Sant Miquel d’Engolasters

De l’1 de juliol al 31 d’agost l’església es pot visitar de manera gratuïta www.museus.ad

Sant Miquel d’Engolasters

Pla d’Engolasters · Engolasters

Oficina de Turisme

Plaça Santa Anna, s/n · AD700 · Escaldes-Engordany +376 890 881

oficinaturisme@e-e.ad

el lloc d’aplec dels escaldencs

Situada en el planell d’Engolasters, l’església de Sant Miquel domina la vall del Valira. El temple destaca pel seu esvelt campanar, per l’estructura que caracteritza els temples romànics de les valls d’Andorra i per la seva decoració mural, adscrita al cercle del Mestre de Santa Coloma.

L’església de Sant Miquel d’Engolasters es va construir en un moment indeterminat, possiblement a inici del segle XII. És de planta rectangular, amb una sola nau, absis semicircular, coberta a dos vessants. Té un campanar de torre adossat a la paret nord de la nau i un porxo a la banda sud, que s’hi va afegir al segle XVII o XVIII.

La nau és de mides reduïdes i està coberta amb un empostissat de fusta. A l’est acaba amb un absis semicircular, amb coberta de quart d’esfera. Al seu exterior destaca la decoració llombarda que corona l’estructura arquitectònica mitjançant un fris d’arcuacions cegues. Al mur de l’absis s’obren dues obertures de doble esqueixada, una en un lateral i l’altra al centre, rematades amb un arc de mig punt. L’accés d’entrada a la nau se situa al mur sud, amb una porta de dimensions proporcionades al conjunt de l’edifici i emmarcada per un arc de mig punt.

En plena època llombarda es construeix un dels elements més destacats del conjunt: el campanar, que destaca per la seva altura de 17,5 metres, amb una base de tres metres d’amplada per banda. De planta quadrada, té tres pisos, cadascun amb una finestra geminada a cada costat; els mainells, molt estilitzats, estan realitzats amb una única pedra. Les finestres inferiors estan

L’església de Sant Miquel d’Engolasters forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO

coronades amb arcuacions cegues, mentre que les superiors ho estan per una arcuació de mig punt. Al centre dels arcs del darrer pis, en dues de les façanes, hi ha un cap esculpit en pedra tosca, un dels pocs testimonis d’escultura monumental romànica a Andorra. La coberta té forma de piràmide i és a quatre vessants. Just sota del ràfec destaca un fris de petites arcuacions cegues.

Alguns aspectes testimonien les intervencions que es van realitzar al segle XX, com l’obertura d’una finestra al mur oest de la nau. També, es pot observar la presència d’una porta, actualment tapiada, en el mateix mur.

A l’interior de l’edifici trobem que els murs estan arrebossats i pintats de blanc, i hi ha la porta per accedir al campanar. El soler actual de la nau és de lloses.

A l’absis hi ha una reproducció de les pintures romàniques, atribuïdes al Mestre de Santa Coloma, que originàriament decoraven el temple. Les pintures originals es troben actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La tècnica utilitzada per a la realització del conjunt pictòric és la del fresc, amb retocs al tremp de cola animal.

A la mitja cúpula hi ha l’ametlla mística, amb el Crist en majestat, i excepcionalment l’autor de les pintures ha unit en un sol personatge l’evangelista Sant Mateu i el sant patró de l’església; Sant Miquel. També hi ha representat els altres evangelistes. Completen la decoració d’aquest espai diverses sanefes i altres elements decoratius. Al tambor de l’absis hi ha representats set apòstols i, remarcant el contorn de les finestres, unes sanefes decoratives. El frontal de l’arc d’entrada a l’absis està decorat amb una sanefa de dents de serra. Finalment, a l’intradós de l’arc triomfal, emmarcat dins un medalló, hi ha l’Agnus Dei, sostingut per dos àngels; separats d’aquests per unes franges decoratives, hi ha representats diversos sants i apòstols.