Les Corts, barris inclusius by Districte Les Corts

LES CORTS BARRIS INCLUSIUS INFORME 2012

La inclusió hauria de ser un concepte prou arrelat socialment perquè no hagués de fer falta parlar-ne. Al llarg del temps s’ha avançat en molts aspectes, però encara cal donar una volta més al cargol per fer que desaparegui qualsevol element que pugui suposar una barrera a les persones. A les Corts volem donar aquesta volta al cargol, i per això ens hem proposat que la inclusió sigui l’eix vertebrador de totes les iniciatives que impulsem. A les Corts volem fer que aquesta igualtat social s’estengui a qualsevol aspecte del nostre entorn. Volem generar una veritable comunitat per a la inclusió formada per tots els agents cívics, institucionals i socials del Districte de les Corts afectats o protagonistes de les polítiques d’inclusió per tal de convertir-nos en model per a tot Barcelona i per a tot

el país. Volem crear noves aliances per a la inclusió, incloure-la en la nostra agenda d’activitats i fer que la ciutat sigui accessible a tots i a totes en les mateixes condicions d’igualtat. En aquest marc inclusiu, proposem aquest espai de trobada que, ara per ara, anomenem 20+20+20 i al qual us convidem a participar. I dic que l’anomenem així “ara per ara” perquè amb la presentació d’aquest espai i amb l’evolució que seguirà l’informe que teniu a les vostres mans, aviat podrem comprovar que això és només un inici i que les nostres possibilitats tendeixen a l’infinit. Antoni Vives Regidor de les Corts Barcelona, octubre 2013

Índex 06 20 29 49 56 58

Què és un barri inclusiu? Entitats i equipaments Projectes i iniciatives Les Corts, una aposta per la inclusió Directori d’entitat Directori d’equipaments

Tornar a l’Índex

Què és un barri inclusiu? És un barri socialment just i accessible, on els veïns gaudeixen d’una bona qualitat de vida i tenen igualtat d’oportunitats siguin quines siguin les seves capacitats sensorials, físiques, psíquiques o intel·lectuals.

Què és un barri inclusiu?

Tornar a l’Índex

Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat Un 10% de la població mundial, és a dir, aproximadament 650 milions de persones, viu amb alguna discapacitat. Són la minoria més gran del planeta i, si s’hi inclouen les seves famílies, el nombre de persones directament afectades per la discapacitat és d’uns 2.000 milions, gairebé un terç de la població mundial. Des de fa més de trenta anys, les Nacions Unides han tingut entre les seves principals preocupacions les necessitats i els drets de les persones amb discapacitat. Com a resultat d’aquest neguit, l’any 2006 es va aprovar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu protocol facultatiu, que van entrar en vigor el 3 de maig del 2008.

Què és un barri inclusiu?

Aquesta Convenció suposa un canvi paradigmàtic, ja que lluny d’observar les persones amb discapacitat com a objectes de caritat, assistència mèdica i protecció social, les reconeix com a membres actius de la societat i les tracta com a subjectes amb drets. Les considera, per tant, capacitades per reivindicar aquests drets i prendre decisions sobre la seva vida, basades en un consentiment lliure i informat.

Principis

• El respecte per la dignitat inherent; l’autonomia individual, incloent-hi la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones • La no-discriminació • La participació i la inclusió plenes i efectives a la societat • El respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes • La igualtat d’oportunitats • L’accessibilitat • La igualtat entre l’home i la dona • El respecte per l’evolució de les facultats dels nens i les nenes amb discapacitat i el seu dret a preservar la seva identitat Tornar a l’Índex

El que nosaltres entenem per barri inclusiu Un barri inclusiu és un barri que valora i potencia la seva diversitat per fer-ne sorgir el seu caràcter i la seva riquesa. L’heterogeneïtat hi és un valor més que no pas un problema, perquè és una comunitat que valora les seves fortaleses, les seves capacitats i la voluntat dels seus ciutadans en un objectiu compartit: la qualitat de vida de tots i un cert sentit de pertinença. A la nostra activitat, la inclusió s’identifica amb espais integradors i accessibles, espais per a la qualitat de vida pública i privada, espais per envellir i per continuar vivint-hi bé fins i tot quan tenim una discapacitat. Dissenyar, construir i endreçar els espais per tal que tothom —amb independència de la seva discapacitat, edat, orientació sexual, nivell econòmic, raça o creença— pugui gaudir amb confiança i independència, amb llibertat i dignitat. Per tot plegat, el barri inclusiu requereix un espai públic de qualitat,

Què és un barri inclusiu?

punts de trobada, centres d’activitat veïnal, d’activitats adequades a les diferents etapes de la vida, però no sempre organitzades per grups d’edat. La promoció de la relació entre les generacions és fonamental a les nostres ciutats, on el nombre de persones grans creix a tota velocitat. Un barri inclusiu no és un barri perfecte; és un barri que treballa per millorar, i que per aconseguir-ho, hi involucra els diferents agents del barri: veïns, organitzacions socials, institucions, botigues... Els enemics de la inclusió hi són, com els bacteris que ens fan emmalaltir quan ens baixen les defenses. I les defenses de la inclusió són la tolerància, la comunicació, la compassió (en el sentit de posar-se en el lloc de l’altre), la consciència ciutadana... Per això la inclusió i l’homogeneïtzació són l’aigua i l’oli: no es poden barrejar. Perquè la inclusió sorgeix des de la diversitat, i sense ella ens empobrim i ens embrutim, com aquells barris que vam conèixer en els anys de l’autoritarisme i el dirigisme: barris de la uniformitat, la funcionalitat, del cotxe com a rei de l’espai, una closca protectora, una càpsula amb la qual desplaçar-se sense barrejar-se, sense contaminar-se dels altres. Tornar a l’Índex

Els barris, si són inclusius, ens preserven millor de la pobresa moral, de la inseguretat, de l’abandonament..., perquè les persones hi som conscients del fet que existim per als altres, dels nostres drets i també de les nostres obligacions. Aquí, cadascú tindrà llibertat per participar en el nivell que pugui i que vulgui. Hi podem ser lliures i a la vegada part d’una comunitat, i per això sentim l’afany de compartir-ho amb la resta. Fernando Alonso López Director de Acceplan Web: www.acceplan.com Blog: http://wordpress.acceplan.com/

Què és un barri inclusiu?

Tornar a l’Índex

El barri inclusiu Parlar avui de barri inclusiu evoca diferents significats i sensacions: comunitat, territori, projecte, convivència, participar, compartir, cohesió, valors, identitat, proximitat, ciutadania, problemes, conflictes, necessitats, il·lusions, emocions... El barri suposa l’existència d’almenys dos elements clau: la població i el territori, o, dit d’una altra manera, són les persones, individuals o organitzades, que comparteixen un espai geogràfic. El concepte inclusió és complex, s’aplica a diferents àmbits i no sempre amb el mateix sentit. S’utilitza a la Unió Europea relacionant-lo bàsicament amb la pobresa i l’exclusió social, però amb una noció que va més enllà de la simple privació d’ingressos. Des de Nacions Unides el significat és més ampli i s’estén a l’educació, la salut, els serveis socials, el medi ambient, la llibertat política, l’equitat de gènere i el respecte als drets dels ciutadans. En el món de la discapacitat, especialment des de l’àmbit educatiu, es diferencia entre inclusió i integració, ja que, tot i ser termes propers i utilitzar-se de vegades com 10

Què és un barri inclusiu?

a sinònims, presenten diferències destacables. La inclusió no pretén només ajudar la persona perquè superi les dificultats que li impedeixen formar part de la comunitat, sinó que implica tots els membres de la comunitat, ja que reconeix la diferència com un valor i el conflicte com una oportunitat de desenvolupament personal i social. Segurament només així és possible reconèixer que tots som iguals i alhora diferents.

“El gran objectiu de la democràcia hauria de ser el de construir un món capaç d’incorporar tothom. Cadascú des del que és” Joan Subirats

Per poder definir un barri com a inclusiu es considera que hauria de reunir un conjunt de principis i valors i complir uns requisits que fan referència tant a les persones que hi viuen i a les relacions que mantenen com als entorns que el conformen. Tot seguit s’indiquen alguns elements que es pensa que poden afavorir la creació i consolidació d’un barri inclusiu.

Tornar a l’Índex

Dignitat, drets i autonomia La primera qüestió que s’hauria de considerar són les mesures que poden fer possible que en el barri es reconegui a totes les persones la seva dignitat. És a dir, que cada persona és un fi en ella mateixa i que, per tant, és mereixedora d’un respecte en el tracte i en la conducta. Aquesta dignitat requereix el respecte als drets i llibertats de la persona i a la seva autonomia, entesa no tan sols des d’un punt de vista funcional per a la realització de les activitats de la vida diària, sinó també moral, en el sentit de potenciar i respectar les seves decisions, aspiracions i desitjos personals sobre la seva manera de viure. Aquests principis estan protegits per l’ordenament jurídic constitucional i, específicament pel que fa a les persones amb discapacitat, per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat1, que proclama “el respecte per la dignitat inherent; l’autonomia individual, incloent-hi la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones”, i també “la no-discriminació” i “el respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat

Què és un barri inclusiu?

i la condició humanes” (art. 3, a, b i d). Així mateix, la dignitat exigeix com a requisit previ la satisfacció de les necessitats bàsiques, tal com també estableix l’esmentada Convenció: “Dret de les persones amb discapacitat a un nivell de vida adequat per a elles i les seves famílies, la qual cosa inclou alimentació, vestit i habitatge adequats, i a la millora contínua de les seves condicions de vida. També cal adoptar les mesures pertinents per salvaguardar i promoure l’exercici d’aquest dret sense discriminació per motius de discapacitat” (art. 28). Finalment, també preveu els drets a la protecció social, la salut, l’educació i l’habitatge, entre d’altres.

Notes de peu de pàgina 1 Aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 13 de desembre del 2006, va ser signada i ratificada per Espanya i, per tant, forma part de l’ordenament jurídic espanyol. També es refereixen als conceptes que es tracten en aquest treball la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat (LIONDAU), i la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD).

Tornar a l’Índex

Vida independent i inclusió

Coresponsabilitat, qualitat de vida i seguretat

El principi d’autonomia implica els drets a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat (art. 19 de la Convenció). En conseqüència, un barri inclusiu hauria de facilitar l’oportunitat de triar el lloc de residència i com, on i amb qui vol viure la persona amb discapacitat. Alhora, caldria possibilitar-li l’elecció i l’accés a una varietat de serveis d’assistència domiciliària, residencial i d’altres de suport a la comunitat, incloent-hi l’assistència personal, i finalment posar a la seva disposició les instal·lacions i serveis comunitaris generals, en igualtat de condicions, tenint en compte les seves necessitats (art. 29 de la Convenció). Tots aquests elements estan relacionats, així mateix, amb el principi de proximitat i el dret a poder romandre en el seu entorn, si ho desitja.

Un altre element que en certa manera complementa els anteriors és el principi de coresponsabilitat. Individualment significa que tothom ha de retre comptes de les conseqüències que puguin tenir en els altres les seves decisions i actuacions. Col·lectivament afecta tots els ciutadans i les institucions, entitats i agents públics i privats, que han de mantenir una actitud activa en la detecció i la definició de les necessitats i conflictes del barri i s’han d’implicar en la seva resolució. Aquesta responsabilitat compartida també es refereix a la implicació de la ciutadania en la millora de la qualitat de vida i de la seguretat de tota la població contribuint a la satisfacció de les necessitats i expectatives i propiciant la disposició d’un entorn controlable i estable.

Què és un barri inclusiu?

Tornar a l’Índex

Participació plena Cal considerar, així mateix, com un element clau per a la conformació d’un espai inclusiu l’obertura d’amplis canals de participació activa en la presa de decisions que afectin el barri. Pel que fa a les persones amb discapacitat, l’esmentada Convenció es refereix al dret de participació en la vida política i pública i, així mateix, el fa extensiu als diferents àmbits de la vida: cultura, activitats recreatives, esplai i esport (art. 29 i 30, respectivament, de la Convenció).

Discapacitat i entorn Un element que també caldria tenir en compte està relacionat amb el concepte discapacitat, que s’hauria d’ajustar a la darrera Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salud (CIF)2 de l’OMS, que dóna gran importància als factors contextuals (ambientals i personals) en la configuració de la discapacitat.

Què és un barri inclusiu?

El paper rellevant del barri en aquesta nova concepció queda palès si tenim en compte que la CIF considera que els factors ambientals exerceixen un efecte en tots els components del funcionament i que, per tant, el context físic, social i actitudinal pot tenir un efecte facilitador o, per contra, de barrera. Des d’un punt de vista individual, té en compte el context/ entorn immediat (la llar, el lloc de treball o l’escola), que considera tant les propietats físiques i materials de l’ambient com el contacte amb altres persones (família, amics, companys o desconeguts). Des de l’òptica social, considera les estructures formals i informals, els serveis o sistemes globals existents en la comunitat o la cultura, que tenen efectes en els individus; des d’aquest nivell, inclou organitzacions i serveis relacionats amb l’entorn laboral, activitats comunitàries, agències governamentals, serveis de comunicació i transport, xarxes socials, lleis, regulacions, actituds i ideologies. Notes de peu de pàgina 2 Clasificación Internacional del Funcionamiento, de la Discapacidad y de la Salud. Madrid: IMSERSO, 2001.

