 €. ·GANCHO SONORO SOCIAL CLUB (CD), 2004. Un bon recopilatori que recull el millor de l’escena alternativa aragonesa, que casualment han passat per Gancho Sonoro, l’estudi de Caspas (Corazón del Sapo). Bandes com Visión Túnel, Criatura, Persona, Disface, Parásitos, Prau,, Chicharrica, Facción, Monaguillos sin fronteras, etc. Recomanat. 7 €. ·GHETTO (CD), 2002. La trajectòria de Ghetto és tímida, gairebé desapercebuda en qualsevol “escena”. Guetto batega a un ritme diferent: quan encara no havia arribat l’onada “emo”, els de Vinaròs inconscientment ja caminaven per eixos paràmetres. Les seues lletres (en castellà i català) escapen de maurades retòriques, investiguen en la possibilitat dels textos aplicats a la força del Hardcore més heterogeni (del Metall a les “guitarres orientals”, passant per les màquines). Un disc de luxe eixit d’ací. Imprescindibles. (Avís: reapareixen ja amb nou projecte sota el nom de Lonomdelporc). 6 €. ·GRUPO DE RIESGO + KOSTRANOSTRA (CD), 2007. Disc compartit d’aquestes dues bandes valencianes. Hardcore-punk polític, amb lletres al voltant de l’experiència activista i l’entorn social dels col·lectius, la miserable existència, etc. 3 €. ·HAL 9000 “A new hope” (CD), 2006. Des de Benicarló, potent i elegant rockin’hardcore amb melodies. Referències com Crowbar, Life of agony, Metallica, Black sabbath, As friends rust,... 6 €. ·HANDYCRAFT “Loud fidelity” (CD), 2006. Després de treure una més que exitosa demo, “21st century killers”, la jove banda d’Irun treu al carrer un mini-CD que sona a potentíssim punk-rock per tots els costats. Velocitat, melodia i adrenalina que t’atrapen des del principi. Punk-rock, doom i stoner. Línia Motörhead, Nuevo catecismo católico, Discípulos de dionisio, Kuraia, Furious people, etc. 4 €. ·HURTO “Seria demasiado...” (CD), 2003. Agro-punk emprenyat i a mala hòstia des del poble okupat de Lakabe. 6 €. ·HHHomenage. VVAA (CD), 2002. Recopilatori hardcore en memòria dels mítics HHH. 6 €. ·INEM KILLERS “El sentido...” (CD), 2001. Uns clàssics del punk-rock barceloní. 6 €.

8 | catàleg 2007

·INÒPIA “Latent” (CD), 2005. Inòpia, amb el seu camí discret, potser siga una de les propostes en català més arriscades eixides al País Valencià . Evitant caure en els estereotips o el folklorisme que sovint caracteritzen a moltes bandes del “rotllo” per ací, Inòpia resulta tota una proposta d’avanç cap a la normalització de la música contemporània en la nostra llengua. Les seues lletres, la seua música contundent farcida de matisos, i la seua qualitat resulta realment sorprenent quan veiem que aquest és només el seu primer disc. Les referències sonores caminen entre bandes com Faith No More, Soundgarden, Radiohead o Pi-LT, tot i que a la seua cosmovisió discogràfica caben des de l’Ovidi Montllor o Pi de la Serra fins Fugazi o The Cure. Presentació en digipack. 6 € ·INSURGENTES “Mensajes de revuelta” (CD), 2007. Potent Hardcore metaller, amb veu ronca, línia Escuela de odio, Puagh! o Lucha de Clases, amb posicionament explicitament llibertari.

Format CD-llibre, de 64 pàgines farcides d’informació, lletres i textos. 6 €. ·JAN “Jodida actitud normal” (CD), 2003. Hardcore-punk compromès des de Bilbo. 6 €. ·JUANITO PIQUETE (CD), 2002. Torna en pla cantautor aquest conegut i compromès músic de la Barna del 92. 7 €. ·JUSTICIA BRUTA: CD DE SUPORT ALS JOVES DE TORÀ. (CD), 2004. Aquest disc no pretén ser només un petit recopilatori de grups i músics. És també el treball de diverses persones, col·lectius, associacions, distribuïdores, grups musicals... que al marge dels companys detinguts, i sense ànim de lucre algun, han volgut portar a terme aquest projecte per tal de donar suport econòmic a les despeses ocasionades als joves de Torà detinguts fa dos anys. El Oso Yonki, Hermanitos Muskarios, Doble J, Zea’s, Ave Maria Putissima, Juanito Piquete, Puag!!!, BB Vino, Sembrando el Odio, Inem Killers, Fiasco, etc. fins 23 grups!!!. 5 €. ·KANTAMARIA “¿Sabes lo que estoy pensando?” (CD), 2002. Punk rock fumeta. 6 €. ·KÄRNVAPPEN ATTACK (CD), 2003. Hardcore-punk-crust polític des de Saragossa. 7 €. ·KELVINATOR “Todo el mundo...” (CD), 2003. Electro-punk polític 100% non-profit. Entre Kop, Atari Teenage Riot o els Chumbawamba menys “poppis”. 4 €. ·KIFFI “El porvenir” (CD), 2006. Rock urbà, reggae i tocs flamencs. Les lletres, lluny de ser panflets, venen directament dels barris valencians afectats per l’especulació, l’atur, la marginació... i suposen petits poemes d’allò quotidià des d’una perspectiva crítica. 6 €. ·KI SAP (CD),1999. El primer treball en CD d’aquests valencians, ultra-adrenalínic ska! 6 €. ·KI SAP “10 Tone” (CD), 2003. So més eclèctic: dub, reggae, punk, ska,... i actitud. 4 €. ·KI SAP “València all stars” (CD), 2005. Darrer treball: directe en reconeixement a l’escena “jamaicana” de València,... Col·labora Queen Smiley, Desakato dadá, Supa Bassie, Nano Bravo,... 5 €. ·KOLPEZ (CD), 2003. Hip-hop polític i rock electrònic des de Bilbao. Bones lletres en castellà i euskera; en la línia d’Habeas Corpus. 5 €. ·KOP “Nostrat” (CD), 2007. Aturats en stand by durant un temps a causa de l’empresonament d’en Juanra, els músics de KOP tornen per ajuntar-se servint-se de la col·laboració a les veus de Fernando (Kuraia, El Corazón del sapo) a 5 temes, i d’Alex (Inadaptats) a una cançó. Així torna KOP, amb “Nostrat”, un disc que es concep en dues parts. Una primera, formada per sis temes on la banda llença tota la potencia i contundència de sempre, el compromís, ràbia i poesia de sempre mitjançant la veu de Fernando, a l’espera de la veu i autor dels textos originals de la banda, Juanra. Com a segona part, el disc es completa amb una revisió-homenatge de temes fets per bandes com Berri Txarrak, Banda Bassotti, Pirats Sound Sistema, Obrint Pas amb Voltor i Boikot, Afrika, etc. 12 €. ·KONTER “Aro berria” (CD) 2005. Des de Bizkaia, torna aquesta banda de metall del segle XXI. Nu-metal amb alguna part melòdica, però en general es un disc de canya que recorda a gent com Fear Factory. Lletres incendiàries en èuscar. Col·laboracions de gent de NOK i Habeas Corpus. Aquesta és una de les primeres edicions del projecte Musikherria. Amb llicència Creative Commons. 8 €. ·KOBAYASHI “Neuanstrich” (CD) 2007. Banda alemanya que ja ha vingut alguna vegada per les nostres terres. Hardcore-punk intel·ligent i accelerat. Lletres en alemany (i una en castellà) amb clar sentit polític. Inclou les traduccions al castellà. Presentació bonica i original, en digipack. 7 €. ·KOYAANISQATSI “Pèrdua d’identitat” (CD) 2005. Un disc fresc i contundent d’autèntic skacore, herència d’Strohº, que no oblida el hardcore i punk rock. Tretze temes que mostren un combinat distri comú | 9

molt potent de melodies enganxoses, ritme trepidant i lletres incisives, a vessar de reflexió i denúncia, en català, castellà i anglès. 7 €. ·KURAIA “Piztu da piztia” (CD), 2005. El que va presentar-se en un principi com un projecte fugisser sota el nom de Kuraia, ha anat consolidant-se com una de les propostes més contundents de l’escena rocker en èuscar. El seu tercer disc, “Piztu da piztia”, suposa un bona mostra de l’evolució ascendent d’aquesta encoratjadora banda. Sense conformar-se amb la formula que els havia funcionat als dos primers discos, Kuraia continuen aprofundint a les possibilitats de les guitarres i la mala llet, experimentant noves escletxes per la seua particular forma d’entendre el punk.10 €. ·KUNG FUNK “Los chicos de la katana”. (CD), 2005. Malgrat que el disc porta només quatre cançons, no se’t farà curt perquè la seua mitjana és de 6 minuts de durada. Estil que barreja el funk amb el rap i la canya guitarrera. Lletres incendiàries destacant el seu himne “Espanya olora a cul”. La banda és gairebé una orquestra, ni més ni menys que vuit membres (percussió i DJ inclosos). En la línia de La Puta Opepé o Chocadelia International. 3 €. ·KUTO (CD), 2003. Metal-core en èuscar des d’Iruña. Anterior banda d’alguns dels actuals Lendakaris Muertos. 3 €. ·LA ACIDIA (CD), 2006. Hardcore i punk-rock, hereus del so d’altres bandes locals com The Vidre, des de Benicàssim i Castelló, amb gent provinent d’altres grups locals com Ànima Alba. El seu so podria anar en la línia d’uns Cicatriz passats pel filtre Hardcore. Amb lletres entre allò polític i personal i una més que acurada presentació. 5 €. ·L’EDAT DAURADA. VVAA (CD), 2006. El segell i distribuïdora Jamaican Memories ens presenta aquest recopilatori ideal per prendre el pols a l’escena musical d’arrel jamaicana: Ki sap, Contratempo, The Cabrians, Nano Bravo, Supa Bassie-Queen Smiley, Shanty Town, Hotdrop, Soweto, i així fins 19 bandes amb temes inèdits. 5 €. ·LA HAINE. VVAA. (CD), 2005. Recull d’una petita part del que sona a l’heterogènia escena musical antagonista: Microplatform, Fermín Muguruza , Soziedad Alkohólika , Banda Jachís, Habeas Corpus, Muertos de Cristo, Berri Txarrak, Obrint Pas, Envidia Kotxina, Kop, Cheb Balowski, Disidencia, Hachazo , Ki Sap, La Carrau, Cólera i Grupo de Riesgo. Disc de suport al projecte contrainformatiu Lahaine.org. Imprescindible. Cal donar suport a aquestes iniciatives. 6 €. ·LAGRIMAS Y RABIA “Negro” (CD), 2003. Temes nous i de la maqueta remasteritzats. Punk melòdic i anarquista, recomanable 100%. 7’20 €. ·LEAF “1997·2000” (CD), 2003. Tot el que va gravar en estudi aquesta atípica i incomprendida banda. Equilibris armònics entre Codeine, Seam, Superchunk, Petrograd, Taking Back Sunday, Jawbreaker... Aposta lírica pel paper de l’individu a un món que exigeix una tensió activa. 18 temes i un bon llibret. Recomanat 100%. 5 €. ·LENGUA DE TRAPO (CD), 2006. Trauen el seu segon treball de rumba. Bon so per a aquest treball que destil·la humor rialler i sa i inadaptació social a parts iguals. Si et va agradar la rumba-punk de la maketa, comprovaràs que no han perdut la forma. 4 €. ·LISABÖ “Ezkeluak” (LP+CD/CD), 2007. Darrera proposta dels d’Irun. Post-rock i post-hardcore en èuscar, amb dues bateries, sonant demoledors. La hòstia. Excel·lent presentació, destacant la versió vinil que inclou també el CD dins la mateixa carpeta. LP+CD 12 € / CD 10 €. ·LOCKJAW “Arrivescape” (CD), 2004. Hardcore emocional i intens, en la línia de Hot Water Music, At the drive in o Boysetsfire. Molt bons i amb personalitat. 7 €. ·LOUD & LONE “1998·2002” (CD), 2003. Possiblement ací estem davant d’un dels millors discos de Roots Reggae i Dub facturats a l’estat espanyol durant els darrers anys. Música pasauda i relaxada d’inspiració jamaicana, ideal per les nits d’estiu. 7’20 €. ·LOUD & LONE “Showcase II” (LP), 2003. Roots Reggae i Dub de gran qualitat, ritmes càlids, molt propers als grans clàssics del gènere. Imprescindible pels seguidors d’aquest so. 9 €. ·LOS TIEMPOS CAMBIAN... LA LUCHA CONTINUA. VVAA (CD), 2001. Recopilatori llibertari realitzat en coedició amb CNT-La Plana, La Idea, Acracore i Odisea Records, recollint al llibret interior part de la història del sindicat CNT. Temes de The Ex, Sin Dios, Intolerance, Escuela De Odio, Asto Pituak, Motives, O Jarbanzo Negro, Estoiko, El Último Ke Zierre, Gracias A Dios, Flema, The Tostones, etc. 6 €. ·LUCHA DE CLASES “Estado de necesidad” (CD), 2002. Hardcore-metal. 6 €.

