La Veu, de Sant Martí de Provençals (núm. 17)

Número 17 Juny 2018

Edita : A.VV. Sant Martí de Provençals

Revetlla i Foguera de Sant Joan Pagina 1 de 35 26

EDITORIAL Sant Martí de Provençals C/ Andrade, 176 A, Local 3 08020 BARCELONA (jardins d’Ana Figuera) Telèfon 93 314 17 04 Horari secretaria DM DJ de 18 a 20 h infoaavvsantmarti@gmail.com www.avsantmartiprovencals.cat/

Sumari EDITORIAL

Pag. 3

VERN

Pag. 4

EL DISTRICTE

Pag. 7

REDACCIÓ Antoni Santos Renom Josep Maria de la Concepción

COL·LABORADORS Josep Maria Monferrer M. Teresa Cornadó Ángel González Sarrate Eduard Milan Garcia Norberto Sinatra Miquel Figueras Sagalés Merce Yuba Flotats Ángel Campos López Jorge Herrero Domiciano Sandoval Enric H. March Roger Torrell

CONVIVÈNCIA

Pag. 10

HISTÒRIA

Pag. 16

SALUT

Pag. 25

ESPOSITIU PERE CALAFELL Pag. 27

MÚSICA I TEATRE

Pag. 29

UNA MICA DE CUINA

ENTITATS

Pag. 30

Pag. 31

MAQUETACIÓ Josep Maria de la Concepción ACTIVITATS COMPARTIDES

Pag. 33

COMENTARI

RESPONSABILITAT

Pagina 2 de 35

EDITORIAL

Estimada OTI

No s’oblida la lluita heroica per salvar la Plaça Porxos, on les dones vàreu jugar un paper decisiu, ni l’esforç de molts anys per aconseguir un ambulatori, avui dit CUAP, en condicions.

Ens has deixat després de suportar una llarga malaltia. El teu company i enyorat president de la nostra Associació, en Manuel Martínez, se’t va avançar. D’això ja fa més de tres anys. Com de ràpid passa el temps.

Recordo amb profund reconeixement, l’esforç que vas fer, per venir a donar una xerrada en el nostre local parlant de les lluites que plegats vàreu realitzar en la defensa de drets i en l’exigència de la transformació del nostre barri. Ja estaves malalta però vares venir a donar testimoni del teu compromís amb els teus veïns.

Res del que s’ha anat millorant us ha estat aliè. La lluita per la rehabilitació dels blocs del Tèxtil, La Guipúscoa, l’arribada del metro, l’Auditori, tantes i tantes coses que porten el vostre segell, junt amb el de molts d’altres, i que han convertit el nostre barri en un espai normal, i en molts aspectes envejable.

Heu viscut intensament el vostre compromís polític i social. Compromís que es manifestava en qualsevol de les activitats que desenvolupàveu.

Tot s’havia de fer bé, sempre s’havia d’aspirar al màxim. Aquest esperit va portar la nostra associació a ser un referent barceloní i un model on aprendre a gestionar les lluites ciutadanes.

Fou un lideratge sense esquerdes, obsessiu, però imprescindible per tirar endavant els reptes que us plantejàveu.

Tothom qui marxa deixa un forat que no es pot reomplir. Els qui heu lluitat pel demés, els qui us heu deixat la pell perquè la nostra societat avanci en el reconeixement dels drets de la classe treballadora i millores de la qualitat de vida de tot un barri, mereixeu el nostre més profund reconeixement i el compromís de mantenir viva la flama que vàreu encendre.

Oti, et trobarem a faltar, gràcies per tot el que has fet per nosaltres.

Antoni Santos i Renom, President de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals

Pagina 3 de 35

VERN

Fins a sempre Maria Que ressaltaries de la teva estada en VERN Destacaria l’evolució personal i professional que he fet durant tots aquests anys de feina a VERN gràcies a totes les persones amb qui hem treballat plegades per fer créixer VERN. Destacaria que en l’àmbit del treball comunitari els èxits depenen del treball en equip i en xarxa, de les persones. I que cal ser una persona polivalent, resolutiva, amb empatia i posarhi molt d’esforç i il·lusió.

Com creus que ha canviat VERN Molt! I el canvi ha estat a millor! I aquest és la línia que cal seguir. M’agrada molt aquella frase que diu “sempre ens hem d’equivocar millor”. Cal sempre provar coses noves i no quedar-se amb el que es fa cada any. Si t’equivoques no passa res, perquè és millor que no provar i sempre es pot rectificar i tornar a provar una altra cosa. Cal somniar i no ser conformista, ans el contrari no s’evoluciona.

Com creus que ha canviat el barri tant des del punt de vista associatiu i de serveis

Com tots sabeu "La Maria de VERN” després de 9 anys ens ha deixat per començar nous reptes professionals El seu treball i relació personal ha deixat un buit difícil de cobrir . Li desitgem que tingui un gran èxit tant en l'àmbit professional com a personal , cosa que estem segur que serà axis Com vas arribar a VERN Vaig arribar a VERN per una oferta publica a la web de Torre Jussana.

Des del punt de vista associatiu molt perquè cada cop està més viu. Es nota la presència de la coordinadora donant suport i sent un referent per a les entitats. Tan per ajudar-les internament com per col·lectivament anar a reclamar més serveis i equipaments.

I aquí arribem al moll de l’ós. No veig que hagi canviat gairebé res pel que fa equipaments: quan vaig entrar el 2009 ja reclamaven un centre cultural, una biblioteca, etc. I tots aquests equipaments encara no han arribat. Per sort tenim l’Auditori l’únic canvi que he vist que també era una demanda històrica i que finalment s’ha aconseguit. Queda lluitar per un centre cultural que pugui cobrir la demanda d’espais que necessites les entitats per a realitzar les seves activitats, amb una sala d’actes polivalent i que l’edifici estigui perfectament condicionat per al seu ús i en bon estat (l’actual centre cívic té moltes mancances i està molt deteriorat).

Pagina 4 de 35

Les relacions amb el districte com les veus Han anat a millor i s’han establert criteris. Antigament no hi havia criteris. L’actual tècnica de barri és per a mi la millor de totes amb les que he treballat: coneix perfectament el barri, les entitats, s’implica amb les seves necessitats i demandes i procurar fer mans i mànigues per cobrir-les i ajudar a tirar endavant els projectes.

Algun comentari Finalment vull donar-vos gràcies a tots les persones del barri i sobretot a l’actual president Roger Torrell, per fer-me créixer com a persona i com a professional. Sense ell no seria la mateixa Maria que sóc ara. Moltes gràcies Sant Martí de Provençals-La Verneda: sou un barri genial i amb molt bones persones! Endavant a seguir somniant i lluitant!

Josep M. de la Concepción Junta de VERN http://www.evern.org/

Festa de Sant Joan

Pagina 5 de 35

El passat dia 23 de Juny organitzat per VERN conjuntament en els Diables de la Verneda i les Guspires de Sant Martí , a la plaça de la Gàbia és va fer la Revetlla de Sant Joan Dintre dels actes es va fer un Correfoc i l'encesa de la Foguera amb la Flama del Canigó Els Diables i les guspires varen presentar l'Espiadimonis Ha estat el segon any en què s'ha incorporat el correfocs i la foguera pensem que aquest acte donada la gran quantitat d'assistents ja s'ha consolidat totalment

Josep M. de la Concepción Junta de VERN

Primavern (Una primavera de festa al barri) El passat mes de maig es va celebrar el PrimaVERN, les festes de primavera de la Verneda – Sant Martí.

La primavera és un moment excel·lent per gaudir del barri i omplir de vida el carrer i així ho vàrem fer.

El dia 11 de maig, els i les joves del barri van la tercera edició del Hip Hop Verneda, amb l’actuació de diversos artistes i també tallers paral·lels d’art urbà.

El dissabte següent va ser el torn de la bicicleta. Els participants a la bicicletada van poder “tunejar” les seves bicis i fer una gran volta pel barri.

El segon cap de setmana del PrimaVern va ser molt potent. Divendres dia 25 es va fer la segona edició de la Percugresca, con més de 200 persones de diverses escoles i entitats van fer vibrar tot el barri.

L’acte també va comptar amb la participació del grup Brincadeira gràcies al a col·laboració amb l’Auditori de Sant Martí.

El dissabte dia 26 va ser el torn de la 3a Trobada de convivència, organitzada per l’Associació Uruguaiana Catalana “Los Botijas” i el grup Convivim. Tot un dia d’activitats socials i culturals per conèixer una gran varietat i diversitat de balls, gastronomia i tradicions de tot el món.

Per últim el diumenge va centrar l’activitat a la Plaça de la Palmera, el matí amb la Festa de les Aigües organitzada per Aigües de Barcelona i la tarda amb la primera edició del Popularri, un no acte creat en el marc del Pla de Barris i que va servir per posar en valor la feina feta pels diferents grups de cultura popular, percussió i circ a diverses escoles i instituts .

Sens dubtes, dues setmanes d’activitat intensa que demostren la vitalitat i empenta de la Verneda – Sant Martí.

Roger Torrell President de Vern Pagina 6 de 35

EL DISTRICTE

Medalla d’Honor de Barcelona L’inici de la sessió plenària del Consell de Districte del 3 de maig va estar protagonitzada per un molt emotiu episodi en el moment que el president del Consell, Raimond Blasi, va llegir l’acord aprovat per unanimitat de tots els grups pel qual el Districte de Sant Martí proposava l’activista social Sr. Pere Guarro i Palau i l’entitat cívico esportiva Assoc. Sant Martí Esport (ASME) com a candidats per rebre la Medalla d’Honor de Barcelona 2018. Tots dos proposats, presents a l’hemicile, van ser llargament ovacionats en la prèvia d’un homenatge que, de manera efectiva, tindrà lloc en l’acte de lliurament previst al novembre al Saló de Cent .

Una entitat que ha crescut i continua creixent prenent com a base el compromís social i la il·lusió. Adaptant i millorant el nostres serveis a les noves tendències i necessitats socials i augmentant l’oferta en els camps que conformen la cartera de serveis de l’entitat.

MARC ACTUAL DE L’ENTITAT L’Associació Sant Martí Esport és una entitat sense ànim de lucre amb 35 anys d’existència, es va constituir com a la segona escola esportiva de la ciutat, i amb un fort arrelament a la Ciutat de Barcelona i al Districte de Sant Martí en concret, on desenvolupa la major part de la seva activitat.

Amb una marcada voluntat col·laboradora amb els diferents ens del districte i de la ciutat, entenem l’Activitat Física i l’Esport com a vehicle de formació, educació, lleure, socialització i millora de la salut. Un camí que dura tota la vida i en el que es treballa per la consecució del benestar.

