Àngel Ros

“Andorra i Espanya mantenim unes relacions sòlides i consolidades”

Arran de les recents discussions, quant a la fiscalitat andorrana, que s’han suscitat a partir de l’arribada de youtubers al nostre país, l’ambaixador d’Espanya a Andorra, Àngel Ros, ha remarcat que, malgrat les diferències i les opinions generades, en el marc d’un debat polític, ambdós Estats gaudeixen d’una molt bona relació. El diplomàtic ha subratllat que la voluntat del govern espanyol és continuar donant suport Andorra per a l’acord d’associació amb la Unió Europea, així com en la lluita contra la pandèmia.

Fotos: César De Pablos · SFGA/CEsteve · Ambaixada d’Espanya a Andorra

Espanya i Andorra comparteixen un objectiu comú: superar la crisi de la Covid-19. En aquest sentit, Andorra ha rebut el suport de l’Estat espanyol pel que fa al subministrament de vacunes, malgrat que alguns sectors polítics del país veí s’han oposat. Espanya continuarà subministrant vacunes al Principat?

Sí, absolutament. Vull recordar unes molt recents declaracions del president Sánchez, en les quals va sortir al pas d’algunes crítiques. Va dir que la col·laboració en el subministrament de vacunes a Andorra era un tema de solidaritat internacional. Espanya continuarà en els termes que van pactar i signar els ministres Benazet i Illa, per garantir el subministrament de vacunes com també Andorra ho ha fet amb França en aquest sentit.

“L’Estat espanyol és curós de la fiscalitat i diria que també ho és l’andorrà”

En l’àmbit sanitari, vull recordar que la col·laboració entre Andorra i Espanya és molt estreta, no només pel que fa a les vacunes, sinó també en els primers subministraments de material de protecció com ara, quan no hi havia disponibilitat general de tests, mascaretes, etcètera, en el marc de la pandèmia. També molts andorrans són atesos en hospitals espanyols, mentre que també hi ha ciutadans del Pirineu, especialment de l’Alt Urgell, que són atesos a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. La nostra relació en el marc sanitari hi és des de fa molts anys i s’ha desenvolupat més amb l’aparició de la pandèmia.

Quina opinió li mereix que, des de l’opinió pública i diferents bancades polítiques, es critiqui tan insistentment aquest conveni entre Andorra i Espanya?

Per la meva funció, no puc transmetre cap opinió política ni entrar en la discussió política, però per a nosaltres és rellevant destacar l’actitud del Govern d’Espanya. Abans citava el president

Sánchez com a defensor de l’enviament de vacunes a Andorra, però també hi és l’exministre de Sanitat, Salvador Illa, i la recent incorporació de la ministra Carolina Darias, que continuen facilitant aquesta cooperació. Òbviament, mostro el meu respecte envers les opinions polítiques, però no puc entrar a valorar-les; per mi, el rellevant és que l’opinió del Govern és la de mantenir la col·laboració.

Sabeu quan hi arribarà el següent lot de vacunes i de quantes n’estem parlant?

No. Crec que amb les vacunes ha passat una situació en la qual la recerca ha anat més ràpidament del que inicialment pensàvem tots, cosa que diu molt sobre el nivell global de recerca que hi ha a diferents països, i també a Espanya, que ha tingut participació en la recerca biomèdica i immunològica per lluitar contra la malaltia. On hi ha hagut un alentiment inesperat ha estat en el procés productiu, on hi ha retards que estem patint tots. Òbviament, l’enviament de vacunes a Andorra dependrà dels subministraments que Espanya i els països de la Unió Europea tinguem.

En matèria de salut pública i lluita contra la Covid-19, quines altres accions contempleu per a frenar l’avenç de la malaltia?

Crec que en aquest cas també cal la col·laboració en matèria de mobilitat, i que ambdues parts entenguin que les restriccions de mobilitat són imprescindibles per lluitar contra la pandèmia. Jo crec que és molt clar que la interacció social és un facilitador del contagi i, per tant, les restriccions de mobilitat apareixen com la millor manera de lluitar contra el contagi i crec que la societat ho ha entès. El problema és que, tant Andorra com Espanya, són països dependents del turisme i les restriccions han afectat l’economia de manera substancial, però evidentment la prioritat ha de ser la vida, la salut.

Creieu que en el curt termini es restablirà el trànsit, de manera fluida, entre ambdós països? Quines són les vostres previsions? O, en tot cas, quin seria el millor escenari per a aixecar les limitacions de mobilitat?