10 | catàleg 2007

·MALL “Néixer” (CD), 2007. Enregistrat als estudis de l’Ateneu X de Vilafranca del Penedès, i

produït per en Trashoo (Kop i Inadaptats), Mall suposa una de les cartes fortes del Hardcore, de la vessant més “old school”, fet en català. Compta amb diverses col·laboracions com ara en David, cantant de Ràbia positiva, Àlex d’Inadaptats, etc. 6 €. ·MALLACAN “Chera, chera” (CD), 2003. Rock-folk en aragonès; els Obrint Pas “maños”. 7 €. ·MALESTAR “Contra los enemigos de la infancia” (CD), 2002. Punk WC Records. 6 €. ·MANKAOS (CD), 2002. Hardcore i post, amb lletres críptiques, personals,... 6€. ·MAIROLLOSNOUTA “Un prototipo de ser...” (CD), 2005 Tornem a tenir aquest “discazo”: Hardcore-punk Rocking’style, salvatges, macarres i originals; lletres àcides, atrevides, desquiciades i contundents. Recomanat. 7’20 €. ·MAIROLLOSNOUTA “Dudas, furia, y demas ratos muertos” (CD), 2003. Primer treball d’aquest santanderins. Hardcore-punk contundent, amb alguna incursió Dub amb col·laboració de Loud&Lone. Inclou versió de Bad Brains. 7’20 €. ·MALLORKAOS “Not without your support” (LP), 2003. Primer llarga durada de Mallorkaos, d’aquests amants de la generació Boston 1982. 10 temes de Hardcore impactant. Treballat disseny i vinil de color blanc. 9 €. ·MATANDO GRATIX “Likantropia” (CD), 2003. HC-punk de Potencial Hardcore. 7 €. ·MATANDO GRATIX “No te hagas lios” (CD), 2000. 6 €. ·MATARIFE “Dales fierro” (CD), 2004. Disc de presentació d’aquesta banda on trobem gent provinent de Sin Dios i altres destacables bandes madrilenyes. Rollito jevilón intens i lent, dur, dur, dur.

Excel·lent presentació. 8 €. ·MUNDO MATADERO “Guerra social” (CD), 2003. La DDT treu aquest treball d’aquests anarkopunks de Bilbao. Lletres directes, punk melòdic amb veu femenina. Molt bons. 6 €. ·MONSTRUACIÓN “Insubmissió total!” (CD), 2005. Entre la dècada del vuitanta i el noranta, des de l’àrea de Barcelona van eixir un bon grapat de bandes de Hardcore/punk deixant una forta empremta a la manera d’entendre la música i el missatge. Bandes com L’Odi Social, GRB, Subterranean Kids o Monstruación. Grups que han vist com als darrers anys s’han fet reedicions en CD d’aquells primers treballs seus.

Una d’aquestes darreres reedicions en arribar ha estat la de Monstruación, memorable banda de Cornellà que va saber conjuminar a la perfecció la contundència sonora i tècnica amb unes lletres intel·ligents, reflex en bona mesura dels debats que travessaven els moviments socials d’aquells anys. Cançons mítiques com “Només”, “No lo quiero ver”, “Metodos policiales o “Escuadrones de la muerte” que avui continuen sonant plenes de força i vigència. 7 €. ·MOSTROS (CD), 2003. Primer treball d’aquesta interessant banda banda de punk rabiós i adrenalínic des de Mallorca. Sota el segell de Punkaway, veu femenina, i amb membres de Cerebros Exprimidos. 7 €. ·MÚSICA PER UN GUATEKE ANTICAPITALISTA (CD+Revista), 2005. Una mena de reconeixement a les bandes que han treballat amb Comú. Contratempo, Inòpia, Alloralaiglesia, Kelvinator, Nolimetangere, Agraviats, Prisoners Of War, Ki Sap, Batzak, Ghetto, X Fanekaes, Necesidad de Luchar, Mankaos, Djvu, Herb, Zenka, Gargamboig i La Karraska. Afegir que aquest CD és distribuït amb la tercera remesa de la revista Tupa, publicació sorgida de la distribuïdora alternativa basca DDT. A la revista, com a continguts, trobareu un dossier sobre Copyleft i bandes que ho porten a la pràctica, articles sobre cinema polític, entrevistes a grups i col·lectius de l’escena anticomercial basca, ressenyes de llibres i música, article sobre Comú i info dels grups del recopilatori, etc. 4 €. ·MÚSIQUES DEL MATARRANYA (2xCD), 2007. Vint-i-sis cançons originals, totes en català, de vint-i-sis grups vinculats estretament al Matarranya composen aquest disc. Un disc al que podrem trobar músiques de tots els estils i gustos, des del punk de Gen o Zurriburri, a la música experimental de Subatòmic o Txirigol; passant pel nu-metal de Notinkson, el Ska de Mallacan o Prau, el folk d’autor de Àngel Villalba o Los Maellans, i fins i tot jotes de la zona. A més de la diversitat d’estils, el recopilatori reflexa la història de la música a la comarca del Matarranya. 10 €. ·NAN ROIG “Pandemonium AD” (CD), 2007. Nan roig és una nova formació barcelonina amb components vinguts de formacions com ara Radio Raheem, Fatal Injury, Under,... entre d’altres. Una distri comú | 11

gran barreja d’estils amb uns fonaments clars, el hip-hop i el metal. Amb una lírica molt elaborada cantada en català, crítica amb el sistema i amb unes grans dosis d’humor. 6 €. ·NATIVA (CD), 2007. Des de Vila-real, hardcore hereu del so de bandes com Alloraralaiglesia o Ghetto, i actualitzat amb influències stoner. Lletres intimistes i compromeses, i una presentació neta i original, trencant amb la imatge típica de les bandes del seu estil. Coedició entre les distris alterntives SKP, Sentiments Llibertaris i Comú. 5 €. ·N.C. CUSH (CD), 2003. Des de Bilbo, Hardcore amb aires “mañicos”, en la línia d’El Corazón del Sapo, Monaguillos,...Molt bons i amb disseny original i imaginatiu. 6 €. ·NKO “B·Boy coleando” (CD), 2003. Hip-hop polític des de Madrid. Actitud contra les estúpides posses de part de l’escena rapera. 6 €. ·NECESIDAD DE LUCHAR “La guerra social es inevitable” (CD), 2000. Banda vinculada a l’anarquisme saragossà presentant un Hardcore ràpid, melòdic i intens, amb textos més que explícits amb referències a Mike Davis (“La ecologia del miedo”) o Bakunin. Enregistrat als estudis del Caspas (El Corazón del Sapo). 3 €. ·NEILA “Unclean” (CD), 2006. Segon treball d’aquesta banda basca. 6 cançons fosques i denses, de caràcter metàlic, amb composicions extenses i el·laborades. Línia Isis, Tool o Neurosis. 4 €. ·NEILA (CD), 2002. Hardcore, emo i metall intens i ple de força. Lletres en euskera, castellà i anglès.

Molt bó, en la línia de Dut, Neurosis, Vision of Disorder o Botch. Recomanat. 4 €. ·NET WEIGHT + BAD TASTE (split-EP), 2003. Hardcore potent i anarcopunk agressiu des de Ses Illes. 3 €. ·OI POLLOI “Ep Compilación” (CD), 2003. Un recopilatori de 6 dels més potents Eps editats per aquesta mítica banda de punk rabiós, 27 temes, inclou un llibreto amb les lletres traduides. 4 €. ·O JARBANZO NEGRO “Terra without grenzen” (CD), 2001. Electro-punk-folk-patxanga amb compromís en gallec, alemany, anglès, castellà... Recomanat. 6 €. ·ONCE VARAS “Una a una, respeto!” (CD), 2003. Flamenco elegant des de Siberia-Gasteiz. 6 €. ·ORQUESTRA VITELTXUS “Salvese quien pueda” (CD), 2007. Nou i segon disc. Patxanga i disco-fever des de València, amb versions d’ Alaska, Rafaela Carrá, Duo Dinámico i altres glòries, amb lletres reivindicatives contra la Copa Amèrica, Cotino, el treball, els babosos, el tunning,... 5 €. ·OSTIA PUTA “Operación truño” (CD), 2003. Editat pel Lokal i Ràdio Bronka. 7 € ·PASO A PASO (CD), 2003. Cantautors polítics des de Madrid, amb molta frescura!!! 6 €. ·PHOGO (EP), 2004. Sis temes editats per aquest combo lluny de l’habitual. Vinguts des d’Argentina, i residents a Mallorca, a les seues files trobem a “Gato”, batería original de Fun People. El seu so és una variada mescla sonora que ens pot recordar la vessant més punk de Sonic Youth, l’originalitat de The Fall, la distorsió de My Bloody Valentine, la força de Bad Brains... però amb una originalitat i força que escapa d’allò normal. A destacar també el disseny trencador del disc. 4 €. ·PRAU “En o rafe d’a fuixana” (CD), 2004. Editat per Magoi Fermin, en la línia de bandes com Mallacan, Obrint Pas, La Gossa Sorda. Rock, ska i música d’arrel, en aragonès. 7 €. ·PRAU “Ye tiempo d’enrestir” (CD), 2002 . Primer treball. Si t’agraden bandes com Mallacan, Obrint Pas o La Gossa Sorda, no et decebran. En aragonès. 7 €. ·PRISONERS OF WAR “Ciutat vella” (CD), 2005. Hardcore-oi! i street-punk com a suport de lletres on es reivindica l’internacionalisme, l’activisme i l’organització, la denúncia de la corrupció política, o fins i tot es reflexa la vida i les estampes saguntines. Tot un seguit de temes contundents en català, als que cal afegir una més que encertada versió del mític “Ace of spades” dels Motorhead. 6 €. ·PUAGH! “Bienvenidas a las delicias del capitalismo” (CD), 2002. Reedició del boníssim primer treball. Un clàssic del hardcore anarquista en castellà. 7 €. ·PUAGH! “Rebeldia es una marca registrada” (CD), 2007. Darrer treball d’aquesta reconeguda i potent banda llibertària de Valladolid. Inclou gruixut llibret amb interessant info. Part de les vendes d’aquest disc van destinades al moviment indígena de Chiapas. 7 €. ·R13. (CD), 2005. Debut d’aquest grup que es mou entre el metal, post-rock i la melodía que pot remetre en certa mesura (les comparacions són odioses) a gent com Kashbad, sobre tot pol timbre de la vocalista. Bones i trencades guitarres, jocs de treballades veus,... 8 €.

12 | catàleg 2007

·RED BANNER “No ens aturaran” (CD), 2007. Tercer disc, on no hi falta la seva emprenta que sempre ha combinat la contundència i la melodia tant en en el seu so com als seus textos. Enregistrat per Xavi Cholbi (Inadaptats) que també ha col·laborat a la producció. Punk-rock en estat pur. A més el disc conté la peça “Dia perfecte”,adaptació del tema de Lou Reed, però portada cap alterreny més banner possible, i també la versiódel “Quina Vida” dels Pixamandúrries. Inclou també els temes dels disc “Catalunya Punks”, fent un total de 21 cançons. 7 € ·REFLECTOR (CD), 2002. Cançó d’autor i electro-pop polític. Una declaració de principis. Les coses clares. Malgrat les limitacions del so, de lo millor i més arriscat d’aquest catàleg.4 €. ·SABOTTABY (CD), 2004. De Canadà i editat per grups anarcosindicalistes d’Alemanya arriba Sabottaby, per hostiar al Chuck Norrys i la seua fastigosa placa de Texas Ranger. Música country: banjos, harmóniques i barrets de cowboy, amb esmolades lletres polítiques. Atreveix-te a imaginar un altre salvatge oest! Si ja teníem cowboys gays, només faltaven cowboys anarquistes! Si Ronald Reagan alçara el cap! 7 €. ·SAÜC “Quan el sol...” (CD), 2001. Folk des de la Plana en català. 6 €. ·SAN BLAS POSSE “La canción de los malditos” (CD), 2003. Ska i festa des del compromís polític i social. En la línia de Ki Sap o Skaparàpid, però des de Madrid. Bona presentació i lletres. 7’20 €. ·SINPERMISO. VVAA (CD), 2003. Recopilatori de cantautors antiautoritaris (Corazón Negro, Paso A Paso, Javi Chispes, Karkoma, Lengua de trapo, Disturbios, Juanito Piquete, etc). 7 €. ·SIN DIOS “Recortes de libertad”+”Solidaridad” (2xCD), 2005. Doble CD que recull aquests dos treballs de Sin Dios. Reedició del “Solidaridad” (1993), directe benèfic; i per altra banda “Recortes de libertad” recull un bon grapat de temes editats fins ara només en vínils o recopilatoris arreu del món. Com és habitual a la banda, inclou un bon llibret farcit d’info, textes, etc. 10 €. ·SIN DIOS “Ingobernables” (CD), 2000. Doncs això: Sin Dios. 6 €. ·SIN DIOS “Guerra a la guerra” (CD), 1997. No cal més presentació; són Sin Dios. 7 €. ·SIN DIOS “Ruido anticapitaslista”+”Alerta antifascista” (CD), 1998. Reedició en CD dels mítics dos primers treballs d’aquesta reconeguda banda anarquista. 7 €. ·SKAPARÀPID “Estem ací” (CD), 2003. Nou treball d’aquests coneguts valencians. 19 cançons en català i castellà, amb ritmes més variats i noves investigacions des del seu característic so. A més, inclou dues pistes de video, a banda d’una presentació en digipack de luxe. 10 € ·SKT SOUND SYSTEM. (CD), 2000. Projecte de Sabin Kareaga. Ragga, mestissatge,... 3 €. ·SKABECHE RIBER BAND “La terrible invasión del mejillón cebra” (CD), 2002. Ska de qualitat des de Saragossa. 7 €. ·SONNOV “Paisajes instrumentales...” (CD), 2007 Altra grata i inquieta novetat: post-core i post-rock, instrumental i ambiental des de Madrid. Si t’agraden bandes com Golden, Amodio, etc, no et decebran. Presentació de luxe, senzilla i preciosa. 5 €. ·STRANOS ELEMENTOS “Posthudorra...” (CD), 2007 Altra novetat en llengua sarda: hiphop compromès i independentista, reflex de la bullent escena hip-hopera de l’illa. 8 €. ·TANGANA SHOW “Por ejemplo: hoy!” (CD), 2007. S’autoanomenen orquestra hardcoretapunk-ska. Una coctelera adrenalínica i compromesa. 5 €. ·THE RUMPS “Necrominority” (CD), 2003. Brut i macarra punk amb coros i cançons accelerades que poden recordar a aquelles velles bandes que marcaren una època: Dead boys, Black Flag, Misfits, Adolescents, Angry Samoans... 7 €. ·THE ENDROGAOS “Preparados para el kaos” (CD), 2007. Punk llibertari i macarra des de terres lleidetanes. Edita Kamilosetas muskaria. 5 €. ·TIRO NA TESTA “Aguecate el pelicano” (CD-llibre), 2007. Impressionant treball el d’aquests gallecs. 28 cançons (17 pròpies i 11 versions de bandes gallegues com Desvirgueitors, Dirty Barriguitas, Clandestines,...) i 120 pàgines de llibret ple d’informació, reflexions, història de l’escena gallega,...

Hardcore i punk reflexiu, en gallec i castellà. 7 €. ·TOLEMIA “Engañad@s” (CD), 2007. Hardcore-punk, amb aires Oi!, amb lletres combatives i disseny treballat. 7 €. ·ULTRAPUS. (CD), 2005. Després del seu anterior “Makarra rock&roll” aquesta banda de punkrock brut regressen amb més del mateix: bones melodies, puntejats “killers” i lletres rondaires. Es distri comú | 13

tracta d’un mini-cd editat per quatre distris alternatives (Jake Mat, Melamkronikam, UHP I Difusa).

Col·laboracions de gent de Holy Sheep i de Señor No. 4 €. ·ULTIMA ESPERANZA “Dispara al olvido” (CD), 2007. Hardcore-punk compromés des de Madrid, en la línia política i sonora de Sin Dios. 5 €. ·ULUT “1916” (CD), 2007. Des de Saragossa, proposta singular i interessant: post-rock i hardcorerock en aragonès. Seguint una mica l’estela de Kuraia i l’escola Mala raza. 5 €. ·VIAJES. VVAA (CD), 2002. Recopilatori del segell castellonenc Septiembre Recuerdos, amb A Room with a view, Nük, Leaf, Zul, El Corsal desastre, Akauzazte, Mune, Pupille,... 10 €. ·VISIÓN TUNEL “VT” (CD), 2003. Hardcore emocional des de Saragossa, amb molta qualitat a nivell de letres i musical. Amb membres de Criatura, El corazón del sapo, etc. A dues veus, xic i xica.

Molt, molt recomanable. 7 €. ·VISIÓN TUNEL “Vacio” (CD), 2007. Després d’uns anys des del seu anterior CD, l’esperat per moltes persones nou treball dels “mañic@s”. Seguint en la línia del seu anterior disc, hardcore emocional i inquiet; aquest és un pas endavant musicalment parlant, passatges tranquils, ben ambientats que sovint desemboquen en petites explosions d’una rítmica apabullant. Amb molt bones lletres i disseny treballat en digipack. Aquest serà un dels discos de la temporada.7 € ·XIGANTE VERDE “Biodegradable” (CD), 2005. Hardcore-punk polític, en castellà i gallec. 5 €. ·XIGANTE VERDE “Taliban airlines” (CD), 2003. Hardcore-punk polític des d’Ourense. 5 €. ·X FANEKAES “1993-1999”(CD), 2005. Des de L’Alcora i hereus de 1a. Komunión, X Fanekaes recullen en aquest treball la seua trajectòria. Rock, hardcore, funk i punk melòdic en castellà i valencià. Inclou versió dels Descendents. 6 €. ·ZONA MARGINAL “Detalla internacional” (CD), 2004. Hip-hop combatiu i compromés des de Colòmbia. Interessant projecte amb bona lírica que denota l’activisme dels sus membres. 6 €. ·ZOOTIC “Coisa nenhuma” (CD), 2002. Des de la turística ciutat portuguesa d’Estoril, hardcorepunk a l’estil de Kobayashi, Resist, etc. Presentació elegant en format CD-llibre ple de fotos i textos, incluint lletres en portuguès, traduïdes al castellà i anglès. Amb membres d’Albert Fish, Simbiose, etc. 7’20 €.

·TUPA #6, (Fanzine+CD) 2007. Interessant sisè número amb entrevistes a Karnvapen Attack i

Inserta, articles sobre el 20-N i l’Ateneu Llibertari Izar Beltz, extens reportatge sobre les dones a la contracultura, ressenyes, còmics,... CD recopilatori del segell Mala Raza: temes de Criatura, Disface, PolitBuró, ShallNotKill, Makiladoras, Net Weight, Mairollosnauta, Obni, El corazón del sapo, ... 4 € ·TUPA #5, (Fanzine+CD) 2006. Entrevistes a Teodoro (Elreydespaña), Primates, Skinheads, Pateando Porkeria; articles sobre Panteres Negres, Gaztetxes de Basauri i Zarautz; columna crítica a l’alliberament animal. CD recopilatori del segell In My Heart Empire, amb 17 bandes. 4 €. ·TUPA #4, (Fanzine+CD) 2006. Número dedicat als col·lectius d’edicions alternatives i antiautoritaris, i el que es cou al seu voltant. Entrevistes a Undécimo Mandamiento, Defecto de Fábrica, Iosu Arkada (fanziner, organitzador del festi Agropunk), Irola Irratia. Articles sobre Dorretxea Gaztetxea , el punk basc, opinions diverses sobre el punk abertzale i l’anarquista, reseñas, noticias. CD recopilatori de la distri DDT; bandes com Disface, Inzesto, MPB, Kinkinela, Elfo negro, Jan,... 4 €. ·TUPA #3, (Fanzine+CD) 2005. Articles sobre copyleft i bandes relacionades amb les llicències Creative Commons, cinema polític,... Entrevistes a MPB, Oscar con K,... Amb CD recopilatori dels 12 anys de Comú: Contratempo, Nolimetangere, Ghetto, Batzak, La Karraska, Gargamboig, Agraviats, Inòpia, Ki Sap,...4 €.

14 | catàleg 2007

ACTIVISME, MOVIENTS SOCIALS,... ·ASAMBLEAS Y REUNIONES: METODOLOGIAS DE AUTOORGANIZACIÓN. VVAA,

Ed. Traficantes, 2001. Una interessant proposta pedagògica per revisar les dinàmiques assembleàries.

Recomanable i útil per qualsevol col·lectiu. 6 € ·GUIA ÚTIL PER LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL Ed. Moviments.info, 2003. Com les “pàgines grogues del rotllo”, a nivell de Catalunya. Recursos i informació. Molt bona idea. 5 €. ·MANUAL DE ACCIÓN DIRECTA NO VIOLENTA, Ed. SKP, 2003. Manual d’idees, reflexions i consells al voltant d’aquesta pràctica; una eina de debat i pràctica. Preu: 10 €. ·LA HIPOTESIS 891: MÁS ALLÁ DE LOS PIQUETES Situaciones, Ed. Demanoenmano, 2002. Interessant document per apropar-se al que ha passat als darrers temps a l’Argentina dels Piqueters. Testimoni del MDT-Solano i Situaciones. 12 €.

·PANICO EN LAS REDES: TEORIA Y PRÁCTICA DE LA GUERRILLA CULTURAL

Luther Blisset, Ed.Gris, 2001. 5 €. ·DESOBEDIENCIA CIVIL. Francisco Fernández Buey, Ed. Bajocero, 2005. Aproximació a aquesta forma de lluita anomenada “desobediència civil”, teoritzada per Toslstoi, Thoreau o Ghandi entre d’altres,l’autor ens transllada a situacions molt més recents o fins i tot actuals de desobediència civil, ací i ara. 3 €.

ANARQUISME, MARXISME,... ·LA REVOLUCIÓN TRAICIONADA. LA VERADERA HISTORIA DE BALIUS Y LOS AMIGOS DE DURRUTI.Miquel Amorós. Ed. Virus, 2003. Virus ens apropa una perspectiva enri-

quidora de la revolució espanyola i els successos del maig del 37, mitjançant un dels seus actors principals, l’agrupació “Los amigos de Durruti”. El fil conductor serà la figura de J. Balius, qui començant en el nacionalisme català radical acabarà militant a la CNT i esdevenint un personatge de relleu per entendre aquest moment històric dins de l’Anarquisme. 19 €. ·HISTORIA DE LA FAI. Juan Gómez Casas. Ed. Fundación Anselmo Lorenzo, 2005. Reimpressió d’aquest clàssic publicat per ZYX originalment al 1977 i escrit per Juan Gómez Casas (1921-2001), militant anarquista, voluntari a la guerra civil del 1936, activista clandestí durant la Dictadura, pres polític, impulsor de la CNT als anys 70 i el seu secretari general fins la seua legalització el 1977. Les seues obres són importants documents de la història de l’anarquisme ibèric del segle XX. 9 €. ·ABC DEL COMUNISMO LIBERTARIO. Alexander Berkman. Ed. Jucar, 1977. Introducció a les idees del comunisme anarquista, a les seues bases ideològiques i els mitjans de la revolució llibertària, basat sobretot en Kropotkin, Malatesta, Bakunin i altres precursors . 3 €. ·CAMPOS, FÁBRICAS Y TALLERES. Koprotkin. Ed. Jucar, 1978. 2 €. ·LA ANARQUIA A TRAVÉS DE LOS TIEMPOS. Max Netlau. Ed. Jucar, 1977. 3 €. ·TERRORISMO Y COMUNISMO. Trotski. Ed. Jucar, 1977. 3 €. ·ESTRATEGIA Y TÁCTICA. Abad de Santillan. Ed. Jucar, 1971. 2’50 €. ·EL MARXISMO Y EL ESTADO. Lenin. Ed. Jucar, 1978. 2 €. ·NOSOTROS LOS MARXISTAS: LENIN CONTRA MARX. R. Oliveira. Ed. Jucar, 1979. 2’50 €. ·EL CAPITAL AL ALCANCE DE TODOS. Carlo Cafiero. Ed. Jucar, 1977. 2 €. ·LA HISTORIA ME ABSOLVERÁ. Fidel Castro. Ed. Jucar, 1976. 2 €. ·LUCHA DE GUERRILLAS. Marx, Engels, Lenin,... Ed. Jucar, 1978. 2’50 €.

ANTIFEIXISME, ANTICAPITALISME,... ·MEMORIA ANTIFASCISTA Francisco Brotons, Ed. Kale Gorria, 2002. 13 €.

16 | catàleg 2007

·AI FERRI CORTI: ROMPER CON ESTA REALIDAD. Ed. Muturreko, 2001. Interessant i incendiari text d’origen italià. Edició bilingue èuscar/castellà. 4’25 €.

ATUR, TREBALL, RENDA BÀSICA,... ·MANIFIESTO CONTRA EL TRABAJO Grup Krisis, Ed. Virus, 2002. 5 €. ·L@S PARAD@S FELICES VVAA Ed. Virus, 1998. Documents de L’assemblea de Jussieu iel moviment contra l’atur i la precarietat a França. 8’40 €.

·EL EMPLEO PRECARIO Andrés Bilbao, Ed. Catarata, 1999. Seguretat de l’economia i inseguretat del treball. 9 €.

·EL DERECHO CIUDADANO A LA RENTA BÁSICA José Iglesias Fernández, Ed. Catarata, 1998. Economia crítica del benestar social. 9’60 €. ·CONTRA EL TRABAJO INFANTIL Philippe Godard, Ed. Virus, 2003. 4’5 €.

·EL GOBIERNO IMPOSIBLE: TRABAJO Y FRONTERAS EN LA METROPLOIS DE LA ABUNDANCIA Emmanuel Rodríguez, Ed. Traficantes, 2003. El fil narratiu d’aquest llibre es

dedueix d’una premisa senzilla: “el capitalismo no es un orden imbatible ni el mecanismo despótico de un control sin resquicios”. 9’5 €. ·LA FÁBRICA DE LA INFELICIDAD F.B. Bifo. Ed. Traficantes de sueños, 2003. Sobre noves formes de treball i moviment global. Una anàlisi d’aquest moment que ens ha tocat viure, “la crisi de l’economia digital”, des de la perspectiva aguda d’aquest conegut i compromès Italia. 10’50 €.

AUTONOMIA, MOVIMENT AUTONOM,... ·EL HILO NEGRO DE LOS NOVENTA. ENCUENTROS CON LA AUTONOMIA Ed.

Likiniano. Una aproximació al moviment autònom basc: experiències de contrainformació, okupació, insubmissió, presos, feministes, autogestió musical,... 4’30 €. ·TROPICALES Y RADICALES. AUTONOMIA EN EUSKAL HERRIA. Ed Likiniano, 2005.

Llibre que recorre, en forma de capítols de lectura independent, les lluites autònomes que va conèixer EH intervinguda la dècada dels vuitanta. Com el propi autor reconeix és impossible sintetitzar tot el que va esdevenir a les pàgines d’aquest llibre; però si compleix l’objectiu d’acostar-nos una perspectiva una mica més que succinta sobre diferents lluites, tals com els moviments autònoms, la insubmissió, ‘auge de les ràdios lliures i els fanzines o les lluites estudiantils, entre unes altres. Està escrit amb un estil accessible de fàcil lectura i sense cap ànim nostàlgic, pel que també té cabuda la crítica -o l’autocrítica- en uns anys en els quals tampoc era or tot el que relluïa. Inclou a més una ingent mostra d’adhesius i publicacions de l’època.