Ser dinàmics i amb capacitat d’adaptació, amb un pensament obert i un equip humà preparat, són les nostres senyes d’identitat. Transmetem els nostres valors en tots els projectes que desenvolupem, amb voluntat de continuar creixent i generant sinèrgies amb el teixit associatiu, empreses i ens públics del nostre entorn.

Diferents perquè entenem a l’individu com un ésser integral, que en cada etapa de la seva vida té unes necessitats diferenciades i al que ens adaptem contínuament per a oferir-li la millor qualitat de vida possible. Per aquest motiu les nostres activitats i serveis, orientats a que tothom pugui fer esport, comprenen: 

Programes d’iniciació esportiva, Inclusió social, Promoció esportiva i activitats extraescolars pensades per a nens i nenes.



Seccions que des de les Escoles Esportives fins als adults faciliten el creixement i el desenvolupament de persones mitjançant l’Esport.



Programes d’Activitat Física, Fitness i Salut amb les últimes tendències del sector.



Programes aquàtics per a totes les edats, tant educatius i terapèutics, com esportius i utilitaris.



La Gestió d’equipaments esportius per a un ús a la carta.



Propostes saludables i d’entreteniment per a la gent gran.

Pagina 7 de 35

Són més de 13.000 persones de totes les edats a les que donem servei al llarg de l’any des dels diferents programes i serveis que oferim: Gestionem el CEM Vintró, el CEM Verneda i el CEM Trinitat Vella en règim de concessió amb prop de 7.000 abonats en el conjunt i prop de 1.800 cursetistes als programes aquàtics tant de l’àmbit escolar com extraescolar.

Progressivament hem anat incorporant nous espais com són les pistes de pàdel per les que passen més de 1.000 persones diferents al llarg de l’any.

Aquests tres centres conjuntament amb les Pistes Poliesportives Municipals La Pau conformen els espais on la major part dels 920 esportistes de les seccions de trampolí, rítmica, handbol, bàsquet, taekwondo, hip-hop, hoquei línia, hoquei gel, floorball i les escoles esportives desenvolupen la seva activitat. Ens fa sentir molt orgullosos el fet que quant mirem la participació de la dona en la pràctica de les nostres seccions esportives suposa el 43,5% del total. Tanmateix es porten programes a escoles i instituts amb prop de 200 participants.

Els centres esportius també són un punt de trobada i desenvolupament per entitats, empreses i clubs que desenvolupen els seus projectes vinculats a diferents àmbits També tenim una presencia important dins de l’horari escolar mitjançant programes propis com són les promocions esportives, activitats puntuals multi esportives on els nois i noies desenvolupen esport que no tenen al seu abast dins dels centres educatius, al 2017 han estat 1.149 nois i noies.

Però també a través de programes municipals amb el Pla d’atletisme o el Pla de Floorball amb 1.582 participants.

A l’estiu participem dels programes Olímpia i dels campus de tecnificació amb 912 nois i noies on els joves tenen un pes significatiu i en constant creixement.

No s’ha de deixar de banda el paper que ocupa en l’entitat el treball solidari que es realitza ja sigui propi com en col·laboració amb altres entitats.

Des d’ASME tenim clar que l’esport ha d’actuar com una eina de dignificació de la vida de les persones que ajudi a millorar la seva qualitat de vida.

Així es treballa per les persones del 3er mon con és el cas dels saharauis no només participant en el marc dels casals d’estiu sinó també desenvolupant programes formatius (CIATES) per tal que els nois i noies aportin recursos del coneixement quant tornen a casa. Però també per a les persones del primer mon on col·laborem amb serveis socials, mes enllà de la demanda que es realitza des del districte i generant programes per a incorporar als nois i noies a la pràctica esportiva en les edats més “tempranes” amb programes com el tasta amb preus per sota de la seva cobertura de forma significativa.

Entitat compromesa amb l’entorn participa del pla de barris, treballa de la ma de foment de ciutat i del districte desenvolupant la prestació de serveis a les Pistes Poliesportives del Francesc Abad al barri de Besòs Maresme on s’ha consolidat la participació de més de 200 nois i noies als últims 5 anys en esports tant diversos com el criket, voleibol, futbol o softbol tot integrat amb el suport escolar per arribar a la formació a través de l’esport. Altres programes com JO+VE també formen part del treball que es desenvolupa al barri de la Verneda i amb foment de ciutat i districte perquè els nois i noies del barri trobin en l’esport una sortida professional No només es a nivell de necessitats econòmiques el marc del compromís social de l’entitat sinó en altres àmbits com el lloc que ha d’ocupar la dona en la societat o les relacions interculturals. Som de les primeres entitats que incorporem el logotip en algunes de les seccions esportives i el desenvolupen d’una jornada contra la violència de gènere.

Pagin 8 de 35

LA NOSTRA VISIÓ DE FUTUR ASME és una entitat compromesa amb la realitat social del seu entorn, que va néixer fa 35 anys a partir de l’iniciativa popular que volia satisfer part de les seves necessitats a través de la pràctica física i esportiva, defugint d’una situació socio-econòmica complexa.

Durant aquest temps l’ASME ha gestionat equipaments en el districte de Sant Martí i acabem d’iniciar les nostres primeres passes al Districte de Sant Andreu tot prioritzant el tracte humà i la transmissió de valors socials, com la igualtat, la solidaritat, la cooperació o el benestar. Aquesta visió de l’entitat, que em vist reflectida en els equips de competició o en les activitats en el marc de l’esport per a tothom, es sense dubte l’eix vertebrador que ens defineix com a col·lectiu. I per això creiem que en ple segle XXI, caracteritzat per una insaciable globalització, es fa necessari que ASME trenqui les fronteres del barri per esdevenir una entitat amb projecció de ciutat caracteritzada per promociona l’esport educatiu, de formació, de salut i de competició incorporant el treball transversal en altres àmbits com la cultura, la societat del coneixement o les noves tecnologies. I en un futur pròxim volem dissenyar projectes de caire solidari i cooperatiu, i transformar les escoles esportives per incorporar “l’esport inclusiu” i “adaptat” en el teixit ja existent.

En el propers anys l’ASME vol evolucionar de forma natural en la recerca dels seus valors originals, intentat participar amb la col·laboració de les administracions públiques, per ajudar aquells col·lectius més necessitats o afeblits. La nostra intenció és incrementar les relacions amb l’entramat social de la ciutat amb una clara sensibilitat solidaria per mirar de liderar un gran projecte social que es recolzi en el món de l’esport.

ASSOCIACIÓ SANT MARTÍ ESPORT www.asme.es

Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona al Sr. Pere Guarro i Palau, Peter, que va néixer el 17 de juliol de 1932 al barri del Clot, on ha viscut sempre i on ha treballat de forner al negoci familiar. és un veí molt conegut i estimat i amb una intensa activitat social. i que ha estat vinculat a la lluita veïnal a través de l’Associació de Veïns i de Veïnes del ClotCamp de l’Arpa durant més de vint-i-cinc anys, on va començar ocupant la vocalia de Medi Ambient i ara és membre de la Junta d’Administració.

Peter ha estat principalment un home d’acció lligat a les reivindicacions socials i nacionals des de la seva militància d’esquerres, i molt actiu en la defensa dels interessos del veïnat i les millores del barri, sempre des d’una discreció reconeguda i valorada pel seu entorn. beteve.cat/pere-guarro-medalla-honor-veicamp-arpa-clot/

Josep M. de la Concepción Vicepresident de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals Pagina 9 de 35

CONVIVÈNCIA

El sistema público de Pensiones

LAS MUSAS FUERON DE PASEO AL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Estos días atrás hemos podido contemplar, claro está que como espectadores, lo que ha sucedido en el Congreso de los Diputados. Edificio que tiene una clara forma semicircular como un buen anfiteatro romano en cuyo foro, en este caso Tribuna de Oradores, se escenifica la representación. Todo en el edificio conduce a la interpretación, unas veces cómicas, otras dramáticas, las más de las veces, patéticas.

Como buen foro habría de tratarse allá los asuntos públicos con manifiesta intención de mejorar la vida de los ciudadanos. Pero, hete aquí, que por azares del destino o para mejor visibilidad de diputados y diputadas aquello más parece teatro que otra cosa.

Y en la discusión de los Presupuestos Generales del Estado –una de las ocasiones de reunión más importante en ese Congreso- la asentada, por asiento y por matemáticas, mayoría de señorías con que se nutre este evento en ocasiones, se transformó en un erial de parlamentarios, salpicados aquí y allá por el aforo, como hierbas rodantes de desierto de Tabernas.

No ha sido siempre así, admitámoslo, pero en un momento para nosotros especialmente importante como es la discusión sobre la situación del Sistema Público de Pensiones el graderío, otrora bullicioso y dicharachero con según quien intervenga, se ha transformado en una misa laica dónde el silencio era el invitado especial de la función. Claro está, porque los escasísimos asistentes en esos momentos estaban ocupados con manifiesta atención con sus tablets, teléfonos móviles, o incluso meditando, que de todo hubo. Los tribunos fueron ignorados o, lo más, aplaudidos, corto y flojo, por algunos de sus despistados correligionarios de partido.

Lo que decimos es que algo tan importantes para más allá de NUEVE MILLONES de españolas y españoles, sin contar las personas que dependen de estas para sobrevivir, lo que nos llevaría a duplicar la cifra e incluso más, eran tratados como un mero trámite que ni merecía atención ni asistencia.

Pero todo tiene su explicación. Ante una representación en la que los actores pueden lucirse creemos que nadie hubiese fallado. Pero, como todos los conocedores del teatro y de la vida, sabemos es entre bambalinas dónde los actores ensayan, matizan e incluso, vocalizan, la representación.

Y no más que esto lo que pasó. El Partido Popular –actor principal- tenía muy bien aprendido su papel de protagonista y miraba por encima del hombro a la concurrencia. Un actor consagrado como este sabe de su dominio de la escena. Incluso se permitió hacer algún guiño cómplice a la televisada audiencia para caer más simpático en su huraño papel: unas gracietas en forma de aplazamiento del factor de sostenibilidad, un IPC que te doy, pero ya veremos, y algún otro.

Pagina 10 de 35

Sin embargo, su papel de villano de la función lo tenemos claro. Por mucho oficio que le ponga a su teatro nos sabemos todos los trucos y engaños que ese oficio conlleva y somos unos expertos en ver más allá de lo representado.

Ciudadanos, con una vital gallardía, como joven que ha de hacer méritos para llegar a la cima del Olimpo de la escena, quiere y no puede. Se le notan las ganas de brillar, de ocupar toda la escena y para eso no duda en reír las villanías del Partido Popular y apoyarlos en su papel, lo que no ha de pasar desapercibido ni incluso para los extraños al entresijo teatral.

