Març-Juliol 2020
El procés de transformació digital del comerç de Mataró per adaptar-se a l'economia global DOLORS GUILLÉN | ESTUDI ACADÈMIC
1. Resum executiu 2. La transformació digital 3. El comerç electrònic 4. Les xarxes socials 5. Mataró, la ciutat 6. L'estudi 7. Conclusions 8. Propostes estratègiques
DOLORS GUILLEN | ESTUDI ACADÈMIC
Resum executiu [Paraules clau: Comerç local, transformació digital, comerç electrònic, internet, màrqueting online, economia local] A partir de la importància del sector del comerç a la ciutat de Mataro i el que representa per a la seva economia interna, es pretén estudiar quina és la situació d’aquest sector en relació a la transformació digital de les botigues i les seves estratègies de creixement i aproximació als processos de canvi així com l’evolució dels consumidors i del seus hàbits. Mataró, una ciutat de passat industrial vinculat al sector tèxtil, treballa des de fa anys per convertir-se en un pol d’atracció turística que ajudi a ressorgir l’economia. Entitats, comerç i administració treballen en la realització d’accions comercials al carrer però no veuen Internet ni els seus canals com un suport o eina complementària a les seves estratègies i, a més,culpen als grans marketplaces de la decadència del sector i l’empobriment del comerç local. No obstant, quan parlem de Transformació digital ho fem en relació a l’experiència del client, sobretot en l’àmbit del màrqueting i de les vendes per internet i també, a la necessitat d’incloure el factor humà en tot el procés. Per tant, es fa complex pensar que el sector més proper als consumidors com és el comerç local es resisteixi tant al canvi.
L’estudi s’ha realitzat a través de diferents tècniques de recerca qualitativa, entre elles una enquesta tant a comerciants com a ciutadans/es i on els primers posen com a principal barrera a la transformació digital el cost que suposa (53,7%), la manca de personal qualificat (46,3%) i la resistència al canvi (24,4%).
Sobre l'autor Dolors Guillen Mena dguillenm@uoc.edu Professora col·laboradora als Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Publicista de professió, llicenciada en Publicitat i RRPP per la Universitat de Barcelona i postgrau de Social Media Management per INESDI Business School. Treballant al sector de la publicitat i el màrqueting des del 2000 i a partir del 2012 com a consultora independent. Professora col·laboradora en el Màster de Màrqueting Digital de la UOC en les assignatures de SEM i de Social Media. Professora en el màster online en Direcció d’Analytics, Big Data i Intel·ligència Artificial de EADA. Professora col·laboradora en el grau de Publicitat i RRPP a l’Escola Superior de RRPP centre adscrit a la Universitat de Barcelona.
@Dolors_guillen
1.Resum executiu Què? L'estudi se centra entorn a la ciutat de Mataró, com a la 8a ciutat més gran de Catalunya, amb una població de 128.291 persones a 1 de gener de 2019 i amb 1.711 establiments, el que suposa 13,34 establiments per cada 1.000 habitants i una superfície de venda de 216.682m2. El comerç local de Mataró està molt arrelat al centre de la ciutat i es representa a través d'entitats de comerciants que juntament amb l'Ajuntament de Mataró treballen en accions de dinamització per fomentar les compres a la ciutat.
On? Mataró, una ciutat de passat industrial vinculat al sector tèxtil, treballa també per ser un pol d'atracció turística que ajudi a ressorgir l'economia a través de la gastronomia i el comerç. No obstant, una gran part del comerç no veu Internet ni els seus canals com un suport complementari a les accions estratègiques. Així, culpen al centre comercial de la ciutat i els marketplaces de la decadència del sector i l'empobriment del comerç local.
Perquè Amb l'estudi es vol analitzar l'estat actual del comerç local, les necessitats dels consumidors, els hàbits de compra, l'evolució de la transformació digital i conèixer en quin punt es troba el comerç local de Mataró.