Tornar a l’Índex

Capacitat versus discapacitat

Disseny universal

Fa anys que els col·lectius de persones amb discapacitat reclamen que en les valoracions i programes es prenguin en consideració primordial les capacitats de les persones en lloc de les discapacitats. L’enfocament de les capacitats, que deriva del desenvolupament humà, concep la persona no com un simple receptor de prestacions sinó com un subjecte actiu amb capacitats. Aquestes s’entenen com el conjunt d’oportunitats per elegir i actuar, és a dir, la capacitat d’una persona per fer coses que tingui raó per valorar, des de la llibertat per determinar què desitja, què valora i què escull.3 També s’ha posat en relleu que el fenomen de les capacitats de les persones que tenen alguna discapacitat física o mental en les societats modernes és un problema de justícia que tot just es comença a abordar.4 Aquestes concepcions suposen una nova manera de veure els ciutadans del barri que els permet aportar totes les seves potencialitats i exercir els seus drets.

Pel que fa al context, un dels principis bàsics que cal aplicar-hi és el disseny universal (DU), que l’esmentada Convenció entén com “el disseny de productes, entorns, programes i serveis que puguin utilitzar totes les persones, tant com sigui possible, sense necessitat d’adaptació ni disseny especialitzat”. Tanmateix, assenyala que els disseny universal no ha d’excloure les ajudes tècniques per a grups particulars de persones amb discapacitat quan sigui necessari (art. 2 de la Convenció). D’acord amb el moviment del DU, tots el dissenys relatius al barri s’haurien de pensar des del moment inicial considerant la diversitat dels seus habitants, de tal manera que l’accessibilitat s’integrés en els projectes globals, ja que així els dissenys serien menys costosos i beneficiarien tothom. Cal recordar que el DU no es refereix únicament als aspectes físics i arquitectònics de l’entorn i els productes, sinó que també afecta la comunicació, els processos i les activitats que es realitzen en els diferents àmbits de la vida, com l’educació, la cultura, el treball, els serveis socials o les TIC.

Notes de peu de pàgina 3 A. Sen (2010). La idea de la justicia. Madrid: Santillana, p. 255 i s. Notes de peu de pàgina 4 M. Nussbaum (2012). Crear capacidades: Propuesta para el desarrollo humano. Barcelona: Espasa.

Què és un barri inclusiu?

Tornar a l’Índex

Accessibilitat La Convenció regula de forma clara l’accessibilitat: “a fi que les persones amb discapacitat puguin viure independentment i participar plenament en tots els aspectes de la vida, els Estats que en formen part han d’adoptar mesures pertinents per assegurar l’accés de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a l’entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions oberts al públic o d’ús públic, tant en zones urbanes com en rurals” (art. 9.1). Tanmateix, per aconseguir l’accessibilitat social aquestes mesures s’han de complementar amb les establertes per a la presa de consciència per part de la ciutadania, mitjançant la sensibilització social, la lluita contra els estereotips, la informació sobre les capacitats i les aportacions de les persones amb discapacitat (art. 8 de la Convenció). El barri, per tant, hauria de ser accessible pel que fa a l’entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions. I també socialment.

Què és un barri inclusiu?

Planificació centrada en la persona Un altre aspecte a considerar està relacionat amb el pla de barri, que hauria d’efectuar-se d’acord amb la metodologia de la planificació centrada en la persona, amb l’objectiu d’aconseguir millores en tots els àmbits de la qualitat de vida dels ciutadans i comptant amb la seva implicació. Aquest enfocament centrat en la persona i elaborat amb la seva participació activa, que té en compte les seves capacitats, necessitats, propostes, aspiracions i desitjos, suposa un canvi radical respecte a les planificacions tradicionals tecnocràtiques supeditades als serveis i les prestacions. Per tancar aquesta breu reflexió, s’exposen dos aspectes referents al context, que pensem que s’han de considerar per avançar en el disseny de comunitats inclusives. El primer és de caràcter general i es refereix a les grans incerteses que ens envolten, a causa principalment d’una situació de crisi socioeconòmica que exigeix el disseny de noves polítiques socials i obliga a considerar els aspectes relacionats amb la seva sostenibilitat. Tornar a l’Índex

La segona qüestió és més concreta i se centra en el projecte d’inclusió del districte de les Corts de Barcelona. La ciutat de Barcelona ha estat i és un referent internacional en les polítiques locals en l’àmbit de la discapacitat. En aquest sentit, ha tingut com a protagonistes les propostes de les persones amb discapacitat de la ciutat i uns governs locals que en les diferents etapes de la democràcia han estat capaços d’obrir àmbits de participació real en la presa de decisions amb els col·lectius, primer amb els Patronats Municipals de Disminuïts (1978-1980) i actualment amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD). El Districte de les Corts té experiència i una llarga trajectòria en la construcció de compromisos vers la inclusió entre el govern del districte, el ric teixit associatiu i els professionals, que ara es perfeccionen i renoven, i que poden esdevenir un referent per a la ciutat.

entitats i govern del districte— els processos d’execució i l’eficàcia i eficiència dels resultats. Si cal, s’hauran de repensar alguns dels eixos del pla per anar avançant en la consecució d’una veritable “comunitat per a la inclusió”. Toni Vilà IGOP-UAB antoni.vila@uab.cat

Finalment, es considera que els documents de Les Corts, un compromís vers la inclusió i els plans que el concreten han seguit un ampli procés participatiu i els projectes que l’integren en línies generals s’ajusten als elements d’inclusió esmentats. Tanmateix, cal seguir i anar avaluant conjuntament —ciutadania,

Què és un barri inclusiu?

Tornar a l’Índex

Què és per a tu un barri inclusiu? Opinen veïns, entitats i experts Bet Rodríguez

Lluís Lalucat

Centre Ocupacional Les Corts

Les Corts Centre d’Higiene Mental

“Un lloc on no calgui un esforç per demostrar la vàlua dels nostres usuaris i on es compti amb ells de manera natural”

“Que s’hi trobin pisos assistits i habitatges disponibles perquè les persones amb problemes mentals puguin ser independents”

Marta Vinardell

Manel Martí

ADCS DifuSord

“Un barri que escolti la veu de les persones afectades per aconseguir una inclusió més real i viable”

“Un barri que aposti per la convivència de l’escola inclusiva i de l’escola especial de qualitat i amb recursos que garanteixin l’atenció educativa de tot l’alumnat”

Lola de la Fuente

Maria Jesús Sánchez

“Que hi hagi botigues accessibles i un teixit econòmic conscienciat i amb centres especials de treball”

“Un barri respectuós, informat i voluntariós”

Associació Esclat

Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3

Què és un barri inclusiu?

Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia

Tornar a l’Índex

9.PARTICIPACIÓ I PROMOCIÓ ASSOCIATIVA Participació plena, activa i efectiva que permeti a les persones i entitats desenvolupar els seus projectes vitals de manera autònoma i en igualtat d’oportunitats

8. ADMINISTRACIÓ

Propera, moderna i d’accés universal

7. ESPAI PÚBLIC

Dissenyar l’espai públic pensant en tothom

6. COMERÇ

Promoure un comerç obert a tothom

Què és un barri inclusiu?

1. MOBILITAT

Facilitar la mobilitat i els desplaçaments dins de la ciutat

2.HABITATGE

Foment de la vida independent

Els 360º d’un barri inclusiu

3. EDUCACIÓ

Atenció educativa per a tot l’alumnat (escola inclusiva/ escola especial)

1. MOBILITAT

• Transport públic amb plataformes automatitzades i espais reservats • Increment de les reserves d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda • Semàfors i cruïlles amb sensors acústics • Encaminaments per facilitar l’accés al transport • Aplicacions mòbils que facilitin la mobilitat • Camins escolars amb seguretat i autonomia per a tothom

2.HABITATGE

• Accessos sense esglaons i instal·lació d’ascensors per a persones amb mobilitat reduïda • Elements de gestió de l’habitatge a l’abast de tothom: intèrfons, interruptors, bústies i altre mobiliari

4. OCUPACIÓ

Afavorir la inserció laboral de les persones amb discapacitat

5. EQUIPAMENTS I SERVEIS Accés universal als equipaments i serveis

• Implantació de dispositius que afavoreixin la vida independent i millorin l’autonomia personal

3.EDUCACIÓ • Model educatiu que garanteixi l’atenció de qualitat a tot l’alumnat, tenint en compte les seves capacitats i necessitats educatives • Una educació en el lleure que doni resposta a les necessitats dels infants i les seves famílies: oferta de lleure inclusiu i oferta de lleure especialitzat

4. OCUPACIÓ

• Contractació responsable: incorporació de clàusules socials en els contractes realitzats des de l’Administració • Responsabilitat social empresarial en l’àmbit social i mediambiental per part dels agents econòmics • Compromís i coresponsabilitat social del teixit empresarial • Promoció i foment d’entorns laborals inclusius

5. EQUIPAMENTS I SERVEIS

• Atenció a la gent gran que viu sola, especialment la menys autònoma • Programació d’activitats infantils per a tota la família • Programes de respir com a millora de les condicions de vida dels cuidadors/es • Adaptació dels diferents tipus de contenidors selectius • Incorporació d’anells magnètics a les sales d’actes i auditoris • Realització d’actes públics accessibles (audiodescripció, LSC, transcripció en pantalla) • Oferta cultural i de lleure per a tot tipus de públic

6. COMERÇ

• Un comerç que pensi que tots som clients potencials • Portes d’accés, circulacions internes, mobiliari, mostradors, lavabos i emprovadors aptes per a tothom • Comerç referent per a tota la ciutat

7. ESPAI PÚBLIC

• Voreres al mateix nivell del carrer: plataforma única • Mobiliari urbà funcional i accessible • Ordenació dels vehicles perquè no barrin el pas • Terrasses de bars i restaurants sense obstacles i ben alineades • Àrees de joc infantils per a tothom • Disseny d’itineraris de natura adaptats

8. ADMINISTRACIÓ

• Tràmits i serveis a l’abast de tothom • Accessibilitat de tots els equipaments públics • Desenvolupament de projectes TIC per a la millora de la qualitat de vida de les persones • Habilitació de diferents canals de participació • Compra social en empreses d’inserció i centres especials de treball

9.PARTICIPACIÓ I PROMOCIÓ ASSOCIATIVA • Model de ciutat participatiu on la ciutadania pugui exercir els seus drets i expressar la seva veu • Sensibilització i presa de consciència sobre els drets, les capacitats i les aportacions del col·lectiu de persones amb discapacitat

9 Àmbits inclusius Tornar a l’Índex

Entitats i equipaments A les Corts són moltes les institucions que treballen per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat d’una manera inclusiva i oberta a la societat.

Entitats i equipaments

Tornar a l’Índex

Podem segmentar els seus àmbits d’actuació en quatre grans blocs: • Intel·lectual • Visual i auditiu • Físic • Trastorns mentals A les Corts, l’alta densitat d’institucions que hi treballen, juntament amb les necessitats i els objectius comuns, han afavorit sinergies de cooperació i col·laboració, i han permès crear la Coordinadora d’Entitats Pro Persones amb Discapacitat i la Federació Plataforma d’Entitats i Serveis de Persones amb Discapacitat.

Entitats i equipaments

Tornar a l’Índex

1_Atenen les persones amb discapacitat intel·lectual Associació Taller Ocupacional Ariadna És un centre ocupacional creat per una associació de pares i tutors de persones amb discapacitat intel·lectual. Els seus objectius són millorar la qualitat de vida d’aquestes persones i aconseguir que siguin reconegudes i acceptades per les seves capacitats.

Federació Plataforma d’Entitats i Serveis de les Corts La Federació Plataforma d’Entitats i Serveis de Persones amb Discapacitat de les Corts es va posar en funcionament com a federació sense afany de lucre l’any 2006; la formen deu entitats del districte de les Corts i té com a objectiu esdevenir l’òrgan d’unió, coordinació i representació de les entitats. Vol aconseguir el reconeixement dels drets de les

Entitats i equipaments

persones amb discapacitat i la millora de la seva qualitat de vida i promoure, conjuntament amb les diverses administracions, els serveis necessaris que les persones amb discapacitat necessitin. Actualment la presidència de la Federació Plataforma d’Entitats i Serveis del districte de les Corts recau en l’Associació Taller Ocupacional Ariadna.

Coordinadora d’Entitats Pro Persones amb Discapacitat de les Corts - Centre Ocupacional Les Corts Facilita serveis de teràpia ocupacional a persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant tècniques i recursos de rehabilitació integral. Fan estampació de teixits amb serigrafia i pintats a mà. Creen articles realitzats amb materials publicitaris, bijuteria amb tècniques de modelatge i safates de vidre pintades a mà.

Tornar a l’Índex

1_Atenen les persones amb discapacitat inteŀlectual Escola Moragas

Fundació Intress

Centre d’educació especial concertat i d’iniciativa privada. Fundat l’any 1940 pel doctor Jeroni de Moragas, el seu objectiu és millorar la qualitat de vida de nens i adolescents amb discapacitat intel·lectual.

Contribueix a la promoció, la gestió i la millora dels serveis de benestar social i d’atenció a les persones en risc d’exclusió. Gestiona un centre especial de treball i un servei de tuteles per a persones amb malalties mentals, incapacitades o protegides per càrrecs tutelars designats judicialment. A les Corts, la Fundació hi té un pis per a persones amb risc d’exclusió.

Té tres seccions: educació infantil i primària adaptada, educació secundària adaptada i formació professional adaptada.

Fundació i Col·legi Paideia Escola d’educació especial per a alumnes amb discapacitats intel·lectuals lleugeres i mitjanes. Fa programacions individuals adaptades a partir dels programes oficials per als nivells d’ensenyament infantil, primari, secundari i el programa de qualificació professional inicial. Cerca la millora de la qualitat educativa i estimula l’aprenentatge per a un bon desenvolupament emocional i d’autonomia.

Entitats i equipaments

Fundación Reto Treballa amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual fomentant la presa de decisions i els interessos i expectatives personals. Aquesta fundació ofereix habitatges inclusius amb ajudes i suports personalitzats, així com assessorament en l’adquisició d’autonomia. A les Corts, hi té un pis amb suport. També organitza vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu i sortides de cap de setmana inclusives i obertes a tothom. Tornar a l’Índex

1_Atenen les persones amb discapacitat inteŀlectual Llars residència El Nino i La Baldufa ASPASIM Són dues llars residència que tenen els mateixos objectius: la integració, la inclusió, l’assistència, la rehabilitació i l’atenció integral, personalitzada i de qualitat en tots els àmbits de la vida de les persones amb malaltia mental greu.

Entitats i equipaments

Tornar a l’Índex

2_Atenen les persones amb discapacitat visual i auditiva Associació de Difusió de la Comunitat Sorda DifuSord Treballa per aconseguir la plena igualtat, la participació social i l’accés a la informació i la formació de les persones sordes. També es dedica a la promoció d’activitats informatives, formatives i socials inclusives als espais socials i culturals, amb la idea de la inclusió i no pas de la segregació en una associació de persones sordes. Lluita per la normalitat i la visibilitat de les persones sordes en els diferents àmbits de la societat i reconeix la sordesa i la llengua de signes com un valor afegit.

Cercle d’Artistes Sords Units La seva missió és la promoció social i cultural de les persones sordes suprimint les barreres de comunicació i incorporant artistes sords professionals i amateurs al món de l’espectacle cultural perquè tinguin les mateixes oportunitats que els oïdors.

Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3 Treballen per millorar la qualitat de vida de les persones amb algun tipus de discapacitat visual i exerceixen una tasca de divulgació de la problemàtica del col·lectiu per a una millor integració social. 25

Entitats i equipaments

Tornar a l’Índex

3_Atenen les persones amb discapacitat física Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia

Associació Esclat

Contribueix perquè les persones amb paràlisi cerebral o altres discapacitats similars i les seves famílies Assessoren i informen les persones afectades, mitjançant tallers i reunions, sobre com poden millorar puguin desenvolupar el seu projecte de qualitat de vida i promoure la seva inclusió com a ciutadans el seu estat físic i mental. de ple dret en una societat justa i solidària. Tenen diversos centres i serveis a la ciutat, i al barri de les Associació Catalana d’Afectats Corts, la seu i l’escola d’educació especial Esclat.

de Síndrome de Fatiga Crònica / Encefalomielitis Miàlgica

Associació Malalts de Ronyó ADER

Assessoren sobre la malaltia i la seva problemàtica social, laboral i mèdica. Ho fan tant amb les persones afectades com amb els seus familiars i organitzen actes per donar visibilitat a la síndrome.

Assisteix els malalts renals en els aspectes mèdic, social, psicològic i laboral per aconseguir la seva plena integració en la societat. Manté relació amb centres científics i fomenta la recerca.

Entitats i equipaments

Tornar a l’Índex

3_Atenen les persones amb discapacitat física Centre de Recursos i Ajuts Tècnics ASPACE Numància

Fundació Privada Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple (GAEM)

Presta serveis mèdics rehabilitadors i també educatius, laborals i socials a persones amb paràlisi cerebral o patologies afins. Ofereix assessorament perquè aquestes persones facin un bon ús de la tecnologia de suport.

Constituïda el novembre del 2006, com a resultat de l’associació creada amb el mateix nom el 2003 per un grup de malalts d’esclerosi múltiple, la seva missió és impulsar treballs d’innovació biomèdica independents amb l’objectiu de trobar solucions terapèutiques per a la cura i el tractament de l’esclerosi múltiple.

Hospital de Dia Sociosanitari per a Demències ACE - Fundació ACE Experta en el diagnòstic i el tractament de l’Alzheimer, la seva activitat multidisciplinària engloba diferents àmbits mèdics i socials destinats als malalts i també als seus cuidadors i famílies, amb la finalitat de millorar l’atenció clínica.

Entitats i equipaments

Tornar a l’Índex

4_Atenen les persones amb trastorn mental Associació Les Corts per a la Inserció Laboral (ALCIL) Promou la integració laboral de les persones ambtrastorn mental. Ha creat un Centre Especial de Treball que actualment proporciona feina remunerada a persones amb certificat de discapacitat i disposa d’un equip de professionals (USAP) que presta serveis d’ajustament personal i social als treballadors amb discapacitat.

Les Corts Centre d’Higiene Mental Concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut), gestiona el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA), el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i el Servei de Rehabilitació en Salut Mental del districte de les Corts. També gestiona, contractats o subvencionats per l’ICASS, un servei prelaboral, un club social, un programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar i una llar-residència per a persones amb malaltia mental. 28

Entitats i equipaments

Tornar a l’Índex

Projectes i iniciatives Els agents i les entitats fan que el barri sigui inclusiu liderant projectes pensats “per” i “amb” tothom.

