Projecte interdisciplinari 4t de Primària-Curs 2010-2011 Col·legi La Immaculada Sant Vicenç dels Horts
JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE El nostre projecte va néixer un bon dia a classe, estudiant el tema del ecosistemes. Ens vam adonar de la sort que teníem vivint en un poble on podem gaudir de natura, d’ horts, de terres de conreu. I vam creure que era una riquesa que calia valorar i conservar. Però vam descobrir que aquest entorn físic tant proper ens era alhora molt desconegut. Ens plantejàvem moltes preguntes... Vam decidir apropar-nos-hi i conèixer més bé aquella realitat. I vam posar en marxa el projecte!
QUÈ VOLEM SABER? -
Quins conreus hi havia a Sant Vicenç dels Horts a l’antiguitat i a l’actualitat.
-
A quina zona del poble hi ha més conreus?
-
Quants horts hi ha a Sant Vicenç dels Horts?
-
Quines hortalisses hi ha a l’hort?
-
Quants fruits poden sortir d’una planta?
-
Quins tipus de fruits hi ha?
-
Com podem evitar els perills a l’hort?
-
On hem d’anar quan una planta està malalta?
-
Quins són els insectes que es mengen els insectes perillosos?
-
Quants anys pot treballar un pagès?
QUÈ HEM FET PER SABER-HO -
Buscar informació a la Biblioteca de l’escola, a la Biblioteca municipal, a internet...
-
Preguntar a l’Arxiu municipal.
-
Anar a visitar un camp.
-
Preguntar com arriben els productes a les botigues.
VISITEM L’ARXIU
Quanta informació! La Roser Calpe, responsable de l’arxiu municipal, ens ensenya un llibre mooolt antic! Ens explica coses molt interessants i ens ensenya com era abans el nostre poble.
ELS CONREUS AL LLARG DE LA HISTÒRIA PREHISTÒRIA Sant Vicenç dels Horts, com el seu nom indica, ha tingut des de sempre una tradició agrícola. Durant la Prehistòria, en el Paleolític, els humans eren recol·lectors. No conreaven la terra, sinó que recollien fruits i arrels. Els habitants del Neolític, es van convertir en pagesos i conreaven bàsicament cereals que eren la base fonamental perquè se n’obtenia farina després de moldre’ls amb molins de mà. Les eines per treballar el camp eren de fusta i pedra.
ELS IBERS Més tard, els ibers, que vivien al Puig Castellar, van incorporar nous conreus, com l’olivera i la vinya. Principalment conreaven blat per a fer pa, i civada per fer farinetes i cervesa. Usaven l’arada de tracció animal i fabricaven estris de ferro de gran qualitat. C
Restes d’àmfores trobades al poblat iber del Puig Castellar a Sant Vicenç dels Horts, on els ibers hi guardaven vi, cereals...
ELS ROMANS Els romans es dedicaven bàsicament a l’agricultura. Plantaven cereals a les zones baixes i vinyes als turons. Una part molt important de cereals i vi l’enviaven cap a Roma, que era la capital de l’Imperi. Ho carregaven en vaixells que pujaven pel riu Llobregat. Els pagesos portaven les àmfores carregades amb vi, oli i cereals. Els vaixells tenien una espècie de fusta foradada per posar les àmfores. A cada àmfora hi cabien 27 litres aproximadament. A Roma hi arribaven molts vaixells i de tant en tant algunes àmfores es trencaven. En tots els anys que va durar l’Imperi Romà, se’n van trencar tantes, que a Roma hi ha una muntanya feta amb trossos d’àmfores trencades que es diu Testaccio. També s’hi ha trobat trossos d’àmfores procedents de Sant Vicenç dels Horts amb el seu segell d’origen.
A la nostra població s’han trobat moltes restes d’àmfores que servien per guardar i transportar vi, oli i cereals. RESTES ROMANES TROBADES AL NOSTRE POBLE Les restes arqueològiques romanes que s’han trobat al casc antic de la nostra població daten del segle II a.C fins a la primera meitat del segle I a.C. S’han trobat dos forns romans, un de més gran per coure àmfores, i un altre més petit per coure plats o altres objectes.
Forn romà
Restes d’àmfores trobades a Sant Vicenç dels Horts
EDAT MITJANA Durant l’Edat Mitjana els comtes de la baronia de Cervelló tenien al seu càrrec pagesos que treballaven la terra i estaven obligats a donar part de les collites.
Als segles XI i XII conreaven sobretot cereals. A partir del segle XIII van augmentar els conreus de vinya i fruita. Durant un temps Sant Vicenç dels Horts es va anomenar GARROSA. Aquest nom surt en alguns documents del segle X. Amb el pas del temps va esdevenir un lloc on hi havia molts horts i en documents apareix el nom de Ortus Chomitales (Horts del Comte). Després d’aquest nom, es va anomenar Parroquia Sancti Vicenti in Ortis Chomitales (La Parroquia de Sant Vicenç en els Horts del Comte). Finalment es va dir Sant Vicenç dels Horts un nom d’uns 1.000 anys.
EDAT MODERNA Els pagesos es van especialitzar en el conreu de vinya, l’olivera i la fruita. A Sant Vicenç dels Horts la fruita que es collia, sempre ha tingut molta anomenada. A l’estiu, al matí, es recollia la fruita i a la tarda col·locaven les peces en caixes. Per transportar la fruita utilitzaven carros tirats per ases. De vegades la gran quantitat de fruita que hi havia, obligava als pagesos a portar gent de fora, per exemple de La Palma. La gent volia fruita grossa i de bon aspecte i per això els esporgadors tallaven algunes branques dels arbres. La collita més popular era la verema al mes de Setembre.
