El Butlletí, del Clot i el Camp de l'Arpa (febrer 2016)

elButlletí

núm. 261 febrer/2016

de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa www.avvclotcampdelarpa.cat

Els veïns han de poder dormir!!

6

Glòries: exigim els túnels consensuats

8

Desmuntem l’amor romàntic! Estimar no ha de fer mal!

10

Turisme: perills?

Oportunitats?

RECORDATORI Què vols que es faci al barri?

Ara s’està fent el procés de recollida de propostes pel Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. Pots fer i votar les propostes al web: https://decidim. barcelona/.

Et demanem que votis les propostes de l’AVV que també surten al nostre web: http://avvclotcampdelarpa.cat/ i, si vols, pots venir a la reunió que farem sobre aquest tema el dimecres 16 de març, a les 7 de la tarda, al nostre local.

Participa! Ara és l’hora, demà pot ser tard.

02 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

editorial

Canviem el format però no la intenció

E

l Butlletí que teniu entre les mans és, ni més ni menys, el número 261 dels butlletins que la “Soci” ha anat publicant durant aquests darrers 40 anys. A molts de vos­ altres potser us sorprendrà el nou format de diari. Alguns i algunes potser pensareu que el format anterior, el model revista, us agradava més, d’altres direu que ja era hora de fer un nou format no tan carrincló! Sigui com sigui, hi ha gustos per tot, i no gastarem més energia en el tema, però sí que ens agradaria explicar-vos què hi ha al darrera d’aquest canvi.

La crisi econòmica i les retallades han fet molts estralls, tant

en la ciutadania com en les entitats i les associacions. Imagineu-vos, doncs, com ha afectat això a una associació de veïns i veïnes de barri, independent i plural com la nostra.

Ja sabeu que la impressió del Butlletí es cobreix amb les quotes que paguen els comerciants anunciants, i des d’aquí aprofitem per agrair la fidelitat de molts i saludem i donem la benvinguda, també, a les noves incorporacions. Però malgrat els esforços de tots i totes, mantenir les despeses del format anterior ara ja no és possible, i per això hem hagut de buscar-ne un de nou, més assequible.

I aquí el teniu, el Butlletí en format diari, amb la intenció de mantenir-vos informats, amb la voluntat de donar veu a tots els veïns i veïnes, de fer també visibles aquells col·lectius, grups, assemblees, marees, etc., que estan fent molta feina en el nostre barri, a

la nostra ciutat, i que els mitjans curiosament no se’n fan ressò..., i amb la intenció de denunciar tot allò que com a col·lectiu creiem que no respecta ni ajuda a fer del barri un espai més cohesionat, més just, més reivindicatiu i més digne. Canviem de format, però mantenim la intenció de treballar per fer propostes de tot allò que el veïnat consideri necessari millorar: la pacificació del trànsit, els sorolls, els drets socials i l’habitatge, les pensions, els compromisos adquirits, els túnels, els parcs, la vulnerabilitat de la nostra gent gran, la defensa del petit comerç, l´accés a escoles públiques i a residències per a la tercera edat..., tot i que sovint això pot crear controvèrsia i conflictes amb les diferents Administracions. Precisament estem notant que la pressió i les exigències col·lectives de més informació, transparència i actu-

ació en determinats temes no es viuen gaire bé, sigui el partit que sigui.

Poc a poc el Butlletí s´ha convertit en un referent, i això és bo i ens agrada, però també és perillós perquè vol dir que ens hem d’esforçar cada vegada més per fer-lo de qualitat, independent,eminentment polític, i que prioritzi els interessos i les necessitats del veïnat per sobre d´interessos personals, de grans empreses, de cadenes multinacionals o partidistes.Ho intentem sempre, ja fa 40 anys.

Disculpeu si no sempre ens surt com ens agradaria. En definitiva, el que hi ha al darrera és una petita colla d’homes i dones que creiem que és possible un model de societat que no generi desigualtats, però per això ens calen mans, moltes mans, i pocs interessos individuals!!!

El Butlletí del Clot-Camp de L’arpa Edita: AVV del Clot-Camp de l’Arpa (c/Joan Sibèlius, 3 Tel. 93 232 46 10) avvclotcampdelarpa@gmail.com. Junta directiva: Presidenta: Antònia Bigordà. Sotspresident: Joan Verdés. Tresorer: Miguel Padilla. Secretari: Miquel Catasús. Vocals:Domiciano Sandoval, Pere Guarro, Rosa Carrillo, Elizabet Lopez, Marcel·lí Belloso. Equip de redacció: Antònia Bigordà, Domiciano Sandoval, Miguel Padilla, Rosa Carrillo, Miquel Catasús, Montserrat Ventura, Conchita Ribera, Pilar Vicente, Mireia Daniel, Toni Estela, Encarna Blasco, Laura Curull. Coordinació: Raquel León. Correccions: Montserrat Ventura. Publicitat: GPL, s.c.c.l. Xavi - 627 017 071. xavi@gpl.cat. Producció: DBcoop, s.c.c.l. db@dbcoop.cat. Impressió: Zukoy5. D.L.: B-28.908-89. Imprès en paper ecològic 4.000 exemplars

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 03

SANITAT

Exigim una sanitat pública i de qualitat La Marea Blanca de Catalunya reclama al nou Govern de la Generalitat fer front a l’Emergència Sanitària del Sistema i la regeneració del caràcter públic i la qualitat de la sanitat catalana.

L

es entitats que constitueixen la Marea Blanca de Catalunya, avalats per les nostres lluites dels darrers anys en defensa d’un Sistema Sanitari 100 x 100 Públic, Universal i de Qualitat, reclamem al nou Govern de la Generalitat que posi en marxa un procés urgent per fer front a l’Emergència Sanitària actual, fruit de les polítiques de retallades de recursos, externalitzacions, derivacions i privatitzacions dels anteriors governs, que han comportat pèrdua de qualitat sanitària (llistes d’espera de tot tipus i a tots els nivells, col·lapse de serveis d’urgències, rehabilitació i altres, precarietat laboral, acomiadaments, tancaments de serveis, manca d’inversions, de manteniment i reposicions. Tot això en un context d’opacitat, manca absoluta de transparència, amiguisme, mala gestió i corrupció, que caldrà seguir investigant i jutjant.