El PNV, actor cicatero y mirador de sus intereses, no duda en tratar de hacer sombra a ambos. Como actor de provincias realmente le es difícil quitarle protagonismo a los antes señalados, pero como perro viejo del escenario tiene la paciencia -vista en años de escena-, el sigilo, y la agudeza de aprovechar aquellos momentos que la representación le otorga para aparecer como salvador de la chica violada o el padre mancillado en su honor. Póngase derechos de la ciudadanía como sustitutos a este caso y veremos cómo hábilmente juega este actor consumado para aparecer como salvador de patrias propias y ajenas y de problemas imposibles de resolver: los derechos quitados a los pensionistas. Aunque para eso caiga en algún tropiezo en la escena, del que todos menos él, nos percatamos.

Todo esto ha transcurrido en esa representación, como dijimos al principio, donde NADIE ES REPRESENTANTE NI NADIE ES REPRESENTADO, puesto que todo es un artificio ajeno, temporal y necesario para parecer que se hace algo en lo que nada se hace. Y más aún, en los que para algunas figuras NADA SE TIENE LA INTENCIÓN DE HACER.

Pero….ahhhhh…..las musas estuvieron ausentes del Congreso de los Diputados. Solo ese fugaz paseo en algún caso. Por eso sin el soplo alentador del arte, todo quedó en artificio, en engaño, en mentira. Y los que allá no estuvimos lo vimos pronto. Una escenificación de un burdo engaño con promesas vacías y que no sirven para solucionar el problema del Sistema Público de Pensiones ni, por supuesto, la de millones de pensionistas. Promesas huecas, huecas que conformen las desgranaban en el escenario caían sobre la ciudadanía como agua de lluvia que nos moja y se va a chorros por los suelos. Un remojón, un momento….y luego seguimos secos. LITERALMENTE, SEGUIMOS SECOS. Como NI NOS HAN REPRESENTADO NI NOS REPRESENTAN vamos a seguir luchando fuera de los escenarios. En el verdadero escenario de la realidad, que es la calle, para defender nuestros derechos, para rescatar de estos malos actores nuestro protagonismo en la vida y en la sociedad y para ocupar EN LA ESCENA EL LUGAR QUE NOS CORRESPONDE. Somos la ciudadanía de este país y somos más. Tenemos suficiente sabiduría para saber todos vuestros trucos y NO VAMOS A ELEGIROS NUEVAMENTE PARA SUBIR AL ESCENARIO. Serán otros y otras los que ocupen vuestro lugar. Pasaréis, pero nosotros y nosotras NO, PORQUE NUESTRA LUCHA ES CONTINUA Y JUSTA.

Manolo Cabello Miembro de la Comisión de Organización Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Público de Pensiones

Pagina 11 de 35

Exigim un barri sense contaminació

La Coordinadora Veïnal Metropolitana AireNet vol donar a conèixer i denunciar, a tots els veïns i veïnes del voltant del Fòrum, el risc que suposa per a la salut, el fet de viure en àrees de gran contaminació ambiental. I per aquest motiu el passat dia 12 d’abril vàrem presentar denuncia davant la fiscalia de medi ambient de l’elevada contaminació per dioxines i mals olors a l’entorn del Fòrum, Sant Adrià i Badalona.

AireNet es constitueix , al setembre de 2017, per la voluntat de vint entitats i associacions diverses dels municipis de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Barcelona que representen a uns 100.000 habitants.

El seu únic objectiu es la defensa del medi ambient i la qualitat de l’aire i del sol d’aquets municipis .

La seva funció es conscienciar i pressionar les administracions públiques perquè donin solució urgent al greu problema de salut que pateix la zona. Per aconseguir-ho, AireNet portarà a terme accions jurídiques, cíviques i de denuncia encaminades a eliminar els riscos mediambientals i es mantindrà alerta en tot allò que impliqui noves instal·lacions i focus de contaminació.

Un Problema que ve de lluny Els anys cinquanta del segle passat els territoris que conformen el districte de Sant Martí i el barri del Besos eren camps de conreu i de fàbriques, algunes contaminants, on hi vivien pagesos i famílies obreres, a més d’un gran nombre de barraques. Seixanta anys després aquesta zona s’ha convertit en un nou i modern nucli urbà amb molta activitat econòmica on hi ha hospitals, escoles, universitats, empreses, hotels de luxe, ports esportius i molts habitatges. Això implica una població estable d’unes 75.000 persones que superen les 100.000 si hi afegim els que hi treballen

Malauradament, l’especulació urbanística i una falta de planificació de les autoritats, per assegures l’ equilibri, entre el medi ambient i la construcció d’un barri altament poblat, ha generat una contaminació per dioxines i males olors molt més alta que en altres barris de la Àrea Metropolitana de Barcelona.

Pagina 12 de 35

Des d’AireNet denunciem que aquesta greu situació està generada per 5 focus de contaminació a més a més del cinturó de ronda.

A l’entorn del Fòrum es pateixen episodis de males olors de forma continuada i que són produïts per EDAR, Estació Depuradora d’Aigües Residuals, METROFANC, tractament de residus orgànics sòlids i BCASA,Barcelona Cicle de l’Aigua ,que és el dipòsit subterrani d’aigües pluvials.

Els altres dos focus son TERSA, tractament i selecció de residus i ENDESA GENERACION, central tèrmica de cicle combinat de Besos.

A finals de juliol de 2017, una noticia apareguda al diari La Vanguardia va aixecar totes les alarmes entre el veïnatge dels barris del front marítim de Barcelona. L’article publicat a la revista científica “Science of the Total Environmental” per part del professor José Luís Domingo, amb el títol “Elevats riscos de càncer per exposició a PCDD/Fs (dioxines i furans) a les rodalies d’una instal·lació integral de gestió de residus, en va ser el detonant que va sembrar de preocupació als habitants que viuen a l’entorn de la PVE TERSA. D’acord amb els resultats de l’estudi, així com els obtinguts en un altre recent investigació l’any 2015, els riscos carcinogènics deguts a l’exposició ambiental a PCDD/Fs per a la població que viu a les rodalies d’una planta incineradora són considerables. Això suposa un seriós advertiment per aquelles autoritats amb responsabilitats sobre el medi ambient i la protecció de la salut pública

Sortosament , AireNet, disposa d’informacions facilitades anònimament per treballadors i extreballadors de la empresa pública TERSA, que mostren suposades males pràctiques que afecten el seu normal funcionament. Aquets indicis, suposadament podrien estar afectant greument la salut dels ciutadans que habiten els barris propers a la incineradora de residus i la resta de l’àrea metropolitana. Es tracte de l’emissió a l’atmosfera de dioxines, partícules catalogades d’altament cancerígenes, així com furans i metalls pesants.

Considerem que aquestes altes emissions son produïdes per una mancança de rigorositat en les mesures de seguretat necessàries de TERSA. També creiem en la possible manipulació de les dades d’enregistrament del funcionament de la planta.

Davant d’aquesta situació, AireNet ha demanat a AMB que es realitzin dos auditories (una històrica i una funcional) imparcials i transparents, de la Planta de Valorització Energètica TERSA, i exigirà el seu tancament si es demostra una mala praxi en el seu funcionament.

En qualitat de veïns i ciutadans, denunciem el fet que les administracions públiques no poden mantenir una font de contaminació de tants focus y descontrolada en un entorn on diàriament viuen i treballen tantes persones. La gravetat de la informació presentada, davant la fiscalia de medi ambient, hauria de ser suficient perquè l, ’Ajuntament de Barcelona i l’AMB portin a terme urgentment una investigació i intervenció a TERSA.

Coordinadora Veïnal Metropolitana AireNet

Mes informació http://beteve.cat/veins-forum-denuncien-contaminacio-males-olors/

Pagina 13 de 35

Visita de la Síndica de Greuges de Barcelona en La Vocalia de persones amb diversitat funcional

Com a continuació de la visita del 22 de Febrer ens va tornar a visitar la Síndica de Greuges de Barcelona.Se li van ensenyar físicament alguns dels problemes existents al barri de les persones amb diversitat funcional.

La reunió va ser molt cordial i positiva, vam anar explicant una sèrie de temes de competència municipal que ens preocupen, coses que és fan malament i la tardança en resoldre'n d'altres.

Esperem que de les anotacions preses surti un informe al districte per intentar solucionar alguns d'aquests problemes.

Josep M. de la Concepción Vicepresident de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals Pagina 14 de 35

El amor tradicional, llega sin avisar

EN EL AMOR LA EDAD NO IMPORTA CON SU FERVOR NOS TRANSFORMA, TODO SE VE DE OTRA FORMA LA AUTOESTIMA NOS DESBORDA, LA MONOTONÍA SE MODIFICA Y LA MELANCOLÍA SE QUITA. EL AMOR SE CONQUISTA CON FRASES EXQUISITAS, TIENES DULZURA EN LA MIRADA CUANDO SALES POR LAS MAÑANAS, Y UNA BOCA DE CARAMELO CON LA VOZ DE TERCIOPELO, EL AMOR TRADICIONAL EN CUALQUIER MOMENTO PUEDE LLEGAR, CUANDO HAY ENAMORAMIENTO PARECE QUE NO PASA EL TIEMPO, PUEDE HABER RELAJACIÓN Y TAMBIÉN EXALTACIÓN EL AMOR RECIENTE ES IMPACIENTE ESTÁ EN LA MENTE CONSTANTEMENTE, CADA DÍA SE TIENE PRESENTE CADA HORA ES PARA VERSE, CADA MINUTO ES PARA QUERERSE CADA SEGUNDO ES PARA TENERS

EL AMOR ES UN SENTIMIENTO QUE CON FUERZA SALE DE ADENTRO, CUANDO MANDA EL CORAZÓN ES MAS FUERTE LA PASIÓN, EL AMOR Y EL QUERER SATISFACEN Y DAN PLACER.

MIENTRAS TE PUEDA ALUMBRAR NUNCA TENDRÁ OSCURIDAD, LO QUE NECESITO SOLO TU ME LO PUEDES DAR TU PRESENCIA CUANDO NO ESTAS, SI CA VEZ QUE PIENSO EN TI LA LUNA SALIERA TODAS LAS NOCHES TENDRÍAMOS LUNA LLENA, EL AMOR NO TIENE EDAD NI CADUCIDAD, SU DIVERSIDAD MUCHAS COSAS PUEDE AMAR PARA SER FELIZ DISFRUTAR Y LA MENTE DESPEJAR

José Bardallo Romero Pagina 15 de 35

HISTÒRIA

Quan al Clot hi rajava mel Durant el trajecte s'hostatjaven en cases particulars, on se les acollia a canvi de te de roca, corona de rei, escabioses, serpolet, orella d'ós, milifulla, bolets secs, oli d'avet i de ginebre, i altres herbes i extractes que guarien tots els mals. Fins i tot els d’amor, si calia.

D'aquesta manera, a més d'aportar un diners per a la família i el mas, durant el mesos que marxaven no feien despesa a casa.