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

Les entitats de les Corts treballen per aconseguir que les persones amb discapacitat desenvolupin els seus potencials i superin les dificultats, mitjançant un procés de canvi que els permeti millorar la seva qualitat de vida i la dels seus familiars. I és potenciant les seves capacitats que aquestes persones aconsegueixen superar les dificultats. Com a exemples, podríem esmentar el cas de l’Anna, sorda de naixement i que parla cinc idiomes; el dels usuaris del Centre Ocupacional Les Corts, que creen moda i bijuteria, i el del Manel, una persona cega des dels 35 anys i que gestiona un centre de formació i assessorament per a persones amb discapacitat visual. 30

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

Special Hoquei

Escola Moragas Fundació i Col·legi Paideia Centre Ocupacional Les Corts

La inclusió per mitjà de la pràctica esportiva L’entorn de les persones amb discapacitat intel·lectual es troba en un fals debat: segregació versus inclusió i/o integració. La conclusió és clara: cal respectar el dret de les persones a la igualtat d’oportunitats tot respectant el dret a la diferència. Per tant, oferir a totes les persones els suports necessaris per superar les barreres per a la participació, dissenyant estratègies personalitzades i individualitzades per compensar les limitacions, i potenciar les capacitats són objectius comuns de les tres entitats que formen part d’aquest projecte. Tenint en compte aquests principis es va posar en marxa aquest projecte que té el seu origen el 2007, quan l’Escola Moragas va muntar amb alumnes amb 31

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

discapacitats intel·lectuals el primer equip d’hoquei herba. Aviat altres escoles del districte i centres ocupacionals es van interessar per la iniciativa i es va crear el Torneig Special Hoquei Sala de les Corts amb el suport de la Federació Catalana d’Hoquei Herba.

La pràctica esportiva és un dels àmbits que millora la qualitat de vida de tothom, i a les persones amb algun tipus de discapacitat, les ajuda a superar les dificultats potenciant les seves capacitats Aquest projecte permet que les persones amb discapacitat intel·lectual formin part d’un club, en la secció d’hoquei, compartint fitxa de jugadors a la Federació Catalana d’Hoquei Herba i tenint el mateix reglament de competició que qualsevol altre esportista, tot i que adaptat a les seves característiques.

Projectes i iniciatives

Actualment, aquest torneig és un projecte consolidat ple de valors com l’esforç, el treball en equip, la superació personal, la igualtat d’oportunitats i el respecte envers la diferència. En aquests moments hi ha vint equips federats i la llavor ja ha arribat a altres federacions de l’Estat: Madrid, Bilbao, València i Granada. L’entusiasme i la motivació de tota la comunitat relacionada amb els Special Hoquei Herba han permès als equips catalans participar en tornejos internacionals. Cal afegir que les actituds i la complicitat de totes les institucions relacionades amb aquest esport han permès consolidar el projecte. Per fer-lo realitat els clubs aporten monitors per a la formació, cedeixen les instal·lacions per fer la pràctica esportiva i proporcionen equipaments oficials i material esportiu per als entrenaments. La Federació Catalana d’Hoquei Herba dóna el suport de l’estructura federativa i també tots els estics i pilotes; vídeos i material didàctic, i copes i medalles per als tornejos.

Tornar a l’Índex

Taller d’elaboració artesana de paper reciclat

Associació Taller Ocupacional Ariadna

Lluita contra l’exclusió social promovent el contacte directe entre les persones amb discapacitat intel·lectual i els nens i nenes de les escoles Els usuaris del Taller Ocupacional Ariadna són persones amb discapacitat intel·lectual. Al centre, s’hi fan activitats d’ajustament personal, com ara comunicació, cuina, gimnàstica o natació, i s’obtenen hàbits d’autonomia personal, laboral i social per 33

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

aconseguir que els qui hi participen siguin cada cop més autònoms en les activitats del dia a dia. Aquestes fites les porten a terme promovent també activitats d’ocupació terapèutica. I és en aquest àmbit que s’han especialitzat en l’elaboració artesana de paper reciclat, realitzada pels usuaris del taller amb la supervisió dels professionals del centre. Els productes que fan són, entre d’altres, felicitacions de Nadal, participacions de casament i targetes d’empresa o personals. Els beneficis obtinguts reverteixen directament en la millora de la qualitat del servei de teràpia ocupacional i en una petita gratificació que s’atorga als usuaris. Aquest coneixement els ha portat a posar en marxa una iniciativa consistent a organitzar tallers d’elaboració de paper reciclat conduïts pels usuaris del centre i adreçats a nens i nenes de fins a sis anys de les escoles del barri. L’objectiu és afavorir el coneixement de la diversitat i la lluita contra l’exclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual.

Projectes i iniciatives

El contacte directe entre els nens i nenes de les escoles i els nois i noies d’Ariadna, compartint una activitat engrescadora on els experts són les persones amb discapacitat, contribueix en gran mesura a eliminar les pors i les idees negatives preconcebudes sobre la gent que té discapacitat intel·lectual Els objectius didàctics més importants obtinguts pels nens i nenes que fan el taller són la integració social que implica que persones amb discapacitat ensenyin a fabricar paper reciclat de manera artesana; aprendre a valorar les persones diferents; reflexionar i implicar-se sobre la importància del reciclatge per a la cura del medi ambient aportant possibles solucions; experimentar una aplicació pràctica sobre la recollida selectiva coneixent els passos a seguir en el reciclatge de paper, i desenvolupar habilitats creatives.

Tornar a l’Índex

Espai Jove

Les Corts Centre d’Higiene Mental

Informació i eines per afavorir la bona salut mental Els trastorns mentals i per consum de substàncies són un dels principals problemes de salut en la societat actual. Segons dades epidemiològiques, aquests trastorns afecten més del 20% de la població i s’han convertit en un dels principals problemes de la sanitat pública. Aquesta situació afecta també la població jove, en edats compreses entre els 12 i els 25 anys. Això incideix en un moment evolutiu crucial i constitueix un problema important per al seu desenvolupament biològic, psicològic i social.

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

Sustentat per aquestes dades, Espai Jove té com a objectiu donar resposta i afavorir la resolució dels trastorns mentals abans que es produeixin.

La formació és una altra vessant important del projecte. Una formació per a joves i les seves famílies, amb tallers de sensibilització per als alumnes Amb una durada de tres anys (2012-2014), el programa d’ESO, batxillerat o cicles formatius. Per a les famílies, a través de les AMPA escolars, es treballen les fitxes es va iniciar amb una campanya informativa dirigida informatives creades amb aquest propòsit. També a tota la població i amb la creació d’una pàgina web hi ha un programa formatiu dirigit a professionals (www.espaijove.net) adreçada als joves. En aquesta de l’àmbit sanitari, social, educatiu i comunitari, que pàgina web es pot trobar des d’informació sobre benestar emocional i salut física i mental fins a hàbits ofereix tallers de formació específica que inclouen l’explicació del desenvolupament a l’adolescència, saludables en relació amb l’alimentació, el descans el concepte de salut mental, les conductes saludables o l’exercici físic, així com un espai per a la resolució i de risc en salut mental, els trastorns més freqüents i de dubtes. orientació sobre la xarxa comunitària de serveis.