Aquest procés urgent creiem que ha de comportar una declaració explícita del model sanitari públic que volem per a Catalunya. Segons el nostre decàleg de model de sanitat, no volem donar diners públics a entitats que presten serveis assistencials amb afany de lucre. Caldrà revertir actuacions i projectes d’ex-

ternalització i privatització de recursos sanitaris per regenerar l’autèntic Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC).

Com a pla de xoc, les primeres mesures per fer front a l’Emergència Sanitària, necessàries per tornar la confiança a la ciutadania, als professionals i treballadors de la sanitat, haurien de contemplar: 1. Reobrir quiròfans, serveis, transport i plantes tancades en el sistema públic.

2. Disminuir dràsticament les llistes d’espera de visita al metge de família, de proves diagnòstiques, de visites a especialistes, d’intervencions quirúrgiques i de rehabilitació (requeriments de qualitat: no més de 48 hores per a visita al nostre metge de capçalera, no més de dues setmanes per a visita a l’especialista i proves, no més de tres mesos per a intervenció quirúrgica no urgent, sota criteri mèdic).

3. Garantir una sanitat 100 x 100 pública i de qualitat, revertint les polítiques sanitàries que s’han dut a terme els darrers anys a Catalunya. No concerts amb empreses privades amb afany de lucre ni externalitzacions de serveis.

4. Oferta pública d’ocupació per als llocs de treball vacants per tal de

crear ocupació estable. Recuperar els drets laborals perduts des del 2012 i recuperació salarial.

5. Estem totalment en contra de la fragmentació de l’ICS, veritable nucli integrador dels serveis públics de salut, i per això no volem consorcis com els proposats a Lleida o altres formes encobertes a Girona i Tarragona.

6. No s’ha de permetre fer activitat privada en els centres assistencials finançats amb pressupostos públics. Cal regular urgentment aquesta situació i fer els reglaments d’incompatibilitats oportuns.

7. També estem en contra de la venda o cessió de dades clíniques a entitats privades, com el projecte VISC+ o altres.

8. Pensem que l’augment dels pressupostos han d’anar en primer terme a millorar i impulsar la salut pública, l’Atenció Primària i Comunitària, d’una vegada per totes, com el veritable i més eficient recurs sanitari del sistema.

9. Cal ordenar i potenciar els recursos sanitaris de Salut Mental, Sociosanitaris, de Salut Laboral, de

Treball Social i de Rehabilitació, amb els mateixos criteris d’eficiència i valors de sistema públic.

10.Cal parlar urgentment de l’ICAM, i de les anomenades malalties emergents, dels seus objectius, protocols i funcionament, per vetllar per l’equitat, la justícia i la bona reputació del sistema.

11.Cal tornar a parlar i establir els mecanismes de participació real a tots el nivells (democràcia sanitària), de treballadors sanitaris i ciutadania, en la governança, control i transparència, la lluita activa contra la corrupció i l’avaluació i qualitat del Sistema.

Per fer possible totes aquestes mesures urgents caldrà recuperar els pressupostos sanitaris com a mínim a nivell dels del 2010 (augment de 1.500 milions).

Les entitats que constituïm la Marea Blanca de Catalunya, a la vegada que ens oferim a participar en el necessari procés constituent de Catalunya per definir el model de sanitat que volem, seguirem treballant per aquesta tasca de regeneració i millora d’un autèntic Servei Nacional de Salut per a Catalunya.

04 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

COMERÇ

Drogueria Molina: tancat per jubilació

C

ada vegada que al barri tanca un comerç “de tota la vida”, a la gent d’aquí ens donen un disgust. Aquest últim any n’han estat bastants: Gèneres de punt Muset, Forn La Palmera, Carnisseria Maribel, Forn Sisó, etc. Uns han tancat per jubilació, altres per especulació, altres per manca de continuïtat generacional, però, sigui com sigui, per nosaltres està clar que el barri i la ciutat hi perd molt amb aquesta desaparició progressiva del petit comerç tradicional.

Ara, en aquest article, volem tractar del cas de la Drogueria Molina. Va tancar al setembre, per jubilació de l’Antonio Simó i la Juana Molina, veïns del barri i que tenien la drogueria des de l’any 1977. Evidentment, la Drogueria Molina no era un “establiment emblemàtic”, tampoc estava en un indret destacat, però era l’adroguer d’aquest sector del barri (d’altres ja van desaparèixer fa anys, com l’Edi, per exemple), un dels últims adroguers com els d’abans, amb un assortit de productes molt variat, antics i moderns, de consum diari i de bricolatge... i el més important, amb un tracte personal que et permetia fer-li consultes, a l’Antonio, demanar-li opinions basades en la saviesa acumulada per ell i la clientela o comentar l’“última notícia” del barri. Tot era senzill i pràctic: les estanteries, la distribució o acumulació dels productes, la bata blava de l’Antonio, l’aparador, etc. L’important estava en el tracte, en el consell o l’orientació, en la sinceritat..., en

Al petit comerç, les persones són importants, i no només les xifres

tot allò que molts valorem del petit comerç tradicional.

Abans de tancar, al setembre, l’Antonio ens va explicar que tancava per jubilació, perquè no havia trobat la persona adequada a qui fer-li el traspàs. Que, malgrat que el negoci donava “per anar tirant”, no va aconsellar als fills que seguissin amb la botiga perquè veu el futur molt difícil. Que es venia una mica menys perquè els clients s’anaven morint, però també en tenia de joves que valoraven el tracte i la proximitat.

Que la diferència de preus amb les grans superfícies no és tanta, però, desgraciadament, bastanta gent s’ha acostumat a fer una compra per setmana en un gran centre comercial impersonal.

Que els lloguers als petits comerços haurien de ser més baixos...

Li sembla que no es valora prou el que el petit comerç dóna de

tracte humà, d’experiència acumulada, de franquesa, etc., coses que una gran superfície no pot oferir amb un personal precari i canviant, que no coneixes, i so-

La Drogueria Molina estava al carrer Independència, 278

vint obligat a vendre’t uns productes determinats. Potser sí que té raó: de vegades, el que sembla barat de preu surt molt més car si ho tens tot en compte, i perquè et pot fer perdre molt més que uns quants diners.

