1 minute read
Casa de la Vall
Andorra,
una vitrina per a les edificacions més singulars
Advertisement
Des de Casa de la Vall, que mostra l’Andorra d’abans, fins a la icònica silueta de Caldea, el Principat acull tota mena d’edificis que permeten veure, de primeríssima mà, com ha estat la transició d’aquest petit país pirenaic cap a la modernitat.
Casa de la Vall, els orígens
Situada en el centre d’Andorra la Vella, Casa de la Vall és un dels monuments més emblemàtics del Principat d’Andorra. L’edifici data de finals del segle XVI i va ser concebut inicialment com una casa de la família Busquets. A principis del segle XVIII es va convertir en la seu d’un dels parlaments més antics i amb més continuïtat d’Europa: el Consell General.
Casa de la Vall
Carrer de la Vall · AD500 · Andorra la Vella
+376 829 129
Servei de visites guiades www.museus.ad
Central de reserves:
+376 839 760 museusandorra@gmail.com El desembre de 1702 el Consell General va adquirir la casa amb la finalitat de celebrar les reunions dels membres de la institució i de guardar-ne la documentació. L’edifici també va acollir el Tribunal de Justícia, com es llegeix a la inscripció de la part superior de l’escut situat sobre la porta principal: Domus Concilij, Justitia Seus (Casa del Consell, seu de la Justícia).
La casa està dividida en planta baixa i dues plantes en altura. En la planta baixa es troba el Tribunal Penal, amb mobiliari i decoració de fusta. En el primer pis se situa la Sala dels Passos Perduts, sala noble de l’edifici, amb pintures murals originals del segle XVI. També en aquesta planta es pot accedir a la sala de sessions i la cuina, així com a altres elements simbòlics de l’immoble. Per exemple, la campana que s’emprava per a cridar a Ple o el misteriós Armari de les Set Claus, on es guardaven importants documents de la història del Principat, com ara el “Manual Digest”. El cap de casa s’ha condicionat com a sala polivalent.
Casa de la Vall forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO