Sant Joan de Caselles

Sant Joan de Caselles

Carretera General, 2 · AD100 · Canillo

Per visitar l’església cal adreçar-se a la Casa de Colònies AINA

+376 851 434

www.aina.ad

Entrada gratuïta Accés no adaptat Aparcament

Oficina de Turisme de Canillo

Avinguda Sant Joan de Caselles, s/n · AD100 · Canillo

+376 753 600 vdc@andorra.ad www.ca.vdc.ad

una joia del romànic

L’església de Sant Joan de Caselles es troba emplaçada sobre un penyasegat, prop de Canillo, a la riba esquerra del Valira d’Orient. És un dels edificis més representatius de les construccions romàniques del país.

L’església està situada sobre una roca, dominant el camí ral que des de Canillo comunicava amb França. Va ser edificada a final del segle XI o a principi del segle XII. La nau i el campanar són d’estil romànic, mentre que els porxos són posteriors, probablement dels segles XVI o XVII.

La nau de l’església és de planta trapezoïdal, lleugerament més ampla al peu que a la capçalera de la nau. L’absis semicircular, amb una petita finestra axial de mig punt, estreta i de doble esqueixada, és cobert amb volta de quart d’esfera i, exteriorment, amb lloses de llicorella. El terra de la nau és de fusta, i el del presbiteri i el de l’absis, lleugerament més elevats que el de la nau, estan formats per grans lloses.

La nau s’orienta d’est a oest i té la porta d’accés, amb arc de mig punt, al nord. Està il·luminada per tres finestres, una a la paret nord, entre la porta i l’absis; una altra a la paret sud, a l’alçada del presbiteri, i l’altra a la part alta dels peus de la nau. Al presbiteri també hi ha una finestra de doble esqueixada.

Els murs de la nau i l’absis van ser aixecats amb carreus poc treballats i amb pedres més petites, lligats amb morter de calç. La coberta és de dos vessants; està suportada per encavallades de

fusta i acabada amb lloses de llicorella; el mur del presbiteri és lleugerament més elevat que la resta de la coberta. A l’interior s’hi aprecia l’arrencament d’una volta que, amb tota probabilitat, no es va arribar a realitzar, i les juntes de les fustes de la coberta estan decorades amb uns llistons amb pintures de formes geomètriques.

A l’interior de la nau, en el mur sud, trobem una excepcional mostra de pintura mural, que representa una Crucifixió, de la que destaca la figura de Crist, realitzada en estuc i policromada; les pintures inclouen les figures de Longinos i Stefanton, el sol, la lluna i diverses sanefes decoratives.

El campanar de torre està situat al nord, i és d’estil romànic llombard de transició; és l’únic campanar d’Andorra separat del cos de l’església. De planta quadrada, té tres pisos i coberta a quatre vessants. Al primer pis hi ha tres finestres simples, acabades amb arc de mig punt; al segon i al tercer n’hi ha quatre, tres de les quals geminades. Al campanar s’hi accedeix des de l’interior de l’església, encara que en algun moment l’accés s’havia fet des de l’exterior, tal com deixa veure la porta tapiada situada al mur oest. La decoració arquitectònica a l’exterior consisteix en lesenes i arcuacions cegues. Els porxos són posteriors, van ser afegits a l’alta edat moderna. Són molt senzills i tots dos estan coberts amb fusta i llosa; el de ponent és de dos vessants.

Entre els anys 1934 i 1935, els Amics de l’Art Vell, amb l’arquitecte Cèsar Martinell al capdavant, van restaurar la coberta de l’absis, el campanar i el porxo de la façana principal. Entre els anys 1962 i 1963 es va restaurar el retaule del segle XVI, l’interior de la nau i el Crist d’estuc del mur sud. Posteriorment, els serveis de Patrimoni Cultural d’Andorra hi han fet diverses excavacions i actuacions destinades a la seva conservació; durant aquests treballs s’han descobert al voltant de l’església les restes d’un cementiri medieval.

L’absis, tancat per una reixa de ferro forjat del segle XVII o XVIII - profusament decorada a la part superior dels barrots - està presidit per un retaule, encarregat el 1537, pels habitants de Canillo, a Miquel Ramells, pintor, i a Guiu Borgonyó, daurador. A la nau s’hi conserva encara una bona part del mobiliari, així com un cor de fusta d’època barroca (segles XVII-XVIII).

El retaule és el més important d’Andorra d’època moderna. El presideix, al centre, una talla policromada de Sant Joan Evangelista, patró de l’església. El cos del retaule està format per taules pintades, en les que es representen majoritàriament escenes de la vida de Sant Joan, del Llibre de l’Apocalipsi i, a la predel·la, de la Passió de Crist, així com la figura de Sant Pere, a la porta que dona accés a l’espai situat a la part posterior del retaule.

L’església de Sant Joan de Caselles forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO