Escaldes-Engordany

El pont rep aquest nom perquè el seu arc està fet de pedra tosca. Foto: Hotel Carlemany

X

Segle XIX (1820)

Arquitectura popular d’estil romànic

Escaldes-Engordany

Avinguda del Pont de la Tosca · AD700 · Escaldes-Engordany

Pont de la Tosca

S’ ubica sobre la mateixa confluència dels rius Madriu i Valira d’Orient i, antigament, permetia el pas de l’antic camí ral per sobre el tram final del riu Madriu.

Al seu peu es poden veure surgències de les conegudes aigües termals d’Escaldes, que poden aflorar fins a 70 C.

Pont d’Engordany

X

Segle XVIII (1785)

Arquitectura popular

Escaldes-Engordany

Plaça Santa Anna, 1 · AD700 · Escaldes-Engordany A l costat del pont s’endevina l’arrencament d’un pont anterior al segle XVIII, destruït a causa d’una gran inundació. Per això, quan es va construir es va desplaçar lleugerament de la seva ubicació original.

El pont d’Engordany antigament unia els poblats d’Escaldes i Engordany.

L’antiga església de Sant Jaume era d’estil romànic i, actualment, la substitueix una església dels anys 90 del segle passat.

Cruïlla entre el camí dels Vilars i el carrer de l’Anglada · AD700 · Escaldes-Engordany

X

Entre els segles X i XI

Romànic

Escaldes-Engordany

Església de Sant Jaume d’Engordany

Com a fet a destacar, la part sud de l’església va ser excavada i s’hi van trobar diversos enterraments, els quals van ser coberts de morter. Aquest aspecte va donar lloc a l’elaboració d’un estudi de la seqüència històrica d’aquest jaciment, on s’hi van localitzar l’any 1985, un total de 34 tombes.

Església de Sant Romà dels Vilars

Antigament, l’interior de l'església conservava unes pintures del segle XVI-XVII, que actualment estan exposades al despatx del Síndic de Casa de la Vall

X

Segle X

Preromànic

Escaldes-Engordany

Cruïlla entre el camí de Sant Romà i el camí dels Vilars · AD700 · Escaldes-Engordany E l seu origen és romànic, probablement entre el segle XI i XII, però no en queda cap rastre, ja que l’església va ser reformada completament a mitjans dels anys 80 del segle XX.

Escaldes-Engordany,

Del 30 de juny al 6 de juliol del 2022, Escaldes-Engordany va tornar a convertir-se en un territori de referència musical pel que fa al jazz, amb les actuacions dels màxims exponents d’aquest gènere i un variat programa de concerts, que també va comptar amb la participació d’artistes locals.

Marcos Mezquida va ser un dels plats fort de la 38a edició del festival. El versàtil pianista, improvisador i compositor menorquí va ser el primer a aterrar a la Sala del Prat del Roure per compartir amb el públic el seu últim àlbum titulat ‘Letter to Milos’. Al programa es van sumar artistes de renom com ara la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz i el cantant italià, Mario Biondi, que va oferir a l’auditori escaldenc un espectacle inigualable en el qual va presentar ‘Romàntic’, el seu darrer treball discogràfic.

Envoltat d’un magnífic quartet, i als seus 85 anys, Ron Carter va tancar el cicle de concerts a la Sala del Prat del Roure enamorant els seus seguidors amb una posada en escena que els va fer viatjar pels clàssics més destacats de la seva carrera artística.

Jazz al carrer Balanç satisfactori de la 38a edició del certamen

El Comú d’Escaldes-Engordany, organitzador del festival, va fer una valoració positiva de l’última edició del festival que va acollir la parròquia. Tot i que la voluntat és donar-li continuïtat a llarg termini, el Comú reconeix que serà necessària la implicació de la ciutadania i les institucions del país.

Escaldes-Engordany, com a territori de referència en el sector musical a Andorra, és la parròquia que acull el passat, el present i el futur d’un festival internacional d’aquest gènere i magnitud.

