Sant Vicenç d’Enclar

És una església que forma part del conjunt medieval del Roc d’Enclar, situat uns 150 metres per sobre del poble de Santa Coloma, als peus de la serra d’Enclar. L’edificació romànica original va ser construïda, probablement, entre finals de segle VIII i principis de segle IX, i és una de les esglésies més antigues del Principat d’Andorra, juntament amb la de Santa Coloma.

Sant Vicenç d’Enclar

AD500 · Andorra la Vella

Oficina de Turisme d’Andorra la Vella

Plaça de la Rotonda, s/n · AD500 · Andorra la Vella

+376 750 100

info@oficinaturisme.ad

www. turismeandorralavella.com

Acausa de les tasques de restauració, l’accés a l’església es troba tancat temporalment. El 20 de desembre de 2019 es va esfondrar la torre del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, per la qual cosa no és possible l’accés a l’església, ja que actualment està en restauració. cap obertura llevat de la porta d’accés. L’absis té dues finestres d’esqueixada simple, una a llevant i l’altre a migjorn, amb llinda de pedra a la part superior. L’absis era cobert amb volta de canó i la nau ho era amb encavallades i llates de fusta.

El terra de la nau és fet amb pedres de granit i el de l’absis amb pedres calcàries. El campanar de planta circular disposa d’un pis de finestrals, de construcció molt rudimentària. Són finestres simples acabades en arc, alguns dels quals construïts per aproximació de dues pedres, amb la qual cosa prenen una forma triangular. Per sobre d’aquestes, hi ha set petites finestres en forma de ferradura. A l’interior de l’església es conserven les restes del sistema de tancament de la porta, que és semblant al de Sant Romà de les Bons.

La restauració d’una part de la nau corresponent al campanar en època posterior a la construcció té unes línies marcades amb morter que volien simular carreus. Diverses restes de ceràmica o de teula del romànic tardà es troben barrejades amb el morter, la qual cosa pot confirmar l’aprofitament de materials anteriors a la construcció.

L’església, que durant molt de temps es va mantenir abandonada i en ruïnes, va ser reconstruïda de manera fidedigna a l’original en 1980, gràcies al material aportat en recerques arqueològiques, La zona arqueològica del Roc amb els llenços de la paret, d’Enclar forma part de la que encara es mantenien candidatura transnaciona malgrat el pas del temps, així de patrimoni mundial d’Andorra, com antigues fotografies. La construcció de l’església va França i Espanya davant implicar l’enderrocament la UNESCO d’una edificació anterior, les restes de la qual encara són visibles. Al voltant de l’edifici religiós es conserven també altres estructures, com ara sitges per a guardar blat o una almàssera de vi, i també una important necròpoli, amb tombes dels segles IX i X excavades en la roca i altres sepultures d’èpoques posteriors.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb una nau separada de l’absis per un arc toral més estret que l’ample de la nau. La nau no té