Josep Maria Comes

Josep Maria COMES “A Andorra hem entrat tard amb tot el tema de normatives i reglaments” Conseller delegat d’Unida Qualitat i Prevenció, Josep Maria Comes també és el CEO del Grup Pirineu, paraigua empresarial amb 29 anys de trajectòria que agrupa ECAM, Geotech i Pirineu Inspecció i Control. Enginyer de camins i amb provada experiència en el sector de la construcció, Josep Maria Comes analitza l’actualitat del marc normatiu andorrà en matèria de seguretat, compliment d’estàndards de qualitat i prevenció de riscos laborals. Text i fotos César De Pablos

El Grup Pirineu és un gran grup que porta diferents empreses com ara ECAM, Geotech i Pirineu Inspecció i Control, però ja no hi figura Principat Qualipreven.

No, ja no. Forma part d’Unida. Fa 29 anys que som al país, des de l’any 1991, i el nostre model de negoci ens ha fet anar creixent de manera transversal. Vam començar desenvolupant una activitat i ara en desenvolupem més de tècniques. Després amb ECAM, que toca més el tema de control de pistes d’esquí, de ginys, de transport i d’estructura metàl·lica. Geotech és més de sondejos, auscultacions i control de murs ancorats. Abans teníem una empresa que es deia Principat Qualipreven, que és la que tocava el tema de servei de prevenció aliè, servei de riscos laborals, però aquesta es va associar amb Assegur Prevenció, i van formar l’empresa Unida l’any 2016. Principat Qualipreven continua existint i és l’accionista del 50% d’Unida.

Podríem dir que, de manera general, les quatre empreses que conformen el Grup Pirineu, s’associen o es conglomeren per poder atendre majoritàriament el sector de la construcció?

De fet vam començar amb el sector de la construcció i amb una sola activitat, que era el control de la resistència del formigó mitjançant provetes cilíndriques. Ara estem al sector de la construcció, al sector de la indústria, al sector del turisme, al sector del comerç, al sector de les comunitats de propietaris –que també són clients nostres, i que no és un sector però dic que ho és perquè tot el país són comunitat de propietaris, exceptuant els que són unifamiliars–. Nosaltres hem anat creixent sota un modus operandi: entrar allà on puguem, garantir la qualitat del producte i el servei, avalar-ne la seguretat i fomentar la prevenció dels seus tre-

balladors.

De quina manera fomenteu la formació entre els treballadors i empresaris per garantir la seguretat, en especial en matèria de riscos laborals?

El punt bàsic és el compliment legal. Nosaltres ajudem les empreses a com75. Moltes d’aquestes activitats tenien plir amb la legalitat vigent, és a dir, cabuda dins la mateixa empresa, però normatives, reglaments o lleis. A partir altres han provocat, per regulacions o d’aquí, els hi oferim anar més enllà, en acreditacions, que hàgim el sentit d’entrar en proceshagut de muntar empreses “Volem ajudar sos de millora contínua. Hi paral·leles. Vam començar les empreses ha gent, i no t’enganyaré, amb Pirineu Inspecció i a millorar i que es limita estrictament Control, que es dedica a empoderar els a complir la normativa, i no tot el tema de control de treballadors” volen fer res més perquè qualitat, inspeccions tèc- ho veuen com una imposiniques reglamentàries i assistències ció. I també hi ha gent que ho veu com

una oportunitat, perquè ja que ho han de fer, decideixen fer-ho el millor possible i treure’n el màxim rendiment. Al final, és un procés entre dos.

Estem parlant d’una feina realment complexa, perquè sembla un engranatge entre cadascuna de les parts perquè tot funcioni de la manera correcta.

Ara mateix tenim 45 treballadors especialistes en cada activitat, ja que, si et vols diversificar, no existeixen superhomes. Estem intentant que els clients més orientats a garantir la qualitat, s’interessin també per garantir la seguretat i viceversa. És aprofitar el nostre ventall de serveis per poder donar un servei de seguretat integral, no només de prevenció de riscos laborals, sinó també d’inspecció, verificació, assaigs, assistència tècnica i certificació en qualitat, medi ambient i sanitat, per tal de satisfer les necessitats, presents o futures, dels nostres clients. El nostre gran repte és poder aprofitar tot aquest coneixement i alinear-lo amb un objectiu i amb la nostra visió. Volem ajudar les empreses a millorar, empoderar els treballadors i, al final, contribuir al perfeccionament de la societat.

Tens molt clar l’objectiu de la teva empresa i les fites que tu vols assolir. No obstant això, sempre trobaràs persones amb resistència a aquest canvi, que només volen complir amb el reglament legal per evitar qualsevol tipus de sanció. Com de freqüent és trobar aquest tipus d’empresari en el context actual d’Andorra?

És el més freqüent, però és un tema de cultura. Quan surt un nou reglament, en principi, la gent sempre es queda amb l’obligatorietat i en fer els mínims per passar i complir. Després és un tema de sensibilització. A poc a poc se’ls hi va explicant i van veient les oportunitats. Sempre hi ha gent que ho veu abans que altres. És un tema d’anar madurant, per això s’ha de crear aquesta cultura. Aquí a Andorra hem entrat tard amb tot el tema de normatives i reglaments, la nostra evolució és més lenta, i aquesta cultura costa més d’implementar. No és un tema de po- empreses certificades amb ISO que no sar una llei i ja està, sinó d’integrar-la tenen l’aixopluc de l’Estat, encara que dins la gestió diària. Quan t’hi acostu- el servei de tràmits està certificat amb mes i fas bé les coses, veus que no hi ISO 9001. Andorra Telecom i FEDA, ha marxa enrere. parapúbliques, estan certificades, però el Govern no ha creat una entitat naDit això, el marc normatiu i legal an- cional d’acreditació, no ha fet el procés dorrà és suficient per abordar la situa- que havia de fer, per tant, anem tard i ció de prevenció de riscos laborals i la perdem oportunitats com a país. maximització de la qualitat en la resta Una altra cosa que no fem és el tema de processos empresarials de la metrologia legal, i industrials? “No és un tema aquí a Andorra no existeix. No, encara no. Pensa que de posar una Tret de quatre coses com ara, amb l’acord marc que s’està fent amb la Unió Europea, un dels grans reptes és arribar a pair tot el marc llei i ja està, sinó d’integrar-la dins la gestió diària” poden ser el control de les benzineres i els seus sortidors, i poca cosa més. En tot el referent al tema de normatiu que porta im- bàscules, no hi ha cap conplícit en els annexos. Hi ha una quan- trol. Si tu vas a Espanya o a França, les titat de lleis i reglaments que aquí no bàscules estan calibrades. A més, tamhem aplicat i que s’han d’aplicar, que bé tenim reglaments obsolets com el costarà, perquè haurem de pair-los de de seguretat contra incendis, de l’any patac. 1978. Entenc que el país és petit i no té una infraestructura que li permeti

Hi ha moltes coses encara per mi- adaptar moltes normatives, però no llorar. Andorra no està inscrita a l’ISO, i pot ser que hi hagi una normativa de no reconeix les normes internacionals i l’any 1978 i que encara no s’hagi actuaels estàndards de qualitat. Hi ha moltes litzat el dia d’avui.•