El petit comerç el considerem un dels pilars dels barris i, clarament, del nostre. Ha de ser un aliat dels que pensem que la ciutat no s’ha de vendre al millor postor, es digui turisme massiu, franquícies o grans distribuïdors. Si volem una ciutat on les persones (no els diners) siguem els protagonistes, hem d’anar a comprar al petit comerç i lluitar per la seva conservació i desenvolupament.

Li hem de demanar que s’actualitzi, que sigui eficient, però sempre valorant, tal com es mereixen, la proximitat, la llibertat de criteri, et tracte humà..., tot allò que tenia la Drogueria Molina.

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 05

URBANISME

Zona c/ Verneda i entorns: comencem a treballar-hi en ferm

E

l 16 de desembre vam fer una reunió sobre l’obertura (provisional i per a vianants) de Sant Joan de Malta-Concili de Trento: s’hi farà un arranjament provisional amb arbrat i seients, que va semblar bé als assistents.

El 20 de gener es va fer la reunió per parlar del futur de tota la zona, es van tractar tots els aspectes i van quedar clars tot el seguit d’objectius a treballar.

Per reivindicar en aquest mandat municipal: • Remodelació del carrer Sant Joan de Malta (ampliació de voreres, etc.).

• Hort urbà als solars municipals de Sant Joan de Malta-Verneda o de Bilbao-Verneda (brigada municipal).

• Biblioteca del Clot al solar de la Fàbrica del Plom (Biciclot marxarà aquest any).

• Forçar la desaparició/reubicació de la subestació elèctrica de Soler i Rovirosa-Verneda.

Per estudiar i acordar en aquest mandat: • Model d’obertura i connexió Concili de Trento-Sant Joan de Malta.

• Acordar la reubicació de tots els afectats de la zona dins del barri.

• Construcció d’edificis per als afectats, a la mateixa zona o a prop.

• Modificacions urbanístiques (si són necessàries).

• Expropiacions necessàries.

• Projecte de Parc Lineal (GlòriesSagrera-Trinitat) en aquest sector (Escultors Claperós, Verneda, etc.).

• Elements a incloure en un pla de conservació del patrimoni arquitectònic i de memòria històrica.

• Possibles aparcaments soterrats.

Es va formar una comissió de persones interessades en aquestes qüestions, que participaran en la reunió que el Districte es va comprometre a fer pròximament. En següents butlletins aprofundirem en tot plegat i n’anirem informant.

Hem començat a definir prioritats, ara cal que el Districte s’hi impliqui de veritat

06 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

URBANISME

Túnels de Glòries: exigim el que es va signar!

Perquè és just, ja es va pagar car i volem que siguin sostenibles A primers de febrer, les quatre AAVV de Glòries vam tenir una reunió amb l’Ajuntament sobre el tema dels túnels viaris (actual fase 1, Padilla-Granada, i fase 2 i última, Granada-Rambla de Poblenou) i, de pas, dels “globus sonda” que alguns responsables municipals llançaven als mitjans de comunicació sobre la no construcció o postergació de la fase 2.

Exigim que compleixin

L

es AAVV vam deixar molt clar que no acceptarem que l’Ajuntament incompleixi aquest tema fonamental dins dels difícils equilibris que es van firmar, amb consens general, l’any 2007. No ho acceptem per molts i fonamentals motius: · El cost econòmic dels túnels es va compensar sobradament amb l’aprovació d’uns 2.000 pisos a Glòries, no previstos en el Pla General Metropolità. · La rambla que ha d’anar sobre el túnel, on ara hi ha els sis carrils centrals, permetrà que la Gran Via deixi de ser una barrera entre barris i passi a fer de nexe de connexió entre Clot i Poblenou, un espai cívic i de relació. És l’equivalent a més de tota una illa de l’Eixample de zona verda (uns 12.000 m2), que ja “vam pagar” i que no ens deixarem prendre de cap manera. · La dràstica reducció del trànsit en superfície (i del soroll) permetrà una qualitat de vida normal per als milers de veïns que hi viuen i que ara en pateixen uns nivells inacceptables. · Tenir feta la fase 1 dels túnels i no la 2, i perjudicant la circulació de tota la zona, provocant importants retencions de sortida i dins del túnel, i perjudicant els temps de pas dels passos de vianants, ara ja massa curts. · Una vegada feta la fase 2, la via del tramvia es podria desdoblar, la qual cosa en milloraria el servei de forma notable (recordem que ara preveuen potenciar-lo i que també vagi cap a la Diagonal). · La superfície de rambla s’ha de respectar legalment i és només una petita compensació per la gran pèrdua de zona verda a la plaça, que només vam acceptar,

Els carrils centrals han de passar soterrats i al seu lloc està acordada una rambla que connecti bé Clot i Poblenou

l’any 2007, quan va quedar totalment clar que es faria el túnel fins a la Rambla de Poblenou/ Sant Joan de Malta i que hi havia el compromís de multiplicar els transports públics en aquesta part de la ciutat: tramvia, carril bus-VAO, bus exprés, etc.

No és una simple promesa electoral (que també), és una part fonamental d’un pacte consensuat Per aconseguir les parts “bones” per als barris del Compromís, vam fer molts sacrificis i vam acceptar les parts dolentes que ara legalment ja és impossible de revertir.

Per tant, ara no ens deixarem entabanar de cap manera amb boniques històries de bons desitjos, amb algunes millores per aguantar uns quants anys (que podrien ser infinits) o amb “contes de la lletera sostenible”. Vam fer grans sacrificis molt concrets, exigim que es compleixin ara, concretament, en el tema dels túnels, sense excuses ni dilacions! Veiem que el govern municipal s’està animant a comprometre’s en grans inversions que, en principi, no li tocaria pagar, però, de moment, ni té garanties polítiques (no té majoria per aprovar ni el pressupost ni el pla d’inversions del mandat)

ni ha explicat ho farà quadrar tot amb els diners disponibles per a inversions en aquest mandat (uns 1.600-1.900 milions). No estem en contra, al contrari, d’algunes de les inversions que diuen que volen assumir (per exemple, el tramvia per la Diagonal), però que no comptin que els barris de Glòries renunciarem al que vàrem aconseguir amb grans sacrificis, perquè no ho farem.

Sí a una certa flexibilitat si és per a una sostenibilitat real i amb garanties totals Per a la segona fase dels túnels, està previst que comencin les obres aproximadament d’aquí a un any i que s’acabin l’any 2019, abans de les eleccions municipals.

