Sant Corneli i Sant Cebrià

Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino

Carrer Major, s/n · AD300 · Ordino

Oficina de Turisme d’Ordino / Casa de la Muntanya

Carrer Major, 20 · AD300 · Ordino

+376 878 173

ot@ordino.ad

És una església construïda a finals del segle XV i principis del segle XVI. Posteriorment, va ser restaurada dues vegades en els segles XVII i XIX. Té com a patrons a Sant Corneli i Sant Cebrià.

És un edifici de planta rectangular amb el presbiteri de planta quadrada. La nau té dues capelles laterals per banda. A la façana de ponent hi ha un contrafort que serveix per contrarestar l’empenta de l’arc toral del cor. La coberta de la nau és de llosa i a dos vessants. A l’interior, la nau està coberta amb una volta de canó sostinguda per dos arcs torals.

La façana principal és de pedra. A banda de la porta d’accés, que s’obre a migdia, la nau té ulls de bou, espitlleres i finestres de lluneta amb arc rebaixat. El seu campanar és d’estil romànic de planta quadrada i té obertures a les quatre cares, consistents en espitlleres i finestres, amb arc de mig punt; la seva coberta és a quatre vessants. A ponent té un porxo amb estructura de fusta, murs de pedra, paviment i teulada de llosa en un aiguavés. Adossada al porxo hi ha la sagristia que comunica amb el presbiteri.

A l’interior, les quatre capelles laterals són obertes i estan cobertes amb volta de canó. El presbiteri està separat de la nau per tres esglaons. Als peus de la nau es troba el cor.

En un altar lateral es troba una talla romànica de fusta policromada de la Verge d’Ordino,

d’entre finals del segle XI i principis del XII. La figura mesura tan sols 44 centímetres i és una de les més petites del Principat d’Andorra.

S’han conservat cinc retaules de l’època barroca dedicats als patrons de l’església. El retaule de Sant Guillem, restaurat en 2015, data de finals del segle XVII. Totes les reixes de l’església provenen de les forges d’Ordino, propietat de famílies influents de l’època, com la Casa Rossell i la Casa d’Areny- Plandolit.

A l’exterior hi ha un comunidor, una petita edificació en forma de porxo obert a quatre vents, cobert, situada prop de l’església. Va ser utilitzat per a exorcitzar les tempestes, un ritu ancestral que posteriorment va ser prohibit pel bisbe de la Seu d’Urgell.

A l’interior, les quatre capelles laterals són obertes i estan cobertes amb volta de canó