Ca l’Isidret L’actual barri de Provençals del Poblenou va ser durant segles un espai rural i de pastura molt fèrtil del Pla de Barcelona ideal per a l’aparició de masies en l’etapa masovera i per al creixement industrial en etapes més modernes. Ca l’Isidret és una mostra d’aquesta evolució. s.XIII La xarxa de regadiu del Rec Comtal distribueix l’aigua aprofitant el pendent de muntanya a mar en uns paratges coneguts aleshores com el Taulat. s.XVIII H i apareixen els prats d’indianes i les incipients fàbriques tèxtils de manufactures creades amb la matèria primera que generava l’entorn. s.XIX C oexistint amb el conreu, s’hi estableix la indústria més pesant i productiva que emprava el vapor com a transmissor de l’energia. s.XX Els camps de l’entorn de la carretera de Mataró s’urbanitzen amb el creixement urbanístic dels anys 50 i transforma radicalment el paisatge.
Des de l’edat mitjana aquest entorn de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals es coneixia com el Taulat, un espai agrícola i de regadiu.
La urbanització del barri al segle XX va eliminar els camps de conreu i un patrimoni social i arquitectònic que actualment es pot observar en fotografies, dibuixos i pintures.
Una de les fàbriques més representatives d’aquell moment va ser l’anomenada Ca l’Isidret, dedicada a la fabricació d’indianes.
>El camp Les terres del Taulat pertanyien a personatges benestants de Barcelona i a pagesos hisendats, treballades per masovers, pagesos i jornalers que hi conreaven blat, vinya, llegums, cànem, fruiters i cultius d’horta. Isidre Nonell Home de ciutat i pagès | c. 1895 | MNAC
Començament de l’inventari dels béns de Joan Oriol, pagès de Sant Martí de Provençals i propietari de part dels terrenys de Ca l’Isidret 1674 | AHPB
Nicolas Visscher Detall del Plan de Barcelonna et des environs 1706 | ICC
>la FÀBrICa L’any 1779, una societat d’empresaris va adquirir una peça de terra al Taulat per crear-hi una fàbrica d’indianes. Amb els anys, aquesta fàbrica es va començar a conèixer, sense saber-ne exactament el motiu, amb el nom de Ca l’Isidret.
Autor desconegut Fotografia de la fàbrica de Ca l’Isidret | c.1880 | AHPN
La societat empresarial original estava formada pel corredor de canvis Joan Aloy, el blanquer Antoni Mora, i el fabricant Joan Aribau.
La roba s’havia de blanquejar abans d’estampar-la, cosa que es feia en instal·lacions anomenades prats d’indianes. El Taulat en va acollir molts.
Notícies de premsa sobre la vaga tèxtil a Sant Martí de Provençals i Ca l’Isidret 1882 | BC
L’any 1844 el prat de Ca l’Isidret es va transformar en una gran fàbrica industrial de tints i estampats que funcionava amb una màquina de vapor anglesa.
Autor desconegut Dissenys d’estampats per a robes d’indiana 1790-1820 | AHCB
La fàbrica es va dir ‘Jaumandreu i Companyia’ al 1848, ‘Mulleras i Sauquer’ al 1884, ‘Saladrigas, Juncar, Gimeno i Companyia’ al 1892, i va pertànyer a Juan Giménez Sánchez del 1904 al 1960.
Manifestació de treballadores de les fàbriques tèxtils de Sant Martí de Provençals durant la vaga d’agost de 1913 1913 | AHCB
Plànol industrial i comercial de Sant Martí de Provençals. J. Calvet, 1882
>el BarrI La transformació del tramat urbà del Taulat és obra d’Ildefons Cerdà, que va aplicar a Sant Martí de Provençals la seva idea de distribució ortogonal de l’Eixample de Barcelona.
Ildefons Cerdà Sant Martí de Provençals en el projecte d’urbanització de l’Eixample de Barcelona 1854 | ICC
Aquella proposta bàsica es va completar al 1953 amb el Plan de ordenación de Barcelona y su zona de influencia, i al 1958 amb el Plan parcial de Levante sur.
L’aspecte actual del barri és resultat del tipus d’edificació i d’activitat que es preveia en aquests projectes urbanístics, de tipologia arquetípica del franquisme.
Al 1969 l’urbanisme de la zona va quedar novament marcat per l’obertura de la Gran Via, concebuda com a accés a la ciutat per l’autopista de Mataró.
Jordi Bonet Armengol, arquitecte Projecte de construcció del barri de la Cooperativa 1958 | AMCB
Els primers blocs del barri quasi acabats 1960 | Col·lecció particular
Interior del magatzem de la secció de consums de la Cooperativa Col·lecció particular
La necessitat d’habitatges pel creixement demogràfic de mitjans del segle XX va afavorir l’aparició de cooperatives, en les quals els propis membres aportaven els fons per a la compra dels terrenys i per a la construcció dels edificis.
La Cooperativa del Sagrat Cor va néixer en aquest moment, i va construir blocs d’habitatges en part dels terrenys on hi havia hagut la fàbrica i els prats d’indianes.
Notícia de premsa sobre la inauguració del barri de la Cooperativa “El Noticiero Universal”; 1960, juny, 24: 13. AHCB
Fulls volants de reivindicacions dels veïns i veïnes del barri Col·lecció particular
Notícies de premsa sobre la inauguració de l’autopista per la Gran Via “Tele-Expres”; 1969, juliol, 3: 1. | AHCB
La tasca d’aquesta cooperativa es va estendre al consum, cosa necessària en un espai sense botigues. Durant dècades va ser també l’altaveu de la reclamació de millores per al barri, com ara la dotació de serveis i equipaments.
Pervivència de barraques i d’antigues construccions durant la construcció de la Cooperativa 1958 | Col·lecció particular