5 minute read
Isabel de la Parte
Text i fotos: César De Pablos
Advertisement
Des del Departament de Patrimoni Cultural, la directora, Isabel de la Parte, coordina les accions executades per l’Àrea de Béns Mobles i Immobles, la Biblioteca Nacional i l’Àrea d’Arxius i Gestió de Documents, que integra l’Arxiu Nacional, les quals vol acoblar i entrellaçar per conservar i posar en valor els béns culturals, la memòria històrica i la identitat cultural del Principat d’Andorra.
Vostè va agafar les regnes del Departament molt recentment. Quina serà la línia a seguir?
Estem treballant en la reestructuració del Departament de Patrimoni Cultural. Una de les primeres accions és integrar dues àrees, les de béns mobles i béns immobles, en una mateixa àrea, amb la voluntat de millorar l’eficiència en la gestió i la conservació dels béns culturals. És un moment de canvis amb la diversificació dels perfils tècnics, la implementació de noves eines de gestió i la voluntat d’implantar una estructura organitzativa més horitzontal.
i protegir aquestes peces, béns i manifestacions culturals?
El patrimoni cultural és una expressió de la nostra identitat. La conservació dels béns culturals, mobles i immobles, i la salvaguarda de les expressions immaterials contribueixen a construir una Andorra més oberta, inclusiva i compromesa amb el medi. El patrimoni cultural i la creativitat afavoreixen el coneixement i la innovació. Podríem imaginar una Andorra sense els seus paisatges de pedra seca i sense les seves festes i llegendes, que tantes creacions artístiques han inspirat?
immoble sigui catalogat com a patrimoni cultural?
El marc legal vigent defineix l’Inventari general del patrimoni cultural com l’eina de gestió dels béns culturals materials i immaterials més rellevants. Són béns relacionats amb la història i la cultura del país que, pels seus valors històrics, artístics, estètics, arqueològics, paleontològics, etnològics, urbanístics, arquitectònics, paisatgístics, científics o tècnics, tenen un interès cultural especial. L’Inventari és clau perquè la ciutadania reconegui els elements inventariats com a part de la seva història i cultura.
Els pressupostos generals de l’Estat poden proveir de recursos suficients per a un manteniment òptim del nostre patrimoni cultural?
L’estratègia econòmica per a la gestió i la conservació del patrimoni cultural necessita intensificar la col·laboració entre les institucions públiques i privades del país. En el context actual, és prioritari treballar per sumar els recursos de les institucions públiques, activar el voluntariat i el mecenatge, i incentivar la participació amb la finalitat que la ciutadania sigui part d’un model de governança en la gestió patrimonial.
Aprofitant l’avinentesa, com avança la restauració del campanar de Sant Vicenç d’Enclar?
El 22 de novembre passat es va iniciar l’obra de reconstrucció del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, que dirigeix un equip d’arquitectes encapçalat pel francès Axel Letellier, arquitecte en cap dels monuments històrics de Tolosa, que compta amb el suport del català Carles Brull, arquitecte expert en la restauració de grans monuments, i els arquitectes andorrans Gerard Veciana i Lluís Ginjaume. Estem convençuts que l’expertesa de l’equip de direcció i la professionalitat de l’empresa adjudicatària, Construccions Roca, amb la col·laboració de l’equip tècnic del Departament, són garantia d’una bona restitució. La reconstrucció fidedigna d’un campanar rodó és un projecte singular i s’hi està treballant amb rigor i il·lusió. Actualment s’estan efectuant els treballs preparatoris de desmuntatge de la base del mur, el desbrossament i els estudis geològics, que està previst que finalitzin el 20 de desembre. A la primavera del 2022, es començarà a aixecar el campanar. Es col·locarà pedra sobre pedra, seguint les tècniques constructives tradicionals, fins a aconseguir-ne una reconstrucció fidedigna. A la tardor, podrem tornar a gaudir del campanar de l’església de Sant Vicenç a dalt del roc d’Enclar.
Penseu que el nostre patrimoni cultural pot esdevenir un important focus d’atracció turística?
El patrimoni cultural és una oportunitat per incentivar un turisme sostenible. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 advoquen pel desenvolupament d’un turisme creatiu que promogui la cultura, el patrimoni, la producció local i el paisatge, per afavorir un creixement sostingut. La UNESCO defensa un enfocament holístic per desenvolupar un turisme que integri aquests valors. Al Departament estem convençuts que el nostre patrimoni cultural és clau per tenir un turisme més sostenible. Però sobretot treballem pensant en la societat andorrana, per garantir uns paisatges de qualitat i salvaguardar la identitat cultural, entesa com una expressió dinàmica i inquieta.
La Vall del Madriu-Perafita-Claror i les “Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus” són patrimonis reconeguts per la UNESCO. Pot explicar els detalls de les noves candidatures que està impulsant el Ministeri?
El procés de candidatura de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a paisatge cultural patrimoni mundial va ser una gran experiència més aviat nacional, mentre que la preparació de la candidatura multinacional de les falles, formalment coneguda com les “Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus”, va implicar establir unes sinergies col·laboratives entre 63 pobles d’Andorra, França i Espanya. Vull matisar que, en aquest segon cas, estem parlant de patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Aquesta sinergia entre els territoris ens ha donat un bagatge i una expertesa de cara a les noves candidatures que presentem: la candidatura Andorra-França de les “Festes de l’os dels Pirineus”, que opta a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial, i la candidatura multinacional (Andorra-França-Espanya) “Els testimonis materials de la construcció de l’estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra”, amb 12 béns immobles, 10 dels quals són d’Andorra, que presentem a la Llista de patrimoni mundial.
També esteu treballant en una candidatura relacionada amb la transhumància.
Sí. El 2019, la UNESCO va declarar la pràctica de la transhumància patrimoni cultural immaterial de la humanitat, a partir de la candidatura presentada per Itàlia, Grècia i Àustria. Enguany, Andorra s’ha sumat a altres països europeus, com ara Albània, Croàcia, Eslovènia i Luxemburg, per ampliar aquesta candidatura, liderada per França i Espanya. Últimament estem treballant intensament amb el Departament d’Agricultura i l’Associació de Pagesos i Ramaders per posar en valor aquesta pràctica ramadera, i la idea és presentar públicament la candidatura a inicis del 2022. En el futur, quan s’iniciï el procés d’ampliació, tenim la voluntat d’adherirnos a la candidatura “Coneixements i tècniques de l’art de construir murs en pedra seca”, inscrita a la Llista representativa del patrimoni immaterial, l’any 2018, per Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa.
En quins altres projectes esteu treballant actualment?
La digitalització del patrimoni cultural és un projecte estratègic que implicarà un canvi de paradigma en la protecció, la restauració i conservació, la investigació, la difusió i la promoció dels béns culturals. Estem elaborant imatges 3D d’esglésies i col·leccions arqueològiques i imatges en 360o d’edificis com Sud Ràdio, i s’ha intensificat la digitalització dels fons de l’Arxiu Nacional i la Biblioteca Nacional. Per altra banda, el Departament està ultimant la Llei dels arxius i documents i la Llei del dipòsit legal, i s’està treballant en una nova llei del patrimoni cultural que reculli l’evolució del concepte, l’aparició de noves categories de protecció i les tendències actuals en la gestió patrimonial.