PERQUÈ EL SECTOR ES RESISTEIX AL CANVI I A FER ESTRATÈGIES DE MÀRQUETING DIGITAL? @Dolors_guillen
2.La transformació digital Introducció El terme Transformació Digital va més enllà d'Internet i ve més lluny que l'era de la informació i el coneixement. Quan parlem de transformació digital ho hem de fer inicialment aplicat a la tecnologia i recordar les revolucions industrials. 1a Revolució industrial a través de les màquines de vapor. La tecnologia va fer canviar el plantejament dels negocis, multiplicant la productivitat. 2a Revolució industrial a través de les cadenes de muntatge fent avançar a marxes ràpides les fàbriques per una major rendibilitat a menor cost. 3a Revolució industrial a través de la informació i la comunicació (TIC). Energies renovables, innovació, transport sostenible... 4a Revolució industrial (actual) o Industria 4.0 amb la intel·ligència artificial, la robòtica o el big data. Elements en comú positius: augment de la productivitat, optimització de recursos. Elements en comú negatius: crisis laboral, desaparició de llocs de treball o inadaptabilitat de les persones.
Transformació digital i Internet Les primeres mencions a la transformació digital son atribuïdes a l'EXPERIÈNCIA DEL CLIENT, sobretot les relacionades a l'àmbit del màrqueting i a les vendes per Internet. Amb l'evolució, el terme es relaciona també amb les USUARIS o CLIENTS. Amb l'arribada d'Internet, la tecnologia fa transformar la manera en què funciona la comunicació entre empreses i entre persones. Des de l'anomenada Web 1.0 (1990) on l'usuari consumia contingut fins a la Web 4.0 (des de 2016), es generen experiències d'usuari, s'estableixen comportament, s'aprèn del consumidor i es donen respostes en funció de les necessitats. Tot això passa també per la inclusió de les xarxes socials i la hiperconnectivitat dels consumidors.
La Transformació Digital es basa en les persones, i la clau d'èxit necessita incloure el factor humà (Bloom, 2017). @Dolors_guillen
2.La transformació digital Transformació digital i retail En el sector del COMERÇ, la transformació digital passa per entendre els canvis en els comportaments dels consumidors i com evolucionen els seus processos de compra o de decisió. El 52% dels consumidors d'Internet segueixen a les marques de referència a les xarxes socials, dels quals el 35% declaren que ho fan bastant i un 14% que ho fan molt.
*Estudio Anual de Redes Sociales 2020, IABSpain i Elogia
A partir de la relació entre transformació digital i retail es configuren 4 eixos que fan possible que les empreses puguin establir relacions i experiències més intenses i bidireccionals amb els clients: CLOUD, SOCIAL, MOBILE, IoT. Tecnologia i experiència del consumidor son la base de la transformació digital i en això, el retail encara troba moltes barreres per arribar-hi.
*Estudi realitzat per Roland Berger @Dolors_guillen
3.El comerç electrònic Dades de situació
El comerç electrònic durant la COVID-19
El comerç electrònic a Espanya va arribar als 12.500 milions d'euros el tercer trimestre de 2019 augmentant un 23,5% respecte l'any anterior. EL GRAU DE CONFIANÇA DEL CONSUMIDOR AUGMENTA 7 de cada 10 internautes compren online El 76% dels compradors tenen ente 35-45 anys El 70% dels consumidors online compren a botigues que també tenen botiga física. Drivers: 29% per comoditat, 28% per estalvi de temps i 17% pel preu.
Durant els mesos de confinament, la majoria de negocis han hagut de tancar i aquí s'ha fet palès la poca digitalització que tenen els comerços locals. La pandèmia ha accelerat la introducció de molts usuaris al món digital arribant a totes les franges d'edat i donant lloc a que 9 DE CADA 10 INTERNAUTES VAN VISITAR BOTIGUES ONLINE i el 37% ho va fer amb intenció de compra.