Espai Jove, és un programa comunitari d’educació sanitària per a la promoció i la prevenció de la salut mental adreçat als joves, a les seves famílies i als professionals que hi estan en contacte directe

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

Menjador social

Escola Moragas

Incrementar els valors de convivència i solidaritat ajudant els qui més ho necessiten Premi Conviure a Catalunya L’Escola Moragas, des de la seva fundació fa més de setenta anys, ha tingut com un dels objectius principals la formació dels seus alumnes en els valors de la bona convivència i la solidaritat. Els seus alumnes tenen necessitats educatives especials derivades de la seva discapacitat intel·lectual i, per la seva condició de persones vulnerables, sempre són els receptors de les actituds solidàries dels altres. De vegades, aquesta solidaritat és adequada i justa. D’altres, en canvi, inclou un excés de sobreprotecció 37

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

que, amb la millor de les intencions, no ajuda gens a la formació sobre com es comparteix o a ser subjectes i objectes de les relacions interpersonals basades en el fet de donar i rebre. Així doncs, quan l’Escola va conèixer la realitat del menjador de Sant Oleguer de la parròquia de Pedralbes, van pensar que era una bona oportunitat per ajudar-los obtenint, al mateix temps, un valor afegit: poder treballar els valors de convivència i solidaritat mitjançant una realitat molt propera. El nombre de persones que acudeixen al menjador social de Sant Oleguer ha passat de 30 a 140 en els darrers temps i el perfil de ciutadans que hi van ha canviat. Si abans només eren indigents, ara també hi acudeixen famílies senceres en risc d’exclusió social. Per altra banda, a la zona de Pedralbes hi ha moltes escoles amb grans menjadors col·lectius on sempre sobra menjar. A l’Escola Moragas, coneixedors d’aquesta problemàtica, i sabent que el menjador social té infraestructura, recursos i logística per afrontar la situació amb èxit, se’ls va ocórrer “fer de pont entre aquestes dues situacions”, explica la Ruth Embun: “No podem permetre que 500 metres separin gent 38

Projectes i iniciatives

Els alumnes de l’Escola Moragas passen de ser els ajudats a ser els qui ajuden; això els dóna valors de solidaritat i equitat i senten que contribueixen a fer un món més just amb els més necessitats i vulnerables, a la vegada que respectuós amb la diversitat que no té menjar d’altres als quals en sobra”, afegeix. I aquest va ser l’objectiu del projecte: portar menjar sobrant de l’escola ordinària al menjador social. Amb la furgoneta de l’Escola Moragas, cada dilluns al migdia van, amb dos dels seus alumnes, que s’alternen, a buscar el menjar sobrant de l’escola Zurich Schedule i el porten al Menjador del Pa de Sant Oleguer. Aquest projecte ha merescut aquest any 2013 una Menció Especial del Premi Conviure, per al millor programa sobre integració social. El guardó l’atorga anualment l’Associació d’Antics Diputats del Parlament de Catalunya.

Tornar a l’Índex

Una nova escola

Fundació i Col·legi Paideia

Un edifici que transmet la filosofia del col·legi: calidesa, amplitud, lluminositat, confort i sostenibilitat La Fundació Paideia, molt arrelada al districte de les Corts, ha posat en marxa el projecte de construcció d’un nou edifici per a la seva escola d’educació especial. Després d’anys de molta dedicació i afany, el projecte ha estat possible gràcies a la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona, que, en data del 30 de juliol del 2012, va aprovar la compra a l’INCASÒL d’una finca entre els carrers d’Entença i Montnegre per a la construcció d’un centre docent de 2.500 metres quadrats. 39

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

El projecte planteja que els sistemes d’innovació energètica proposats no passin desapercebuts per als usuaris, que es facin evidents i que formin part de l’activitat docent que s’hi desenvolupi. Es disposaran espais exteriors accessibles des de cada planta; s’incorporarà la vegetació a la coberta de l’edifici, on es preveu un espai de cultiu per als alumnes, i s’emmagatzemarà l’aigua de pluja per a la seva reutilització. A més, juntament amb l’alta eficiència de les instal·lacions, es proposa incorporar un sistema de captació energètica mitjançant energies renovables.

La nova Escola Paideia és un projecte dels arquitectes Pich-Aguilera, que han concebut un edifici que transmet la filosofia del col·legi i dels seus trets identitaris. Càlid, ampli i lluminós, confortable i sostenible, l’edifici té una aparença urbana que comportarà un nou espai del barri

Projectes i iniciatives

Exemple d’innovació energètica i constructiva, la nova Escola Paideia està pensada perquè, a més de garantir un bon funcionament de l’activitat docent, sigui un lloc confortable per als seus usuaris amb un consum energètic molt baix. La definició tècnica de l’edifici, constructivament, inclou la incorporació d’elements industrialitzats a la façana i l’estructura per garantir la màxima optimització material i del temps d’execució. Al seu torn, aquests elements proporcionaran l’aïllament i la inèrcia tèrmica suficients, per assolir un nivell de confort interior adequat i limitar el consum de climatització per mitjans mecànics. L’edifici incorpora elements de modulació solar orientables, per fer possible tamisar la llum segons les necessitats de cada espai i les diverses èpoques de l’any.

Tornar a l’Índex

Ateneu de Fabricació

Associació Esclat

Recerca i innovació al servei del tercer sector i de l’economia social L’Ateneu de Fabricació és una iniciativa que s’està projectant a l’antiga fàbrica Campabadal. És un equipament públic que té com a objectiu fer visibles els treballs de recerca que es portaran a terme al districte de les Corts per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Aquesta iniciativa es va posar en marxa l’octubre del 2012 amb la participació de la UPC, el Districte de les Corts i Esclatec, el centre especial de treball de l’Associació Esclat. Es tracta d’uns espais d’experimentació, divulgació i recerca en el camp de la fabricació digital integrats en el territori.

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

Aquest equipament estarà obert a tothom que hi vulgui participar en el terreny de la fabricació digital. Serà un punt de trobada per reflexionar, experimentar i debatre sobre aspectes que tenen a veure amb l’ús de les tecnologies, amb una clara intenció de fomentar la creativitat, l’experimentació i l’aprenentatge. La base del projecte és la formació, la integració i la cohesió social, alhora que es dóna un impuls per fomentar noves formes d’ocupació. Una característica diferencial i essencial és que tots els dissenys, així com els posteriors processos productius i de fabricació de productes, tinguin molt en compte l’accessibilitat, la usabilitat, la inclusió i l’ocupació de totes les persones i col·lectius en situació de risc d’exclusió social o laboral. L’Ateneu de Fabricació ofereix les instal·lacions com a espai d’exposicions, àgora de conferències i debats, laboratori de recerca per a l’execució de projectes i espais de coinclusió social.

Projectes i iniciatives

Enfocat al camp de la recerca i de la producció, dóna suport al desenvolupament de productes fets per empreses i entitats del tercer sector. Productes que han de complir els criteris bàsics de qualitat i eficiència per competir en el mercat, cercant nous espais de negoci per a la seva viabilitat També treballarà la vessant educativa amb programes de formació adreçats als estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior de formació professional, oferint un marc on mestres i alumnes creïn o adaptin productes de la vida quotidiana com les joguines, els jocs i les eines educatives. Pel que fa a l’emprenedoria, donarà suport al desenvolupament de dissenys que puguin ser fabricats per les empreses del tercer sector o d’economia social.

Tornar a l’Índex

Obrint portes

Centre Ocupacional Les Corts

Integració social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual Aquest projecte cerca afavorir la integració social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant la formació especialitzada en estampació, serigrafia de teixits i arts gràfiques. Gràcies al projecte, els usuaris del centre treballen aspectes d’ajustament personal i social, col·laboració en equip, responsabilitat i desenvolupament de capacitats personals. Els integrants del centre fan els dibuixos que després veuen estampats en diferents productes com pijames i samarretes. Els articles es donen a conèixer amb desfilades, mostres d’artesania i petites fires als carrers del barri. 43

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

Projecte OBScac

Fundació ACE

L’observatori sobre salut, autonomia, competència i drets humans L’OBScac es va constituir l’any 2011 entre la Fundació ACE, el Consejo General del Poder Judicial, la Fundación Privada de la SEN (Societat Espanyola de Neurologia), el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i l’Obra Social de Caixa Catalunya. L’objecte és la realització d’un projecte de camp, descriptiu i de qualitat, del procés d’incapacitació, centrat a conèixer el grau de satisfacció i els beneficis obtinguts amb la sentència, que serveixi per donar a conèixer a les autoritats competents nacionals i europees els punts forts i febles dels actuals processos d’incapacitació i de la documentació especialitzada aportada a les causes judicials, que serveixin de fonament a les sentències que es dictin, en la línia que 44

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

es proposa en la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, en especial als articles 3, 5, 12 i 13. Per això, els treballs a realitzar consisteixen en: 1) Realització d’un mapa facts and figures amb les característiques de les persones afectades, que permeti, a partir d’aquesta realitat, perfilar un horitzó de futur desitjable a partir de les previsions de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el protocol facultatiu de les nacions unides, i emprendre les accions adequades per a ells. 2) Promoure la formació juridicomèdica específica que permeti resolucions i diagnòstics de qualitat, que s’ajustin a la realitat social d’una persona. Per això es dissenyaran programes educacionals amb contingut ampli en aquesta matèria, acreditatius de tal formació per part dels organismes docents.

Aquest gabinet, de caràcter multidisciplinari, garantirà la pluralitat d’opinió mitjançant una política oberta als processos d’anàlisi, investigació, presa de decisions i avaluació a l’àrea de la salut relacionada amb l’autonomia i la competència. 4) Formalitzar i impulsar recomanacions tant de cara a iniciatives legislatives (procediment d’incapacitació, lleis de serveis socials, prestacions per a pensions i treball normalitzat a temps parcial-protegit) com a serveis i recursos necessaris, que puguin prevenir al màxim situacions de discapacitat i ofereixin habilitació i rehabilitació de qualitat. Aquest projecte ha estat guardonat amb el premi SEN Alzheimer que atorga la Societat Espanyola de Neurologia, per la seva tasca social.

3) Promoure un gabinet estratègic o grup d’experts que es dediqui a la investigació en aquesta matèria conjuntament amb les administracions responsables, integrat per professionals compromesos i involucrats en l’estudi i anàlisi de les polítiques i estratègies medicojurídiques i socials en benefici de les persones amb pèrdua d’autonomia i autogovern. 45

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

Projecte de Recerca Biomèdica Projecte Esclerosi Múltiple en Línia

Fundació Privada Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple (GAEM)

Treballs d’investigació biomèdica independents per a la curació de l’esclerosi múltiple GAEM, a més de projectes per a la curació de l’esclerosi múltiple, porta a terme accions per donar a conèixer la malaltia i impulsa accions de sensibilització i de conscienciació en col·laboració amb les administracions públiques i altres entitats públiques o privades. Com a exemples de projectes que porta a terme, esmentem l’OLIGOREP MS, que, a partir de l’abordatge d’estudis clínics de diagnòstic i possibles teràpies cel·lulars, consisteix en l’obtenció de mostres d’intervencions neuroquirúrgiques per aïllar científicament les cèl·lules del cervell que moren en els malalts d’esclerosi múltiple i saber si la biologia cel·lular pot ajudar a substituir-les.

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

Un altre projecte de recerca és el de la teràpia cel·lular de tolerància immune per a l’esclerosi múltiple, que, impulsat des de la Fundació, porta a terme l’Hospital Germans Trias i Pujol, i que té com a objectiu la creació d’un tractament basat en la teràpia cel·lular que curi o, com a mínim, que pugui disminuir l’activitat de l’esclerosi múltiple.

Tots els ponents són professionals i especialistes de l’esclerosi múltiple i col·laboradors de Fundació GAEM. La informació publicada a Esclerosis múltiple en línea ha estat plantejada per donar suport a la relació entre un pacient i el seu metge –i no reemplaçar-la.

D’altra banda, el projecte Esclerosis múltiple (EM) en línea és un portal de lliure accés que ofereix l’oportunitat a l’afectat d’esclerosi múltiple d’ampliar els seus coneixements sobre la malaltia, tractaments i avenços mèdics, i de poder fer arribar les seves consultes a diferents professionals i especialistes d’EM, segons la temàtica. Mitjançant la publicació mensual del contingut audiovisual interactiu sobre diferents temàtiques relacionades amb l’EM, el portal ofereix a l’afectat i al seu entorn la possibilitat d’ampliar els seus coneixements teòrics i pràctics sobre la salut, tractaments i avenços mèdics. Els continguts tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen EM, així com la divulgació de contingut científic.

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex

Gimnàstica rítmica

Escola Moragas

Una altra mirada a l’esport L’Escola Moragas no va triar aquest esport per casualitat. El motiu és la seva idoneïtat per a persones amb discapacitat intel·lectual per diverses raons: la millora de les qualitats físiques (flexibilitat), la pràctica rutinària i la potenciació de les qualitats afectives com la creativitat i l’expressió. Aquests aspectes són fonamentals per a les persones amb discapacitat intel·lectual i necessaris també en aquest esport. A més, el fet que existeixin dues modalitats (individual i conjunt) permet adequar la pràctica al nivell de cada persona en funció de les seves capacitats.

Projectes i iniciatives

Tornar a l’Índex