Com a complement a la cartellera musical del Prat del Roure també es va dur a terme un nou cicle de Jazz al Carrer, a la Plaça Coprínceps. En aquesta ocasió, el certamen va comptar amb un total de vuit sessions, dividides entre la tarda i el vespre.

Dins de l’ampli ventall d’artistes que van participar en el cicle van destacar les actuacions de Víctor Carrascosa Quartet, el trompetista Joan Mar Sauqué, la proposta musical del duet format per Joan Chamorro & Èlia Bastida, així com de l’agrupació HalliGalli Quartet, Sant Andreu Jazz Band, Hit The Road Jack - Ray Charles Tribute i Coloma Bertran Quartet.

Jam Sessions, masterclass i pícnic

Després dels principals concerts, el vestíbul del Prat del Roure es va transformar en un espai de jam sessions i masterclass mentre que el Prat del Roure va ser el lloc d’acollida del programa Jazz Pícnic, amb dos espectaculars concerts. El primer es va fer el 3 de juliol i va anar a càrrec de “Jamais deux sans Trois”. A causa de les inclemències del temps, el segon espectacle va canviar d’emplaçament i es va traslladar a la Sala del Prat del Roure. L’actuació d’Histeriofunk i l’ONCA van ser la cloenda del festival.

Església de Sant Pere Màrtir

X

Segle XX (1956-1981)

Arquitectura de granit

Escaldes-Engordany

Plaça de l’Església · AD700 · Escaldes-Engordany Les seves formes i decoracions exteriors estan inspirades en models del romànic llombard. La façana exterior està decorada amb ceràmics i serigrafies sobre les benaurances, obra de l’escultor, Sergi Mas, i una Immaculada de bronze, realitzada per l’artista, Josep Viladomat.

Sant Pere Màrtir conserva un retaule barroc de l’antiga església parroquial, dedicat a la Immaculada i realitzat a mitjan segle XVII.

A l’interior de l’església hi ha una reproducció de les pintures romàniques del segle XII, atribuïdes al taller del Mestre de Santa Coloma.

Pla d’Engolasters. Engolasters · AD700 · Escaldes-Engordany

X

Entre els segles XI i XII

Romànic

Escaldes-Engordany

Església de Sant Miquel d’Engolasters

Si bé l’edifici es caracteritza per la senzillesa arquitectònica, en plena època llombarda s’aixeca un dels elements més destacats del conjunt: el campanar, que destaca per la seva altura de 17,5 metres, amb una base de tres metres d’amplada per banda.

Sant Miquel d’Engolasters forma part de la candidatura transnacional de patrimoni mundial d’Andorra, França i Espanya davant la UNESCO.

Descobreix-ne més a la secció ‘Andorra

i la UNESCO’.

Relacions internacionals a través de la Cultura

L’Estat andorrà té com a objectiu promoure una política cultural exterior a través de les relacions amb la UNESCO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Aquest vincle data del 1996, any en el qual, el Principat es va adherir al Conveni per a la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural del 1972. Dita signatura, va ser la pedra angular de la posterior inscripció de la Vall del Madriu-Perafita-Claror en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, l’any 2004, en la categoria de béns culturals (paisatge cultural).

Des d’aleshores, Andorra ha continuat treballant amb aquest organisme internacional. El 2006, el Principat va completar l’adhesió al Conveni de la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals del 2005, mentre que, el 2013, finalment es va adherir al Conveni per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (2003), que han fonamentat les bases per les candidatures posteriors que permetran aprofundir la política de protecció i difusió del patrimoni cultural nacional, tant a dins com a fora de les nostres fronteres.

Al llarg d’aquest recorregut, podràs descobrir les particularitats de cada candidatura, així com els elements més destacables que poden esdevenir cabdals per a l’acceptació de cada dossier per part de la UNESCO. A més a més, coneixeràs de primera mà antecedents històrics com ara la proclamació de la Vall del Madriu-Perafita-Claror i les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus com a patrimonis dignes de preservar.