Comprador online: 48% dona, 52% home 61% amb estudis universitaris 52% té fills d'entre 6-12 anys Edat: 16-24 anys: 14% 25-34 anys: 19% 35-44 anys: 26% 45-54 anys: 30% 55-65 anys: 11%
@Dolors_guillen
3.El comerç electrònic El comerç electrònic durant la COVID-19 El 60% dels usuaris ha fet compres online, dels quals el 13% son nous compradors arrel de la crisi sanitària. En el cas de les compres online a botigues de negocis locals son inferiors a les de botigues de grans cadenes perquè en un % de més del 50% dels usuaris no troben que aquestes botigues estiguin online.
L'estudi fer per Google Market Insights i AECOC Shopperview sobre les barreres a la compra online, mostra que els majors motius van relacionats amb: Preus alts Costos addicionals Insuficient informació dels productes Temps d'enviament massa llargs. D'entre les palanques de satisfacció per a executar una compra online: Sistemes d'enviament disponibles Sistemes de pagaments diversos Procés d'enviament del producte Palanques d'insatisfacció: Disseny poc atractiu Falta de detall en el producte Lentitud de càrrega de la web Procés de compra complicat Es posa de rellevància la importància de L'EXPERIÈNCIA DEL CLIENT @Dolors_guillen
4.Les xarxes socials Dades de situació Les xarxes socials s'han convertit en una eina essencial per parlar de l'experiència dels usuaris i de la comunicació amb ells. Les xarxes permeten a les empreses conèixer trets claus de la personalitat i l'estil de vida dels seus usuaris. Del darrer estudi sobre xarxes socials es conclou que: El 52% dels consumidors segueixen perfils de marques El 40% valoran l'atenció a través de les xarxes El 21% troba interessant comprar a través de les xarxes El 87% de la població utilitza xarxes socials: 85% Whatsapp 81% Facebook 70% Youtube
Les xarxes socials durant la COVID-19 Arrel de la pandèmia, el 23/04/20 es publicava l'informe Global 2020 April Global Statshop Report (Hootsuite i We are social) on es destacava que el 47% DELS USUARIS AFIRMAVA HAVER PASSAT MÉS TEMPS A LES XARXES QUE ABANS, amb un increment d'ús d'aplicacions de missatgeria per comunicar-se i per comprar/encarregar productes al comerç local. Els negocis amb xarxes socials amb menys de 10.000 seguidors van tenir un increment de visites del 8,34%, un 2,14% més que els perfils de marques amb més de 100.000 seguidors. Això demostra que és una OPORTUNITAT PEL SECTOR DEL RETAIL. Com a darrera dada destacable, la xarxa social preferida durant el confinament va ser Instagram, amb un augment del 6% (més d'un milió d'usuari) i convertint a Espanya en el tercer país europeu que més ha augmentat. @Dolors_guillen
5.Mataró, la ciutat Del passat tèxtil al sector serveis La ciutat de Mataró és de tradició industrial, especialitzada en el tèxtil (especialment en gènere de punt), però també en el sector del vidre o la metal·lúrgia. Al 1999 i fruit d'un pla de dinamització comercial sorgeix la marca "Comerç Mataró Centre" per posar en valor el nucli comercial de la ciutat. Al 2000 arriba el centre comercial Mataró Parc i la ciutat es converteix en un lloc idíl·lic per anar a comprar, amb bons accessos i gran oferta comercial. Al 2004, el Ple de l'ajuntament aprova l'anomenat "Programa d'Orientació dels Equipaments Comercials de Mataró (POEC)" per preservar el comerç integrat a les trames urbanes. Es vol desenvolupar i consolidar un espai comercial ideal amb l'arribada al centre de El Corte Inglés (que mai va arribar). Mataró es configura en aquells anys com una potència en indústria, en serveis i comerç i en tecnologia i coneixement i amb un 13,2% de l'economia procedent del sector del comerç.
Malauradament, la crisi econòmica del 2008 ataca fortamament la ciutat, provocant l'acomiadament de moltes persones, el tancament d'empreses i arribant a una taxa d'atur del 24,5% (14.49 persones) al desembre del 2012. Al 2015 amb un repunt de l'economia, es signa el "Pacte pel Comerç" per reorientar l'estratègia i les línies d'actuació i afavorir el model comercial de la ciutat i garantir el seu creixement. Moltes han estat les actuacions portades a terme de la mà de les entitats comercials i l'Ajuntament, però el sector no ha tornat mai a l'època de bonança. Manca d'unificació de criteris, canvis en els hàbits de consum i de compra dels consumidors amb l'arribada més comercial d'Internet, els ecommerce i les xarxes socials i la poca adaptabilitat dels comerç local a la transformació social, situen l'actual comerç de proximitat en una situació complexa per sobreviure. Arran de la crisi de la COVID-19, l'Ajuntament torna a fer un front comú amb el "Pacte de ciutat per a la reactivació social i econòmica de Mataró".
@Dolors_guillen
6.L'estudi Anàlisi narrativa Introducció L'estudi s'emmarca en una situació complexa pel sector del comerç a la ciutat que any rere any tanca persianes. Es basa en solament el sector comercial, excloent la restauració. Les tècniques utilitzades a l'estudi han estat: Anàlisi narrativa: revisió de textos, històries de ciutat, estudis realitzats per l'Ajuntament i per les entitats... Enquestes: s'han realitzat dues a través de formularis electrònics, una dirigida al comeciants i l'altra als ciutadans de Mataró. Observació participant: analisis subjectiu de les persones estudiades mitjançant interacció, preguntes i diàleg. Converses informals personals i grupals. Netnografia: recerca en línia per conèixer les interaccions comunicatives que flueixen per Internet.
Les fonts d'informació han estat els estudis realitzats per l'Ajuntament de Mataró durant els anys 2016-2019 i per l'altra, les enquestes realitzades per l'entitat NEM als seus associats durant l'època de confinament. Dels estudis de l'Ajuntament sobre els hàbits de consum i compra dels ciutadans en funció del barri, es conclou: Els aspectes millor valorats son els horaris comercials i la professionalitat del comerciant. L'aspecte pitjor valorat és l'aparcament. L'alimentació fresca és el producte que més es compra al barri, La resta es fa fora del barri o fora de la ciutat. No hi ha prou oferta comercial i la que hi ha és poc atractiva. Un dels elements que manca als estudis és el consum online, el consum digital o la segmentació dels compradors més enllà del gènere (interessos, necessitats, gustos...). Les enquestes de NEM estan enfocades a conèixer la situació laboral i econòmica de cada comerç. No hi ha preguntes amb accions online, consum digital o noves propostes de venda. @Dolors_guillen
6.L'estudi Enquestes Les enquestes s'han dut a teme telemàticament a través de formularis online distribuïts des de mitjans socials. S'han recollit respostes des del 18 de maig fins al 14 de juny amb un total de 201 participants. Respecte a les dades recollides dels comerciants: Pàgina web: el 70% disposa d’una, un 14,6% l’està construint i un 14,7% no en té ni té intenció de tenir-la. Botigues online: el 24% en disposa d’una, un 24,4% l’està construint però el 56,1% no en té ni té intenció de tenir-la. Xarxes socials: el 95,1% declara ser-hi present (Facebook i Instagram.). El 78% afirma publicar contingut entre 2 i 5 vegades a la setmana. Missatgeria: el 82,9% declara que dona serveis d’atenció al client i comunicació mentre que el 17,1% no l’utilitzen. Barreres per aplicar transformació digital: el 53,7% indica el cost; seguit de manca de personal qualificat (46,3%) i de resistència al canvi (24,4%). Prioritats digitals per 2021: el 54,5% afirma que no realitzaran cap acció digital, un 6,1% plantejaran alguna acció a les xarxes i un 15,2% preveuen fer una web. @Dolors_guillen
6.L'estudi Enquestes Respecte a les dades recollides dels ciutadans/es: Producte que compren a botiga física a Mataró: el 81,6% sol adquirir equipament de la persona, seguit d’alimentació a supermercats que pertanyen a cadena (78%), altres serveis com tintoreries o perruqueries (77,3%), perfumeria, cosmètica o neteja (71,6%) i alimentació a botigues de barri (68,9%). Coneixement de pàgina web del comerç local: el 44,3% desconeix si les botigues on sol comprar tenen pàgina web i un 18,6% creu que no en tenen. Coneixement de la botiga online: el 46% també desconeix si els comerços locals de Mataró en tenen, i el 30,5% creu que no. Coneixement servei missatgeria: el 51,1% dels enquestats afirma que desconeix si els comerços ho fan servir (abans mencionat que el 82,9% dels comerços afirmava utilitzarlos). Barreres per aplicar transformació digital: un 60,3% dels enquestes pensen que és la resistència al canvi, seguit de la manca de personal qualificat (57,4%) i del cost (35,5%).