Una bona oportunitat per a acostar-nos al nostre passat polític recent. 9 €. ·LA HORDA DE ORO. Nanni Ballestrini i Primo Moroni. Ed Traficantes, 2007. Això és gairebé la bíblia dels moviments revolucionaris italians del segle passat. Des dels prolegòmens de juliol del 1960, amb les vagues de la FIAT fins al 1980, apareixen tots els grups que van tenir incidència en la peninsula itàlica i els grans moviments, el 68, la tardor calenta del 69, el convuls any 77... Una joia de llibre imprescindible (gairebé 700 pàgines). 28 €. ·LO QUEREMOS TODO. Nanni Ballestrini. Ed Traficantes, 2007. Edició oficial en castellà d’una de les novel·les més famoses de Nanni Balestrini. Escrit el 1970 (amb pròleg seu del 2003), és part d’una trilogia sobre el moviment autònom italià dels 60-70 (a aquesta s’uneixen la meravellosa “Los invisibles” i l’altra “La horda de oro”). Una novel·la que conta l’evolució de les vagues salvatges entorn a la fàbrica de Fiat, a Torí, des dels ulls d’un dels seus empleats que primer sense ningun tipus de consciència, i després plenament conscienciat presa parteix a les lluites.12 €. ·LOS INCONTROLADOS. Ed Klinamen, 2005. Una “crònica de la españa salvatge 1976-1981”, és a dir, quan la classe treballadora d’aquest Estat s’enfrontava sense intermediaris al Capital; és a dir, directament, desbordant qualsevol intent dirigista o manipulador per part dels reformistes. Abans que la intermediació de partits i sindicats assolís domesticar als “curritos” i preparar la derrota de la classe obrera. 5,50 €. ·TODO EL PODER A LA ASAMBLEA. VITORIA 1976 Ed. Likiniano, 2001. 4’50 €. ·GRUPOS AUTÓNOMOS: COMUNICADOS PRISIÓN DE SEGOVIA. Ed. Muturreko, 1999. 4’5 €. distri comú | 17

·CONTRAPODER:UNA INTRODUCCIÓN Situaciones-VVAA, Ed. Demanoenmano, 2002. Si-

tuaciones, col·lectiu d’investigació política argentí, a partir de la seua experiència, reflexiona al voltant del concepte i la generació de “contrapoder”, en veu pròpia i amb altres “teòrics” convidats com l’italià Toni Negri, etc.10’22 €. ·ARGENTINA: APUNTES PARA EL NUEVO PROTAGONISMO SOCIAL Situaciones, Ed. Virus, 2003. El col·lectiu d’investigació política argentí Situaciones presenta aquest interessant text al voltant de la revolta popular que es va viure al desembre del 2001 a l’Argentina. Assemblees espontànies, piqueters, “caceroladas”, “clubs del trueque”,... nous protagonistes socials. 12 €. ·KOMANDO AUTONOMOAK Zirikatu, Ed. Likiniano, 1998. 7’20 €. ·UN TERRORISMO EN BUSCA DE DOS AUTORES VVAA, Ed. Muturreko, 2000. Documents de la revolució a la Itàlia dels 70. Testimonis d’EdN., I.S., Ludd, Cesarano, Sanguinetti, Debord, Insurrezione, Ghisleni, D’Este. 5’10 €. ·TRADICIÓN LIBERTARIA Y LUCHAS DE LIBERACIÓN NACIONAL VVAA, Ed. Likiniano, 2002. Interessant recull de textos al voltant de l’anarcoindependentisme i posicionaments autònoms envers la qüestió nacional i cultural. 1’80 €. ·CONTRA LA MEGAMAQUINA David Watson, Ed. Alikornio, 2002. Watson ens proposa una obertura de vies crítiques de deconstrucció del sistema industrial i tecnològic, així com l’exploració de formes de vida comunitaries. 6 €.

COMUNICACIÓ, CONTRAINFO, MASS MEDIA, HACKING,... ·DOS VICTORIAS DE LA BURGUESIA, DOS. Ed. Muturreko, 2003. Llibre que mitjançant la

il.lustració i els fotomuntatges ens apropa a 50 anys de guerra social a l’estat espanyol, del 1931 al 1980: la guerra i posterior repressió franquista, la reconversió del franquisme en democracia parlamentaria... 7 €. ·CIBERACTIVISMO. Ed. Virus, 2006. Complet compendi per la nova guerrilla de la comunicació.

Ciberfeminisme, hackers, copyleft, experiències horitzontals a la xarxa,... 19 €. ·LOS PROGRESOS DE LA DOMESTICACIÓN René Riesel. Ed. Muturreko, 2003. Aproximació a les noves tecnologies de la genètica i la lluita i debat contra aquestes, de la mà d’aquest conegut i madur activista de l’antagonisme francès. 5 €. ·LA TECNOLOGIA SERÁ LIBRE, O NO SERÁ VVAA (VIDEO). Ed. X, 2002. Video que ens apropa al Software lliure, Linux, noves tecnologies de forma senzilla. Interessant. 6 €.

CULTURA, CONTRACULTURA,... ·GEORGE ORWELL ANTE SUS CALUMNIADORES Ed. Likiniano, 2003. Llibret publicat

amb la intenció d’acallar les calúmnies (les acusacions d’stalinista) vessades sobre Orwell. Aquest text desmunta totes eixes difamacions aportant documents originals, just ara quan se celebra el centenari del seu neixement i la premsa del sistema cerca recuperar cap al seu camp la figura d’Orwell. 1 Euro. ·ASALTO A LA CULTURA Stewart Home, Ed. Virus, 2002. Un personalíssim repàs a diversos moviments polític-culturals de 1950 a 1990: moviment lletrista, situacionistes, el Mail-art, els Provos holandesos, el punk, el Class War, etc. 12 €.

DONA, GÈNERE, FEMINISME, QUEER,... ·ESTADO DE WONDERBRA VVAA, Ed. Virus, 2007. “Entretejiendo narraciones feministas sobre

las violencias de género”, sota aquest subtítol es presenta aquesta interessant aportació que recull diverses veus en un diàleg col·lectiu. Veus que narren “les violències exercides a la construcció de la identitat generitzada, dels nostres cossos, de la nostra sexualitat, del nostre lloc a la història, als mitjans de comunicació, a l’educació i al poder”. 18 €. ·EL EJE DEL MAL ES HETEROSEXUAL. VVAA. Ed Traficantes de sueños, 2005. Aquest llibre apareix en un moment clau de crisis transversals: crisis en les polítiques del feminisme i de la igualtat de gènere, crisi en els moviments d’alliberament de gais, lesbianes i transexuales després de la consagració de matrimoni, crisi en les polítiques d’immigració i en el nou racisme institucional que 18 | catàleg 2007

s’està promovent a Europa, crisi de la sida, etc. La violència masclista que cada setmana assassina a diverses dones en l’estat espanyol no ha produït una reflexió seriosa sobre la construcció social de la masculinidad, ni sobre la transfobia, l’homofòbia i la lesbofobia que produïx aquest règim imperial que és la heterosexualidtat. La heterosexualidad segueix sent el lloc intocable, inqüestionable, el lloc no marcat, una “normalitat” quotidiana productora d’odis i exclusions davant qualsevol dissidència de gènere o de sexe. Les eines polítiques que aporta aquest llibre són útils per a repensar i actuar sobre la realitat quotidiana: el bullying al nen marieta de set punts, les urgents demandes de la comunitat trans, la nova moralina contra l@s treballadores del sexe, la barbàrie mutiladora que se segueix aplicant en els hospitals contra les persones intersexuales, la subversió preformativa de la masculinidad que es dóna en les cultures dragking, leather o bear, són sens dubte realitats més apressants i políticament més rellevants que el sacrosanto matrimoni gai, l’aprovació del qual al juliol de 2005 sembla haver acabat amb l’agenda política de molts col·lectius GLTB. 15 €. ·A LA DERIVA POR LOS CIRCUITOS DE LA PRECARIEDAD FEMENINA. VVAA. Ed. Ed Traficantes de sueños, 2004. Un llibre coral fet de relats, converses i pensaments en procés. Un útil per a la reflexió col·lectiva i per a l’organització del conflicte no només des de la manca sinó, per què no?, des de la potència del ser flexible, mòbil, de les identitats múltiples i múltiples llocs de socialització. Aquest projecte ha rebut un esment d’honor en el premi Angeles Durán, i per contra, s’enfronta a un procés de falta de reconeixement institucional que ha acabat amb el lloc des del qual s’ha gestat: El Centre Social Feminista Autogestionat “La Eskalera Karakola”. Una interessant aproximació a la realitat laboral de moltes dones dels nostres dies. 12 €. ·OTRAS INAPROPIABLES. VVAA. Ed Traficantes de sueños, 2004. Autores de diferents llocs del món com Bell Hooks, Chela Sandoval o Gloria Anzaldúa, entre unes altres, en una recopilació de textos al voltant de la lluita feminista que es presenta ací no només condicionada pel social o opcions sexuals. “Inadequades/inapropiables, desubicadas en els mapes de la identitat i la política”. Una aportació al feminisme des d’un discurs que trenca amb els estereotips i hegemonismes. 10 €. ·MANUAL PARA LA AUTODEFENSA DE MUJERES Y CHICAS. Ed. Likiniano, 2005.

Editat en format mitja quartilla amb tapa semi-dura a color, és un manual introductori dirigit especialment a dones amb interès en iniciar-se en tècniques d’autodefensa: cops, punts d’atac, tècniques per a caigudes.... Desgraciadament han creat un món hostil en el qual eventualment pots necessitar defensar-te amb la violència. 1’5 € ·EXPERIENCIAS DE MUJERES AFRICANAS: TRAFICO Y PROSTITUCIÓN Ed. Likiniano, 2003. 4 €. ·NOSALTRES LES DONES: DISCURSOS I PRÀCTIQUES FEMINISTES. VVAA. Ed. Cepc, 2005. Testimoni d’activistes feministes d’arreu els Països Catalans descrivint la situació de les dones a la societat catalana des de diverses òptiques i tractant les problemàtiques del treball, migració, educació, violència contra les dones, homosexualitat, les dones a la literatura,... Això, seguit d’un segon bloc de caire internacional, on diverses dones i col·lectius de dones expliquen distintes experiències de lluita al seu espai més immediat: la Eskalera Karakola, el mític centre social feminista de Lavapiés; a les fàbriques ocupades de l’Argentina; a la guerrilla; al moviment d’alliberament nacional; etc.10 €. ·HABLAN LAS PUTAS Regina de Paula Medeiros, Ed. Virus, 2000. Sobre pràctiques sexuals, preservatius i SIDA al món de la prostitució. 10’20 €. ·TRABAJO SEXUAL. Ruth Mestre i Magdalena López Ed. La Burbuja, 2006. Una aportació feta des del feminisme, que ve per trencar el tradicional imaginari col·lectiu que es té del món de la prostitució i de la indústria del sexe. Aspectes com treball, ciutadania, drets i migració són posats damunt de la taula en aquest llibre des d’un posicionament explícit de compromís, atreviment i denúncia. 12 €. ·LA RISA OLVIDADA DE LA MADRE. FOMMA. Ed. Burbuja, 2005. L’any 1994, gairebé coincidint amb l’aixecament de l’EZLN, i també a Chiapas, Petrona i Isabel començaven el seu particular aixecament.

Les dues escriptores, actrius, indígenes i dones, convergeixen en aquell moment i lloc en FOMMA: Fortaleza de la Mujer Maya. Un projecte de grup teatral des d’on avançar cap a la “subversió dels rols de gènere i la reivindicació de la cultura maia.” A partir del contacte transoceànic i sensibles a la trajectòria dels més de 10 anys de treball de Fomma, Ediciones la Burbuja, ha tret aquest llibre que recull part de l’experiència del distri comú | 19

treball d’aquest grup de dones a Chiapas, així com una petita compilació d’obres teatrals maies. 12 €. ·EL ASALTO AL HADES. Casilda Rodrigáñez. Ed. Espartaco Internacional, 2005. De la coautora de “La represión del deseo materno y la génesis del estado de sumisión inconscientet”. És una proposta de recuperar la vida que va quedar prohibida i excluída de l’ordre patriarcal. Els mitòlegs van inventar l’Hades per a bandejar aquesta vida que no havia de saber-se ni imaginar-se. 13 €.

·WITCH: WOMEN’S INTERNACIONAL TERRORIST CONSPIRACY FROM HELL. Comunicados, textos y hechizos,... 1986·1969 Ed. La Felguera, 2007. Recull de textos

d’aquest col·lectiu radical de dones nord-americanes. Acidesa, feminisme i acció directa. Història feta des de la perspectiva feminista (“Herstory”). 8 €.

ECOLOGISME ·AGUA: ¿MERCANCIA O BIEN COMÚN? VVAA, Ed.Alikornio, 2003. Anàlisi de l’actual procés

de mercatilització d’un bé comú i bàsic com és l’aigua. Interessant. 15 €.

·OBSERVACIONES SOBRE LA AGRICULTURA GENÉTICAMENTE MODIFICADA Y LA DEGRADACIÓN DE LAS ESPECIES L’Ecyclopédie des Nuisances, Ed. Alikornio, 2002.

7’20 €.

·LOS PIRATAS DEL PRESTIGE: DE LA CASA BLANCA A LA ZARZUELA Iban Gortazar, Ed. Kale Gorria, 2003. 13 €.

·CONTRA EL DESPOTISMO DE LA VELOCIDAD E. Nuissances, Ed. Virus, 2003. 4 €. ·LA POLÉMICA NUCLEAR Comite Antinuclear de Catalunya , Ed. Talasa, 1984. 3 €.

ECONOMIA ·FONDOS RESERVADOS: NEGOCIO DE LA GUERRA VVAA, Ed. Kalegorria, 2003. 15 €. ·BANCOS, BANQUEROS, BANDIDOS JM Novoa, Ed. Kalegorria, 2002. 14 €.

EDUCACIÓ, INFANTS,... ·PAIDEIA: 25 AÑOS DE EDUCACIÓN LIBERTARIA VVAA, Ed. Villakañera, 2007. 588

pàgines amb la història i experiència de l’escola llibertària Paideia, així com una mostra dels seus treballs pedagògics. Recomanat. 18 €. ·LAS NIÑAS Y LOS NIÑOS PRIMERO. C. Rochefort, Ed. Soroll, 2005. Els adults parlen pels infants, com els blancs parlen pels negres, els homes per les dones. És a dir, per sobre i des de fora. 6 €.

GUERRA, ANTIMILITARISME,... ·GALERIA DE GENTE VICTORIOSA: IRAQ VVAA. Ed. Soroll, 2003. Escrits, articles i reflexions sobre Iraq i la darrera invasió nord-americana. Santiago Alba Rico, Carlos Varela, Fabretti, Eva Máñez, etc. 7 €.

·TORRES MÁS ALTAS Santiago Alba Rico. Ed. Numa, 2003. Escrits i reflexions d’aquest conegut filòsof i assagista arran dels esdeveniments de l’11 de setembre. 3 €.

·FONDOS RESERVADOS: EL NEGOCIO DE LA GUERRA VVAA, Ed. Kale, 2003. 15 €. ·LA ABOMINABLE CARA DE LOS EJÉRCITOS HUMANITARIOS C. Gazteizkoak, Ed. Zapateneo, 2003. 5 €.

