Antecedents històrics

Fotos: Vall del Madriu-Perafita-Claror

La Vall del Madriu-Perafita-Claror,

La Vall del Madriu-Perafita-Claror és un paisatge cultural que, amb 4.247 hectàrees de superfície, toca les parròquies d’Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany i representa el 9,07% de l’extensió territorial del Principat.

El 2004, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), va inscriure la vall en el llistat de Patrimoni Mundial –també es coneix com a Patrimoni de la Humanitat–, per considerar-la especialment valuosa pel seu llegat cultural, material i natural, ja que la Vall del Madriu-Perafita-Claror és, en si mateixa, un llibre obert que il·lustra perfectament com l’home ha aprofitat l’ecosistema muntanyenc durant el pas dels segles per garantir la seva supervivència, però també per a entendre la seva relació amb l’entorn, amb els animals i amb la pròpia terra.

Una de les claus considerades per la UNESCO per conferir la vall amb tan prestigiosa distinció va ser, precisament, la presència de bor-

des i orris en runes, que permeten comprendre com els nostres avantpassats es guanyaven la vida i eren capaços també de modelar aquest paisatge segons les seves necessitats, construint des de camins empedrats fins a fargues i murs de pedra seca.

La possibilitat de tirar endavant una candidatura de la Vall del Madriu-Perafita-Claror va ser una iniciativa presentada pel Comitè Nacional Andorrà de l’ICOMOS Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics) al Ministeri de Cultura, l’any 2001, pretensió que es va convertir en realitat el 2004, a la 28a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial (28 COM). Però, amb aquest reconeixement, va arribar una gran responsabilitat. gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror per a la seva preservació. Des d’aleshores, el pla ha servit, a través de la comissió de gestió, per a potenciar estudis i mecanismes legals tant per a la protecció, difusió i desenvolupament sostenible d’aquest espai, declarat bé immoble d’interès cultural en la classificació de paisatge cultural pel Govern d’Andorra, l’any 2005.

A finals de l’any 2011, set anys després de ser declarada Patrimoni Mundial, es va aprovar el pla de

En l’actualitat, la Vall conserva molts elements, així com les estructures d’explotació, organització i gestió dels recursos naturals (boscos, pastures, bordes, camins, aigua…), que mostren la utilització i l’evolució d’aquest territori al llarg de la història. En ser un dels béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra, la seva preservació, en les millors condicions, és tasca de tots. La seva conservació és i serà necessària per transmetre la riquesa, els valors i la identitat d’aquest ben a les generacions futures.

Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus,

Fotos: Comú d’Andorra la Vella Tony Lara

Apartir d’una iniciativa impulsada per l’Estat francès, Andorra es va sumar a un projecte, en què també hi era Espanya, que va fer els seus primers passos el novembre de 2013. L’objectiu comú era el de fer reconèixer les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, fita que es va aconseguir l’any 2015, a la 10a sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.

En el cas d’Andorra, Les falles i la vetlla de la festa de Sant Joan concretament ‘Les boles de foc’, ‘Les rodes de foc’, ‘La nit de foc’ i la ‘Revetlla de Sant Joan– eren les celebracions abanderades, en part per la vivacitat i intensitat d’aquesta manifestació tan arrelada al nostre país, malgrat que algun moment de la història la festa es va perdre perquè, posteriorment, l’any 1970, es recuperés fins a convertir-se en símbol indubtable de la revetlla de Sant Joan a Andorra la Vella.

Per la part francesa, la festivitat candidata va ser Le brandon de la Saint-Jean (El brandó de Sant Joan), que consisteix en la crema d’un tronc de coníferes, triat amb mesos d’antelació, el qual prèviament s’asseca i es talla en tires a dins de les

quals es fiquen falques de fusta. És una festa tradicional i popular que té lloc a Bagnères-de-Luchon, a l’Alta Garona, i als municipis del seu voltant. La celebració també és coneguda com a Fête du feu o Festa del foc.

Espanya, per la seva banda, va incloure-hi les Festes del foc del solstici d’estiu al Pirineu d’Osca, de l’Aragó, celebrades entre les comarques de La Ribagorza i Sobrarbe. Mentre que Catalunya va sumar a la candidatura les Falles del Pirineu que es duen a terme a diferents poblacions com ara Vilaller, Senet de Barravés, Alins, La Pobla de Segur, Bagà, El Pont de Suert, València d’Àneu, Sant Julià de Cerdanyola, i altres de la Vall d’Aran que guarden un vincle molt estret amb els seus pars de França i Andorra.

Abans de la inscripció de les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus a la llista representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, les falles i la Revetlla de Sant Joan ja eren motiu d’orgull per als andorrans que, il·lusionats i captivats per les falles ardents i les danses tradicionals, són part d’un marc únic capaç d’enfortir els vincles d’identitat amb el Principat.

El fet de portar a terme una candidatura exitosa de la mà de França i Espanya, no només evidencia les bones relacions de veïnatge i cooperació que han caracteritzat totes tres nacions, sinó els lligams històrics i culturals inequívocs dels pobles dels Pirineus.

Les Festes de l’os dels Pirineus,

Fotos: Comú d’Encamp · Comú d’Ordino

Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, a França, i Encamp i Ordino, a Andorra, són les cinc viles que van presentar, de manera conjunta, el dossier corresponent a la candidatura de Les Festes de l’os dels Pirineus a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, el març de 2021. Més d’un any i mig més tard, concretament el 29 de novembre de 2022, el 17è Comitè Intergovernamental del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO va declarar favorable la proposta introduïda per Andorra i França.

El ball de l’Ossa d’Encamp i L’última ossa d’Ordino són eren les dues manifestacions abanderades per part del Principat per a aquesta candidatura, després de ser incloses, prèviament, com a béns immaterials a la secció quatre

de l’Inventari General del Govern d’Andorra, l’octubre de 2020, per la seva importància co munitària i caràcter cultural. Totes dues farses burlesques transcorren durant l’hivern. El ball de l’Ossa d’Encamp se celebra cada dilluns de Carnaval, en un ambient festiu molt esperat pels veïns de la parròquia, que gaudeixen de les ocurrències dels intèrprets, la majoria joves de la vila, que aborden temes d’actualitat en clau d’humor. Quant a la representació ordinenca, aquesta també es realitzava en el marc del Carnaval, però, amb els anys, va passar a celebrar-se per Sant Esteve. Després que la festa fos recuperada de la seva intermitència l’any 2017, L’ ltima ossa d’Ordino té lloc cada primera setmana de desembre als jardins de la Casa d’Areny-Plandolit.

ESPECIAL NADAL  BEGUDES RES MILLOR QUE COMPARTIR MOMENTS MEMORABLES GAUDINT D'UN BON VI DE RES MILLOR QUE COMPARTIR MOMENTS MEMORABLES GAUDINT D’UN BON VI DE

Viníssim

PER AQUESTES FESTES, VINÍSSIM, PRINCIPAL DISTRIBUÏDOR I IMPORTADOR DE VINS, CA VES, XAMPANYS, DESTILLATS I OLIS, AMB 25 ANYS DE TRAJECTÒRIA AL PRINCIPAT, OFE REIX UN AMPLI VENTALL DE VARIETATS DE VINS PER COMPARTIR, DURANT NADAL I EL CAP D’ANY, AMB LA FAMÍLIA, ELS AMICS O AMB QUIN VULGUIS.

Pago De Carraovejas

Reconegut amb el “Gran Premi AEPEV” com el millor vi d’Espanya, Pago de Carraovejas és un clàssic vi negre de Ribera del Duero, ple de matisos i de caràcter fresc. 92% negre fi · 5% de cabernet sauvignon · 3% de merlot Fruita negra madura · Notes làcties · Balsàmics · Espècies dolces Elegant · Estructurat · Profund MARIDATGE: Carns vermelles i formatges curats

At Roca Esparter Esparter

Vi escumós cremós amb aromes de fruita blanca sobre un fons dolç espe-sobre ciat i amb records de pas-ciat tisseria i fum. 100% Macabeu Fruita blanca · Brioix i espècie · Notes de vainilles Fresc i elegant · Acidesa equilibrada · Mineral i harmònic MARIDATGE: Mariscos i arrossos

Jean León Vinya Gigi

Vi blanc chardonnay mediterrani, amb una fina complexitat i harmonia. Sens dubte, un vi en el qual cada matís troba el seu lloc. 100% Chardonnay fruits tropicals frescos i préssec · Notes de roure francès Acidesa equilibrada ·

Fresc · Persistent

MARIDATGE: peix, carn blanca com els ocells o el pollastre

Nabal Rosat

El raïm de Nabal Rosé 2018 es va veremar el 27 de setembre de 2018 i es tracta de varietats autòctones veremades a mà per separat en caixes de 15 quilos. És un vi atractiu i vibrant color rosaun clar, de llàgrima densa.clar, : 85% Tempranillo · 10% Garnatxa · 5% Albillo major Expressió fina i elegant · Fresques aromes varietals · Fruits vermells i maduixes Llaminer i fresc · Bona estructura i complexitat aromàtica MARIDATGE: Peixos i mariscos, així com pastes i arrossos.

Special Cuvée Cuvée de Bollinger

Bollinger Special Cuvée és un assemblatge de vins de diferents anyades, majoritàriament de l'anyada en curs, al qual s'afegeixen petites quantitats de vi de collites anteriors, a més d'una petita, però significativa dosi de vi de reserva. 60% Pinot noir · 25% Chardonnay · 15% Pinot meunier Complex · Fruita madura · Espècies · Poma al forn · Brioix Vellutat · Elegant MARIDATGE: Sushi, marisc, carns blanques i pernil ibèric

Secret del Priorat

Un vi amable i delicat, que va néixer per retre homenatge al paisatge on de la regió on va néixer, el Priorat.

Garnatxa · Carinyena · Cabernet Sauvignon · Merlot · Syrah ntens · Profund · Aromes madurs · Confitura de roses i cireres negres Sòtil · Agradable · Àgil MARIDATGE: carns a la brasa o també com a acompanyant de plats amb vegetals com l'albergínia.

Ctra. de La Comella 41 Ed. Encorces 2a planta, Magatzem 201-202 · Andorra la Vella www.vinissim.com · Tel.: (+376) 86 55 86 Viníssim Andorra · vinissimandorra