A finals de la dècada de 1960, la Remei feia el seu darrer viatge cap a Barcelona per vendre herbes remeieres, olis essencials i ungüents. Li pesaven els anys i ja no es veia amb cor de continuar fent tota sola una feina que ja no tenia la sortida d’abans. Els herbolaris, que començaven a anar a la baixa, absorbien la clientela que encara feia servir remeis populars –en general gent gran–, i la medicina pública, cada cop més generalitzada entre la població treballadora, reduïen un mercat immers en la modernitat, en nous costums i en el negoci d’una indústria farmacèutica que sintetitzava en el laboratori productes que devien la seva existència a la medicina tradicional. No sortia a compte fer un viatge de tan lluny per uns beneficis tan migrats. Malgrat tot, la Remei, dona sàvia, tenia recursos i secrets.

Quan hi havia mercat comarcal o setmanal, o en dies de festa major, a les places dels pobles s’hi trobava tothom. Amb la seva humil paradeta, les venedores d’herbes i remeis eren com aquells personatges d’antany que venien de lluny, envoltats de misteri: companyies d’actors, que representaven comèdies i sainets; les troupes de saltimbanquis, que oferien espectacles circenses; o els firaires ambulants, que comerciaven amb les coses més diverses mentre entretenien pagesos i vilatans amb màgia, llanternes màgiques, ombres xineses, literatura de canya i cordill o romanços de cec, com en temps molt més reculats ho havien fet els joglars.

Quan amb la mare recorria els camins, a cada mas i cada vila hi feien servei i la ruta durava setmanes. Solien fer dos viatges cada any, durant els mesos de menys feina al mas: un a la tardor, per tornar per Nadal, i un altre tan bon punt havien matat el porc i que durava fins a la Pasqua. La família de la Remei i la d’altres remeieres transhumants com ella, que vivien d’una agricultura i ramaderia que donava per poc més que l’autoconsum, obtenien amb aquesta activitat uns ingressos extres que els permetia el pagament de deutes, redempció de préstecs, pagaments per reducció del servei militar dels fills o per a les dots dels cabalers, els germans o germanes de l’hereu o la pubilla, que es veien obligats a pagar per fer un casament mig arreglat.

La Remei entrava a Barcelona per l’antic camí d’Horta des de Sant Genís, com ho havia fet d’abans que la vila fos annexionada a la capital, el 1904. S’aturava a la plaça del Mercat (avui plaça d’Eivissa), on tenia clientes fixes entre les bugaderes que rentaven la roba dels senyors de Barcelona, que li compraven olis i ungüents per guarir les mans castigades per la sosa i el lleixiu. I aprofitava per visitar el senyor Cebrià Riera, que a més de fer de carreter al veí carrer de les Dones, era remeier i es feia dir “doctor en botànica”. En Cebrià era bon coneixedor de les herbes de la muntanya i molt popular a Horta, però no hi havia competència amb la Remei perquè no elaborava ungüents.

Pagina 16 de 35

Camí avall, travessava la riera d’Horta i el torrent de la Carabassa, i passava per davant de Can Fargues, una masia amb torre de defensa del segle XI, i per la Torre Llobeta. una casa pairal del segle XV. Feia temps que el camí i el paisatge rural havien desaparegut sota la urbanització de la ciutat i la construcció del passeig de Maragall, però la Remei encara anava a buscar el carrer de la Garrotxa, testimoni fòssil del camí d’Horta, tot dirigint-se cap a Can Miralletes, entre el Guinardó i el Camp de l’Arpa, l’única masia que quedava dempeus i amb horts de tantes que n’havia vist desaparèixer: Can Xiringall, Can Bartra, la Torre dels Pardals, Can Sabadell, Can Vintró, Can Guixà, Can Girapells, Can Eloi, el Mas Viladomat i Can Pere Miralles, que era al costat de Can Miralletes.

Amb els amos i masovers de totes elles la Remei hi havia fet tractes i negocis, però a Can Miralletes hi feia parada i fonda, com ho havien fet en aquell indret durant segles traginers i viatjants des dels temps dels romans. Can Miralletes es troba en una cruïlla singular de camins. Avui, el terreny que ocupa són uns jardins públics que van ser horts fins a finals de la dècada de 1960, quan bona part van desaparèixer en construir-s’hi una escola i un institut. És just a sota del carrer de Sant Antoni Maria Claret, que segueix la traça de l’antiga Via Francesca, una variant de la Via Augusta romana que servia per travessar l’ager romà, el Pla de Barcelona actual, aprofitant segurament un primitiu camí iber. Interrompuda pels terrenys de l’Hospital de Sant Pau –construït sobre terres que havien estat propietat de Can Xifré– la Via Francesca encara es pot seguir pels carrers de la Travessera de Gràcia i de les Corts. En l’espai del passeig de Maragall delimitat per l’actual Rambla Volart (aleshores presidit per Can Viladomat i un camp d’oliveres) i el carrer de Freser hi confluïen la Via Francesca, el camí d’Horta i el camí de Sant Andreu de Palomar, que se separava del d’Horta a l’alçada del carrer de la Muntanya, i que s’unia a la Via Francesca per l’actual carrer de la Travessera.

Aquesta cruïlla de camins, de la qual la plaça de Sant Josep de Calassanç –coneguda popularment com a placeta de les Tortugues perquè un joc infantil reproduïa en pedra aquests rèptils– n’és l’únic espai no urbanitzat juntament amb Can Miralletes, estava delimitada per dos torrents, que quan no plovia es feien servir de camins: el de la Guineu, al nord, i el d’en Melis (probablement, una deformació de Mèlich, un propietari molt antic de la masia de Can Planas, al Guinardó). Tots dos ens els tornarem a trobar seguint el camí de la Remei, que recordava que un dels dos s’havia dit de les Bruixes però no recordava quin. La memòria sovint posa aquests paranys quan els noms de les coses remouen emocions tristes: les remeieres havien estat acusades de bruixeria i cremades a les fogueres de la Santa Inquisició.

Les remeieres en general, com les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent, a l’Alt Urgell, havien estat les dones sàvies que atresoraven el coneixement ancestral no només de les plantes i el seu valor curatiu, sinó que jugaven un paper important dins la medicina popular i la ginecologia, exercint de llevadores. Hereves directes de les dones jueves medievals (algunes amb coneixements de medicina), el Sant Ofici els va arrabassar aquest poder i les va acusar d’interferir en els designis de Déu.

Deixant enrere aquells camins entrecreuats d’història, la Remei baixava pel torrent del Bogatell, que era el nom que el carrer de Rogent va dur al Camp de l’Arpa fins 1916. El Bogatell era la continuació del torrent d’en Melis, que des de Can Miralletes baixava per les possessions de Joaquim de Càrcer i d'Amat, marquès de Castellbell i de Castellmeià, baró de Granera i senyor de Castellcir, que abans de morir va vendre aquestes terres a la família SivatteLlopart, antics propietaris de la Quadra de Vallbona i del Castell del Baró, on el Rec Comtal rega avui les darreres hortes urbanes de Barcelona. Del pas del torrent d’en Melis, que encara conserva trams al Guinardó, en queda el passatge d’en Roura, que uneix Can Miralletes amb la placeta de les Tortugues.

Pagina 17 de 35

Quan el torrent del Bogatell es feia camí permetia unir la barriada del Camp de l’Arpa amb el poble del Clot, separats tots dos pel camí de Sant Sever, continuació del camí dels Enamorats i antiga Via Molinària que connectava els antics molins del Rec Comtal. Les llegendes diuen que el nom del Camp de l’Arpa feia referència a un antic dolmen i que “arpa” seria una malformació del mot “arca”, una forma popular per anomenar aquests monuments megalítics.

D’altres veus afirmen que aquest “arpa” deriva del mot “urpa” i que recordava que quan aquests terrenys eren una zona solitària i apartada del Clot hi transitaven lladres de camins que assaltaven els viatgers.

El camí més habitual hauria estat agafar el carrer de la Muntanya, que prenia aquest nom perquè unia el Clot amb el Guinardó, el barri de muntanya de Sant Martí, però la Remei feia anys que passava pel forn de Ca n’Elias, encara en actiu, instal·lat a principis del segle XX en una antiga masia del xamfrà de Freser amb Rogent; s’hi aturava des que la mare, quan viatjava amb carro, els venia matafaluga per anisar les coques de forner.

Després de fer un mos de coca, la Remei s’endinsava pel barri de Can Robacols, un vell nucli rural del Camp de l’Arpa construït amb cases de cos, amb galliners i petits horts, que prenia el nom de la vaqueria dels Robacols i que va subsistir fins a la dècada de 1980 abans no fos enderrocat i convertit en plaça i desaparegués per sempre tota referència al passat.

Camí avall, la Remei sortia de Can Robacols pel carrer del Pistó (del qual es conserva un miraculosament un tram dins d’una illa de cases) i des de Degà Bahí, l’antic carrer del Foment, on s’alçava la fàbrica tèxtil de Can Rius, tornava al Bogatell. Al carrer de Provença començava el petit eixample del Clot, tancat pels horts i les casetes baixes del passatge d’Anglesola. Sota el carrer hi circulava l’aqüeducte baix de Montcada, una canalització d’aigua, de 1826, procedent de la mateixa mina que el Rec Comtal, i dins l’illa de cases entre Xifré i Independència abastia un grans safareigs on es banyaven els nens i les nenes del carrer, a l’estiu.

Un patí davant del Foment Martinenc el feia servir la companyia d’aigües com a magatzem de material i l’habitava una colònia de gats alimentats per dues velletes sempre vestides de negre. La crueltat infantil heretada de la ignorància secular les tractava de bruixes, i més d’un cop els gats havien anat a parar a la foguera de Sant Joan per trencar el malefici associat a aquests felins i la seva relació amb la bruixeria. La Remei s’estremia quan ho havia vist fer. La Nit de Sant Joan, o Nit de les Bruixes, és una festa d’origen pagà que celebra l’arribada del solstici d’estiu cremant fogueres per tota la ciutat. A la Remei, la festa li era propícia perquè venia ungüents fets amb pericó o milifulla, l’herba de Sant Joan que de ben antic es feia servir com a antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic, però també com a antidepressiu i sedant, i que havia estat utilitzat per les fetilleres com a hipnòtic.

Bogatell avall, la Remei enfilava cap el mercat del Clot. Travessava la Meridiana per on fins no feia gaire hi havia el pas a nivell del tren que corria per la superfície de l’avinguda, i s’endinsava pel carrer de la Séquia Comtal, que prenia el nom del rec que el creuava. Allà hi havia hagut els molins del Clot. El de Dalt havia tingut la bassa al mig de l’actual Meridiana i les restes del casal encara s’aguantaven dretes al costat de l’església de Sant Martí, "molt rònec i mig cobert d’heura, amb les parets –clivellades i escrostonades– plenes de molsa", com el descrivia l'escriptor clotenc Estanislau Torres.

El molí va estar actiu fent moltures fins 1936.

Després de la Guerra es va tornar a posar en marxa clandestinament i va funcionar durant tota la postguerra. Les restriccions impedien l’existència d’aquestes petites indústries, però els negocis familiars subsistien d’amagat, i l’Eusebio, el vell moliner, hi torrava malt i xicoira, succedanis del cafè, i hi molia farines de llegums per fer farinetes, que bullides i amanides amb trossets de pa fregit van ser la base nutrícia de moltes famílies. El moliner va viure en el molí amb la seva família fins que va ser enderrocat l’any 1973. La Remei el va visitar per darrer cop per dur-li un ungüent per als penellons que en aquells anys clivellaven les mans de la gent.

Pagina 18 de 35

El molí de Baix havia estat en el número 4 del carrer de la Séquia Comtal. La Remei encara recordava el vell casalot convertit en el Cinematógrafo Recreo Martinense, davant del pont on els nens es llançaven al Rec. Un cinema petit, atrotinat i humit per les aigües que circulaven pel subsòl i que tothom coneixia com el Molí.

Inaugurat cap el 1914, l’any de la Gran Guerra, la Remei hi havia anat algun cop amb la mare: al poble no n’hi havia, i quan tornava al poble la canalla l’esperava per escoltar, embadalits, les aventures de les pel·lícules.

Feia com aquells recitadors de romanços que havia conegut de petita, el segle passat, i que explicaven fulletons i crims horrorosos.

El cinema va tancar quan va esclatar la Guerra Civil i ja no va tornar a obrir. En el seu lloc, amb aquella memòria que l’aigua mai perd, s’hi van construir un banys públics, inaugurats l’any 1940 per iniciativa del règim franquista, i que malgrat tot van servir per pal·liar les mancances higièniques de moltes llars, que no només no tenien dutxa ni banyera, sinó tampoc aigua corrent, i compartien una comuna per a tots els veïns.

Travessat el carrer del Clot, s’arribava a la plaça del mercat. Com havien fet la mare, l’àvia i la besàvia, la Remei s’entretenia xerrant amb les gitanes que hi venien alls i flors. Malgrat la discriminació, aquelles dones encara servaven la aurèola de misteri de temps passats quan llegien el futur en les línies de les mans i entabanaven la gent amb històries de països llunyans.

Eren com aquells gitanos de Cien años de soledad que arribaven a Macondo amb estris màgics com el gel, la lupa i l’imant. Recordava quan l’any 1913 els zíngars, que durant anys van acampar amb els carros a la plaça de les Glòries, feien ballar l’ós davant del Molí seguint la cerimònia ancestral que lligava mercats –l’autèntic fòrum ciutadà de pobles i barris–, amb atraccions de fira, espectacles circenses i xarlatans que venien mercaderies de tota mena, arrencaven queixals o proclamaven la fi del món.

Deixant enrere aquella plaça que bullia de gent, la Remei prenia el camí cap a Barcelona per la carretera de Ribes, l’antiga Via Augusta romana, que aquí prenia el nom del barri. S’allunyava del Clot de la Mel, situat prop la Casa de la Vila de la plaça de Valentí Almirall. Aquell Clotum Melis dels pergamins medievals, que hauria donat nom al barri, era una extensa fondalada agrícola les últimes restes de la qual, situades al costat de muntanya de la Gran Via, van desaparèixer durant la dècada de 1980 amb les obres olímpiques.

Documentat per primer cop entre els segles XII i XIII, els cavallers de l’orde de Sant Joan de Jerusalem hi van bastir una masia fortificada per explotar els rics terrenys agrícoles regats pel Rec Comtal, font de riquesa que brolla com la mel que hi produïen les abelles, de la qual tothom parlava però ningú recordava. L’explotació del Clot de la Mel s’estenia fins al mar, ocupant els terrenys que més tard es convertirien en el barri del Taulat i del Poblenou. La zona propera al Rec era l’horta, després venien els camps de cultiu i a la més propera al litoral, en bona part pantanosa, els cavallers hi tenien els ramats de pastura. La torre dels cavallers de l’orde de l’Hospital, modificada al llarg dels segles i desamortitzada durant el segle XIX, va passar a mans de la família Casas-Guarro, que l’any 1921 la va cedir a la ciutat perquè fos escola pública, i avui acull l’Escola Casas.

Travessats els horts de la plaça de les Glòries i la farinera de Sant Jaume, la Remei seguia pel Camp del Sidral i el barri de la Sínia, on fins abans de la guerra hi havia la Florida, la torre i el jardí botànic de Maurici Torras, que havia estat un dels propietaris de l’herbolari del Pi. Regades per les aigües del Rec Comtal, a les terres de la Flòrida s’hi criaven flors, herbes i sangoneres que comercialitzava l’herbolari però que també eren venudes a altres botigues del gremi, i on la Remei, de petita amb la mare, encara hi havia comprat la mel que s’hi produïa. Tant si al Clot de la Mel hi havia hagut ruscos com si no, la mel i el Clot estaven prou lligats com perquè l’imaginari popular en fes llegenda i història, i parcs, escoles i entitats del barri n’heretessin el nom i les abelles hagin acabat formant part del bestiari de festa major acompanyant gegants, nans i diables.

Pagina 19 de 35

Al cap de pocs anys de desaparèixer la Florida, a les primeries del segle XX, la mare de la Remei li va explicar la història del jardí botànic i d’aquella senyora que les atenia i que ja no van tornar a veure mai més. La mare era una dona prudent i va preferir no escampar en vida dels protagonistes les coses que ella sabia i que era millor callar.

L'herbolari del Pi, fundat l’any 1840, estava situat en el número 19 de la Riera del Pi (actual carrer del Cardenal Casañas), que rebia el nom de la riera que entrava pel Portal de l'Àngel, que al segle XIII es va anomenar dels Orbs perquè s’hi reunien els cecs, esguerrats i pobres que vivien en barraques en aquesta zona quan, abans de bastir-hi la muralla, aquest indret era als afores de la ciutat, i s'hi van mantenir durant segles perquè era la porta que tancava més tard i obria més d'hora. Per la plaça de Santa Anna, la Riera del Pi seguia per Cucurulla, carrer i plaça del Pi, i desguassava a la Rambla.

Li havia explicat la mare, i a la mare, la l'àvia, que al Portal de l'Àngel, l'1 de novembre, dia de Tots Sants, s'hi posaven les primeres castanyeres aprofitant que del portal sortia el camí que duia al cementi del convent de Jesús; un camí d'origen romà que acabaria sent el passeig de Gràcia. A l'horta del convent hi havia una font d'aigua fresca, la Font de Jesús, que sobreviuria a l'enderroc del convent, l'any 1823, després de la Guerra del Francès. Tot i que ja era un lloc popular segles abans, cap a 1830, any d'inauguració del passeig, apareix com el primer dels establiments d'esbarjo enjardinats que després proliferarien al passeig, com els jardins del Criadero, del Tívoli, d’Euterpe, de la Nimfa, els Camps Elisis o el Prado Catalán, que acabarien incorporant-hi teatres, balls i atraccions. Quan la ciutat era tancada dins de muralles, a Jesús s’hi anava a berenar sota l’emparrat d’un quiosc que servia cafè, orxates, xocolata i gelats, fins que desapareix l’any 1863 amb l’inici de la urbanització de l’Eixample.

I tot això venia a tomb perquè les remeieres i les castanyeres eren cosines germanes. Els més grans encara recorden quan les castanyes, que ens remeten als boscos tardorals, es guardaven calentes a les butxaques dels abrics per escalfar-hi les mans; però pocs deuen saber que els pagesos les duien a les butxaques perquè tenien la creença que guarien el reuma i el mal de ciàtica.

Aquelles dones de les quals encara conservem la imatge d'unes velletes vestides de negre amb un mocador al cap vora el foc torrant castanyes i moniatos, ens condueixen, amb la Nit de Tots Sants o de les Ànimes pel mig, que té l'origen en els lars romans, a l'època en què la natura, després de l’esclat de l’estiu i les darreres collites de la tardor, entra en un temps de letargia, s'escurcen els dies i arriba el fred. La mort aparent de la natura i el recolliment familiar porta inevitablement a recordar els morts. És en aquestes nits que les ànimes del Purgatori tornen entre els vius i aquelles que no són recordades per ningú fan el camí de tornada al Purgatori; i així any rere any.

Però com segurament li passava a la Remei en aquest darrer viatge a Barcelona, el cap ha fugit cap a records que el pas inexorable del temps intenta esborrar i amb l'edat ens neguem a oblidar.

Parlàvem de l’herbolari del Pi. El negoci va ser fundat per Josep Villar, un botànic d’origen francès.

Corria la veu que, gelós de les infidelitats de la seva dona, la va apallissar fins creure-la morta, i va fugir cap a França sense saber que la seva muller continuava viva i que, recuperada, regentava el negoci.

Anys més tard, probablement per les dificultats legals que en aquell temps tenia una dona per dur ella sola un negoci, la botiga va passar a mans d’un altre botànic, Maurici Torras, que va tenir l'encert de convertir una propietat seva als afores del Clot, en el poble de Sant Martí de Provençals, en un jardí botànic que proveís el seu herbolari. I fou així que va néixer la Florida.

La mare li va explicar a la Remei que el senyor Torras s’entenia amb la criada, Pilar Bruballa, i en morir el propietari li va llegar a la seva amant l’herbolari i el jardí botànic. Convertida en mestressa, Pilar Bruballa va dirigir el negoci fins poc abans de morir, moment en què, quina sorpresa, va decidir deixar en herència la Florida també a la dona que li feia de criada, amb qui va mantenir una relació que la mare no va voler aclarir però que la Remei va saber entendre malgrat el silenci.

Pagina 20 de 35

La botiga va passar a mans d’Agustí Garriga Bofill, que provenia d’una coneguda família d’apotecaris i herbolaris de Viladrau, de la qual també en són descendents l’escriptor Guerau de Liost i el farmacèutic i escriptor Jaume Bofill i Ferro, company de lletres de Carles Riba, Carner, Manent i Obiols, que se havien reunit més d’un cop a Ca l’Herbolari, la casa senyorial dels Bofill a la vila del Montseny, fundada pel rebesavi, que havia estat herbolari de cambra de Carles III. De l’Agustinet, com era conegut Agustí Garriga entre familiars i amistat properes, no se'n sap cap embolic de faldilles. Era un carlí que havia estat president d’honor dels requetès de Barcelona: a la rebotiga s’hi reunien els seus amics, presidits per un retrat dedicat de Carles VII. El va succeir el seu nét David Griñó Garriga, que va ser el propietari del negoci fins que va tancar la botiga. Home polifacètic, va compaginar la botànica amb el dibuix de goigs, la poesia i, sobretot, amb la divulgació de la cultura d’arrel popular, de la qual va escriure llibres de remeis, herbes, receptes, oficis i bolets, entre d’altres.

Griñó va redecorar l’herbolari amb els mobles de la farmàcia que en Pompeu Gener, Peius, periodista, escriptor i farmacèutic de formació, tenia en el número 2 de la plaça del Pi. Heretada del pare, la farmàcia d’en Peius era coneguda pels seus xarops, i donava darrere per darrere amb l’herbolari del Pi. Quan la farmàcia va tancar, David Griñó es va quedar el mobiliari, d’estil modernista i decorat amb dibuixos d’Apel·les Mestres, que feien companyia a les tres figures que presidien la botiga: una estatueta de la deessa Flora, que ens recordava les arrels clàssiques i mítiques del coneixement; un retrat del científic Carl von Linné, pare de la taxonomia moderna; i una altra estàtua amb un personatge típic dels vells herbolaris, el “nen de les sangoneres”. Quan encara es feien sagnies, aquests animalets els criaven i el venien els herbolaris, dins d’unes peixeres i a la vista del públic. Quan Griñó va tancar la botiga durant la dècada de 1950, va ser traslladada al Poble Espanyol de Montjuïc.

Sense deixar l’antic camí romà, la Remei continuava carretera de Ribes enllà, amb el cap ple de records, fins a l’Estació del Nord entre fàbriques i magatzems vora la rasa del tren. L’Arc de Triomf la rebia tot just abans d’endinsar-se dins la Barcelona vella per on hi va haver el Portal Nou de les muralles medievals, terra d’extenses hortes regades pel Rec Comtal durant segles, l’últim vestigi de les quals van desaparèixer amb el molí que duia el nom del portal, a principis del segle XIX.

La Remei entrava pel carrer del Rec Comtal, que antigament s’havia dit dels Tints i que juntament amb el passatge de l’Hort dels Velluters recordava el passat tèxtil del barri de Sant Pere. En aquest passatge, a tocar de la plaça de l’església hi va haver en temps antics el pou de sant Gem, on es duia a beneir la fruita de les hortes del barri. Fins al segle XIX s’hi van establir venedors d’anissos i esponjats, xarops i caramels, i encara avui hi subsisteix, en un local que havia estat uns antics safareigs, el que potser és el darrer obrador de Ciutat Vella i on el Xavier Busqué elabora pega dolça, l’aroma de la qual envaeix cada matí, en una mena de llicència poètica urbana, el tortuós passatge que segles enrere va ser part dels horts on els teixidors de velluts estenien les teles perquè s’eixuguessin al so l.

Quan la família Busqué –que va començar el negoci l’any 1928– tenia l’obrador al carrer de les Freixures, la Remei hi adquiria, a canvi d’una pomada per a les cremades, l’extracte de l’arrel de la regalèssia que destil·laven en uns autoclaus, i que li servia per fer uns preparats digestius, un ungüent contra l’herpes i, sobretot, un regulador dels estrògens que millorava els símptomes de la menopausa gràcies als principis actius de la glicirricina de la regalèssia, que funcionava com a corticoide. Però és clar, això no ho sabia la Remei ni les generacions de nens i nenes que en mastegaven l’arrel: la llaminadura dels pobres.

Pagina 21 de 35

La Remei seguia el recorregut fòssil del Rec Comtal a través dels noms dels carrers. Un esgrafiat a la paret d’una finca del carrer de Sant Pere més Baix mostra encara –rivalitzant amb sant Gem en la devoció popular– una Pomona, la deessa romana dels horts i els jardins, just abans de girar pel carrer de la Séquia cap a les Basses de Sant Pere, la plaça que va ser ocupada pel molí de Sant Pere fins mitjan segle XIX. Seguint per la plaça de Sant Agustí Vell, on s’havia fet mercat sota els porxos que subsistien miraculosament, les passes la duien per carrers de ressons medievals que conservaven els noms d’antics gremis i oficis: Blanqueria i Assaonadors, feines relacionades amb les pells i els teixits; Carders, Corders, Semoleres, Civader, plaça de la Llana o el carrer de les Candeles, amagat rere la plaça i que recorda els temps, ja a l’Edat Mitjana, en què els fabricants d’espelmes de cera d’abella s’instal·laven en aquest barri, el de la Bòria, davant de la plaça del Mercadal (avui plaça de l’Àngel), un dels primers nuclis de comerç i població nascuts fora de les muralles romanes, cap el segle XI. Els candelers eren molt senyors, des que durant el segle XVI van deixar de ser considerats menestrals per passar a ser artistes, classe social de la petita burgesia que incloïa els oficis artesanals derivats dels estudis universitaris –les arts liberals–, conjuntament amb notaris, cirurgians, apotecaris, adroguers i pintors, que ja no s'agrupaven en gremis sinó en col·legis En el descampat que durant molts anys hi va haver quan durant la Guerra Civil es va enderrocar Sant Cugat del Rec, una vella església del segle XI situada rere el mercat de Santa Caterina (construït sobre l’antic convent dels dominics inquisidors), encara hi havia el xarlatà que durant la llarga postguerra muntava la seva paradeta ambulant per vendre un emplastre que es deia Serptuga. La Remei li venia càmfora per fer pomades antisèptiques i analgèsiques, extreta del llorer beneït Diumenge de Rams. La peculiaritat d’aquest firaire, seguint les velles tradicions d’espectacles als mercats, era que per atraure el públic exhibia una tortuga i una serp vives, i una mona que saltava i corria al voltant de la parada i era l’atracció de grans i menuts.

Des del carrer de la Bòria, on els reus, en temps antics, eren passejats sobre un ruc per ser escarnits per la gent abans no eren enviats a la forca, la Remei passava per la plaça de l’Àngel, el vell Mercadal on s’establí el mercat medieval més antic, abans d’endinsar-se per la Baixada de la Presó (Baixada de la Llibreteria des que fou enderrocada la presó durant la segona meitat del segle XIX), on l’antiga Via Augusta s’endinsava a la Barcelona romana per una de les portes de la muralla. Abans de pujar els costerut carrer que s’enfila per la falda de l’antic mont Tàber –un dels dos petits turons sobre els quals August hi va fer bastir Barcino el segle I abans de l’era comuna– la Remei mirava l’aparador de La Colmena, la pastisseria que des de 1867, com un rusc d’abelles –que la perseguien des del Clot–, havia endolcit milers de barcelonins amb esponjats i torrons. Però havia de vèncer la temptació, no només de La Colmena sinó també de la pastisseria de Santa Clara i del forn de Sant Jordi: caminava lent i havia d’arribar a lloc abans no es fes fosc.

En el número 7 de la Baixada de la Llibreteria, davant La Colmena, va deixar enrere la cereria Subirà, establerta l’any 1761 al carrer dels Corders, prop dels Candeles que hem vist abans, i traslladada aquí el 1847 quan el negoci de les espelmes de cera d’abella era puixant i il·luminaven ombrívolament les llars. Ben a prop, al número 2 del carrer del Bisbe, li feia companyia l’antiga cereria de Lluís Codina, de 1825, o la de Gallissà, de 1826, en el número 5 del carrer del Cardenal Casañas al costat de l’herbolari del Pi. I una mica més lluny, però sobre el camí que li quedava per fer a la Remei, la cereria l’Abella, de 1869, en el carrer de Sant Antoni Abat. L’antiga Subirà encara sobreviu, en un magnífic local presidit per una senyorial escalinata i que abans havia estat una botiga de teixits. Passa per ser el negoci més antic de la ciutat. Però la Remei sabia que no, que el més antic era la farmàcia Padrell (avui, Fonoll) del carrer de Sant Pere més Baix, els orígens de la qual cal anar a buscar a la zona enderrocada del barri de la Ribera, l’any 1561. La construcció de la Ciutadella militar la va obligar a canviar-ne la ubicació. Però aquesta és una altra història.

Pagina 22 de 35

Plaça de Sant Jaume enllà, el camí continuava pel carrer del Call, frontera de l’antic barri jueu devastat el 6 d’agost de 1391 per una turba ignorant i fanàtica, que va ferir de mort la comunitat de catalans jueus sobre els quals els Reis Catòlics decretarien l’ordre de conversió o expulsió, el 1492. Tristes conseqüències culturals i econòmiques va tenir aquella decisió, però l’esperit va subsistir entre aquells que van restar a la ciutat i al país, i d’amagat van continuar exercint els seus costums. D’això la Remei en sabia alguna cosa.

Va continuar pel carrer de la Boqueria fins al Pla de l’Os, rovell de l’ou de la ciutat, antic mercat a l’aire lliure i lloc on els camàlics esperaven feina al sol al mateix indret on les forques havien exhibit els ajusticiats mentre el poble hi assistia com si fos un espectacle edificant, i així va ser fins les darreres execucions públiques a garrot al patí de Corders de la presó vella de Reina Amàlia, al Raval, on avui hi ha la plaça de Folch i Torres.

I travessada la Rambla, entrava al carrer de l’Hospital, final del seu viatge. Sud enllà, després de l’antic Hospital de la Santa Creu i la plaça del Pedró, se sortia de la ciutat pel Portal de Sant Antoni de les antigues muralles medievals, pel mateix camí on la Via Augusta romana enfilava cap a Tarraco i Gades després d’haver deixat Roma moltes jornades enrere.

El carrer de l’Hospital era el més antic camí d’entrada al Raval, el territori que fins el segle XIV va ser fora muralles i que fins el XVIII va ser espai ocupat només per terres de cultiu, convents i institucions hospitalàries i de beneficència. Alguns d’aquests convents tenien jardins botànics on monges i capellans cultivaven herbes i plantes que feien servir per elaborar remeis, tònics i espirituosos. Un dels jardins més importants havia estat situat a tocar del Portal de Sant Antoni i la muralla. El carrer dels Salvador, que uneix els de Sant Antoni Abat i el de la Cera, passa desapercebut als vianants, però el seu nom ens recorda la família que n’era propietària.

Els Salvador va ser una nissaga d’apotecaris i naturalistes barcelonins que, de començaments del segle XVII a mitjan segle XIX, van reunir una biblioteca i una col·lecció científica de les més importants d’Europa. Situada a la farmàcia que la família tenia al carrer Ample cantonada amb Fusteria, davant de la plaça de Sant Sebastià (avui ocupada per l’edifici de Correus), van obrir el seu gabinet i el patrimoni als estudiosos i es va convertir en el primer museu obert al públic a Barcelona. En aquest emplaçament va estar activa la farmàcia fins que el 1855 va tancar les portes després de la mort de Josep Salvador i Soler, el darrer naturalista de la família.