IMATGE·FOTO·ART ·BLANCO Y NEGRO DE MONTAJE Julian Larrue, Ed. Pepitas de Calabaza, 2000. Col·lecció

d’imatges i muntatges. 3 €. ·IDENTITY Blanca Navas, Ed. Pepitas de Calabaza, 2001. Llibret de fotografies jugant amb el concepte de la Identitat. Molt bona presentació i interessant aportació dins l’edició antagonista. 6 €. ·PATAFISICA VVAA, Ed. Pepitas de Calabaza, 2003. Un acostament al trencador i revulsiu Col·legi de la Patafísica, la seua trajectòria en Argentina i altres testimonis. 7 €. ·ADIERAZPEN ASKATASUNA AURRERA! VVAA. Ed. Kalegorria, 2003. Testimoni fotogràfic de l’assetjament contra el periòdic Egunkaria. 12 €.

20 | catàleg 2007

·METAMORFOSIS: LA OBRA PÓSTUMA DE ALVAREZ RABO. Alvarez Rabo, Ed. Kalegorria, 2002. Còmic imprès en molt bona qualitat d’aquest tronat col·laborador de la revista basca. 15 €.

INDEPENDENTISME, ALLIBERAMENT NACIONAL,... ·PAÏSOS CATALANS: SEGLE XXI VVAA, Ed. El Jonc, 2000. 12 €. ·PAÏSOS CATALANS: DE L’ESPERANÇA AL DESENCÍS VVAA, Ed. El Jonc, 2007. 12 €. ·FULGOR DE LIBERTAD Joaquin Navarro, Ed. Kale Gorria, 2002. 13 €. ·LA RENUNCIA NACIONAL DEL PNV: 1977·2002 JM Lorenzo, Ed. Kale, 2003. 15 €. ·TRADICIÓN LIBERTARIA Y LUCHAS DE LIBERACIÓN NACIONAL VVAA, Ed. Likiniano,

2002. Interessant recull de textos al voltant de l’anarcoindependentisme. 1’80 €. ·ANARQUISME I ALLIBERAMENT NACIONAL VVAA, Ed. Virus, 2007. Reedició d’aquest referencial text. Un dels pocs assaigs que d’una manera extensa explica, des del moviment anarquista dels Països Catalans, l’alliberament nacional des d’una perspectiva llibertària .10 €. ·LA CRISIS DEL ESTADO-NACION VVAA, Ed. Alikornio, 2002. 4 €.

INTERNACIONALISME (SUD-AMÈRICA, PAÏSOS ÀRABS,...) ·ABCHE. BIOGRAFIA GRÀFICA DE ERNESTO CHE GUEVARA. Ed. Likiniano, 2003.

Doncs això, biografia gràfica de la vida d’aquest revolucionari. Una forma senzilla i bàsica d’aproparse a aquest reconegut personatge. 2 €. ·APOLOGÍA POR LA INSURRECCIÓN ARGELINA Jaime Semprún, Ed. Muturreko, 2002. Al voltant de les formes d’autoorganització i enfrontament contra l’estat algerià a la zona de la Cabília. 5 €. ·BRAVA GENTE: MST Y LA LUCHA POR LA TIERRA EN BRASIL Ed. Virus, 2002. El MST ha suposat una nova i potencial embrancida del contrapoder popular al Brasil. 10 €. ·SAHARA: LABERINTOS Y ESPERANZAS Herrero Vidal, Ed. Autoed., 2007. Descripció detallada de les visicituds d’aquest poble, amb un recorregut històric prou complet. 12 €.

LLUITA ARMADA ·FUIMOS TAN TERRIBLEMENTE CONSECUENTES (R.A.F) Stefan Wisniewski, Ed. Virus,

2003. Intensa i viva imatge dels orígens i trajectòria d’aquest grup armat, la Rote Armee Fraktion (RAF), tan significatiu per l’esquerra europea; una reflexió crítca sobre les raons, dificultats, errades i contradiccions de la seua activitat militant. Interessant per apropar-se a un dels “agents” dins de l’esquerra radical alemanya durant un període molt concret. 4’5 €. ·KOMANDO AUTONOMOAK Zirikatu, Ed. Likiniano, 1998. Repàs a la trajectòria i experiència dels comandos autònoms a Euskal Herria. 7’20 €. ·UN TERRORISMO EN BUSCA DE DOS AUTORES VVAA, Ed. Muturreko, 2000. Documents de la revolució a la Itàlia dels 70. Testimonis d’EdN., I.S., Ludd, Cesarano, Sanguinetti, Debord, Insurrezione, Ghisleni, D’Este. 5’10 €.

MIGRACIONS, ANTI-RACISME,... ·TODO NEGRO NO IGUAL: VOCES DE EMIGRANTES Beatriz Diaz, Ed. Liki, 1997. 7’20 €. ·CONTRAGEOGRAFIAS DE LA GLOBALIZACIÓN: GÉNERO Y CIUDADANIA. Saskia

Sassen. Ed.Traficantes (2003). La sociòloga de Chicago Saskia Sassen s’apropa als actuals fenòmens migratoris i la configuració d’una nova ciutadania des d’una perspectiva feminista. 8’50 € ·EXPERIENCIAS DE MUJERES AFRICANAS: TRAFICO Y PROSTITUCIÓN Ed. Likiniano, 2003. 4 €.

·PRIMER INFORME SOBRE LOS PROCEDIMIENTOS ADMINISTRATIVOS DE DETENCIÓN, INTERNAMIENTO Y EXPULSIÓN DE EXTRANJEROS EN CATALUÑA. OSPDH, Ed. Virus, 2004. L’Observatori del sistema Penal i els drets Humans presenta aquest informe amb l’objectiu d’analitzar el paper que juguen jutges, advocats i policies als procediments d’internament i expulsió d’extrangers a Barcelona. Una eina per apropar-se des de la crítica a l’actual Llei d’Extrangeria. 3 €.

distri comú | 21

·QUIEN INVADE A QUIEN: EL PLAN AFRICA Y LA INMIGRACIÓN. Eduardo Romero,

Ed. X, 2007. Aquest llibre és una eina per combatre el racisme contra els immigrants, i en concret contra aquelles persones que arriben d’àfrica. El llibre denuncia les polítiques neocolonitzadores dels països occidentals, les polítiques “de suport al desenvolupament”, etc. Per tal de desemmascarar els autèntics invasors. 6 €.

NOVEL·LA, POESIA, ETC. ·UNA VIDA... Jose Luis, Ed. Comú, 2000. Bonic poemari cru i intimista de Jose Luis. Presentat

amb una foto diferent a la portada per cada exemplar. 5,10 €. ·RIGA, SENTIMIENTOS EN RELIQUIA Garikoitz Zulueta, Ed. Ekoizpen, 2003. Prosa, poesia i haikus que ens situen a reflexions sortides de la militància i el compromís, cercant noves formes de comunicació dins l’escena alternativa. Edició bilingüe en èuscar i castellà. Jove autor biscaí compromés dins dels moviments socials locals i music en un grup de Hardcore polític. Recomanat. 6 €. ·ALMA INSUMISA Patxi Pérez, Ed. Autoedición, 2005. Novel·la ambientada a la Guipúscoa dels anys vuitanta i noranta. Una aproximació a l’evolució d’un xaval involucrat al moviment d’insubmissió, amb tot el què passa al seu voltat: moviments socials a Euskal Herria, la música, l’evolució personal, etc. 12 €. ·LAS TENDENCIAS DE LA MODESTIA Alecsandar Ilic, Ed. Pepitas Calabaza, 2001. 6 €. ·PATAFISICA VVAA, Ed. Pepitas de Calabaza, 2003. 6 € ·GEORGE ORWELL ANTE SUS CALUMNIADORES En. Nuissances. Ed. Likiniano, 2003.

Llibret publicat amb la intenció d’acallar les calúmnies (les acusacions d’stalinista) vessades sobre Orwell. Aquest text desmunta totes eixes difamacions aportant documents originals, i critica la premsa del sistema que cerca recuperar cap al seu camp la figura d’Orwell. 1 €. ·TRILOGIA DEL DESENCANTO. 93-94. Maria Odolbatu. Ed. Autoeditat, 2006. Bona recopilació de poemes de Maria Odolbatu, pseudònoim de la veu de dues reconugudes bandes de hardcore i punk-rock. Acció-Depressió-Acció. “Si un burgués te regala flores, ó piedras, ó joyas, ó simplemente el aire que respiras, es que quiere dos cosas de ti. O bien que le hagas la cama, o bien que se la deshagas y te acuestes con él”. 4 €.

OKUPACIÓ, CENTRES SOCIALS,... ·ABRIENDO PUERTAS. OKUPACIONES EN VALENCIA. Francisco Collado Cerveró Ed.

La Burbuja, 2007. Repàs a la història de les okupacions a València durant els gairebé últims 20 anys (1988-2006). Com sorgeix i es desenvolupa el moviment okupa en aquesta ciutat, descripció de cascuna de les okupacions (Kasal Popular, Malas Pulgas,...). Memòria històrica recent. 15 €. ·VIVIENDA: ESPECULACIÓN & OKUPAZIOAK Ed. Likiniano, 2002. 9 €. ·OKUPACIONES DE VIVIENDAS Y CENTROS SOCIALES: AUTOGESTIÓN,... Miguel Martinez. Ed. Virus, 2002. Una interessant i fortament documentada aportació. 15 €. ·OKUPACIÓN, REPRESIÓN Y MOVIMIENTOS SOCIALES AO Tarrassa. Ed. Traficantes. 7’21 €.

PRESÓ, REPRESSIÓ,... ·CÁRCELES DE LA DEMOCRACIA, LAS. VVAA. Ed.Bajocero, 2005. Textos analítics de diferents

persones coneixedores de la realitat a les presons i el que aquesta implica. Desgranen diferents aspectes de les penes privatives de llibertat que inevitablement concluen al fracàs de l’anomenat “espírit resocialitzador”. Persones de diferents entorns que tracten varis aspectes d’una mateixa realitat: el paper que juga allò penal dins de les estrategies de control social; la cruesa del primer grau o l’experiència d’un col·lectiu al treball amb dones gitanes empresonades. 10 €. ·BROTA LA VIDA Mumia Abu Jamal. Ed.Txalaparta, 1999. De nou tornem a tenir a les nostres prestatgeries el segon i positiu llibre de Mumia traduit al castellà. 10’ 22 €. ·GRUPOS AUTÓNOMOS: COMUNICADOS DE LA PRISIÓN DE SEGOVIA... Ed. Muturreko, 1999. 4’5 €. ·ENTREMUROS: LAS PRISIONES EN LA TRANSACCIÓN DEMOCRÁTICA Xavier Cañádas Gascón, Ed. Muturreko, 2000. 7’20 €.

22 | catàleg 2007

·REPRESIÓN ACTUAL EN EL ESTADO ESPAÑOL Ed. CNT, 2007. Repàs al panorama repressiu a l’estat espanyol contra l’espectre llibertari, indagant des de la “Transició” a l’actualitat, tractant muntatges policials, presons,...5 €.

·CONTRAPODER 7, (Revista-llibre) 2003. Interessant setè número d’aquesta referencial revista d’investigació política. “Publicació de debat per a, per i des de l’autonomia”. Amplis dossiers sobre el nou protagonisme social, “el moviment de moviments” a Europa, perspectives i límits,... 5 € ·CONTRAPODER 9, (Revista-llibre) 2005. dossiers d’investigació i debat sobre precarietat laboral; la comunicació com a eina política; “el moviment de moviments” al Con Sud. 6 € ·DIAGONAL, (Periòdic). A la teua disposició tots els darrers números d’aquest reconegut periòdic quincenal centrat a les lluites dels moviments socials. 1’50 € ·EKINTZA ZUZENA 32, (Revista) 2005. L’antimilitarisme en la seva cruïlla, Són les ONGs la indústria de la solidaritat?, Sobre la comercialització del punk,... entre d’altres; a més les seues seccions habituals: ressenyes de publicacions, música i llibres, humor,... 3’50 €. ·EKINTZA ZUZENA 33, (Revista) 2006. “Idees autònomes i la descomposició social d’EH”; “Revolta social a França”; “Algunes notes siobre la militància política” o “Distribució alternativa”, ressenyes, humor,... La publicació llibertària basca segueix donant guerra. 3’50 €. ·EKINTZA ZUZENA 34, (Revista) 2007. Nova remesa de l’excel·lent publicació autònoma-llibertària basca. Amb articles sobre la lluita contra el TAV, La cultura com mercaderia, la Expo2008 de Saragossa, Crisi del petroli, etc, Molt completa com sempre. 3’50 €. ·ITOIZ, ARTOZKI. LA MEMORIA ROTA, (Dossier-llibre) 2006. Currat dossier en format apaisat i de gran presentació pel que respecta a maquetació, fotos i, per descomptat, contingut. Crònica de les jornades d’entossudida resistència al desallotjament dels pobles navarresos d’Itoiz i Artozki. Veins i solidari@s es van enfrontar durant dies a màquines i policies enviats a desallotjar i derruir aquests pobles per després inundar-los amb l’omplert de l’embassament d’Itoiz. 3 €. ·RESQUICIOS#2. EL FRACASO DE LA UTOPIA, (Revista-llibre) 2006. La utopia, aquest somni inassolible d’una societat perfecta i fins i tot basada en el bon ús del progrés, ha fracassat. Això és el que ve a dir el segon numero de la revista Rescoldos. Textos i aportacions en molts casos inèdits a l’estat en haver estat traduïdes expressament (com el capítol d’una novel·la d’Orwell i una ressenya que va fer d’altra obra) de Zoé Wasc, Jean-Marc Mandosio, etc., a més de comentaris de llibres i correspondència. 5 €. ·SOBRE VIOLENCIA SEXISTA EN LOS MOVIMIENTOS SOCIALES, (Libelo). 1’50 €. ·TEORIA QUEER, (Libelo). 1’50 €. ·APUNTES SOBRE QUEER, (Libelo). 1’50 €. ·LA DESTRUCCIÓ D’ALACANT, Miguel Amorós. (Libelo). Edició bilingüe (català-castellà) al voltant d’especulació i urbanisme al sud del País Valencià. 1’50 €. ·EL SENDERO ABORIGEN, (Dossier-llibre) 2006. Contundent dossier “antidesarrollista”. 4 €. ·AUTODETERMINACIÓN O AUTO DE DETERMINACIÓN, (Libelo). 0’75 €. ·CRITICA AL MARXISMO, (Libelo) . 1 €. ·HOT PANTS: GINECOLOGÍA CON PLANTAS, (Libelo). 0’75 €. ·METODOS ANTI-MASA PARA LA ORGANIZACIÓN DE COLECTIVOS, (Libelo). 0’50 €. ·PARA EL DEBATE SOBRE LA ORGANIZACIÓN DEL MOVIMIENTO ESTUDIANTIL, (Libelo). 0’60 €. ·1er. CERTAMEN DE LITERATURA ANTIAUTORITARIA, (Libelo). 1,50 €. ·RECULL DE TEXTOS “ANARCOINDEPENDENTISTES”, (Libelo). 1,50 €. distri comú | 23

Cultura lliure: Copyleft i Creative Commons Davant les veus alarmistes que criminalitzen la lliure circulació de la creació artística, i davant els que s’escuden en postures elitistes per alçar fronteres al coneixement, fa temps que s’articularen respostes des d’allò més immediat. Mentre Bisbal i Chenoa ploren a Zapatero perquè castigue exemplarment la “pirateria”, altres músics, escriptors o investigadors aposten per facilitar sense cànons de lucre les seues creacions.

