Sant Esteve del Mas d’Alins

la capella del casalici

Sant Esteve del Mas d’Alins és un exemple de construcció senzilla, de planta rectangular, i típicament rural. Les pedres, escantades a cops de martell, són de diversos tipus i no es va tenir cura de fer els murs amb filades ben marcades. Com moltes altres esglesioles andorranes, presenta una nau única de reduïdes dimensions, capçada a l’est per un absis semicircular.

Sant Esteve del Mas d’Alins

Carretera del Mas d’Alins · AD600 · Sant Julià de Lòria

Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria

Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad

www.santjulia.ad

Per aixecar els seus murs es van emprar pedres d’origen divers, però abunden la tosca, la llicorella i la calcària. Són pedres sense escairar, de petites dimensions, disposades de manera força irregular excepte als angles, on les pedres són de mida més gran per tal de consolidar l’estructura. L’absis, més estret que la nau, no té cap decoració, i presenta una senzilla finestra d’una sola esqueixada. Prop d’aquesta, a la zona del presbiteri, hi ha una finestra similar oberta al mur sud, en el qual també s’obre la porta d’accés, amb un senzill arc de mig punt realitzat amb dovelles de pedra tosca. La nau està coberta amb encavalcades de fusta, a dos vessants, i lloses de llicorella; l’absis presenta una volta de quart d’esfera i, exteriorment, també està cobert amb lloses de llicorella en disposició cònica. Sobre el mur de ponent s’enlaira un campanar d’espadanya, d’una sola obertura, amb arc de mig punt.

És difícil datar aquesta església, sobretot perquè no té cap tipus d’ornamentació. Si bé tipològicament podríem situar-la dins l’estil romànic, no hem d’oblidar que aquests models van perdurar al llarg dels segles, en les zones muntanyenques. Tot i això, es pot donar com a possible una datació de la seva construcció al segle XII.