Els administradors de l'herència decidiren vendre l'apotecaria i traslladar el museu, que va restar ocult des de 1855 fins a la Guerra Civil a la masia la Bleda de Vilafranca del Penedès. Des d'aleshores i durant més de setanta anys es va donar per perduda la col·lecció fins que, l’any 1937, el botànic Pius Font i Quer, aleshores director de l'Institut Botànic de Barcelona, la va adquirir, i tres anys després passava a mans de l'Ajuntament de Barcelona, que la va mantenir guardada a l'Institut Botànic i no es va tornar a exposar al públic fins l’any 2015 El camí de la Remei era un cúmul d’història. Les seves passes resseguien un camí gastat pels segles on ella era una de les darreres supervivents d’un món en què remeieres, apotecaris i xarlatans eren personatges del passat; on els antics horts i jardins botànics privats i monacals havien desaparegut sota l’asfalt; on els gabinets naturalistes esdevenien museus; on ruscos i abelles, com ho serien les vaques i les lleteries, havien estat expulsades de la ciutat governada per la modernitat. Subsistien a la baixa els herbolaris, com el del Rei, del número 5 del carrer del Vidre, prop de la plaça Reial. El més antic. Havia estat fundat el 1818 en el número 1 del mateix carrer amb el nom de La Linneana, en homenatge a Carl von Linné, el naturalista del segle XVIII, i traslladat a l’emplaçament actual el 1823 quan és enderrocat el Convent dels Caputxins per construir-hi la plaça.

Una botiga d’estil neogòtic isabelí, al propietari de la qual Isabel II va nomenar "Herbolari de Cambra de S. M. la Reina" i "Proveïdor de la Casa Reial"..

Pagina 23 de 35

Però la Remei no sabia que en el segle següent els herbolaris reviurien gairebé de les seves cendres, en un d’aquests girs que a voltes fa el món, que sempre torna a lloc enmig de la lluita permanent entre els dictats humans i les forces de l’Univers

Abans no es fes fosc, la Remei aniria a una pensió del carrer d’en Robador, en ple Barri Xino, en companyia de prostitutes. Una altra mena de remeieres de mals atàvics, recloses com a empestades en els mateixos carrers del proletariat anarquista, en un gueto on no hi surt el sol ni hi circula l’aire, lluny de les mirades hipòcrites que passegen pels bulevards de la ciutat; viver de revolucionaris.

La Remei hi tenia bona relació de feia anys, amb les prostitutes; fins i tot dels temps en què els bordells omplien el carrer de l’Arc del Teatre i del passeig de Santa Madrona, el vell barri prostibulari d’abans de la Guerra Civil, veí de la caserna de les Drassanes i aleshores encara enrunat per les bombes. Les prostitutes li compraven abortius preparats amb olis essencials de corona de la reina o de ruda, plantes que provocaven menstruacions forçades i evitaven embarassos no desitjats.

La Remei va agafar una habitació en una pensió des del balcó de la qual veia el descampat de l’antiga Galera, la presó de dones, espai que avui du el nom de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, l’anarcosindicalista i heroi del barri que va aconseguir la jornada de vuit hores durant la vaga de La Canadenca de 1919, i que va ser assassinat el 1923 al veí carrer de la Cadena amb Sant Rafael a mans de pistolers blancs del Sindicat Lliure de la Patronal en els anys del pistolerisme .

La Remei encara havia vist el sinistre edifici de la Galera però convertit en escola pública, amb els fills dels obrers contemplant la realitat agafats als barrots de les finestres. La ubicació de la presó de dones en aquell indret no era pas gratuïta. Les prostitutes i penedides eren tancades en centres religiosos del Raval. El carrer de les Egipcíaques, al costat de l’antic hospital de la Santa Creu, just abans d’on la Remei va entrar al carrer d’en Robador, ens recorda l'antic convent d'Agustines fundat el 1677, lloc d’acollida de dones extraviades. Ampliat el 1699 al carrer de Sant Pau, entre Santa Margarida i Penedides –nom que ens torna a recordar el passat prostibulari i el control femení que s'hi va exercir–, va passar a tenir la funció de presó, la Galera Vella, fins que és enderrocat l'any 1837 i es construeix la Galera Nova del carrer d'en Robador, que va estar activa fins el 1904, any en què les preses són traslladades a Reina Amàlia quan passa a ser només presó de dones en ser traslladats el homes a la Presó Model.

Ja dins de l’habitació, la Remei va endreçar el contingut dels farcells abans de baixar a sopar. La mestressa li prepararia una escudella calenta, com sempre havia fet. Estava cansada i volia anar a dormir aviat, si la remor del carrer li ho permetia.

L’endemà calia llevar-se d’hora. Era 11 de maig, Sant Ponç, i calia muntar la parada (a la bodega de sota la pensió li guardaven una taula i una cadira) abans no comences la fira d’herbes, confitures i mel, i el carrer de l’Hospital s’omplís de color i olor de primavera, i de gent disposada a celebrar l’esclat de la natura que la ciutat s’havia engolit sota l’asfalt. No en trauria gaires diners, però serien suficients per portar mel a casa per darrer cop ara que ja no la podia comprar a la Florida. Ni al Clot de la Mel, on ningú recordava si n’hi havia hagut mai.

Enric H. March

Pagina 24 de 35

SALUT

Xerrades en el Cap de Sant MartÍ

Cicle de XERRADES sobre SALUT A càrrec de professionals del CAP Sant Martí de Provençals

Hem acabat el segon any de les xerrades sobre salut donades pels professionals del CAP de Sant Martí. És la nostra opinió que aquest any s'ha consolidat i podem concloure que si els temes són atractius la participació és molt més gran. És per això que per a l'any proper es farà un sondeig per veure quins temes són més interessants per a la gent del barri.

La xerrades d'aquest cicle han estat        

La vacunació de la grip Jo també ting sucre, què he de saber ?

No prenguis mal a casa La salut desde el nostre ordinador Exercici físic sense sortir de casa Menjar saludable no és avorrit Las emocions en el nostre dia a dia Circulació i camas cansades

Si algú vol incloure, en el proper cicle algun tema pot enviar un correu a infoaavvsantmarti@gmail.com Pagina 25 de 35

Pagina 26 de 35

ESPAI ESPOSITIU PERE CALAFELL A l'edifici s'hi reubicarà l'escola bressol L'Esquitx i, més endavant, la nova Escola de Música del Districte. Mentrestant, se n'ha adequat el vestíbul com a espai expositiu, que acollirà propostes del Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals.

Tresors Retrobats

L’Espai Pere Calafell ens proposa una segona mostra. Després de l’èxit de públic de la primera dedicada al Som Memòria 2017, visitada per més d’un miler de persones, ara ens proposa descobrir els plafons ceràmics d’en Josep Aragay.

L’exposició ens presenta tot l’entorn que ha fet possible recuperar aquestes obres. L’actuació immobiliària i pedagògica realitzada per la Caja de Pensiones para la Vejez y el Ahorro, el Doctor Pere Calafell que va donar nom a la Fundació que va gestionar l’escola bressol, el treball de la escultora Eulàlia Fabregas de Setmenat, la personalitat de l’autor dels plafons, en Josep Aragay i Blanchar així com el compromís pedagògic de la seva parella, la reproducció gràfica de la Font de Santa Anna i una introducció a l’esperit del Noucentisme com a entorn en el que es van desenvolupar aquestes obres.

La troballa del material escolar abandonat també ens ha permès recrear unes aules-menjador on tots aquells que hagin estat alumnes o familiars del centre escolar, podran retrobar records, imatges i sentiments oblidats .

Un gran treball coral ha fet que aquesta exposició hagi estat possible. Fotògrafs, mestres del centre, persones que ens ofereixen la seva ajuda, tots han posat el seu gra de sorra per a poder realitzar aquest projecte. Projecte que, sota la responsabilitat del Centre d’Estudis de Sant Martí, vol fer-vos arribar el valor artístic i simbòlic de la trobada realitzada, que complementa el patrimoni artístic dels nostres barris i que omple un forat, l’art de principis del S.XX, sense cap representació prèvia en el nostre territori.

Centre d’Estudis Sant Martí de Provençals – Apropat Pagina 27 de 35

De Pedralbes a Sant Martí de Provençals A poc a poc, i malgrat que l’escultura no era considerada com una de les arts per a fer per dones, Eulàlia Fàbregas es va anar fent un lloc com a escultora. Exposa per primera vegada les seves obres al 1964, a la Sala Parés de Barcelona. Encara és evident la influència del Noucentisme amb un estil impregnat de classicisme mediterrani.

Fàbregas va ampliar els seus estudis i les seves peces van arribar al nivell de precedents seus com Josep Clarà, de qui se la considera digna successora i amb qui podem confondre algunes de les obres que admirem a diferents parcs de Barcelona, com Mediterrània, al Palau Reial de Pedralbes (1962) o Serenitat, al Parc de Cervantes (1964).

Més de mig segle desprès, una Maternitat d’Eulàlia Fàbregas va despertar sota les moreres del pati del parvulari Pere Calafell a Sant Martí de Provençals. Es tracta d’una obra original en marbre, variació de la seva escultura Maternitat que va presentar al 1967 a la Sala Parés de Barcelona.

EULÀLIA FÀBREGAS DE SENTMENAT (1901-1992) Les noces d’Eulàlia Fàbregas Jaca amb Ramon de Sentmenat, al 1924, era quelcom esperat entre famílies de l’alta burgesia barcelonesa. La parella va tenir un fill i una filla. Una vida acomodada i feliç. Fins que el fill va morir a un accident de motocicleta. Eulàlia tenia 53 anys. Ja no importava l’estatus social. Eulàlia Fàbregas era una mare amb un patiment insuportable. La pèrdua del fill l’abocà a una immensa tristesa que va voler plasmar a uns llibres de poemes: En tu silencio i Lejano Azul, publicats més endavant, al 1962 i 1965 respectivament. Però la ploma i el paper no eren prou forts per a suportar el seu desconsol.

Així que els va canviar pel cisell i el marbre.

La ràbia i la pena encorsetada que havia de sofrir en aquella època va trobar un punt de sortida sometent el marbre a la seva voluntat. La primera obra, gairebé autodidacta, va ser una Pietat (1954) en memòria del seu fill, i es pot veure al Cementiri parroquial d’Esplugues de Llobregat.

La Maternitat del Calafell es mostra més pudorosa. La seva nuesa està dissimulada per un mant que l’embolcalla des del cap fins a les natges i una mica per sobre de les cames. El nen petit que porta entre els seus braços la cobreix frontalment. La mare mira serena com dorm el seu fill. Una son que, si no fos per la maneta del petit que acarona la galta de la mare, bé podríem considerar eterna.

Al matí de l’11 de maig de 2018 l’escultura d’Eulàlia Fàbregas va ser arrencada de casa seva sota l’impotent mirada d’uns membres del Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals que la vetllaren al llarg del procés. Alguns veïns i veïnes es van apropar per acomiadar-se’n, en espera que la seva retirada sigui un fet transitori, que serveixi per a la seva neteja, restauració i catalogació ja que fins ara només les criatures del parvulari l’han admirat i jugat a la seva falda generació rere generació.

