Sant Romà de Les Bons

Sant Romà de les Bons

Conjunt històric de les Bons · AD200 · Encamp

D’1 de juliol a 31 d’agost l’església es pot visitar de forma gratuïta. www.museus.ad

Oficina de Turisme Encamp

Plaça del Consell, 1 · AD200 · Encamp

+376 731 000

+376 833 551

turisme@encamp.ad

dominant la vall d’Encamp

L’església de Sant Romà fou consagrada el 23 de gener de 1164 pel bisbe Bernat Roger d’Urgell, fet documentat en l’acta de consagració. Tot i que el temple romànic es troba situat prop d’un recinte defensiu, no s’ha localitzat cap document que relacioni les dues construccions.

L’església és l’edifici millor conservat de tot el conjunt monumental de les Bons. Es tracta d’una construcció romànica, de nau rectangular única, orientada estoest, i amb un absis de planta semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera i decorat amb bandes llombardes i amb un fris d’arcuacions cegues. El terra de l’interior fou tallat directament sobre la roca damunt la qual s’assenta; el del presbiteri es troba lleugerament elevat respecte al de la nau. La nau està coberta amb una volta de canó, la qual descarrega sobre dos arcs torals que reposen sobre semi columnes, adossades als murs. D’aquestes, les dues més properes als peus de la nau són simplement decoratives, ja que els arcs descansen en realitat en dues mènsules que es troben per sobre d’elles. La coberta exterior és a dos vessants, a la nau, i cònica a l’absis, acabada amb lloses de llicorella. El mur oest de la nau es perllonga en alçada per damunt del llosat, per donar lloc a un campanar d’espadanya de dos finestrals, acabats amb arc de mig punt.

La configuració del terreny fa que la porta d’accés no s’obrís en el mur sud, tal com era habitual en el moment de la construcció, i es va situar al de ponent; presenta una arquivolta decorativa, amb un motiu de dents de serra. Vora la porta hi ha dues finestres quadrades, obertes durant el segle XVI. Possiblement en el mateix moment es va construir el porxo que protegeix l’accés.

L’església s’il·luminava originàriament mitjançant quatre finestres de doble esqueixada, dues situades a l’absis i altres dues a la paret sud de la nau. A l’interior, al centre de l’absis hi ha la mesa d’altar, feta d’obra; originàriament conservava en el seu interior la lipsanoteca, amb l’acta de consagració de l’església. El peu de l’altar conserva restes de les pintures murals d’època romànica que el cobrien. També destaca una pica de granit, situada en una fornícula oberta en el mur sud de la nau.

Els murs de l’absis de Sant Romà alberguen una reproducció de les pintures murals romàniques, arrencades als anys 20 del segle XX, que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Quan a mitjans del segle XV es van realitzar les pintures, que encara avui podem veure, en una part del mur i de la volta de l’absis, es van suprimir les originals romàniques que ocupaven aquest lloc, quedant només preservades les que es trobaven rere un retaule que presidia l’altar, i que són les que es van arrencar.

De la zona del quart d’esfera de la coberta s’ha conservat la part inferior d’un Crist en majestat, mentre que de les pintures que ornaven el tambor s’han conservat les imatges de la Mare de Déu i d’alguns apòstols. Les pintures de mitjan segle XV, a les quals ens hem referit, són de tradició gòtica, amb iconografia de sant Pere, que obre la porta del paradís als elegits mentre, a la banda oposada, els condemnats es cremen a les flames de l’infern. També hi ha un Crist en Majestat envoltat pels quatre evangelistes, entre altres figures.

Als peus de l’església, per sobre de la porta, es conserva un retaule de tradició gòtica, dedicat a la figura de sant Romà d’Antioquia, datat també del segle XVI, un dels millors exemples de l’art d’època moderna al país.