8 minute read
Sílvia Riva
Per: César De Pablos · Foto: SFGA/CEsteve
Advertisement
Per la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, la candidatura transnacional d’Andorra com a patrimoni mundial de la Unesco és una oportunitat única per crear consciència sobre el coprincipat. Essent una de les impulsores del Llibre blanc de la cultura, que ha permès obtenir una àmplia visió sobre la situació en què es troba el sector cultural del país, també explica algunes de les accions, tant en curs com pendents, de la seva cartera.
Durant la seva legislatura, s’ha mostrat molt proactiva quant a l’organització i difusió de tota mena de manifestacions culturals. Si fem una anàlisi acurada de la nostra cultura, quines activitats o sectors han assolit un bon nivell i quines s’haurien de potenciar més?
En arribar al Ministeri, conjuntament amb el cap de Govern, vam identificar que necessitàvem fer una diagnosi de la nostra situació cultural, abans d’emprendre nous projectes. Això ho vam aconseguir amb el Llibre blanc de la cultura i, a partir d’aquí, es podrà traçar un pla estratègic per donar resposta a aquesta pregunta sobre quins són els sectors que cal potenciar, quins són els que necessiten el suport de l’Administració i quins són aquells que, amb petits ajustaments, poden dur a terme la seva activitat. Cada disciplina artística té la seva particularitat, però hem constatat que, durant aquests últims anys, Andorra està experimentant una evolució cultural molt important.
Segons les dades aconseguides a partir de les aportacions dels agents culturals, s’ha identificat la falta de coordinació i la inversió com a principals debilitats del sector cultural del país. Com estan afrontant aquest escenari?
Certament, aquestes eren algunes de les febleses que tractàvem d’identificar. Quant a la manca de coordinació, respon a un escenari en el qual es feien molts actes. Això demostrava que els comuns i el Govern gaudien d’una bona salut, quant a la programació d’esdeveniments, però la gent ens estava demanant incloure-hi més artistes nacionals i organitzar l’agenda de manera que els esdeveniments no se sobreposessin. Una vegada identificada aquesta problemàtica, vam començar a treballar per corregir la situació. Un bon exemple és el programa La cultura no s’atura, una iniciativa entre els Govern i els comuns en què aconseguim actuar en funció d’un calendari que permeti gaudir de les diferents disciplines.
El Llibre blanc ha deixat entreveure que la cultura es podria convertir en un dels motors econòmics del país. Aquest objectiu s’està aconseguint?
Totalment. Si bé és cert que, de forma modesta, organitzem esdeveniments i actes a preus accessibles o fins i tot gratuïts, a vegades no som conscients
del potencial d’una entrada. Aquesta va associada a un àpat a un restaurant o un desplaçament que comporta un moviment econòmic al seu voltant. Aquest coneixement el vam posar en pràctica la Temporada 2021 de l’Auditori Nacional, en què vam fer sinergia amb el Comú d’Ordino perquè els restauradors de la parròquia oferissin un menú o aperitiu amb cada espectacle.
En aquest sentit, també teniu previstes col·laboracions amb el Ministeri de Turisme o Andorra Turisme?
Aquest també és un aspecte recollit pel Llibre blanc de la cultura. De fet, l’empresa que ens dona suport amb el pla estratègic ja ha mantingut diferents reunions amb el Ministeri de Turisme i Andorra Turisme, en les quals han identificat possibilitats d’acció per donar a conèixer més el producte nacional per atraure turistes al país, així com compaginar el producte forà i esdevenir, doncs, una experiència que pugui ser igualment atractiva i interessant per incentivar el turisme.
Quan es parla d’importar producte forà, es considera donar prioritat a opcions en llengua catalana o també n’hi haurà d’altres orígens?
rebuda. El Cirque du Soleil, una empresa canadenca que, durant molts anys, ha estat present a Andorra amb una oferta atractiva, n’és un exemple. L’Andorra Mountain Music també ha comptat amb artistes internacionals com David Guetta, que permet crear aquestes experiències atractives des del punt de vista turístic.
La preservació i promoció de la llengua catalana ha estat un dels temes més presents recentment. Considera que, a Andorra, el català està en perill o que gaudeix d’una bona salut?
Per nosaltres, indiscutiblement, la llengua és un element d’identitat i de cohesió. Mai direm que n’hi ha prou. Sempre ha d’haver-hi accions constants i regulars per preservar el català. A vegades no som conscients de tot el que fem per la llengua, però tenim, actualment, el concurs audiovisual RECcrea, el dictat nacional, les campanyes anuals de promoció de la llengua, la campanya del voluntariat, el cinema en català, la promoció de l’ús de la llengua en funció dels informes i enquestes que es fan cada quatre anys... Tot això, que són feines del dia a dia, ho complementem amb accions com les realitzades recentment, com ara el lliurament dels premis Ramon Llull, que també evidencien el compromís d’Andorra envers la llengua. La inauguració del monòlit que ens situa
en la Ruta de la llengua catalana també és un fet que ratifica aquest compromís, considerant que som l’únic país que hem portat el català a la seu de les Nacions Unides. El català, per tant, continuarà essent pal de paller de totes les polítiques del Ministeri.