Parlem de Copyleft i les llicències Creative Commons. ”Ningú és neutral en un tren en marxa” afirma l’historiador nord-americà Howard Zinn. I un dels trens que avui en dia circulen a tota marxa és el de la cultura, malgrat els peatges del passat que encara avui alguns semblen interessats en mantenir com a llasts d’aquest tren. Així ens trobem com Teddy Bautista o Luis Cobos i el lobby de la SGAE s’empenyen en criminalitzar la lliure circulació de creacions; és normal, han de protegir la seua “barraca”. I així, el bunker d’”excel·lents” artistes i creadors - i millor vividors-, no para d’amollar perles. Alejandro Sanz assegurava fa un temps que “en aquest país apunyalar és gratis”, referint-se a l’escassa penalització del que ell anomena “pirateria” (Rockdelux, setembre 2004). David Bisbal, “gran artista y mejor persona”, també assenyalava ben afectat que “malgrat que a Espanya no hi ha molts ordinadors, es pirateja molt” (Rockdelux, setembre 2004). Si ell ho diu, així serà. No menys “intel·lectual” es mostrava el vicepresident primer de CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics), Juan Mollà, per qui és possible que les Noves Tecnologies siguen “un instrument de destrucció de la cultura” (El Mundo, juny 2004). En la mateixa línia es mostrava la seua companya d’equip, Magdalena Vinent, directora general de CEDRO: “no tot pot ser gratis en la Xarxa”, a diferència de la televisió generalista, la ràdio i la premsa gratuïta. I és que entre l’extensió de la còpia en CD-r, la venda de còpies als carrers, les fotocòpies, l’intercanvi d’arxius a la xarxa (el P2P-Emule, Bittorent,...), etc, la indústria està “contenta”. I per si això no fos poc, surten veus qüestionant els anomenats “drets d’autor”, que tampoc són cosa nova. Hauríem de remuntar-nos a finals del segle XVII i principis del XVIII per veure com ja ixen aquests per tal de controlar tot allò que s’imprimia. Després ja evolucionarien fins els suposats “drets d’autor” que avui intenten controlar entitats com la SGAE o CEDRO. I és normal aquesta actitud a la defensiva, perquè malgrat la malanomenada “pirateria”, la SGAE, per exemple, “va assolir en 2004 la major recaptació de la seua història en arribar als 300,7 milions d’euros d’ingressos, el que representa un increment de 11,9 punts percentuals respecte a l’exercici anterior” (El Mundo, abril 2005). Segons les últimes dades de la Federació Fonogràfica Internacional, s’ha triplicat la venda de música al 2005: ha crescut uns 314.7 milions d’euros més que l’any anterior (El Mundo, gener 2006). Ací hi ha un bon pastís.

COPYRIGHT VS COPYLEFT Però malgrat això, hi ha qui no vol menjar en aquesta taula. Com seria el cas, per exemple, del grup de reggae alternatiu valencià Ki Sap, que no dubta en penjar els seus treballs a la xarxa, permetent la descàrrega lliure dels seus discos fins i tot abans d’eixir al mercat. I no els ha anat gaire malament: del seu penúltim treball, “10 Tone”, ja s’han fet tres edicions en CD. Parlem d’una banda que es mou a nivell del circuit alternatiu de sales, tocant a centres socials i cases okupades arreu d’Europa, i que ven els seus darrers discos a 5 euros com a molt, i amb una presentació tan digna com la de qualsevol disc que està a les prestatgeries de la Fnac. I amb el darrer treball tornaven a repetir fòrmula: Copyleft.

El Copyleft, descriu un moviment i un ideari que promou la flexibilització dels drets d’autor i el copyright, tot i que d’igual manera que aquests, cerca també protegir l’autoria. El terme Copyleft s’associa a un conjunt de llicències que, aplicades a creacions com el programari i obres artístiques, permet que aquestes obres siguen copiades i redistribuïdes lliurement. Idea concebuda per Richard Stallman, el Copyleft neix en el món de la programació, concretament en el del sofware lliure, àmbit en el qual 24 | catàleg 2007

el copyleft constitueix un mètode per fer que un programa de programari lliure es mantinga sempre lliure, obligant que totes les modificacions i versions esteses del programa siguen també programari lliure, garantint així les llibertats dels usuaris. De la mateixa forma aquesta idea s’ha acabat aplicant a altres formes de creació dels nostres dies com la música, la literatura, la fotografia, video, etc.

Com s’indica des de la Wikipedia, “com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d’autor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d’un treball.

Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d’autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada puga fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seues versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright” -com “left” (esquerra) és el contrari de “right” (dreta); ho pilles, no?-. En aquesta línia, trobem un destacable exemple de copyleft en el cas de les llicències Creative Commons que des ja fa algun temps venen utilitzant-se a diferents camps: des d’editorials com Traficantes de Sueños, Bajocero o Virus, a grups musicals com Bakanal, Orxata Sound System, Visión Tunel o Fly Shit, passant per periòdics com el Diagonal, webs com les de la xarxa Indymedia, o col·lectius d’escriptors com els italians de la Wu Ming Foundation.

QUÈ ÉS CREATIVE COMMONS? Creative Commons (CC) sorgeix l’any 2001 de la mà de Lawrence Lessig, com una organització sense afany de lucre. Establerta a Massachusets i amb seu a la Stanford Law School, des del seu inici ha centrat la seua tasca a reduir les barreres legals per compartir i afavorir la circulació de materials creatius i/o investigadors. Des de CC “s’ha treballat per crear tota una sèrie de llicències, amb diferents configuracions o principis com ara el dret de l’autor original a donar llibertat per a citar la seua obra, reproduirla, crear-ne obres derivades, oferir-lo públicament; i amb diferents restriccions com no permetre l’ús comercial o respetar l’autoria original.” Ara bé, que quede clar: des de CC no s’està en contra dels drets d’autor, sinó que només es lluita per afavorir la circulació d’idees sense peatges. En definitiva, les llicències CC el que cerquen es respectar i garantir el reconeixement de l’autoria, sense que l’obra (musical, literària, informàtica, científica,...) haja d’estar sotmesa a paranys econòmics o elitistes.

Tot i que des d’un principi les llicències CC van néixer adaptades al sistema legal nord-americà, trobem com aviat han estat progressivament adaptades als sistemes legislatius d’altres països. Fa poc més d’un any, des de l’1 d’octubre del 2004, les llicències CC es troben ja adaptades a la legislació sobre propietat intel·lectual de l’Estat Espanyol, gràcies a la tasca desenvolupada pel grup de Creative Commons Catalunya, vinculat a la Universitat de Barcelona. A l’actualitat, altres grups treballen desinteressadament per l’adaptació de les llicències CC als sistemes legislatius de països com Argentina, Irlanda, Veneçuela o Ghana entre d’altres.

TREURE UNA LLICÈNCIA CC Si tens un llibre per editar, o has enregistrat un disc amb el teu grup, treure una llicència CC no resulta gens difícil. És totalment gratuït i només has d’entrar a la web de CC (cat.creativecommons. org, en català), i omplir un formulari adaptant la llicència a la teua obra i els teus interessos respecte aquesta. En funció de les preferències que es tinga a l’hora d’atorgar drets i posar condicions sobre l’obra, es poden escollir diferents tipus de llicència: Reconeixement (Attribution): El material creat per un artista pot ser reproduït, distribuït o comunicat públicament sempre que se’n reconega l’autoria; No Comercial (Non commercial): El material original i els treballs derivats poden ser reproduïts, distribuïts o comunicats públicament mentre el seu ús no siga comercial; Sense Obres Derivades (No Derivate Works): El material creat per un artista pot ser reproduït, distribuït o comunicat públicament però no es pot utilitzar per generar una obra derivada; Compartir Igual (Share alike): El material creat per un artista pot ser utilitzat per generar una obra derivada sempre que aquesta quede subjecta a la mateixa llicència que el material original. A partir d’aquestes quatre condicions, combinades de diferent manera, ens trobem amb sis models diferents de llicències CC de les que alguna, a ben segur es pot adaptar a la vostra creació. Un cop s’han triat les opcions adients, es genera un document distri comú | 25

amb tres versions: una, en llenguatge jurídic, una altra, en un llenguatge comprensible per tothom, i una tercera en html, de manera que en cas d’incloure-la en un lloc web, facilita la tasca de qui busque continguts amb aquesta llicència en els cercadors, a part d’informar a la persona usuària. Altra cosa que cal tenir en compte com a creador, és que les llicències CC no substitueixen el Registre de la Propietat Intel·lectual, de fet, poden ser compatibles.

INICIATIVES CC Arran de l’experiència de les CC han començat a eixir iniciatives més específiques que treballen i desenvolupen les possibilitats de les llicències CC a camps com la música o la ciència. Així, per exemple, surt el Projecte Freesound, “una comunitat en línia que ofereix una plataforma estable perquè músics, artistes sonors, investigadors i altres interessats puguen intercanviar sons d’una manera lliure i gratuïta.” En contrast amb l’enfocament de la indústria musical que s’entossudeix a controlar la propietat intel-lectual, Freesound busca donar un suport continuat a l’intercanvi legal i obert de material sonor. Tots els sons cedits pels membres de la comunitat estan públicament disponibles sota la llicència CC la qual permet pràcticament qualsevol ús dels sons de manera gratuïta sempre i quan l’origen del so siga explícitament reconegut. I relacionat amb el món de la música, també està Creative Commons Mixter, un espai a la xarxa on les i els músics poden intercanviar les seues creacions, penjar o descarregar temes per transformar-los, remesclar-los o adaptar-los a noves interpretacions, tot i sempre amb llicències CC. Ara bé, no deixa de ser curiós i contradictori observar com bandes que treuen treballs sota llicències restrictives, alhora estan penjant creacions en CC Mixter, com seria el cas de Public Enemy, o Beastie Boys.

Altra iniciativa, centrada al món de la ciència i sorgida aquest mateix any, és Science Commons. El seu objectiu és animar la innovació científica facilitant als cientifics, universitats i empreses la consulta de bibliografia, dades i altres propietats intel·lectuals científiques, així com, compartir el coneixement amb els altres.

MÉS INFO: Creative Commons Catalunya: http://cat.creativecommons.org Creative Commons: http://creativecommons.org Manual de copyleft: http://www.manualcopyleft.net Cultura Lliure: http://www.culturalliure.org Projecte Freesound http://freesound.iua.upf.edu Science Commons http://science.creativecommons.org Música Libre: http://www.musicalibre.info Wu Ming: http://www.wumingfoundation.com

26 | catàleg 2007

Repensant l’edició musical alternativa des de Comú L’escenari de l’edició musical sembla que ha anat agafant un altre ritme als darrers anys. Des de l’experiència i trajectòria de Comú al camp de l’edició i distribució alternativa, ens ha semblat interessant fer algunes aportacions que poden resultar també d’interès per aquells grups de música (o altres propostes editorials) que es mouen per l’escena de les nostres comarques.

A qualsevol persona interessada al món de la música no li sonarà, o no hauria de sonar-li estrany aquest sentiment de canvi. Ara bé, que ningú s’enganye, aquestes línies no van en la línia alarmista de “la música està en perill” creada des de les files de la indústria discogràfica (segells convencionals, multinacionals del disc, dinosaures i estrellats de la música, SGAE,...). Açò va més en el sentit de fer una mica d’anàlisi, crítica i autocrítica, i cercar posar-nos les piles entre tots i totes.

L’ESTAT DE LA COSA Què està passant a les distris amb el tema de l’edició musical? En un període de 15 anys, el temps que porta Comú funcionant -juntament amb el que es considera la “segona onada de distribuïdores alternatives”-, l’escenari ha canviat considerablement. Fem una mica d’història ràpida: fa 15 anys l’escena apareixia formada per un volum molt inferior de bandes, que generaven una quantitat d’edicions (vinils i cassettes, i poc després CDs) molt per baix del que s’edita a l’actualitat. L’opció d’editar resultava molt més costosa; hi havia un procés “natural”: primer un grup editava una maqueta (la típica k7), i després, si hi havia continuïtat de la banda, s’acabava per editar un vinil. Alhora, un cop al “mercat”, l’edició de material no es trobava amb l’actual saturació d’edicions o accés lliure a la música que permet internet.