Entre ambdós països hi ha mobilitat i la frontera està oberta i així n’ha estat sempre. El que hi ha són restriccions de mobilitat en determinades comunitats autònomes. Clar, la que més afecta Andorra és la restricció de mobilitat a Catalunya, però els ciutadans de comunitats autònomes, sense confinament territorial, poden venir a Andorra i viceversa. Les comunitats que tenen restricció perimetral o territorial –utilitzem la paraula que vulguem– es poden creuar per ciutadans provinents de comunitats autònomes que no tinguin aquesta restricció. Pel que fa a la mobilitat, insisteixo en el fet que no és un problema de fronteres, que sigui competència de l’Estat, sinó de restriccions perimetrals que són competència de les comunitats autònomes des de la primera fase de la pandèmia, temps en el qual es va fer la primera assimilació d’Andorra a la regió pirinenca. Per tant, les restriccions de trànsit, entre Catalunya i Andorra, les marca la Ge-

neralitat de Catalunya que, en aquest cas, és l’autoritat competent, i estaran subjectes a l’evolució de la pandèmia a tots dos territoris.

fiscalitat homologable a la mitjana europea, però ha passat que el fenomen dels youtubers ha estat absolutament mediàtic, molt més que els d’altres professionals que s’han mogut entre El tema de la fiscalitat andorrana ha països, com és el cas dels esportistes. estat molt discutit durant les darre- El món dels youtubers és mediàtic per res setmanes, arran de l’arribada de definició i aquests actuen sobre els youtubers al nostre país. Què opina mitjans de comunicació i les xarxes d’aquesta migració de joves talents socials, la qual cosa ha generat –diimpulsada, entre altres coses, pels “Al voltant del ‘cas Hasél’, guem-ne– una alarma social de la qual avantatges fiscals sobretot em dol la violència s’han fet ressò els del Principat. que ha generat durant mitjans de comuniL’Estat espanyol és aquests darrers dies” cació tradicionals, curós de la fiscalitat especialment els esi diria que també ho és l’andorrà, el panyols, i alguns partits polítics que no qual fa un parell d’anys va deixar de puc ni vull valorar. ser paradís fiscal. Vull recordar que la definició de paradís fiscal la regula un Cal recordar que hi ha un tractat organisme internacional, com ho és de no doble imposició entre Andorra l’Organització per a la Cooperació i el i Espanya, que el Principat també té Desenvolupament Econòmics (OCDE), amb una desena de països europeus. i Andorra va deixar de ser a la llista ne- Els dos països són molt curosos en magra i, posteriorment, a la llista grisa de tèria fiscal. A Espanya existeix la figura paradisos fiscals. A Andorra s’han fet de l’exit tax que grava les empreses els deures en aquest sentit. En el cas que surten a l’exterior... Si bé el tema d’Espanya, aquest és un país amb una dels youtubers ha estat molt mediàtic, hi ha una fiscalitat d’aplicació als youtubers, per part de la fiscalitat andorrana. Insisteixo, Andorra no és paradís fiscal, d’acord amb els estàndards OCDE. Crec que ambdós països tenim eines fiscals suficients que abasten tots els ciutadans i empreses, inclosos els youtubers.

Podem dir, doncs, que el Govern d’Espanya es desmarca d’Unidas Podemos, partit que proposa tornar a catalogar Andorra com a paradís fiscal? Jo no puc entrar a valorar la posició d’un partit polític dins d’un procés de debat d’una llei. Espanya està desenvolupant una llei de lluita contra el frau fiscal, que penso que és una eina que ha de tenir qualsevol Estat de dret. Aquesta és una llei que s’està debatent al Congrés dels Diputats i, efectivament, hi ha un partit polític que ha plantejat que Andorra fos considerat un paradís fiscal. Ja he dit abans que aquesta consideració l’atorga l’OCDE. També s’ha plantejat que els diferencials de fiscalitat tinguin implicacions en la consideració de paradís fiscal,

però això són opinions polítiques dintre d’un debat i, per tant, no són dret positiu ni formen part del marc legislatiu espanyol, per la qual cosa no puc valorar aquestes opinions.

Certament aquestes opinions polítiques han generat certa crispació en la ciutadania i altres actors polítics, de fet, el cap de Govern, Xavier Espot, ha declarat en diferents ocasions que Andorra és un país marcat per la transparència fiscal. Aquesta situació ha deteriorat d’alguna manera les relacions hispanoandorranes?

De cap manera. Ambdós països mantenim unes relacions sòlides i consolidades i, com a països absolutament veïns, és natural que en algun moment tinguem certes friccions; difícilment, un país té conflictes amb un altre que es troba a l’altre pol de la Terra. Sí que és cert que aquest ha estat un tema en el centre del debat polític, tant d’Espanya com d’Andorra, però amb les legítimes posicions de cadascú. Insisteixo, Espanya forma part del procés de debat d’una llei, no hi ha cap posició del Govern en aquest sentit... no hi ha res executiu. En tot cas, les relacions entre Espanya i Andorra són prou sòlides, estan prou consolidades i de bon veïnat, suficientment provades per a no veure’s afectades per dos temes que estan sent objecte de debat polític.

