3 minute read
Sílvia Bonet
Des de la perspectiva privilegiada que li dona el fet d’haver estat ministra de Salut, Benestar i Treball i consellera general, Sílvia Bonet analitza la crisi generada per la Covid-19 a Andorra. És infermera de professió i no va dubtar ni un moment en posar-se a la disposició de l’hospital per estar a primera línia i ajudar en tot el que pogués.
Advertisement
Després del seu pas per la política es va reincorporar a l’hospital?
Si, durant uns mesos com a infermera a Medicina Interna i posteriorment vaig optar a una plaça de responsable de documentació clínica, que és el meu càrrec actual.
Com està vivint la situació generada per la Covid-19?
Tot i no estar al nivell assistencial directe, no vaig dubtar en posar-me a disposició per tot el que es pogués necessitar, ja que tenia experiència a urgències, a l’UCI i al SUM. Em van demanar d’organitzar i gestionar els hotels que havien d’acollir les persones grans que estaven a les residències per evitar la contaminació i la massificació als centres.
En algun moment ha tingut por de contagiar-se?
No, soc una professional sanitària, no he tingut gens de por. Hem estat formats per estar amb pacients infectats pel que sigui. És cert que és una infecció més difícil de controlar que cap altra, però quan tens clares les mesures i fas bé les coses, l’impacte és menor. És un virus molt punyeter que encara que fem bé les coses, és imprevisi
ble. El problema són les persones asimptomàtiques, que no saps que et poden contagiar i això genera un problema. El virus té una capacitat de contagi molt elevada, no la pots evitar mai al 100%. El fet positiu és que hem aconseguit que no es col·lapsés el sistema sanitari, la qual cosa permet oferir a la població la garantia del tractament necessari.
Quines mesures higièniques han estat determinants per evitar més propagació de la malaltia?
La rentada de mans, la mascareta i el distanciament social. Són les tres mesures clau perquè el contagi sigui mínim. És cert que som mediterranis i estem acostumats a abraçar-nos, fer-nos petons, i tenir molta proximitat. I que de la nit al dia ens canviïn les normes, se’ns fa difícil. Ara bé, quan hi ha una persona amb el virus, cal ser molt més estricte i cal entrar en una fase d’aïllament i desinfecció molt elevada.
Quin ha estat el moment més dur que ha viscut en l’acompanyament i la cura dels malalts?
Sí, he viscut dos moments difícils. El primer va ser quan els padrins arribaven als hotels, estaven desorientats, no sabien on anaven, no coneixien ningú, es trobaven en un hotel amb poques de les seves pertinences, i encara que intentis explicar la situació, són gent gran i no entenen el perquè se’ls ha portat allà. Curiosament no estaven preocupats pel virus sinó perquè no podien tornar a casa seva. Va ser un moment molt dur. També vaig passar-ho malament quan una de les persones que estava a l’hotel va haver de tornar al Cedre perquè tenia símptomes i es va acomiadar de nosaltres perquè s’imaginava que no se’n sortiria...
Com opina que ha reaccionat la sanitat andorrana a la pandèmia?
Estic orgullosa de la sanitat andorrana, tothom ha estat a l’altura, el meu col·lectiu ha estat al peu del canó, tothom hi ha posat el coll de manera incondicional, sense regatejar hores. El sistema sanitari ha estat capaç de fer una gestió eficient i una gran feina. El temps ens demostrarà que ho hem fet bé. A més, Andorra té una peculiaritat que la fa diferent dels països del nostre entorn, les nostres dades són fiables al 100%, el nombre de morts són reals. S’ha fet un seguiment molt acurat i transparent, la informació ha estat fluïda i la població ha reaccionat de manera exemplar.
Estem en el bon camí?
És un camí incert, no sabem d’on ha sortit aquest virus, no sabem com es comporta, si serà o no estacional, ni com es comportarà amb l’augment de les temperatures... no sabem res i és difícil preveure el futur. Per això la prevenció és tan important. •