A l’actualitat la cosa ha canviat considerablement. El nombre de bandes, dins i fora d’això difús que anomenem escena alternativa, s’ha multiplicat de forma brutal. Existeix un panorama de grups abismal, trobant-nos que a qualsevol poblet perdut existeix un grupet de xavals que s’ajunten per fer soroll –i ens sembla de luxe-. L’accés a un equip bàsic per tocar s’ha facilitat. D’igual manera, l’enregistrament de treballs s’ha fet molt més accessible: qualsevol persona vinculada al món de la música, amb una mínima inversió en equip i ordinador, pot començar a enregistrar a casa seua. A la vegada, el procés d’edició també s’ha fet molt més accessible: editar un CD avui no suposa fer molt més esforços dels que suposava abans editar una cassette. La inversió de diners a la fàbrica per treure un CD no és superior a la pasta que s’havia de posar per treure una cinta. Ja no et dic si comparem a l’esforç que podia suposar treure un vinil.

Paral·lelament ens trobem amb l’actual “democratització” de l’accés a les noves tecnologies: l’impacte d’internet a l’espai musical. Aquest ha suposat un accés gratuït i genial a la música mitjançant l’intercanvi a les xarxes P2P, les descàrregues gratuïtes, el fenòmen myspace, etc. Aquest fet, que des d’ací reivindiquem i gaudim, cal veure com també ha suposat un canvi de comportaments a la gent que gaudeix i consumeix música. Breument, podríem assenyalar unes qüestions bàsiques: desvalorització del suport físic (del disc, amb la seua carpeta, treball gràfic i de textos,...) i saturació de música descarregada per escoltar. Això, afegit a un encariment del preu de la vida ens pot ajudar a entendre que la gent jove poc a poc deixe de comprar discos.

Alhora, amb aquest canvi de comportament del “consum” musical, trobem com des dels grups i segells editors s’ha dut un ritme d’edicions alt, sense atendre a com està funcionant el pati, i de vegades rebaixant el nivell de criteri editorial. Amb això tenim que Comú, igual que altres distribuïdores alternatives, ens trobem amb una saturació d’stocks de materials. Una situació que en aquest context de canvi, ens fa distri comú | 27

llençar algunes reflexions, especialment orientades als grups que ens resulten propers; posar una mica d’ordre a la forma de pensar l’edició i distribució alternativa de materials musicals.

Cal repensar el tema de la música, afrontar els reptes de la nova situació i ser una mica exigents; d’igual manera que cal també repensar com s’han vingut fent algunes de les nostres edicions, assumint també la nostra part de responsabilitat. Edicions a les que inconscientment semblen quedar reflectides errades derivades d’algunes de les qüestions abans assenyalades.

Des de Comú trobem que cal ser una mica més exigents, delicats i autocrítics a l’hora de treure un disc.

Deixant a banda la qüestió estrictament musical -que això ja és qüestió de qui fa la música-, voldríem assenyalar alguns punts delicats que de vegades sembla queden oblidats, però que tanmateix influencien al resultat final del producte: 1-Els textos. Aquesta és un qüestió delicada en la que moltíssimes bandes novells cauen.

I és que estem farts, d’una banda, de veure llibrets de discos amb faltes d’ortografia. Trobem que aquesta és una errada que cometen molts grups de l’escena alternativa. Treure un treball amb faltes d’ortografia suposa una desvalorització del propi treball, així com una especial irresponsabilitat quan es treu un treball en una llengua minoritzada com el català. Grups que es reivindiquen d’una suposada ”escena alternativa” no haurien de caure en aquesta mena de paranys que acaben per oferir una imatge “cutre” del treball propi així com del col·lectiu que recolza l’edició. Per solucionar aquesta mena d’errades, només cal aplicar un corrector de textos, o passar-li tots els textos a altres persones per tal que els revisen amb un mínim d’interès. I quan diem tots els textos, són tots: lletres de cançons o articles, explicacions, dades tècniques del disc, llistat d’agraïments, etc.

2-El discurs. Tot i que tocant ací ja una mica temes “personals”, trobem com es dóna una saturació de les temàtiques i la forma de tractar el contingut dels textos; una saturació als discursos.

Resulta ja recarregant repassar les lletres del 80% dels grups “alternatius” que tenim a les nostres prestatgeries, i veure com sempre es toquen els mateixos temes i de la mateixa forma, repetintse esquemes i consignes sense grans reflexions. Trobem que en general es dóna una manca de recerca a noves possibilitats aplicades als textos, una manca de desig investigador, trencador, incisiu o reflexiu. No sabem ben bé quines poden ser les raons d’açò, però si que ens atreveriem a assenyalar algunes orientacions per pulir els discursos.

D’una banda, el recurs a la literatura; i en concret, per bandes amb intenció d’oferir un “discurs crític”, sempre resulta enriquidor llegir llibres eixits d’editorials alternatives (per posar exemples: Virus, Likiniano, Traficantes de sueños, Muturreko, El Jonc,...) i -no caldrà recordar- moguts també mitjançant distribuïdores alternatives. Comentem això perquè trobem que les editorials esmentades, amb les seues novetats en llibres serveixen tenir accés a interessant informació i formació que es correspon amb debats d’actualitat als moviments socials. No estem dient res de nou, només cal revisar per exemple els llibrets dels discos d’El Corazón del sapo per trobar-nos amb referències bibliogràfiques que guiaven les seues cançons. I de la mateixa manera que assenyalem la literatura, es pot agafar el cinema, el teatre, la premsa, etc. com altres fonts de referència i reflexió. Bo, i deixar també clar en aquest punt, que les editorials esmentades tampoc són cap biblia, cada persona ha de saber triar les seues referències més enriquidores. Reflexionem: la música d’un grup s’enriqueix de l’esforç de l’assaig i les diverses influències sonores que arriben als membres de l’esmentada banda; els textos igual, guanyaran a base de lectures diverses i recerca de vocabulari.

Per altra banda, trobem com participar de debats a col·lectius també pot ser un enriquiment a l’hora d’agafar referències pels textos. Des de la participació a col·lectius de base ens formem d’un vocabulari, qüestions i debats que són reals al nostre espai més immediat.

Continuant amb el tema del discurs, no ens voldríem oblidar de tocar la progressiva imposició d’un “macarrisme barat” en algunes bandes del “rotllo” que sovint cauen en el sexisme o el culte a l’estètica de la violència perquè sí i sense cap mena de reflexió darrere o pràctica concreta. Actituds i 28 | catàleg 2007

discursos que a la fi i a la cap acaben per visiblitzar un masclisme latent o una “estètica per l’estètica” als nostres cercles.

No sabem ben bé si açò ho llegireu com un exercici de pedanteria, però el que desitgem és punxar una mica al personal. Una escena musical alternativa -entenem nosaltres- hauria de ser capaç d’oferir alternatives de qualitat, mantenir un esperit crític, una actitud oberta i un desig d’incidir amb veu pròpia.

3-La imatge. El disseny i maquetació exterior que presenten els discos resulten una carta de presentació del grup, la seua música i les seues idees. Per una persona que no haja escoltat un determinat grup, trobar-se amb la portada o el format del disc suposa fer-se una primera idea que li pot condicionar a adquirir o no el disc, recordar-lo,... De la mateixa forma que als textos, a la imatge de molts discos eixits a traves distris alternatives, trobem com també s’estan donant mancances; portades que repeteixen esquemes, refregits d’idees utilitzades en altres treballs de música similar, portades que no diuen res, errades de maquetació, desproporció al tamany dels textos, utilització de tipografies de dificultosa legibilitat, combinació d’infinites tipografies sense cap intencionalitat, desproporció a les combinacions de segells, manca de coherència al disseny integral,... Tot un seguit d’errades que denoten deixadesa, manca de cultura visual i una desvalorització fins i tot del treball propi. D’acord, moltes d’aquestes errades també són fruit de la bona intenció: “hi ha un al grup o tinc un col·lega que controla una mica de Photoshop; ell ens farà el disseny!”. Per fer el disseny i maquetació d’un disc cal veure que es necessita alguna cosa més que domini de programes de disseny; aspectes com una cultura visual i musical, coneixement de les expressions artístiques vinculades a un determinat estil de música, coneixement d’algunes regles bàsiques de maquetació o normes tipogràfiques (s’utilitzen o no), una mica d’intuïció, desig d’investigar i innovar, ens poden ajudar per obtenir resultats més ambiciosos a l’estètica del disc. Si es busca un tècnic o productor a l’hora d’enregistrar el disc perquè controla els aparells i tècniques de so, per què no es fa el mateix amb el disseny? I amb els textos igual és una mica exagerat demanar un filòleg, però bo, com a mínim tenir un mínim de cura.

4-Autoria i llicències Creative Commons. Tal com està la indústria cultural de pesada amb el tema dels drets d’autor i la criminalització de la circulació lliure de música, ens sembla interessant que des de les bandes que es mouen pel circuit alternatiu s’aposte per aquestes llicències copyleft, les Creative Commons. Alhora que protegiu la vostra autoria i no limiteu la difusió de la vostra música, esteu dotant d’un posicionament públic i explícit al vostre treball davant del debat intencionat, manipulat i alarmista d’institucions com la SGAE i artistes afins a aquest bunker. A més, suposa donar-li una coherència al treball d’acord a una filosofia d’edició al marge dels valors estrictament mercantilistes.

RESUMINT Començavem aquest escrit fent un breu repàs històric de 15 anys enrere. No hem comentat que fa 10-15 anys, també dins d’aquest escenari descrit, existia una ebullició de fanzines de temàtica politico-musical, on es posaven de relleu debats que llavors existien al voltant de l’escena musical alternativa: denúncia de lletres i actituds sexistes en “bandes del rotllo”, els balls violents als concerts en espais alliberats, l’entrada de nous formats com el CD, crítica i denúncia de la SGAE,... Debats que van tenir una repercussió més que ressenyable. Avui en dia, el tema del fanzines de temàtica politicomusical que serveixen com a fòrum de debats o per fer visibles una determinada “escena”, està una mica cru, exceptuant alguns casos com l’interessant Tupa de Bilbao, o el Refuse o Heartattack en anglès. És per això, que davant la mançança d’espais de debat com fanzines o altres publicacions accessibles, ens hem atrevit a fer els anteriors apunts.

Lluny de voler exposar uns plantejaments elitistes, el que desitgem des d’aquestes línies és fer aportacions en positiu a la nostra escena musical més pròxima; així com mostrar una autocrítica que també serveix per Comú, que quede clar. Una escena de bandes, amb molt bones intencions i actituds compromeses, però en general, amb autolimitacions i, algunes vegades, sense gaires desigs rupturistes en allò vinculat al seu espai cultural i/o contracultural. I diem “autolimitacions” perquè pensem que en el que distri comú | 29

hem estat assenyalant: treure un disc sense faltes d’ortografia, amb un disseny més o menys apanyat i sense gambazos tècnics, i amb un posicionament polític com són les llicències Creative Commons no suposa ni invertir 5 cèntims més al procés d’edició. És només posar ganes i ser una mica més exigents, com se n’és d’exigent a l’hora d’enregistrar la música a l’estudi.

Des de Comú assumim part d’aquestes errades també com a pròpies, perquè ens sentim propers a les persones vinculades als diferents col·lectius musicals d’ací i d’altres indrets. I amb això, sentim la responsabilitat d’incidir en positiu a treballs que tenen una repercussió pública dins la xarxa de col·lectius de les nostres comarques i fora d’aquestes.

Per altra banda, no volem tancar aquesta parcial “descripció de panorama” sense deixar de reconèixer el treball que moltes bandes han fet durant anys en suport de diferents col·lectius dels nostres pobles. Col·lectius ecologistes, autònoms, llibertaris, associacions de veïns i veïnes, associacions culturals i en defensa de la nostra llengua, centres socials, etc. han contat sempre amb el suport desinteressat de gran quantitat de bandes per tal d’obtenir suport econòmic, amenitzar actes, o simplement per autogestionar-se un oci diferent. Agraviats, Ánima alba, Bakanal, Cólera, Contratempo, El Súper, Gargamboig, Ghetto, Inòpia, La acidia, La karraska, Nativa o Prisoners of war en són un bon exemple de música i solidaritat.

Per últim, afegir que aquestes valoracions no només són fruit de repensar l’edició musical al nostre espai més immediat. Aquestes idees també són resultat d’anàlisi i intercanvi informal d’impressions prou coincidents amb membres d’altres distribuïdores alternatives, de Castelló i altres llocs diferents com València, Bilbao, Gasteiz o Madrid. I les sensacions resulten prou semblants: o fem autocrítica i mirem de girar la truita poc a poc, o pleguem. Les distribuïdores i editores alternatives no podem caure al parany de ser ONGs o segells sense criteris que acaben projectant una imatge de reducte “guay” per grups maqueters. Més que res perquè volem pensar que estem molt més a prop de les dinàmiques i posicionaments dels col·lectius polítics de base, que de les aspiracions i funcionament segells musicals convencionals. Esperem que la gent dels grups implicats entengueu aquestes línies; el debat queda obert.

30 | catàleg 2007

Casal Popular de Castelló: Donem el salt!

El Casal Popular de Castelló sembla trobar-se en un punt d’inflexió. Davant l’oportunitat d’agafar un nou espai pel centre social molt més cèntric i amb més potencialitats s’ha llençat una campanya per fer front al nou repte. Donem el salt!

El Casal Popular ve funcionant des de l’abril del 2004, quan un grup de persones que venien de diferents col·lectius de Castelló vam tenir la necessitat d’obrir un espai autònom on realitzar les nostres activitats. Des d’un principi es va decidir que la manera més sòlida de dur aquest projecte endavant a llarg termini seria fent sòcies i socis que aportaren una quota. Va ser llavors quan es va començar a buscar-ne, alhora que es realitzaven activitats en altres espais de la ciutat. Quan a finals d’abril es va veure que hi havia suficient gent que confiava en el projecte com per poder mantenir econòmicament un espai d’aquestes característiques, es va començar ja a funcionar amb un local llogat, un espai físic propi que és la seu des d’on venim funcionat fins el dia d’avui, al carrer Jordi Joan 37.