@Dolors_guillen
6.L'estudi Observació participant S’han recollit diverses idees i opinions en format d’opinió personal que se centren sobretot en tres idees fonamentals que han aparegut en pràcticament la totalitat de les converses: 1.La poca transformació digital i presència online que tenen els comerços de la ciutat. 2.Opinions contraposades sobre el centre comercial de Mataró Parc . D’una banda és un element que ataca directament al comerç local al no poder competir amb un espai de grans marques i aparcament gratuït. D’altra banda, es creu que és un motor d’atracció que permet als consumidors vincular el centre comercial amb el centre de la ciutat. 3.Contraposició també en la irrupció del comerç electrònic. Opinions desfavorables sobre que els marketplaces acaben amb el comerç local ja que no poden competir amb la disponibilitat de productes, preu i entregues en 24 hores. Opinions favorables que ho veuen com un canal complementari.
Netnografia S’han analitzat les xarxes socials principals (Facebook, Instagram i Twitter) de quatre entitats representatives del comerç de Mataró: (1) NEM, Negoci Empresa Mataró, (2) Associació de Comerciants del Casc Antic de Mataró, (3) Associació de venedors del Mercat de la Plaça de Cuba i (4) Centre Comercial Mataró Parc durant 3 mesos (del 13 de març al 14 de juny de 2020). Totes quatre entitats han realitzat publicacions d’estils similars amb contingut sobre els comerços associats, informació sobre les afectacions pel confinament i els darrers dies, amb informació sobre les obertures i les condicions dels establiments. A nivell de número de publicacions, la majoria han realitzat una mitjana de menys d’una publicació per dia al mes ja que els caps de setmana no hi ha contingut. Respecte al que es publica cal indicar que els continguts son els mateixos a les tres xarxes socials, algunes vegades coincidint en dies i altres vegades no.
@Dolors_guillen
6.L'estudi Netnografia En cap cas, es parla de vendes online o de comandes a través de serveis de missatgeria durant el període analitzat. No hi ha cap vinculació amb accions digitals fora de les publicacions en si mateixes a les xarxes socials. No es veu que cap negoci o comerç hagi aplicat accions digitals durant l’estat d’alarma per poder pal·liar la situació de tancament o que hagin ofert altres serveis com la compra online, la comanda digital o el servei de catàleg de productes a les xarxes socials. Com a comparació s’ha comprovat el perfil de Facebook i Instagram de l’entitat Comerç Local de Granollers, per proximitat i semblances a nivell de ciutat, i que té una mitjana de 60-80 publicacions mensuals (quasi el triple que el mes més actiu de les entitats de Mataró). L’estil de les publicacions és similar ja que les orienten a presentar i promocionar als seus associats i els animen a no oblidar que, malgrat hi ha una crisi sanitària que els impedeix obrir els negocis, hi son presents i si aquests tenen horaris o serveis especials d’atenció als clients.