En les converses amb l’Ajuntament, aquest ens ha plantejat de no fer “de moment” la segona fase i, a canvi, fer una ampliació de les voreres de la Gran Via a la banda Clot, la reducció d’un carril de cotxes d’entrada i un veritable bus-VAO amb nous busos exprés cap al Maresme i el Vallès. Com que sempre hem reivindicat que dins dels túnels hi havia d’haver un carril de bus-VAO i només dos carrils per als cotxes en cada sentit (això també milloraria les coses

a la banda de Padilla-Marina), els hem dit que estem d’acord que es faci d’una vegada aquesta reducció important del trànsit de cotxes (fa anys que se’n parla i mai s’ha fet), però això no pot qüestionar els túnels pactats i aprovats. Si per tal de realitzar aquest pla tan important (amb terminis curts, amb garanties, etc.) fes falta posposar unes quantes setmanes (no més de 3 o 4 mesos) l’inici de les obres de la fase 2, no hi posaríem problemes si alhora es garantís per escrit el suport polític i econòmic per acabar els túnels acordats i la rambla que hi ha d’anar a sobre. Podem ser una mica flexibles en els terminis si hi ha un bon motiu, però el que s’ha firmat s’ha de complir. Ells ja van dir, i diuen, que només es canviaran els compromisos acordats amb consens veïnal. Les AAVV volem col·laborar per millorar coses per a la ciutat i per als nostres barris, el que no farem serà el ximple.

Us esperem el 20 d’abril El dimecres 20 d’abril es farà l’acte del 9è aniversari del Compromís per Glòries-2007, a les 7, a La Farinera. Es farà balanç i es plantejaran els temes més actuals, en especial el dels túnels . No us ho perdeu, sigueu puntuals, hi ha “molta teca”

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 07

PENSIONS

Les pensions, a debat: preguntes i respostes Amb la finalitat de facilitar una informació assequible i fàcil d’entendre, la Marea Pensionista ha preparat un document resumint les 12 qüestions més importants sobre la situació present i futura de les pensions públiques.

A

quí publiquem les tres primeres, i en els següents números del Butlletí anirem lliurant les restants.

1.Estan retallant les pensions?

Era necessari?

Amb la derogació de la llei que incrementava les pensions amb l’IPC anual i la implantació del nou índex de revaloració i del factor de sostenibilitat, el Govern s’havia d’estalviar, en els 9 anys que van de 2014 a 2022, uns 33.000 milions d’euros. Amb tot, la retallada més forta acabarà produint-se a causa de l’enduriment dels requisits a l’hora d’accedir a la pensió, calculada sobre la base de 25 anys en comptes de 15; pel fet de no emplenar totes les llacunes de cotització, i amb el topall al com-

plement a mínims, que generarà pensions inferiors a les mínimes actuals. Les retallades a les pensions ja van ser aplicades per Zapatero quan no hi havia dèficit i, a més, hi havia reserves, i ho va fer perquè l’hi va ordenar el gran capital a través de la Troica. Amb els 37.500 milions que hauran retallat fins al 2022 paguen una gran part del rescat estafa de la banca.

2.Afecta més als ja jubilats o als futurs pensionistes?

Posant l’exemple d’un pensionista jubilat als 65 anys l’any 2011 amb una pensió de 1001 euros, la congelació del 2011 (-2,4%IPC) li suposa que al llarg de la seva vida potencial de pensionista deixarà de cobrar 6.050 €, a la qual cosa cal afegir 4.640 € de reducció que

li representa l’1,9 % de l’IPC del 2012. A tot això cal afegir la reducció anual permanent i aleatòria que significa l’última reforma del PP amb les tisores de l’índex de revaloració i el factor de sostenibilitat.

Als treballadors en actiu i futurs pensionistes els afecten (excepte les congelacions de les pensions actuals) totes les mesures assenyalades fins aquí, que tindran un efecte reductor de la pensió inicial superior al 20%, sense explicar impactes addicionals negatius com la disminució de cotització en subsidi de desocupació, carreres laborals intermitents, minoració de salaris, etc. L’impacte de gènere és molt negatiu per a les dones, ja en si mateixes discriminades (la seva pensió mitjana és 400 € inferior a la dels homes).

3.La meva pensió, és un dret que es pot alterar?

Quan et reconeixen una pensió de jubilació o invalidesa contributiva és perquè has complert una sèrie de requisits que t’exigia la llei. Un cop reconegut el dret que t’has guanyat durant la teva vida laboral, ara no poden dir-te que depens d’altres coses sobrevingudes, alienes a les exigències i requisits que ja has complert. Encara un major insult a la intel·ligència suposa que et diguin que la teva pensió depèn de les cotitzacions dels treballadors en actiu. La teva pensió te la vas guanyar tu, és proporcional a les teves cotitzacions i l’Estat té l’obligació de pagar-te mentre visquis. Per un principi de seguretat jurídica, el dret reconegut és inalterable. Si ens toquen la pensió ens roben.

08 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

GÈNERE

Desmuntem l’amor romàntic! Estimar no ha de fer mal!

A

quest mes de febrer les botigues, els restaurants i la publicitat via xarxes socials s’han emplenat de cors, fletxes i plans especials per celebrar el dia 14 de febrer, dia dels enamorats.

Les emocions cada vegada més són el motor del mercat capitalista i consumista que ens reclama que hem de comprar per ser feliços i per fer feliços els altres. Però, quin és el tipus d’amor que ens estant transmetent a través de les imatges, productes i titulars?

-¿Sexy o romántica? Los tejidos más románticos para tu look de San Valentín y para la noche… los tejidos más sexys…

- Si eres una romántica empedernida, seguro que disfrutas con algunos de nuestros especiales de decoración con temática romántica, con estos trucos de belleza para verte más guapa que nunca o con estas pelis y canciones de amor que harán que nunca más vuelvas a dudar del amor verdadero.

- Saca tus armas de seducción: 20 consejos para encontrar el amor: tu pareja ideal puede estar al otro lado del mundo, inspírate en los éxitos de Hollywood, sonríe a todos los chicos guapos que te presenten, ya que este gesto es uno de

los mensajes subliminales que mejor entienden los hombres como paso previo para el flirteo…

Ens estem referint a l’amor romàntic, que és un dels pilars bàsics de la nostra cultura i que dóna sentit a les relacions afectives entre les persones. Però no afecta a tothom de la mateixa manera, les dones som les que principalment hem de reproduir-lo i exigeix múltiples “sacrificis” i “entregues”, com: - Que una vida amb sentit ha de ser una vida en parella i heterosexual, la soltera ha de seguir buscant, “que se’t passarà l’arròs”...

- La teva mitja taronja, una idea de l’amor com el trosset que et falta, la complementarietat, encaixar en un tot… i en el cas que no ho trobis, el sentiment és la falta d’alguna cosa.

- Un amor verdader, que per ell s’han de fer sacrificis i fins i tot suportar un cert patiment: “quien te quiere te hará llorar”.

- Un amor exclusiu i la fidelitat com un element indispensable, on la gelosia i el control es normalitzen.

- Un amor que reclama el culte a la bellesa i a l’estètica, amb uns models de cossos prims, perfectes i joves, encara que perjudiquin la salut.

Font: Campanya Casals de Joves de Catalunya. http://miradescritiques. blogspot.com.es/2016/02/desmuntemlamor-romantic.html

D’aquesta manera l’amor romàntic proporciona estatus social, dóna sentit a les nostres vides i sobretot ens salva d’un món complicat i hostil per a les dones soles. Aquesta educació per a la dependència emocional femenina com a prioritat i per sobre del projecte vital individual, ja s’inicia en la infantesa, amb els contes populars on els personatges femenins continuen desvivint-se per l’amor del príncep. També es detecta en

Per tot això volem, aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, centrar la reivindicació de DESMUNTAR L’AMOR ROMÀNTIC com un dels pilars de les desigualtats entre dones i homes, i convidar tots els nostres veïns i veïnes (des de les famílies als

els últims estudis sobre la joventut, en què el control dins de la parella és considerada una mostra d’afecte.

Per això aquesta idea de l’amor provoca relacions insanes, perilloses, desiguals,

grups d’amistats, escoles, esplais, comerços i entitats) que s’hi sumin!!!

Properament farem un taller sobre el mite de l’amor romàntic a la “Soci”, per a tothom qui hi estigui interessat/da, pares, mares, educador@s, noies, àvies...

Us informarem!!!

que generen dependència, destrueixen l’autoestima i normalitzen la violència. Si no, com podríem entendre aquest amor incondicional, entregat i submís per sobre del nostre amor propi?

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 09

NOTÍCIES DEL BARRI

Les pancartes de la plaça del Mercat del Clot

Residència Alchemika:

que no sigui per fer-hi negoci, exigim participació real!

Lluita contra els sorolls

E

l proppassat dia 3 de febrer, a les 6 de la tarda, aquesta Associació de veïns i veïnes vam manifestar-nos tot responent a la petició de suport dels veïns que viuen davant la plaça del Mercat del Clot –els de les pancartes-.

Aquests veïns afectats porten quasi 2 anys de patiment i lluita contra la tortura que suposa tenir sorolls de màquines i olors.

Els sorolls van començar el dia 23/3/2014. Després de moltíssimes denúncies, el dia 19/6/2015 l’Ajuntament va dictar ordre de cessament de l’activitat. El dia 2/7/2015 els titulars de PANNUS van presentar un estudi d’insonorització acústica on es reconeix que hi ha sis “fonts de soroll que sobrepassen els límits normatius”.

El forn va estar cinc mesos tancat, però no s’ha instal·lat el material d’insonorització al sostre de l’obrador, i així ho han fet constar els Tècnics Municipals. Per tant,

les persones que viuen just a sobre continuen sense poder dormir, sobretot de nit i matinada i els que estaven de lloguer ja han marxat perquè no han pogut resistir-ho.

Per això demanem que el Districte prioritzi el dret al descans dels veïns, el dret a la salut i a la intimitat personal dins el domicili, per sobre dels interessos econòmics d’aquesta família empresarial tan important.

Els recordem que si volem un nou model de ciutat, una ciutat per la vida i que garanteixi els drets socials, i reduir la contaminació acústica, cal que comencin per les petites accions, les del barri, que sí que tenen un impacte directe en la vida de cada dia de la gent que hi vivim.

Un barri unit, amb persones de diferents edats i orígens, vinculades a entitats diverses, però que juntes defensem els drets de les persones i lluitem contra les injustícies que vivim, és un orgull de barri, i així seguirem lluitant!!!!!

E

l 18 de desembre, la Conselleria de Benestar de l’anterior Govern de la Generalitat va posar a licitació la gestió de la residència-centre de dia per a gent gran d’Alchemika (r+cd). Ho va fer sense informarne ni a l’Ajuntament (que hi ha posat els terrenys i uns quants milions d’euros) ni a l’AVV, que diverses vegades els havíem reivindicat de participar en el procés. Ells a la seva, sense informar el “populatxo” i facilitant que les empreses amb ànim de lucre gestionin un equipament que ha costat molts diners públics i que s’ha de fer càrrec d’un servei social extremadament delicat en tots els sentits.

Des que ho vam saber (per casualitat) estem intentant, i reivindicant, que la gestió sigui o pública o d’una entitat del tercer sector, i sempre amb una participació i control socials reals i efectius. Hem reivindicat una reunió a tres bandes, Ajuntament-nova Conselleria-AVV, i estem esperant que se’ns confirmi. També hem proposat i reivindicat una jornada de portes obertes a la r+cd que serveixi per reafirmar

que és pública, de tots, del barri, i no de cap Societat Anònima o lucrativa, i que al mateix dia s’hi facin xerrades informatives sobre tot el referent a: dependència, llistes d’espera, sistema de participació i control social, sistemes de queixes i suggeriments, etc. També exigim que se’ns expliqui quin sistema transparent es farà servir per adjudicar les places en el seu inici (98 de residència i 25 de centre de dia), per evitar que es puguin fer tripijocs: les places han d’ampliar l’oferta pública existent fins ara i s’han d’adjudicar en base als barems objectius de necessitat, i tenir en compte el criteri de proximitat al domicili familiar. Ho volem tot clar i transparent, no acceptem ànim de lucre amb l’atenció a la gent gran més desvalguda. Que expliquin a tothom, “amb llum i taquígrafs”, com plantegen que vagi tot.

Estigueu a l’aguait (web AVV, cartells...) perquè tan aviat com tinguem alguna novetat la farem pública ràpidament (en principi, la r+cd s’hauria de posar en marxa a l’abril).