Destacava la represa de ‘La cultura no s’atura’, una iniciativa endegada per impulsar el sector enmig de la pandèmia. Ara que sembla que la situació està una mica més estable al voltant de la Covid-19, quins detalls pot avançar d’aquesta segona edició? Què pot trobar-hi el públic?
El nou programa manté tot allò que va funcionar l’any passat. Vull destacar la sinergia amb el sector privat, perquè, malgrat que no és molt gran, lluita per romandre en aquest context tan complex. Hi ha galeries i cinemes que acompanyen la proposta, així com editorials i llibreries que continuen apostant-hi. També tinc molt present el suport dels set comuns, que han mantingut els seus programes i projeccions culturals, que també s’han sumat a aquesta iniciativa.
Alguna novetat en la programació que pugui destacar?
Potser em quedaria amb un homenatge que es farà a una cineasta, la Rosa Mari Sorribes, mare d’Hector Mas, coordinador d’audiovisuals de La cultura no s’atura. Essent un programa tan variat, crec que tothom hi trobarà allò que li vingui de gust. Aquesta varietat és el més destacable.
La seva legislatura també ha estat marcada per diferents reunions en el marc de la Cimera iberoamericana, tant del 2020 com les prèvies a la del 2022. Quins coneixements, aplicables a Andorra, li han aportat aquestes experiències?
Aquesta ha estat una gran oportunitat per donar-nos a conèixer entre un gran nombre de persones a Iberoamèrica. Quant a l’intercanvi ministerial, ens va permetre explorar altres mirades de les quals podem extraure idees i polítiques que podríem adaptar a la nostra realitat.
Algun exemple?
Cada disciplina artística té la seva particularitat; Andorra està experimentant una evolució cultural molt important”
apostem pel reconeixement de la Unesco envers el nostre patrimoni. Si bé hi ha experiències que podríem adaptar al context andorrà, aquestes reunions van més focalitzades als Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.
Quina és la percepció sobre el patrimoni cultural per part dels seus homòlegs iberoamericans?
Andorra és un país que els genera molta curiositat i que projecta una imatge molt positiva. Com a petit país que som, els impressiona la quantitat de patrimoni romànic, el nombre de museus, el concepte de paisatge cultural i, al cap i a la fi, el nostre model institucional i tota la història que acompanya el coprincipat, com el fet de ser el segon parlament més antic d’Europa. De fet, una de les candidatures que presentem a la Unesco posa en relleu el valor del coprincipat.
Sobre aquesta candidatura transnacional de monuments andorrans en la llista del patrimoni mundial de la humanitat de la Unesco, la considera la punta de llança de la seva gestió?
Això és molt a dir! El que sí que és cert és que aquesta candidatura porta un missatge, tant en l’àmbit internacional com a escala de país, perquè ens ajuda a recordar la importància d’aquest patrimoni que veiem cada dia, però del qual, a vegades, no sempre som conscients. Entendre el context d’aquelles edificacions, que es van erigir entre els segles XIII i XIV, ens ajuda a explicar els nostres orígens, tant a la nostra ciutadania com a l’exterior perquè ens coneguin.
De cara al 2022, quines són les principals accions que cal seguir pel seu Ministeri?
Estem esperant els resultats del pla estratègic, per veure quines són les accions concretes que es desenvoluparan en funció de les línies de treball. Després de la bona rebuda del Llibre blanc, tots els implicats estem a l’expectativa per poder compartir aquestes línies d’acció amb tots vosaltres, que esperem que sigui l’any vinent.
Si repeteix legislatura i cartera, quins són els projectes a mitjà i llarg termini que el Ministeri continuaria impulsant?
L’agrupació dels serveis culturals del Ministeri, a l’Hotel Rosaleda, ens ha aportat una bona experiència, per la qual cosa estem estudiant si és possible acollir l’Arxiu Nacional a l’edifici. Aquest seria un dels projectes que consideraríem positius per al país. Penso que no s’ha de deixar de banda projectes fonamentals com ara el Museu Nacional, en el qual estem treballant fortament i que esdevindrà un element didàctic per conèixer la història del país. Tan bon punt aquest virus ens ho permeti, continuarem aprofundint en la millora d’infraestructures culturals, tot i que, mentrestant, apostarem per crear canals de divulgació per als nostres artistes locals.