@Dolors_guillen
7.Conclusions Síntesi de resultats El sector del comerç local de Mataró està patint actualment una baixada d’activitat. Hi ha diferències entre els comerços que estan associats a una entitat organitzada i els que son independents, sent aquests primers els que menys accions de transformació digital empren en les seves estratègies.
La transformació digital i el màrqueting online no es contempla a nivell general per les entitats ni els comerços i malgrat els consumidors i clients estan cada vegada més connectats i demanden més interactivitat i multicanalitat de les marques, sembla que les barreres que hi veuen son encara majors que el benefici que podrien assolir.
Malgrat les subvencions i l’acompanyament de l’administració pública local, les entitats de comerciants i l’Ajuntament en si mateix, focalitzen tots els esforços en accions offline als carrers i places de la ciutat però que no acaben per materialitzar-se en les vendes necessàries per a que siguin rendibles.
El consumidor no ha de ser solament local sinó que ha de ser global, com l’economia actual. Per tant, les comerços també ho han de ser i han d’adaptar una part de les seves accions a aquest públic objectiu. No solament per arribar a més clients sinó també per facilitar l’accés d’una major part de consumidors, ja siguin joves que estan més connectats o gent més gran que se li pot oferir serveis de comanda online amb canals com Whatsapp Business o similar.
Una majoria dels comerços no associats o vinculats a entitats son més proactius en accions digitals, en transformar les seves botigues i en realitzar estratègies dirigides a la compra online, les comandes a través de serveis de missatgeria o la inversió en publicitat digital.
El comerç local de Mataró (ni d’enlloc) no pot menystenir el canal online perquè estaria deixant fora una part del mercat potencial.
@Dolors_guillen
8.Propostes estratègiques Propostes a curt-mig termini 1. Formació especialitzada en canals digitals adaptats per al comerç local. L’administració local ha d’incloure en els seus pactes l’adaptació dels comerciants a la nova realitat i els comerços han de creure que Internet pot ser un aliat en les seves accions comercials i comprometre’s a prendre nous reptes menys tradicionals però més adaptats al consumidor actual. 2. Comunicació amb els clients. Els comerços que ja fan accions a Internet ho han de comunicar als seus clients físics per tal de buscar la sinergia i la complicitat dels mateixos i que aquests, puguin ajudar en el posicionament del comerç online. També permetrà que, en ocasions de tancaments, el client sàpiga que pot seguir comprant a través d’altres canals. 3. Presència digital. És necessari que els comerços prioritzin una sèrie d’accions online per tal de no relegar tot el pes del comerç a les persones que passen per davant de la botiga. Cal plantejar una estratègia i unes accions per portar a terme en un termini de temps curt-mig. Les xarxes socials poden obrir moltes possibilitats si segueixen una estructura, un full de ruta i si s’aprofiten totes les eines i opcions que ofereixen.