EL FUNCIONAMENT El Casal Popular és defineix com un espai obert, participatiu i assembleari. A les seues assemblees pot participar tant la gent associada com la gent que no ho està . El compromís de l’assemblea amb la gent que paga les quotes es troba en comunicar les activitats que es desenvolupen al Casal. En aquest sentit, des del Casal es destaca que pel fet d’aportar diners no suposa cap tipus de privilegi sobre la resta de gent que hi participa; seria contradictori amb el nostre rebuig a les jerarquies.

L’assemblea és el seu òrgan de decisió, d’igual a igual, sense jerarquies i utilitzant el consens per a la presa de decisions. Des del Casal Popular es pren l’assemblea com a espai des del qual gestionar tot allò que te relació amb el Casal. Per nosaltres, l’assemblearisme és el mitja més adient per a l’autogestió assegurant un treball col·lectiu basat en l’horitzontalitat; alhora no tenim cap dependència de cap partit polític, empresa, sindicat o qualsevol altra organització. Prenem la nostra autonomia com una qüestió a treballar en el dia a dia i com a garantia de la nostra independència.

Aquest fet, aquesta total autonomia, trobem com ha estat un dels punt claus per tal que el projecte del Casal Popular no s’haja estancat, i amb el transcurs d’aquests més de 3 anys de funcionament, s’haja donat una evolució ascendent com a punt de trobada heterogeni i espai dinamitzador de diferents individualitats, iniciatives i col·lectius socials.

A l’actualitat, el Casal Popular de Castelló conta amb gairebé 100 persones associades que amb les seues quotes permeten pagar el lloguer de l’espai. Amb aquestes, compartint local, trobem com el Casal Popular queda conformat per diversos i heterogenis col·lectius que treballen a diferents camps de l’ecologisme, la cultura i contracultura, o la transformació social. El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Salvem el Desert, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Ànima Llibertària, Maulets, Endavant, Coordinadora per la terra, Coordinadora Obrera Sindical, Col·lectiu Crítics, les editores i distribuïdores alternatives Comú i Jamaican Memories, Indymedia la Plana i el Centre de Documentació dels Moviments Socials de la Plana, són tots els col·lectius que conformen part del Casal Popular; tot un enriquidor calidoscopi de dinàmiques i moviments.

A l’hora, el Casal Popular, des del seu posicionament obert també ha servit com a espai col·laborador per altres entitats i col·lectius com ara el Bloc Anticapitalista, l’Assemblea d’Ateus, Plataforma per la III República, Brigades antifeixistes, etc.

Com a resultat, el treball i sinèrgies de tots aquests col·lectius ha suposat una revalorització del Casal Popular en diferents aspectes. D’una banda, s’ha consolidat un espai i projecte estable: passats 3 anys, es manté un bon ritme d’iniciatives i alhora, la gestió econòmica i de recursos és del tot distri comú | 31

acord amb el que se suposa un espai autogestionat i assembleari. Paral·lelament, des dels diferents col·lectius i individualitats del Casal Popular s’ha assolit mantenir un agenda d’activitats amb uns criteris propis, amb desig d’intervenir i teixir complicitats amb altres col·lectius crítics amb la realitat de les nostres comarques. Presentació de llibres, campanyes, actes de solidaritat i de suport econòmic a diferents causes (ecologisme, cultura i llengua, persones empresonades, barris en lluita,...), actuacions teatrals i musicals, tallers, etc. han omplert gairebé setmanalment l’agenda del Casal. Per altra banda, tampoc podem oblidar l’obertura del Casal en altres aspectes, més a nivell intern i humà, com per exemple el nivell de l’edat de les persones involucrades al Casal Popular. En aquests més de 3 anys de trajectòria, s’ha assolit trencar la imatge inicial de “col·lectiu de joves” -amb les connotacions encertades o no que això pot tenir-, quan el marge d’edat podia situar-se entre els 17 i els 30 anys, per parlar en l’actualitat d’una franja d’edat molt més oberta i rica, situant-se entre els 17 i els 55 anys. Un fet que genera dinàmiques i complicitats ben enriquidores entre persones amb trajectòries i experiències diferents.

ACTUALMENT Tenint en compte el context polític, social i cultural que travessa el País Valencià, i en concret les comarques de Castelló, el panorama no és com per tirar coets. Ofensiva urbanitzadora i especulativa; impunitat per la corrupció política i la destrucció ecològica; precarització del treball i la vida; desprestigi de la cultura pròpia i criminalització de la reivindicació d’aquesta;... en definitiva, progressiva imposició del model-espectacle “Pasión x Castellón”.

Ara bé, malgrat aquest medi hostil on ens ha tocat viure i el desgast emocional que aquest pot suposar, cal veure com el Casal Popular resulta un projecte que continua sumant persones i iniciatives, amb desig d’avançar i afrontar nous reptes: Donem el salt!

La seu del Casal Popular de Castelló, funcionant des de l’abril del 2004 com a centre social i espai dinamitzador, degut a l’efervescència d’activitats i punt de trobada dels diferents col·lectius ha arribat un moment que se’ns queda xicoteta, limitant en part el nostre desig d’incidència. Aquest fet, unit al fet que s’ha trobat un altre espai molt més gran, més cèntric, amb més potencialitats i visibilitat pública, ens ha fet plantejar-nos una mudança. Es tracta d’un edifici de quatre plantes, en perfecte estat i bon equipament, al carrer d’Amunt.

Ara bé, hi ha un xicotet escull per solucionar: els diners. Les condicions econòmiques de la nova seu amb un lloguer evidentment més alt i, sobretot l’assumpció immediata del traspàs que demanen les antigues propietàries del nou local, ens aboquen a fer una campanya de recollida de diners, per tal d’evitar caure al parany des préstecs bancaris.

I com farem això? L’assemblea oberta del Casal Popular de Castelló va acordar iniciar una campanya de subscripció popular mitjançant bons de suport (d’un mes de durada) per tal de replegar diners i veure realment si tenim la força i el compromís suficient per afrontar aquest repte, o d’altres semblants.

Aquests bons de suport -com el que acompanya aquesta carta-, no cal dir-ho, seran de caràcter totalment voluntari poden ser subscrits tant per gent que siga sòcia com per gent que no ho siga.

Respecte al seu import, tot i que es va parlar d’una xifra orientativa de 100 € per bo de suport, no cal dir que cada persona aportarà el que vulga i puga, tant per dalt com per baix.

Els bons de suport també es poden aconseguir passant-vos pel Casal Popular. D’igual manera, per participar de l’actual debat, estar al corrent i decidir sobre el nou projecte, us recordem que l’assemblea setmanal del Casal Popular continua sent tots els dimarts a les 20 hores.

Esperant que l’actual debat i projecte del Casal Popular t’il·lusione tant com a nosaltres, ens acomiadem amb una sincera abraçada. Salut i força.

Assemblea del Casal Popular de Castelló 32 | catàleg 2007

Solidaritat amb Alasbarricadas.org: la SGAE contra el portal anarquista A les escoles, als mitjans, a les tribunes de tot tipus se’ns diu contínuament que vivim en un estat social on es reconeixen tots els drets que una persona pot exercir en llibertat, entre ells, el d’opinió. No obstant això, cada dia podem comprovar com, una cosa tan simple i normal com exposar els pensaments en públic, no està garantida si obrint la boca molestes a qui té poder i diners. En un món derrotat, on la incomunicació i la insolidaritat campen a plaer, on el veïnatge, la plaça, el barri han estat desmuntats o estan en procés, internet ha suposat una via per a recuperar, potser de manera supèrflua i amb grans manques, canals i espais de comunicació i afinitats, d’opinió i debat. No poden vigilar-nos constantment en el carrer i fer-nos callar… encara. Però si poden fer-lo a través d’altres mitjans com la premsa escrita, radiofònica i en aquest cas internet.

El portal d’informació de Alasbarricadas.org ha estat demandat per comentaris inferits sobre la imatge i la reputació del senyor Jose Ramón Julio Márquez Martínez (més conegut com “Ramoncín”). Suposadament s’ha violat “el dret a l’honor” d’aquesta persona, mitjançant infàmies, comentaris injuriosos i difamacions (“greus expressions atemptatòries contra l’honor del demandant”, diuen). Al llarg de l’escrit de la demanda podem trobar citat textualment per l’advocat demandant el paràgraf que declara que cada usuari tindrà la responsabilitat sobre el que escrigui i que Alasbarricadas.org declina la responsabilitat sobre els continguts no signats per l’administració. I no obstant això, la demanda arremet contra l’administració d’aquesta pàgina.

S’esmenta en diverses ocasions la paraula dignitat, fins i tot en negreta, i la paraula honor, però on està aquesta dignitat i aquest honor per a les persones no afamades o no pertanyents a la SGAE, per a les persones que diàriament es deixen el llom en un treball, cobrant miserables sous i pagant amb el seu temps i la seva vida per aquesta “dignitat”? La SGAE ha aconseguit mitjançant el suport de l’Estat que s’aproven lleis a favor del pagament d’un cànon per la compra d’una sèrie de productes (CD’s verges, material informàtic) per tal de prevenir la pirateria, i del que aquesta entitat es duu el total de l’impost afegit. Adquireixen guanys, també, mitjançant un impost marcat als bars on es posa música per a defensar “els drets d’autor”, en concerts de grups que no tenen res a veure amb la SGAE es paguen impostos indirectes destinats, com no, a aquesta entitat… I ara a més, pretenen portar-se 6.000 euros de gorra mitjançant aquesta demanda.

Volem afegir que, a més, en cap moment cap advocat ni cap entitat s’ha posat en contacte amb l’administració de la pàgina fins a fa escassos 10 dies amb l’arribada de la demanda, que no s’ha intentat resoldre el problema sense haver d’anar a judici, i vam reiterar que aquesta demanda constitueix un atemptat contra la llibertat d’expressió.

Aquestes difamacions de les quals es queixen no són tals, només fa falta reflexionar una mica entorn dels fets: es queixen que s’atempta contra el seu honor per burles derivades del fet de ser un personatge de la “faràndula” i per la seva militància en una associació amb molt poca consideració cap a la població i els consumidors en general, i en comptes de posar una queixa per a la retirada del post o per a demanar una disculpa, demanen 6.000 euros.

Amb la SGAE com excusa hi ha qui, en els soterranis i engranatges del sistema policial i judicial, pretenen soscavar qualsevol mitjà crític que contradigui els seus principis. Avui ha estat Alasbarricadas.org que des de fa ja sis anys ve sent un punt de trobada de les gents llibertàries, amb milers de visites, ajudant a la coordinació, denunciant el que uns altres callen, enfortint un moviment al que temen per sobre de qualsevol altra cosa, ja que saben que no ens venem ni callem. Ahir va ser la frikipedia, i demà pot ser qualsevol. Ens volen callar, però han de saber que davant les agressions no ens aturarem en la defensa dels nostres mitjans de comunicació i debat. Per això, i davant l’imminent conflicte que es presenta, fem una crida a la solidaritat, a les companyes i companys que ens hem trobat pel camí: ataquen la nostra llibertat d’expressió, ens exploten, ens manegen, ens controlen i a sobre… ens denuncien per no pensar com ells! La imposició d’un pensament únic està cada dia més present, i hem d’afrontar-la. Si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Col·lectiu i Amics d’Alasbarricadas.org

Unabomber_cs: ràbia i poesia al límit El que us presentem ací és un petit recull de poesies anònimes, escrites des de la invisibilitat i llençades cap a aquests fulls en un intent de trencar el silenci d’allò més íntim.

Calla i llegeix: algú està posant paraules com a bombes. Serà l’Unabomber_cs.

ME GUSTARÍA SENTIR LA REVUELTA Sentir el escalofrío de la rebeldía.

Sentir que mis deseos se realizan, Que me levanto en un nuevo día.

Que la monotonía se alegue de nuestras vidas Sentir que sus pies se hacen de barro Sentir que la puerta del corral esta abierta Que su poder se rompe en pedazos Que solo es nuestra la decisión de escapar, Sentir ser sin someter, ser sin padecer ser sin obedecer, ser sin reprimir

DÍA TRAS DÍA Todos días resuenan en la calle los tiros Las sirenas marcan el toque de queda Las pequeñas hormigas regresan tan rápido como pueden a sus celdas Los días de descanso tan solo son una preparación para los días de trabajo.

Desposeídos de sus vidas tan solo tienen tiempo de discutir para encontrarse La economía bombardea día tras día bomba tras bomba.

Los guardias reparten tristes despedidas i en las casas la desesperación se materializa.

Se pago una hipoteca, una casa mas que una casa una celda, prisionero de guerra.

La guerra se lleva de un lado a otro La guerra es constante. la economía gana terreno deslocaliza, aniquila, esclaviza,… i siempre pide más.

Tal vez llegue el día en que la economía esclavice cada rincón de este mundo.

Para ese día no quedara humanidad.

34 | catàleg 2007

SENTIR Y SABER. Me gustaría tanto sentir la sensación de romper de cambiar todo de sentir sin barreras de experimentar sin leyes ni sentencias de sentir que nada es así que todo puede cambiar que nada es eterno que para que haya vida algo tiene que morir.

Sentir la sensación de realizarse sin moral sin tabúes.

Arriesgar toda la existencia por recibir todo y ahora nuestras vidas nuestros sueños.

Sentir y vivir la revolución, saber que la finalidad de la vida es liberarse. …

La realidad supera nuestros anhelos, la realidad golpea tus mas profundos sueños.

La cotidianidad es el escenario de tu esclavitud.

La ciudad te enmudece.

La realidad te golpea la vista.

Los gritos te ensordecen.

El mercado te ata al dinero.

El reloj te roba el tiempo.

El trabajo te despose de vida.

El futuro ya no existe para los muertos apilados en edificios.

LA CUESTIÓN ES Si temer o reír si resignarse o seguir si vivir muriendo o vivir hasta morir …

Aunque se que de sin voz , aunque una fina línea roja , DESGARRE SU GARGANTA, aunque la noche sea peor que el día, aunque esté obligado a morir en vida, aunque la soledad y la desilusión, se hagan cotidianas como el aire que respira.

Aunque la rapiña se coma la semilla de la revuelta, él no se calla, él grita.

distri comú | 35