Podem deduir llavors que Espanya continuarà donant suport a Andorra quant a l’acord d’associació amb la Unió Europea?

Absolutament, absolutament. Crec que aquest acord d’associació, en el que hi crec fermament, és bo per eixamplar l’espai europeu i, malgrat que no em toqui a mi sinó als andorrans, en la meva opinió, és bo pels països formar part d’un espai més que econòmic, especialment per la seva implicació quant a mercat, per una banda, i els avantatges vinculats amb la recerca, l’atenció i els serveis sanitaris, especialment en temps com el de la pandèmia. Crec que s’està veient que és bo estar vinculats amb les institucions europees, però remarco que això no em toca dir-ho a mi sinó als ciutadans andorrans. Nosaltres seguirem acompanyant aquest procés d’associació d’Andorra a la Unió Europea, però la decisió, òbviament, és andorrana.

L’empresonament del raper Pablo Hasél ha causat un important aldarull mediàtic i social durant els dies recents, considera vostè que la justícia espanyola va ben encaminada en aquest cas? Alguns sectors polítics ho titllen com a un atac a la llibertat d’expressió de l’individu.

Expresso tot el meu respecte envers la justícia en general, això com a principi general. En segon lloc, aquest és un cas que conec de primera mà perquè, jo mateix, durant la meva època com a alcalde de Lleida, vaig ser objecte d’una de les cançons d’aquest raper, en la qual s’instava directament a la meva mort... directament hi he estat implicat. manteniment i millora d’aquest aeroport. Una vegada que l’Estat espanyol va homologar l’aeroport, el que cal és l’acció comercial per atraure-hi vols. Què ha passat? Des de la meva opinió, la pandèmia ha incidit negativament i aquesta no ha estat el millor any perquè les companyies aèries poguessin volar, però crec que l’objectiu s’ha de centrar en els vols xàrter amb finalitat turística, on hi ha tota una finestra d’oportunitats, i també amb les companyies que ofereixin vols a determinades ciutats, com ara Madrid i París. Veig aquest aeroport amb futur en els segments que he mencionat i també en l’aviació corporativa.

Quina opinió li mereix que la Cambra de Comerç estigui impulsant la construcció d’un aeroport en territori andorrà?

Tot el meu respecte per la Cambra de Comerç, però s’han de considerar dues coses. La primera és l’importan-

Reitero el meu respecte per la tíssim impacte mediambiental de tejustícia i, evidentment, per la llibertat nir un aeroport a Andorra i, en segon d’expressió, però el que passa és que lloc, un aeroport és una sort de servila llibertat d’expressió comporta la li- tud, des del punt de vista de lloc que mitació dels atacs contra les persones. ocupa, impacte, sorolls, etc. Si dins Al voltant del ‘cas d’aquestes servituds, Hasél’, sobretot em “Nosaltres seguirem tens la “sort” que te dol la violència que ha generat durant aquests darrers dies i a diferents ciutats espanyoles, particularment a Lleida. acompanyant aquest procés d’associació d’Andorra a la Unió Europea, però la decisió, òbviament, és andorrana” les absorbeixi un altre Estat, trobo que no està malament. La seva estada a Andorra es mantindrà Aquest senyor va es- en el temps o troba tar jutjat d’acord amb les lleis vigents i a faltar la “vida municipal” de quan va estar condemnat... però, insisteixo, exercia com a alcalde? vaig ser objecte d’aquests atacs ver- Trobo a faltar la vida d’abans de la bals. pandèmia (riu). Trobo a faltar poder gaudir de la diversitat i riquesa de les Ha sabut sobre alguna novetat relacio- activitats culturals d’Andorra, però això nada amb l’Aeroport de La Seu-Ando- també ho troben a faltar els ciutadans rra? Hi ha voluntat d’impulsar aquest que vivim aquí. Sobre la “vida municiaeroport? pal”, jo vaig ser alcalde de Lleida duJo crec que del tot, però ara toca el rant 15 anys i em permeto dir que han torn a dues entitats que van signar un estat massa anys; crec que Andorra acord de col·laboració molt important, ho té més resolt amb els límits de dos com ho són la Generalitat de Catalun- mandats (riu). La vida municipal, sigui a ya i el Govern d’Andorra. La Gene- un municipi o a una parròquia, la farem ralitat de Catalunya és la propietària durant tota la vida com a ciutadans, d’aquest aeroport i el Govern d’Ando- però la responsabilitat municipal no la rra és signant i col·laborador quant al trobo a faltar. •