VISITEM LA ZONA DELS HORTS ARRIBEM AL CAMP DE L’AVI PERET Arribem a l’hort i veiem l’avi Peret treballant amb el tractor. Ens rep molt amablement disposat a ensenyar-nos tot el que vulguem saber. Ens explica que als 9 anys va començar a fer de pagès. - I és molt dura la vida de pagès?- li preguntem. - I tant! Em llevo molt d’hora i treballo moltes hores. Anys enrere era molt més dura, anàvem en carros i no hi havia tantes màquines com ara. - Quina diferència hi ha entre els conreus de secà i els de regadiu? - A diferència dels conreus de regadiu, els de secà només es reguen amb l’aigua de la pluja. La visita va ser molt interessant.
Vam fer un munt de preguntes!
Vam passejar pels conreus
Fins i tots vam fer de pagesos!
Ens quedaríem més estona, però ens hem d’acomiadar. Ens adonem que l’avi Peret estima la seva feina, el veiem feliç.
Amb tota la informació recollida hem pogut fer una classificació dels tipus de conreus que podem trobar a Sant Vicenç dels Horts.
CONREUS DE LA PLANA Els terrenys sedimentaris propers a la desembocadura del riu són plans, molt rics i amb bones possibilitats de ser regats i per tant, molt aptes per al cultiu. Per això des de fa segles han estat emprats per al conreu.
CULTIU D’ARBRES
El conreu d’arbres demana menys dedicació que els horts, però cal regar-los de tant en tant, esporgar-los i aclarir-los un cop a l’any i si cal, ruixar-los per evitar infeccions. Hi podem trobar:
Pruneres
Presseguers
Pomeres
Pereres
CULTIU D’HORTA El regatge amb l’aigua dels pous i el canal de la Dreta del riu ha fet que els horts de la nostra vila fossin força importants amb tota mena de verdures i hortalisses. Es poden cultivar tot l’any i en consumim:
Les fulles o la planta sencera
Bledes
Escaroles
Cols
Espinacs
Enciams
Api
Julivert
Els fruits i/o les llavors Mongetes tendres o seques, pèsols, faves, albergínies, pebrots, carbasses, melons,...
Síndries! Ens fa gràcia veure-les!
El Peret ens diu que encara són petites i no les podem collir.
Cogombres
Tomàquets
Ja n’estem collint!
Tomàquets de pera
Carbassons
Collim carbassons
Visca! La infructescència
Maduixes i maduixots
Les flors tendres Carxofes( ens les mengem abans de convertir-se en una flor de color blau-lilosa i punxent), col-iflors, bròquils...
Els bulbs i les arrels: Cebes tendres i seques
Arrenquem cebes
L’avi Peret ens explica d’aquestes cebes sortiran els calçots de l’any que ve
Cabeces d’alls
Diferents classes de patateres
CONREUS DE LA MUNTANYA Una bona part de les muntanyes de Sant Vicenç dels Horts havien estat conreades per vinyes; en són una prova les antigues vinyes afeixades que podem trobar a Can Costa. A diferència del pla, a la muntanya els pagesos no solen regar el que planten. Avui podem trobar:
Ametllers
Garrofers
Figueres
Oliveres
El seu fruit:la garrofa
Cirerers
Palosantos
DEL CAMP A MERCABARNA La major part de la fruita i verdures dels nostres camps es porten a vendre a Mercabarna. A aquest gran mercat hi van a comprar els botiguers. Els pares de la nostra companya Ana, el Marcos i l’Ana, tenen una fruiteria ( Hermanos Romero) i els fem la següent enquesta:
-
Com arriba la fruita a Mercabarna?
Els petits agricultors la porten amb els seu mitjà de transport. I els grans ho fan amb agències de transport.
Com es ven la fruita i les verdures?
La tenen posada en exposició, agafes la que t’agrada i la pagues.
Com saben el que els compradors s’emporten? Fan encàrrecs i els van posant a part.
Hi ha alguna cosa important per comentar?
Sí. La fruita i les verdures més bones es porten a l’estranger perquè es ven més cara.
DE MERCABARNA A LES BOTIGUES I MERCATS Anem a visitar la fruiteria Font. Observem els productes que venen i fem algunes preguntes: -On compreu els productes que veneu? - Alguns els comprem directament als pagesos, per貌 la majoria s贸n de Mercabarna.
Coneixem els tipus de fruita i verdures
ON ANEM QUAN LES PLANTES ESTAN MALALTES A Sant Vicenç dels Horts hi tenim el Sindicat agrícola. Allà hi podem trobar productes per a les plantes. També hi podem comprar productes del camp.
SANT ISIDRE, PATRÓ DE LA PAGESIA Explica la llegenda que, mentre Sant Isidre resava, els àngels li llauraven el camp... L’any 1623 s’inicià un moviment de culte al sant. Anteriorment els patrons festejats pel món de la pagesia foren Sant Abdó i Senén. El 15 de Maig, festivitat de Sant Isidre, era festa només per al gremi de pagesos i s’organitzava una processó amb la imatge del sant guarnida amb espigues. La cantada dels goigs en honor seu formava part de la missa celebrada abans de treure el sant al carrer.
FEM IMANS DE FANG AMB FORMES DE FRUITA I VERDURA
Els modelem amb fang.
I els pintem.
Ens divertim molt!
Però hem d’estar molt atents.
FEINA ACABADA!
NO N’HI HA PROU AMB PLANTAR UNA LLAVOR, REGAR, TREBALLAR...CAL TENIR AMOR A LA TERRA. L’AMOR QUE ELS QUI L’HAN ESTIMAT SEMPRE, HAN SABUT TRANSMETRE AL LLARG DE LA NOSTRA HISTÒRIA. SANT VICENÇ DELS HORTS, POBLE DE CONREUS, AHIR, AVUI, DEMÀ...