Montserrat Planelles

“En tots els camps de la creació artística el Ministeri hi ha tingut alguna implicació”

Text i fotos: César De Pablos

Com a directora del Departament de Promoció Cultural, Montserrat Planelles ha estat una de les persones encarregades de dinamitzar l’escena artística, musical i museística del país, en un període trastocat per la pandèmia, però en el qual, en certa manera, s’han pogut trobar noves fórmules per revifar el sector.

Quines àrees toca el seu Departament?

Promoció Cultural engloba tres àrees, que són: l’Àrea de Museus i Monuments, la Unitat de Lectura Pública i Biblioteques i l’Àrea d’Acció Cultural. D’aquesta última àrea, cal dir que les activitats més visibles són la Temporada de l’Auditori Nacional i la Temporada d’exposicions, que esperem recuperar l’any vinent, amb l’obertura d’una magnífica sala d’exposicions, gràcies a la col·laboració del Comú d’Andorra la Vella. Aquesta sala comptarà amb 400 m2 i s’ubicarà al parc Central, amb la qual podrem seguir amb la política d’exposicions d’art que ja impulsava el Ministeri per difondre l’art contemporani, nacional i internacional.

Creu que l’efervescència artística que estem veient en l’escena cultural andorrana és conseqüència directa de les accions del Ministeri?

M’agrada creure –n’estic íntimament convençuda– que el Ministeri ha tingut a veure en l’assentament de les bases perquè el talent s’expressi, de donar més oportunitats. El director en funcions de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ho deia ara fa poc en el context de la literatura andorrana, el vigor de la qual no té comparació amb societats similars.

La literatura andorrana és un exemple que supera les fronteres geogràfiques. En tots els camps de la creació artística el Ministeri hi ha tingut alguna implicació, i això es pot veure en les arts plàstiques, la música i, fins i tot, en el món audiovisual i cinematogràfic, que és fins i tot més costós. Això sí, crec que tot el mèrit el té l’artista, el creador.

Durant la pandèmia, l’aturada ha afectat també els museus. Quina estratègia heu seguit en aquest camp?

La pandèmia ens ha afectat a tots, però el temps de confinament ens ha donat l’oportunitat de reflexionar. Quan es van tancar els museus, una part important de l’equip va reforçar diferents serveis urgents requerits pel Govern per fer front a la Covid-19, però una altra part va actualitzar els discursos de les audioguies, va fer noves recerques, va idear activitats per atraurehi públic, entre altres. Aquest període de confinament ens ha permès prepararnos per a reobrir amb més força.

‘La cultura no s’atura’ és també, en l’àmbit d’Acció Cultural, una de les iniciatives engegades. Com la valoraria?

La cultura no s’atura ha estat un projecte fantàstic que ha tingut dos beneficis. Per una banda, el fet de donar un suport efectiu i eficaç al sector, que travessava un període nefast arran de les successives cancel·lacions de les activitats. Per l’altra, si bé ja ho fèiem amb diferents activitats com ara la Temporada de l’Auditori Nacional, vam apostar encara més pel talent local i es van fer notoris el reconeixement i el respecte envers aquests grups.

Quina considera que ha estat la clau per aconseguir aquests resultats?

Destacaria la feina dels meus companys del Ministeri i dels coordinadors de cada sector, però també la implicació de tothom, no només del Ministeri sinó també dels sis comuns, a la primera edició, i dels set, a la segona; i de les galeries d’art, i de les editorials i les llibreries, i del cinema... És meravellós tenir aquesta sinergia entre tantes entitats, públiques i privades, un fet que s’ha traduït en més recursos per invertir en cultura i que els artistes han pogut aprofitar.

Tinc clar que el baluard de la cultura andorrana és la llengua, el català com a identitat”

Quines altres activitats dueu a terme per a dinamitzar altres sectors de la cultura, com ara l’art, el teatre i la música?

Si bé la Temporada de l’Auditori Nacional i la Temporada d’exposicions són de les activitats més visibles que impulsem, quant a música i art, respectivament, també col·laborem amb els comuns i les associacions en diferents iniciatives com ara l’Andorra Sax Fest, el Festival Ull Nu, la Temporada d’òpera, el Festival d’orgue, l’Andart, la Societat Andorrana de Ciències, el Cor Rock d’Encamp i el Cor dels Petits Cantors, entre altres projectes. Intentem arribar a tots els sectors culturals.

I les fundacions?

Hi estem treballant molt activament. Amb l’ajuda de Crèdit Andorrà, impulsem un projecte molt estimat com el de l’ONCA i la JONCA. També hi ha l’Escena Nacional d’Andorra i la Jove Companyia Nacional d’Andorra, on els directors artístics estan fent una feina meravellosa per coproduir obres molt importants i donar, doncs, oportunitats a noves actrius, actors, directors... Recentment, vam veure el debut com a director de Roger Casamajor, amb un elenc d’actrius andorranes que faran gires. Amb aquest compendi d’accions, sumades a les subvencions i a l’ajut a la cinematografia, podem veure com es toquen tots aquests camps.

Amb tot el que hem esmentat, quin consideraria el baluard de la cultura andorrana?

Com a Montserrat Planelles, tinc clar que el baluard de la cultura andorrana és la llengua, el català com a identitat, que és el que ens defineix i ens fa ser com som. Triar-ne només un és molt complex, sens dubte, tot i que també et mencionaria el romànic. Aquests són els dos baluards que, personalment, trobo fonamentals. Ara bé, un baluard pròxim al Departament de Promoció Cultural serien l’ONCA i la JONCA, un projecte d’èxit que resumeix el talent, el futur i la qualitat artística del país.

Per vostè, quin seria l’espectacle, museu, monument o paratge que ningú mai no pot deixar de visitar quan vingui a Andorra?

Aquesta també és una pregunta difícil. Malgrat que soc una persona que estima molt la natura, penso que ningú pot deixar de fer la visita guiada a la Casa de la Vall. Aquest edifici és el resum de la nostra història, idiosincràsia, costums i valors polítics, i dona una imatge increïble del que és veritablement Andorra.