010 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

NOTÍCIES DEL BARRI

Xerrada-debat: Turisme : perill? Oportunitat? Com pot afectar al barri?

E

ls efectes del turisme massiu a Barcelona ha provocat mobilitzacions en els barris més afectats i un debat de ciutat que s’està concretant en nous plans municipals sobre l’assumpte. Él nostre barri no és aliè al fenomen perquè reb la influència del que passa a Sagrada Família, al Poblenou i al voltant de Sant Pau i, a més, té ara sobre la taula la manera com s’enfoca aquest tema dins del desenvolupament de Glòries (hotel de luxe a la Torre Agbar, per exemple).

Ens hem de preparar per evitar que el turisme massiu ens envaeixi.

Hem de protegir la nostra vida de barri, el nostre comerç. Hem d’evitar que l’especulació faci pujar els preus dels habitatges i dels productes normals de consum, perquè això comportaria (a la curta o a la llarga) l’expulsió del barri de les classes populars, les que sempre hem format i definit el Clot-Camp de l’Arpa.

N’hem de parlar, i n’hem de parlar ara, abans que sigui massa tard. Us esperem a la xerrada, si us estimeu el barri no hi podeu faltar.

Dilluns 14 de març, a les 6 de la tarda, al nostre local.

Parlaran membres de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible.

LOTERIA

Moltes gràcies a tothom!!

Volem agrair als comerços i botigues del barri la seva contribució desinteressada en la venda de la loteria de Nadal de la “Soci”.

Autoctons "agrobotiga urbana"

Farmàcia Jordi Jimenez Farmàcia Santigosa

c/ Trinxant, 69-71

93 436 19 20

c/ València, 621

93 231 06 08

c/ Escultors Claperós, 40

677 03 03 20

pl. Del Mercat, 22

93 265 93 56

c/ Sant Antoni Mª Claret, 338

93 455 53 42

c/Rogent, 24

93 192 49 11

c/ València, 568

93 231 90 01

Forn Més Que Pa

c/ La Corunya, 18

93 265 23 15

Maria Casas, Herbolari

Bodega Marcel

c/ València, 584

647 54 88 42

Papereria Mateu

Bodega Sopena

c/ Clot, 53

93 231 84 60

Perruquerria Laura

c/València, 590

93 265 92 66

Mercat del Clot, parada 29

93 231 77 56

Perruqueria Miriam Giménez

c/ Enamorats, 150

93 265 17 88

pl. Font i Sagué, 1

93 246 51 54

Peluquería Nujor

Av. Meridiana, 166-168

93 246 36 59

Mercat del Clot, Paredes 80-85

93 232 80 97

Plàstics Monje

c/Muntanya, 69

93 435 05 69

c/València, 574

93 265 65 53

Quintí Grafic

c/ Indústria, 258

93 436 11 68

c/ Clot, 93

93 245 05 44

Relojería Lara

c/ Rogent, 39

93 232 13 05

C/ Espronceda, 267

93 308 98 85

Seriprint, (copistería)

c/ Rogent, 5

93 265 55 33

Estanc Martinenc

c/Degà Bahí, 44

93 435 31 54

Super Mestres

c/ Rogent, 38

93 245 30 08

Estanc-Papereria Paloma

c/ Clot, 59

93 245 30 59

Taquari Veterinari

c/ Rossend Nobas, 23, baixos

93 265 78 89

c/ Rogent, 54

93 231 45 54

Tinc Gana Rostisseria

c/Rossend Nobas, 5

93 265 78 89

c/ Clot, 114

93 231 91 57

Tintorería Xifré

c/ Xifré, 35-37

93 456 92 43

Bar el Noi Bar Restaurante La Coruña

Cansaladeria Salvat Cap i Cua Carnisseries Casas Cicloturisme El Punt del ClotCopisteria Estanc Clot de la Mel

Farmàcia Basté Farmàcia F.M. Plana

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 011

NOTÍCIES DE LA SOCI

RACÓ DEL CATALÀ ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS Benvolguts socis i sòcies: Ens plau convocar-vos a l’Assemblea General Ordinària de Socis de la nostra entitat, que tindrà lloc al nostre local el proper 15 Març, a les 19:00h, en primera convocatòria i a les 19:30h en segona convocatòria.

L’ordre del dia serà el següent: 1.Memòria d’actuacions de l’any 2015 2.Presentació i aprovació, si s’escau, del balanç econòmic de l’any 2015 3.Presentació i aprovació, si s’escau, del pla de treball per al 2016 4.Presentació i aprovació, si s’escau, del pressupost per al 2016 5.Actualització davant les administracions públiques de les dades actuals de l’entitat.

6.Torn de precs i preguntes.

La vostra participació és cabdal per enfortir el debat en el si del moviment veïnal.

Us hi esperem.

Atentament, Presidenta: Antònia Bigordà Secretari: Miquel Catasús

DISTINGIM SEMPRE PROU BÉ EL TRÀFEC DEL TRÀFIC?

S

egurament moltes persones amb ganes d’esmerçar-se a fer servir els mots amb propietat s’hauran preguntat alguna vegada què és més correcte, si parlar del tràfic o del tràfec.

Doncs bé, el que cal és saber distingir un concepte i l’altre, perquè ambdós són mots correctes amb significats diferents.

Avui mirarem de cenyir-nos al terme tràfec, que d’entrada ens remet a un gran enrenou, oi que sí? Doncs sí, pot ser exactament això: als aeroports hi acostuma a haver un gran tràfec de passatgers, és a dir, molts passatgers que van d’aquí cap allà. Perquè trafegar vol dir exactament això, fer passar una cosa d’un lloc a un altre. Sí, és cert, no es tracta d’un verb gaire usat, ja ho sé, i això és degut al fet que a ciutat trafeguem poc, ja que principalment el que es trafega són líquids (vi, oli) en passar-los d’un contenidor a un altre.

Però un tràfec també es pot referir a un trasbals, com quan hem de superar una situació complicada, ja sigui per malaltia, per dificultats econòmiques, etc.: Aquest any no sortim de tràfecs (Aquest any ens vénen les complicacions una darrere l’altra). I, finalment, un tràfec també és aquell/a que no pare mai quiet/a, és a dir, que acostuma a anar sempre atrafegat/da.