Torna aviat a casa Eulàlia!!!

Sant Martí de Provençals t’espera amb els braços oberts!!!

Arantxa Morán Centre d’Estudis Sant Martí de Provençals Pagina 28 de 35

MUSICA I TEATRE

Cicle Resonare de música clàsica El cicle de concert està totalment consolidat i s'ha incrementat l'assistència

Pagina 29 de 35

Teatre

Dins dels actes de PRIMAVERN el grup de teatre ALISOS ens va fe gaudir amb l'obra TOC TOC .

La interpretació com és habitual en ells, va estar perfecta i ens va fer riure a tots.

UNA MICA DE CUINA

Tarta de Puerros con Jamón Soy Jorge Herrero copropietario de la granja Bread & Breakfast de la calle Huelva,44 de Barcelona. Soy cocinero como mi hermano y socio, Ángel.

Cada sábado final de mes hacemos un temático de cocinas del mundo o de cocina española, podéis llamarnos al 620864714 e informaros de cual será la próxima experiencia culinaria

Pagina 30 de 35

Ingredientes para 4 personas Hojaldre Puerros: 2 medianos Nata liquida 33% materia grasa: 1 litro Jamón: 200 gr.

Nuez moscada: un toque Media copa de whisky de malta Aceite de olive Sal Elaboración: Cortar los puerros bien limpios en juliana muy fina y rehogar con el aceite de oliva, cuando tome un poco de color añadir el whisky, deja que evapore el alcohol (unos 2 o 3 minutos) añade entonces la nata liquida con el jamón muy fino en trozos no muy grandes y la nuez moscada (no rehogues el jamón, que perderá sabor, se endurecerá y salará)

Cuando empiece a espesar rectificar de sal (cuidado que lleva jamón). En un molde para el horno dispondremos el hojaldre, lo pinchamos con un tenedor por toda la superficie, lo cubrimos con papel masa de hojaldre menos los bordes (el borde interesa que crezca) si no tenemos un peso que pueda cubrir la masa y/o que no pueda meterse en el horno podéis poner una buena cantidad de garbanzos encima y nos servirá de peso. Calentamos el horno a 180º y metemos la bandeja unos 15 minutos (si no lo haces así la masa por debajo quedará semi-cruda), Después de estos 15 minutos retira la masa del horno y rellénala con los puerros. Cuando veas que el hojaldre está dorado ya tienes el plato, (si quieres puedes hacerlo con masa quebrada). Como mas bueno está es bien caliente Este plato es muy sencillo, fácil de dividir en porciones y muy rico. Truco: a la masa de los puerros con el jamón antes de meterla en el horno le puedes poner un huevo batido, así la masa queda mas compacta para que tenga mejor presencia en el plato.

Jorge y Ángel Bread & Breakfast Barcelona C/Huelva, 44

ENTITATS

Diables de la Verneda i Guspires de Sant Martí

La Granja Bread & Breakfast en la calle Huelva, 44-46, y las probéis.

Jorge Herrero

Pagina 31 de 35

Els Diables de la Verneda i Guspires de Sant Martí són una associació formada per individus i famílies que, mitjançant espectacles de foc, pirotècnia i percussió, volen mantenir i transmetre les tradicions de cultura popular i fomentar la participació ciutadana.

Encara que a la Verneda i Sant Martí la participació en esdeveniments de cultura popular no està molt arrelada, l’associació és una de les colles de diables amb més tradició de la ciutat de Barcelona. La colla va ser fundada al febrer de l'any 1989 al Centre Cívic de Sant Martí, i des de llavors, encara continuen cremant carretilles i fent correfocs i espectacles de foc, amb la participació de diferents relleus generacionals.

L’últim d’aquests relleus ha sorgit al crear la nova secció infantil, les “Guspires de Sant Martí”, formada per nens i pares, que aporten a la colla una nova empenta al incorporar la secció de diables infantils i la secció de timbals. Així la entitat integra totes les seccions possibles d’una colla de diables, tant en modalitat adulta com infantil: foc, tabalers i, recentment, bestiari de foc.

Els pares de la secció infantil i els diables han agafat el relleu de l’entitat, agrupant tota l'associació com "Diables de la Verneda i Guspires de Sant Martí".

Els pares de la secció infantil i els diables han agafat el relleu de l’entitat, agrupant tota l'associació com "Diables de la Verneda i Guspires de Sant Martí".

Fruit de la inquietud dels membres de la colla, i per donar una nova empenta a l’entitat, els membres de l’associació van decidir crear una nova i original bèstia de foc, que pogués representar i fos un símbol identitari del nostre districte. Conjugant la història Sant Martí, en que tot era terreny pantanós, i un dels noms amb el que és conegut aquest insecte (Cavallet de Sant Martí), la colla ha construït i incorporat un nou membre a l’entitat, una libèl·lula, anomenada “Espiadimonis de Sant Martí”.

La colla participa en múltiples esdeveniments del barri i arreu, de foc i cercaviles, per adults i nens, fomentant la participació ciutadana i de tots els seus membres, en un fantàstic ambient d’amistat, diversió, respecte i unitat. Tothom es benvingut a participar en les seves “danses diabòliques”.

L’any vinent la colla compleix 30 anys, i es troba en un dels seus moments de plenitud, afegint mes a mes nous membres. Ara mateix tenen Diables infantils, Diables adults, Diables tabalers i fins i tot una Bèstia de foc. Preparem-nos pel seu aniversari. Ho cremaran tot!.

Més informacío http://www.diablesdelaverneda.cat/ Pagina 32 de 35

CONVIVIM .Sant Martí

La Historia cuenta que la iniciativa de la creación corresponde a la Asociación Uruguayo Catalana “Los Botijas”, que con 17 años de trayectoria desarrolla Actividades, Iniciativas y Proyectos en los ámbitos de la Convivencia en la Diversidad e Interculturalidad, la Integración, la Cooperación Internacional en contra de la Pobreza en Latinoamerica, como así también la Difusión de Cultura de Origen, Solidaridad.

Los Botijas desde el año 2015 tienen su sede en la Asociación de Vecinos de Sant Marti de Provençals (Andrade 176 A local 3).

Con la colaboración de esta y la Coordinadora VERN, a mediados del 2016 inicia el Proyecto Convivim Sant Martí como espacio asociativo de convivencia ciudadana formado por Entidades, Grupos y Personas a título individual de distintos orígenes, con la intención de un lugar de encuentro intercultural para el Dialogo Estudio y Reflexión relacionado con el Colectivo Inmigrante, la Cultura, Movimiento Vecinal y todas las temáticas que la Ciudadanía tiene en común.

Desde ese inicio Convivim lleva más un año de un crecimiento cualitativo y cuantitativo, marcando presencia en la red asociativa, participando activamente, creando nuestra identidad, visualizando las diferentes culturales, aportando nuestro granito de arena para la cohesión social, compartiendo y empoderando a nuestro lugar de residencia, nuestro barrio.

Después de un periodo de reflexión, con mucha ilusión y renovados bríos hemos dado un paso hacia una nueva etapa, el 21 de Mayo pasado, los distintos grupos que componen éste espacio y convocados en Asamblea han decidido por unanimidad constituirse en Asociación CONVIVIM Invitamos a todos a participar de esta experiencia vecinal diversa en el barrio todos los martes a las 18 horas.

convivimsantmartí@ gmail.com

ACTIVITATS COMPARTIDES El local esta gestionat per • AVV. Sant Martí de Provençals LLoc: Carrer Andrade 176 Les persones o entitats que vulguin fer alguna activitat poden enviar un correu a:

infoavsantmarti@gmail.com

Pagina 33 de 35

CONVIVIM Sant Martí

Atención para Información y Asesoramiento: Cultural, Inmigración, Extranjería. Los Martes de 18 a 20 horas 93 314 17 04 facebook.com/lconvivimsanmarti convivimsantmarti@gmail.com

STOP DESAHUCIOS MARTI

SANT

Ayudar a las persones problemas en la vivienda Martes 18 a 20 horas 647 75 74 39 (cita previa)

con

Coordinadora de Salut de de Sant Martí L’objectiu és treballar per una sanitat publica de qualitat i universal.

A.V.Sant Marti de Provençals 93.314.17.04

Asociación Botijas”

Uruguayo

Catalana

“Los

Atención para Información y Asesoramiento: Cultural, Inmigración, Extranjería. Los Martes de 18 a 20 horas 630 230 772 93.314.17.04 facebook.com/losbotijas asoc.losbotijas@gmail.com

PLATAFORMA ESTATAL DE SERVICIOS DE ATENCION DOMICILIARIA

Su misión consiste mejorar la calidad de los trabajadores/ trabajadoras y de los usuarios dependiengtes Martes y jueves de 18 a 20 horas 606 659 228 (cita previa) Vocalia de Sant Martí de persones amb diversitat funcional L’objectiu és treballar per fer escoltar la veu de les persones amb discapacitats i per donar a conèixer les nostres necessitats.

Dijous de 18 a 20 En la A.V.Sant Martí de Provençals 93.314.17.04 discapsm@gmail.com

AREP

El programa Welcome ofereix un acompanyament integral al procés d’adaptació a la nova ciutat, cuidant sobretot la salut mental de les persones que passen per un moment d’inestabilitat emocional i estrès elevat.

Inclou: Acollida: acompanyament en el moment inicial d’adaptació a la nova cultura i ciutat Itineraris individualitzats: atenció psicològica, social, creació del itinerari socio-laboral i acompanyament al a xarxa social, comunitària i laboral de la ciutat de Barcelona.

Quan: Dimarts de 8 a 13 h. Divendres de 10 a 13 h. És important demanar cita prèvia.

Contacte: Roser Busquets T 606.605.887 o acollida@arep.cat MAREA PENSIONISTA

S'està creant un grup de la Marea Pensionista de Verneda-Sant Martí de Provençals Les persones que vulguin informació truquen al 673049224

Pagina 34 de 35

El Racó del Paraguai-Perú és un local gestionat per • AVV. Sant Martí de Provençals • AVV. Palmera Centre • AVV. Paraguai Perú LLoc: Paraguai 11 Les persones o entitats que vulguin fe alguna activitat poden enviar un correu a:

racoparaperu@gmail.com

En aquest moment les activitats que es fan són  Gegants del Besòs  Pescadores de la Mar Bella  Martinet Solidari  Flor de mi tierra (Chile)  Classes de Guitarra  Patchwork  Ceibo  Chalanes de Catalunya  Puntaires  Manualitats  Sardanes La Palmera Les persones o entitats que estiguin interessades poden envia un correu a:

racoparaperu@gmail.com

Pagina 35 de 35