Santa Coloma

Santa Coloma

Carrer Major · Santa Coloma · AD500 · Andorra la Vella

Oficina de Turisme d’Andorra la Vella

Plaça de la Rotonda, s/n · AD500 · Andorra la Vella

+376 750 100

info@oficinaturisme.ad

www. turismeandorralavella.com

Per a visites:

+376 821 234

+376 839 760 museusandorra@gmail.com

Església de Santa Coloma,

els orígens

El lloc de Santa Coloma apareix documentalment a partir del segle IX. L’església de Santa Coloma és una de les més antigues de les valls d’Andorra; d’origen preromànic, va ser aixecada en un moment indeterminat entre els segles VIII i X. Al llarg del temps ha estat objecte de diverses reformes que li han atorgat l’aspecte actual.

L’estructura del temple presenta una planta rectangular de nau única, absis quadrangular orientat vers l’est, coberta a dues aigües, porxo adossat al mur sud de la nau i campanar de torre circular. En els panys dels murs de la nau encara s’hi aprecien les bandes horitzontals de fusta que serveixen per anivellar les rengleres de pedres granítiques irregulars i per donar consistència als murs. La coberta és feta amb encavallades de fusta i entisellat del mateix material, i acabada exteriorment amb lloses de llicorella.

Al campanar del segle XII, de quatre nivells de finestres geminades, destaca el tractament exterior del mur, decorat amb frisos de tres, cinc i sis arcuacions cegues entre lesenes angulars, que es fan més evidents als dos nivells superiors. El mur del campanar s’aixeca amb pedres treballades, disposades més o menys a trencajunts i lligades amb morter de calç. Al capdamunt de les dues lesenes que emmarquen la finestra del darrer nivell de la façana sud hi ha un cap esculpit en un carreu de pedra tosca, i a la part interior d’algun dels arcs de les finestres d’aquest darrer nivell hi podem veure restes de pintures decoratives damunt d’un arrebossat.

L’accés al temple es fa, creuant l’antic cementiri i passant sota el porxo del segle XVII, per una porta de mig punt amb una senzilla arquivolta de dents de serra i amb una creu de pedra en relleu sobre la clau. L’interior de la nau està il·luminat per quatre finestres obertes al mur sud i una oberta al mur oest. L’absis està il·luminat per dues finestres obertes una al mur sud i l’altra al mur est. La separació entre la nau i l’absis s’accentua per l’existència d’un arc triomfal de mig punt ultrapassat.

Al segle XII es va pintar a la capçalera de l’església un important cicle de pintures murals romàniques, de les quals només es conserven in situ, a la paret est de la nau, un Agnus Dei i alguns altres fragments, formats majoritàriament per dos àngels i motius geomètrics decoratius; la major part de la resta de les pintures murals, que ornamentaven les parets i la volta de canó de l’absis, es poden veure en l’espai expositiu Columba, situat a pocs metres de l’església. A la nau també s’hi conserva una talla romànica de la Mare de Déu del Remei, de finals del segle XIII, un sagrari del segle XVII i un retaule del segle XVIII.

En un moment indeterminat del segle XII es realitza una primera gran reforma de l’edifici, que inclou l’afegit de l’actual campanar. Entre els segles XIII i XVII es duen a terme petites obres de manteniment encaminades a millorar les condicions d’ús de l’edifici. Després de l’any 1730 es tapen les finestres del campanar i entre els anys 1740 i 1749 es porta a terme una segona reforma interior de l’espai arquitectònic. Al principi del segle XX es realitzen petites obres de manteniment de la nau i el 1933 s’arrenquen les pintures murals romàniques de l’absis. Entre els anys 1933 i 1934 l’arquitecte Cèsar Martinell restaura l’interior i l’exterior de la nau, consolida l’estructura del campanar i descobreix i restaura els fragments de pintura mural que es conserven in situ. Entre els anys 1976 i 1977 es realitza una nova campanya de restauració encaminada a recuperar la imatge original de l’edifici. L’església de Santa Coloma forma part de la candidatura Una menció particular mereix el retransnacional de patrimoni taule major, dedicat a Santa Coloma, mundial d’Andorra, ubicat avui als peus del temple, tot i que França i Espanya davant inicialment es va instal·lar davant de l’arc triomfal, passant l’absis a complir les funla UNESCO cions de sagristia. El retaule és obra d’un escultor anònim, el mestre d’Adrall, que hi treballà cap al 1741-1742, en una etapa de reformes de l’antic temple; el mestre Simó Ruaix és l’autor del daurat i de la policromia. El presideix santa Coloma, representada amb els atributs del llibre i la coloma, acompanyada d’altres sants de devoció popular, com sant Esteve, sant Francesc Xavier, sant Antoni de Pàdua i sant Isidre, així com per la Verge del Carme i el Pare Etern.

Videomapatge per reconstruir la història

Un atractiu especial de la visita de l’església de Santa Coloma és la possibilitat de veure el videomapatge “Els orígens”, que reprodueix in situ com podien lluir les pintures murals romàniques en el moment de la seva creació i que permet reviure les sensacions que produïen en el seu estat original.

Per poder veure com eren els frescos al segle XII s’han hagut de reconstruir petites parts de les pintures, com algunes figures del tetramorf, fragments de cel o vestits. El treball s’ha fet a partir de l’estudi minuciós de la tècnica del Mestre de Santa Coloma i del seu cercle, per poder recrear el traç original de forma fidedigna.