4 minute read
Sant Serni de Nagol
Sant Serni de Nagol
AD600 · Sant Julià de Lòria
Advertisement
Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria
Plaça Laurèdia · AD600 · Sant Julià de Lòria +376 744 045 turisme.lauredia@ comusantjulia.ad
www.santjulia.ad Per visites guiades, fer una reserva prèvia de 15 a l’Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria. Entrada gratuïta.
Fotos: Nelly Dedea
l’església dels àngels
Sant Serni de Nagol és una església de petites dimensions, situada al cap d’una penya que permet controlar l’entrada a la vall de Sant Julià de Lòria. El temple és anterior a l’època de màxima esplendor del romànic a Andorra.
L’església segurament va ser aixecada durant els anys immediatament anteriors a la data que figura en l’acta de consagració, el 1055; en un moment posterior, s’hauria aixecat el porxo situat davant la paret sud.
L’edifici és de planta rectangular i l’absis és semicircular; el mur del peu de la nau és més elevat que aquesta i està rematat amb un campanar d’espadanya, de doble ull i amb arcs de mig punt. Les parets van ser construïdes amb pedres escairades de mida mitjana i petita, lligades amb morter de calç i disposades formant filades, més o menys regulars. A les parets de l’absis podem observar dues espitlleres de doble esqueixada, acabades amb un arc de mig punt. La paret del peu de la nau també disposa de dues finestres, una similar a les de l’absis i l’altra, situada damunt de l’anterior, cruciforme. Al mur sud de la nau hi ha encara dues finestres més, una també similar a les de l’absis i la darrera, quadrada, sota de l’anterior i oberta en un moment indeterminat. La porta d’entrada, amb un arc de mig punt, se situa en aquest mateix mur; al costat de la mateixa podem veure una pica beneitera de granit, encastada a la paret.
A l’interior, una bona part de la nau està arrebossada i no es conserva cap dels successius paviments que tingué. Durant alguns anys ha quedat a la vista el terra tallat directament a la penya,
havent estat cobert recentment per un entarimat de fusta. També hi podem veure, adossades a les parets nord i sud, un parell de pilastres, que havien de sustentar una volta de canó, que no s’arriba a construir. Actualment la coberta de la nau està construïda mitjançant encavallades de fusta, que suporten l’empostissat i les pedres llossenques de l’exterior. L’absis, el terra del qual queda a un nivell lleugerament superior al de la nau, està cobert amb una volta de quart d’esfera i conserva l’altar original. La coberta exterior d’aquest també està realitzada amb pedres llossenques.
Durant uns treballs de restauració realitzats l’any 1976 es van descobrir unes pintures murals, a l’arc triomfal i al seu intradós, i al mur nord de la nau, que es trobaven sota un emblanquinat de calç. Tot i que no queda clar en quin moment van ser realitzades, són clarament arcaïtzants i possiblement són d’un moment relativament proper a la construcció de l’església, excepte el sant aïllat que figura a la paret nord, que cal situar en un moment molt més avançant, possiblement al segle XIII.
El conjunt iconogràfic està presidit per l’Agnus Dei, situat, dins d’un medalló, a l’arc d’accés a l’absis i al centre d’una sanefa de dents de serra. La paret frontal de l’arc triomfal inclou una sanefa decorativa que ressegueix la forma de l’arc, així com, a la part superior esquerra, dos personatges de perfil, i en actitud oferent, i una àguila, mentre que a la banda dreta de l’arc hi trobem un personatge en actitud de clavar una llança a una serp; en un registre inferior, podem veure a la banda esquerra un sant, en actitud de benedicció, i, a la banda dreta, una figura que ha estat identificada amb Crist. A l’intradós de l’arc, dues sanefes decoratives separen quatre àngels, situats al registre superior, dels personatges del registre inferior: un sant en actitud de benedicció, al costat nord -cal destacar que aquesta figura presenta la particularitat de tenir quatre mans, fruit de penediments de l’autor-, i un sant i un àngel, a la banda sud. Aquestes figures també tenen les seves particularitats: el sant té un tercer peu, mig esborrat, i l’àngel porta barba.
La nau conserva encara una bona part del mobiliari i un cor de fusta d’època moderna, possiblement del segle XVII o XVIII. També hi podem veure un retaule, dedicat al sant titular i realitzat la primera meitat del segle XVI, que antigament havia estat situat a l’absis, i a l’Espai Columba es pot veure creu espinosa d’època romànica i amb funcions processionals, procedent d’aquest temple.