El seu cost és relativament baix en comparació amb les accions offline. Cal que també els comerços aprofitin les eines gratuïtes que ajuden al posicionament local com és Google My Business i treballar amb sistemes de missatgeria professional per millorar la comunicació amb els clients com és Whatsapp Business. 4. Social Ads. Res obté benefici sinó s’inverteix. És clau alternar la comunicació orgànica amb campanyes de publicitat a les xarxes socials. Son les més econòmiques, requereixen poc esforç i donen bons resultats a nivell local. Cal plantejar un pressupost mensual per a petites incursions inicialment i poder abastar millor al públic. 5. Pla de Màrqueting. Tot això no serà possible si no es planteja com un tot. És necessari plantejar un Pla que aglutini les diverses accions, les localitzi temporalment en un calendari i se li doti de recursos (humans, materials i econòmics). Sense planificació no hi ha resultats. Si a més, l’administració local dona suport, cal modificar les estratègies de dinamització que es porten a terme per tal d’incloure un % d’accions online o de preparació digital dels comerços. LA DIGITALITZACIÓ JA ÉS COSA DE TOTS. @Dolors_guillen
Fonts d'informació AGULLÓ, J. (2020). “Entender el consumo de medios durante la pandèmia”. Comscore. [article en línia]. https://www.comscore.com/Insights/Events-andWebinars/Webinar/2020/Cafe-con-Comscore-comprendiendo-el-consumo-de-medios-durante-la-pandemia-del-Coronavirus BLOOM, M.; BENGTSSON, C. (2017). “Human Resources Management in a Digital Era”. CATÀ, J.; MANENT, J.(2001). “Mataró Segle XXI. Les noves perspectives”. Barcelona: Lunwerg. CELAYA, J. (2008). “La empresa en la Web 2.0. El impacto de las redes sociales y las nuevas formes de comunicación online en la estrategia empresarial”. Barcelona, España: Gestión 2000. CETELEM. El observatorio Cetelem estacional 2020 (2020). “Los efectos de la crisis de la COVID-19 en las compras online de los españoles” https://elobservatoriocetelem.es/efectos_covid19_ecommerce_primavera_2020 Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia. (03-04-2020). Nota metodológica de las estadísticas de comercio electrónico. Recuperat de http://data.cnmc.es/datagraph/ DEL ÁGUILA OBRA, A.; et al. (2001). “La economía digital y su impacto en la empresa: bases teóricas y situación en España”. Boletín Económico de ICE. Núm. 2705 del 15 al 21 de octubre de 2001. (pp. 7-24). Recuperat de https://www.researchgate.net/publication/28120072_La_economia_digital_y_su_impacto_en_la_empresa_bases_teoricas_y_situacion_en_Espana FUNDACIÓN ORANGE. (2016). “La Transformación digital en el sector del retail”. Recuperat de http://www.fundacionorange.es/wpcontent/uploads/2016/07/eE_La_transformacion_digital_del_sector_retail.pdf GOOGLE MARKET INSIGHTS, AECOC SHOPPERVIEW. (juny de 2020). “¿Cómo competir en e-Commerce? Los KPI del éxito: trafico y conversión”. Think with Google. Recuperat de http://services.google.com/fh/files/misc/howtocompeteinecommerce.pdf HOOSUITE, WE ARE SOCIAL (2020). “Digital 2020, April Global Statshop Report”. Recuperat de https://datareportal.com/reports/tag/Digital+2020+April+Statshot+Report IABSPAIN, ELOGIA. (2019). “Estudio Anual de Ecommerce 2019”. https://iabspain.es/estudio/estudio-anual-de-ecommerce-2019/ IABSPAIN, ELOGIA. (2020). “Estudio Anual de Redes Sociales 2020” (11ª edición). https://iabspain.es/presentacion-estudio-redes-sociales-2020/ INFORME DEL PERFIL DE CIUTAT (2013). Apartat d’Activitat Econòmica. Recuperat de https://www.mataro.cat/ca/la-ciutat/observatori-deciutat/activitat-economica/activitat-economica-al-perfil-de-la-ciutat-activitat-economica-17-12-2013 LÓPEZ LÓPEZ, D. (s.a.). “Introducción a la transformación digital”. Universitat Oberta de Catalunnya. NIELSEN MEDIA SPAIN. (2020). “Digital Consumers 24 hours indoors. El consumidor digital en estado de alarma”. Recuperat de https://iabspain.es/estudio/informe-de-nielsen-espana-digital-consumer-24-hours-indoors-covid19/ WESTERMAN, G.; BONNET, B.; MCAFEE, A. (2014). “The Nine Elements of Digital Transformation”. Mit Sloan Management Review.
@Dolors_guillen
www.dolorsguillen.com
El comerรง son les persones. La transformaciรณ digital son les persones. Connectem-ho tot.
CONNECTEM EL COMERร Llegueix l'estudi complet