Resumint, i per aclarir-nos, tràfec pot ser: a)Enrenou, o moviment, de persones o coses d’una banda a l’altra. b)Trasbals en la vida personal, familiar o social. c)Persona inquieta.

Del tràfic en parlarem en el pròxim “Racó”. Però, oi que ja es comencen a veure les diferències?

012 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

EL BULLIDOR PER PENSAR

Es pot mesurar la felicitat?

“La veritable felicitat es basa en la virtut” (Sèneca)

L

a qüestió va saltar quan es van publicar a la premsa de Barcelona les estadístiques que posaven en evidència, amb dades objectives, les grans diferències d’estatus econòmic, de salut, de fracàs escolar, d’esperança de vida que conviuen a la ciutat, entre els barris més benestants (Sant Gervasi, Bonanova, etc..) i els més castigats per la crisi (Besòs, Nou Barris, etc.).

Al cap de pocs dies, ens va cridar l’atenció una carta al director d’El Periódico d’una mestressa de casa del barri de Roquetes, un dels de Nou Barris, on, sorprenentment, lluny de lamentar-se de la situació, en destacava els valors més positius, com ara: “comptem amb el privilegi de viure entre arbredes”, “tenim molt atur, baix nivell cultural i una esperança de vida més curta..... però tot això ho suplim fent pinya i ajudant-nos els uns als altres”, “no trobem a faltar un barri on els veïns no es coneixen, no es fa vida al carrer i cadascú va a la seva, sense la inestimable participació de tots”, finalment reclamava l’ajut de l’Administració per posar els mitjans que facin revertir la situació i facilitin una vida bona als ciutadans, i que acabin amb les intolerables desigualtats.

A partir d’aquí, la reflexió, les preguntes, la inquietud sobre això tan bàsic com és interrogar-se sobre què és la felicitat, el benestar, la vida bona, i com podem saber el grau de satisfacció amb la pròpia vida com a individus que formem part indestriable d’una col·lectivitat. Probablement, són qüestions que es planteja l’ésser humà des que té consciència i, per suposat, van ser els filòsofs grecs els primers que van plantejar-s’ho

al món occidental, mentre pràcticament al mateix temps (al voltant del 500 a. C.), a l’Orient Llunyà orient naixia el budisme.

Cercar la felicitat no només és un dret dels ciutadans sinó que també ha de ser una aspiració social, com s’estableix a la pròpia constitució dels Estats Units i a la de la Primera República Francesa.

Durant el segle XX es van incorporar diferents índexs per mirar de determinar objectivament la situació de benestar de les poblacions.

El més conegut i que se segueix utilitzant com a paradigma és el Producte Interior Brut: •PIB/GD: Producte Interior Brut/ Gross Domestic Product.

Mesura purament econòmica que està universalment acceptada i que s’utilitza pels poders econòmics i ideològics per enganyarnos sobre la realitat econòmica.

Dividit entre el nombre d’habitants del país, dóna la Renda per Càpita. Tan enganyós com l’estadística que ens diu que si tu tens dos pollastres i jo no en tinc cap, en tenim un cadascú. El seu propi inventor, en Simon Kuznets, ja va advertir que només servia com a

dada econòmica global. Espanya està en el lloc 28 del món.

•HPI: Happy Planet Index (Índex de Felicitat del Planeta) http://www.happyplanetindex.org/ Es basa en tres factors: esperança de vida, petjada ecològica i experiència de benestar. De 151 països, Espanya és al és al lloc 62, tot i que és un dels 10 amb una esperança de vida més elevada.

•BLI: Better Life Index (OCDE) http://www.oecdbetterlifeindex.org/ És un dels més actualitzats pel que fa a dades. Considera: habitatge, ingressos, ocupació, vida comunitària, educació, medi ambient, compromís cívic, salut, satisfacció personal, seguretat, equilibri treball-vida.

Es pot comparar indicador per indicador, però no hi ha un ranking per països.

•PHI: Pemberton Happiness Index http://indicepemberton.insti t u to de l a fe l i c i d ad . co m / i ndex . php?r=survey/index Aquest és un índex purament individual, podeu accedir al web i mesurar la vostra pròpia felicitat.

Finalment, ens hem fixat en l’índex que s’ha imposat en un petit país de l’Himàlaia, Bhutan, on, com en els contes de fades, un monarca va decidir que s’havia d’implantar una democràcia i que l’objectiu prioritari d’un governant és aconseguir la felicitat del poble. El primer que va fer fou posar una edat de jubilació i redactar una constitució democràtica orientada al seu objectiu primordial. Es va inventar el concepte de Gross National Happiness, Felicitat Nacional Bruta, en contraposició al Producte Interior Brut, i sistemàticament es fan enquestes entre la població, els resultats de les quals s’utilitzen per a reorientar polítiques,

rectificar errors i millorar qualsevol aspecte de l’acció política.

FIB (Felicitat Interior Bruta) seria un objectiu molt més ric que el PIB o el creixement econòmic.

En el FIB, el benestar material és important, però també ho seria gaudir de suficient benestar en coses com la comunitat, la cultura, la governança, el coneixement i la saviesa, la salut, l’espiritualitat i el benestar psicològic, un ús equilibrat del temps i l’harmonia amb el medi ambient.

L’índex FIB proporcionaria l’autoretrat d’una societat en procés de canvi, i ofereriria als ciutadans l’oportunitat de reflexionar sobre la direcció en què s’està movent la societat, i fer ajustos intel·ligents i decidits.

Bhutan és innovador en la construcció d’una mesura multidimensional que en si mateixa és rellevant per a les polítiques a dur a terme i també està directament associada a un conjunt enllaçat d’eines de detecció de necessitats polítiques i programes.

Felicitat Nacional Bruta (FNB) mesura la qualitat d’un país d’una manera més holística i considera que el desenvolupament beneficiós de la societat humana té lloc quan el desenvolupament material i espiritual es produeixen paral·lelament per a complementar-se i reforçarse mútuament. És en el context en què s’estan plantejant a tots nivells noves maneres d’afrontar les relacions, el bé comú, el treball, en definitiva les actituds davant la vida, que podríem adaptar a les nostres realitats aquestes noves maneres de mesurar els nivells de benestar real de les nostres societats. Plantegem-nos-ho com un repte per al futur immediat.

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 013

RACÓ ENTITATS

40 anys, i seguim sempre a punt!

