Sant Miquel de Fontaneda

from Andorra és Cultura - Núm. 2 (2021)

Josep Viladomat

Foto: Comú Sant Julià de Lòria

temple de llicorella

La població del nucli de Fontaneda, format possiblement al voltant dels segles IX o X, necessitava un lloc sagrat on retre culte a Déu i, per això, bastiren l’església de Sant Miquel, segurament poc després de la fundació del poble.

Tot i que existeix molt poca informació de l’edifici, els experts creuen que, pel seu primitivisme, la data de construcció estaria a cavall dels segles XI i XII. L’església està situada a la part més alta del poble, adaptant-se al fort pendent de la muntanya. L’esquema és molt simple, com a la majoria d’esglésies romàniques d’Andorra: una nau rectangular rematada, cap a l’est, per un absis semicircular. Aquest presenta una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada, realitzada exteriorment amb tres blocs de pedra tosca -amb una senzilla decoració en relleu i amb restes de pintura, probablement d’època romànica-, i situada just al costat del mur sud de la nau; està cobert per una volta de quart d’esfera, acabada a l’exterior amb lloses de llicorella.

Les parets estan fetes amb pedres d’aparell irregular, amb pedres més grans als llocs que volien un reforç estructural, lligades amb morter de calç. La porta d’accés s’obre al mur sud de la nau i presenta un arc de mig punt realitzat amb dovelles de pedra tosca. En el mur oest trobem una finestra d’espitllera i, damunt d’aquesta, un finestral en forma d’òcul; el mur està rematat per un gran campanar d’espadanya de doble obertura, amb arcs de mig punt fets amb dovelles de pedra tosca.

L’interior de la nau és totalment arrebossat i el terra pavimentat amb lloses, excepte en una part de l’absis, on aflora la penya en la qual s’assenta l’església. La coberta de la nau, a dos vessants, està formada per un empostissat, suportat per bigues de fusta i acabat exteriorment amb lloses. És remarcable l’altar, realitzat amb dos grans blocs de pedra tosca.

A l’interior de l’església hi ha dos retaules: el que presideix l’absis del temple, realitzat pel Mestre de Tuixén durant la segona meitat del segle XVI i dedicat a Sant Miquel, i el situat actualment a la paret nord, de principi del segle XVIII i també dedicat al sant titular de l’església, que degué substituir l’anterior en el moment en què va ser realitzat. La contemplació d’ambdós permet comprovar els canvis de gustos, de tècniques i de programes iconogràfics, que el pas del temps havia propiciat.