50 anys de l’esplai SCV el Clot, 50 anys transformant

E

A

quest any, l’A. E. Terra-Nova, un cau del nostre barri, situat al Foment Martinenc, del carrer Provença, 591, està de celebració pels seus 40 anys.

Des del Terra-Nova porten anys treballant per una educació en el lleure al barri, que promogui l’esperit crític, el compromís social, el respecte a la diversitat i la coeducació, entre d’altres pilars que conformen el seu projecte edu-

catiu. Un espai on tothom pugui créixer com a persona i construir entre totes i tots un món on desenvolupar-se amb llibertat.

Per celebrar aquests 40 anys de vida, l’A. E. Terra-Nova du a terme un munt d’activitats per a totes les edats el dissabte 27 de febrer: cercavila, taules rodones, tallers de ciència..., tot el necessari per passar un dia d’allò més especial entre totes i tots.

l passat 23 de gener, unes 200 persones estaven reunides a la plaça del Mercat. Entre elles, molts infants i joves que juntes i junts inauguraven el 50è aniversari de l’esplai SCV el Clot. Aquesta és una entitat del barri que fa cinquanta anys que treballa des de la base de la societat: els infants i joves, educant-los d’una manera alternativa a tot allò que el sistema educatiu oficial, l’institucional i curricular, ofereix.

L’esplai SCV el Clot ha anat evolucionant molt durant aquests anys, havent passat de ser una entitat lligada als jesuïtes a estar compromesa amb la laïcitat,

d’una organització vertical a l’actual sistema assembleari, d’una educació més tradicional a una de transformadora, com l’actual.

I tot, sempre, mitjançant el voluntariat al servei dels infants.

Una entitat que fa política de base, creant teixit associatiu en el barri, transmetent valors com la solidaritat, l’empatia o l’ecologisme; treballant els temes d’actualitat, com la defensa del territori, les mobilitzacions socials o les refugiades. I tot això en unes poques hores: els dissabtes, de 4.30 h a 7.30 h de la tarda, i amb una excursió de cap de setmana al mes, a través d’una metodologia basada en el joc i els centres d’interès.

014 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa

RACÓ ENTITATS

El projecte de Planeses - agricultura regenerativa

E

l projecte de Planeses - agricultura regenerativa. L’agricultura regenerativa busca restaurar la vida i la fertilitat de la terra a partir d’un coneixement profund de la biologia del sòl viu i fent servir els recursos de l’entorn.

Les tècniques de l’agricultura regenerativa ens permeten: • reduir els costos variables reduint la dependència de la compra de fertilitzants, tractaments sanitaris i consum de petroli; • augmentar el rendiment amb produccions més grans en menys espai; • oferir productes de qualitat econòmicament més accessibles; • treballar amb la natura, respectant-la i aprofitant els seus beneficis; • que el pagès pugui tenir el control de la seva terra.

Què fem a Planeses? Treballem per a optimitzar i millorar la conservació de tots els recursos que ens ofereix el territori que gestionem.

Treballem la terra conservant un sòl viu. Estem adaptant tècniques que ens permetin treballar amb un sòl viu, aprofitant la cadena tròfica del sòl per a millorar la productivitat dels nostres conreus. Les característiques principals d’aquesta manera de treballar són: • utilitzem diferents mètodes de pallatge i coberta verda per a no deixar el terra descobert; • treballem el terra sense voltejar ni passar la fressa, fent servir una adaptació de l’arada yeomans.

- Fem servir els animals per a millorar la estructura del sòl.

- Preparem els nostres biofertilitzants, caldos minerals i caldos de plantes

-Treballem amb una alta diversitat cultivada.

- Potenciem i aprofitem la biodiversitat natural de la zona.

- Aprofitem els recursos del bosc per a millorar l’agricultura.

- Cuidem la qualitat de la nostra aigua.

- Hem construït un nou cobert agrícola amb tècniques de bioconstrucció per a millorar la gestió del projecte.

VOLS FORMAR PART DEL GRUP DE CONSUM DE PLANESES? Vine a l’Associació de Veïns i Veïnes del ClotCamp de l’Arpa i ens hi trobaràs.

Centre d’interès “Fet a mà”

T

’agrada cosir, teixir, reparar i personalitzar objectes, és a dir, el treball manual? La Biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina Albert disposa d’un centre d’interès, situat a la primera planta, amb una àmplia selecció de títols que fomenten l’esperit creatiu i d’autosuficiència en tots els àmbits de la vida: bricolatge, decoració, manualitats, cuina, patronatge, arts tèxtils...

Aquest centre d’interès s’ha creat per dues raons principals: la primera, el passat de l’equipament, ubicat a l’antiga fàbrica tèxtil Bonaventura

Costa i Font -obra de l’arquitecte Francesc Mitjans i construïda entre els anys 1948 i 1950-, que justament després va ser la seu de la fàbrica de plàstics Alchemika; i la segona, la voluntat de recuperar tècniques artesanals que formen part de la nostra història i cultura.

Ja sigui arran de la crisi dels darrers anys o simplement pel gust de fer quelcom creatiu amb les pròpies

mans, cada cop són més els adeptes del fenomen “fet a mà”.

La biblioteca posa al teu abast una selecció de llibres, revistes i audiovisuals al voltant de les següents àrees temàtiques: bijuteria, bricolatge, brodats, cervesa (fabricació), costura, decoració, feltre, ganxet, hort urbà, nines, paper, pa (cuina), patchwork, patronatge, punt, teixit a mà, etcètera.

Més informació: [imatge codi QR adjunt]

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa

Els prego que m’inscriguin com a soci o sòcia a l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot -Camp de l’Arpa.

Quota: 25 euros al 2016, si estàs a l’atur 0 euros

c/ Sibelius, 3 - 08026 Barcelona - Tel. 93 232 46 10

Omple aquesta butlleta i fes-la arribar al carrer Sibèlius, 3, 08026 Barcelona.

NOM I COGNOMS

TITULAR

ADREÇA

ENTITAT

ADREÇA ELECTRÒNICA

ADREÇA OFICINA

CODI POSTAL

POBLACIÓ

DATA

CODI POSTAL

POBLACIÓ

ENTITAT

TELÈFONS PROFESSIÓ

DATA DE NEIXAMENT

D.N.I

firma

OFICINA

D.C.

NÚMERO DE COMPTE