Wall Street Wolverine

“Dir que Andorra és un paradís fiscal és absurd”

El Víctor Domínguez, més conegut pel pseudònim Wall Street Wolverine, és un dels creadors de continguts que ha saltat en defensa del Principat d’Andorra, a propòsit de l’anunci d’El Rubius, un altre youtuber que va anunciar la seva mudança al nostre país. Aquest fet ha comportat que el nom de Wall Street Wolverine sorgís en cada discussió relacionada amb la pressió fiscal espanyola i les llibertats econòmiques i individuals. Com a part de tot aquest aldarull mediàtic, Wall Street Wolverine també ha estat objecte de crítiques per part de polítics i periodistes que l’han titllat –a ell i els seus col·legues d’ofici– d’egoistes i insolidaris.

text: César De Pablos · Fotos: @vittoriomalatesta · Wall Street Wolverine

Resident des d’ara fa set mesos, aquest youtuber no amaga la seva passió pels british shorthair, l’esport i els Maserati, però també per l’economia, la política i les criptomonedes, temes amb els quals ha aconseguit guanyar l’atenció d’unes 900.000 persones de diferents racons del món.

Tens una audiència de més de 900.000 persones entre el teu perfil de Twitter, els teus dos comptes principals d’Instagram i el teu canal de YouTube, i també t’han dedicat publicacions i espais en diferents mitjans de comunicació espanyols i andorrans. Alguna vegada havies pensat que la teva opinió pogués interessar a tantes persones? Mai! Realment, l’impacte que he vist durant aquests dies no ho havia imaginat mai. En alguns mitjans de comunicació m’ho remarcaven, però jo només estic votant amb els peus, cosa que ja feia des de fa molt temps i abans de mudar-me a Andorra. Ara bé, certament el meu canal té xifres que són més o menys respectables, però aquí “El fet de preguntar-nos si s’estan administrant correctament els diners dels nostres impostos, ja és positiu”

hi ha youtubers que tenen milions de seguidors. Un impacte com el que he vist durant aquestes setmanes mai no l’havia tingut.

Podríem comparar el teu auge amb l’explosió que va veure el DogeCoin a partir dels tweets d’Elon Musk i la proliferació de ‘memes’?

(Riu). Sí, podríem dir que sí. Comparant la meva situació amb el cas del DogeCoin, podem dir que Vegetta777 (un altre youtuber) ha estat el meu Elon Musk. Ell va ser qui em va donar l’impuls en aquest tema i també qui es va atrevir a dir “m’agrada el que fa aquesta persona” i qui va ocasionar que em viralitzés tant.

A partir de la notícia compartida per El Rubius, en la qual comentava que es

mudava a Andorra, el teu nom ha estat molt present en les discussions de diferents periodistes, actors polítics i ciutadans que t’han acusat d’egoista i fins i tot de traïdor, per expressar-te a favor d’aquelles persones que desplacen la seva residència a un país amb millors avantatges fiscals. Quina opinió et mereix el posicionament d’aquestes persones?

El Rubius ha estat 10 anys tributant a Espanya. Una persona que es mou per la insolidaritat o l’egoisme no passa tot aquest temps cotitzant a Espanya i sobtadament marxa a Andorra. Crec que, rere la decisió d’El Rubius, hi ha una decisió més personal que econòmica. A veure, certament hi és la part econòmica, que a tots ens interessa, però, si ell realment estigués motivat només per la part econòmica, ja hauria marxat molt abans. El Rubius porta molt temps guanyant molts diners i crec que, ara per ara, s’ha vist sense la seva família, que viu fora d’Espanya, i sense els seus amics, que molts d’ells viuen aquí. Al final, Andorra és com un Silicon Valley dels youtubers en el qual resulta molt més fàcil crear sinergies amb altres creadors de continguts. Si tens com a veí una persona amb la qual fas vídeos, això evidentment facilita molt les coses. Jo, per exemple, he fet contactes amb persones que només he pogut conèixer aquí.

En un post d’Instagram has compartit que “no és qüestió de diners, és qüestió d’enviar un missatge”. Quin és exactament aquest missatge? Consideres que aquest ha estat rebut de la manera correcta?

Crec que, sens dubte, el missatge està fent efecte i és el missatge adequat. El fet de preguntar-nos si s’estan administrant correctament els diners dels nostres impostos, ja és positiu. Jo he tingut la sort de ser un youtuber posicionat políticament, ja que el meu canal és d’economia i obertament liberal. Durant molts anys, he defensat diferents mesures mentre que a Espanya sempre es feia justament tot el contrari. En el meu cas, quan vaig arribar a Andorra, la gent ho va aplaudir perquè va ser com: “Joder! (Sic). Estàs predicant amb l’exemple, ja que t’agraden els països amb baixa imposició i marxes cap a un país amb baixa imposició”. Crec que durant aquests dies s’ha obert un meló que no havia estat obert abans, sobre la correcta administració dels diners públics i si és possible tenir un estat de benestar prou bo i, al mateix temps, amb impostos més baixos. Evidentment, no demanarem que Espanya tingui els mateixos impostos que Andorra, però sí que podria tenir menor pressió fiscal i retenir tot aquest talent que està marxant.

Pablo Echenique, portaveu en el Congrés de Diputats per part d’Unidas Podemos, va anunciar que el seu grup parlamentari proposaria que Andorra tornés a ser considerat com a paradís fiscal. Quina valoració pots fer al respecte?

Considero que, la persona que digui que Andorra és un paradís fiscal, no sap què és Andorra. Entenc que la gent que veu el problema des de fora ho pugui pensar, però, quan vius aquí, notes que Andorra és un país compromès amb la transparència bancària i obert al món, tot el contrari a com era en el passat. Andorra ha signat tractats per a evitar la doble imposició, ha signat tractats per a l’intercanvi automàtic d’informació bancària... Dir que és un paradís fiscal és absurd! Sí que és cert que Andorra té una menor pressió fiscal, però cada país juga les seves cartes. Com a país petit, si Andorra vol

atraure talent i inversions, ha d’apostar pels seus avantatges competitius. Si Andorra tingués una pressió fiscal similar a la d’Espanya, quin al·licient tindria? Sí que és un país amb tranquil·litat, seguretat, preciós, però també ha de jugar les seves cartes. Si Espanya vol anar pel camí d’acusar Andorra de ser paradís fiscal, penso que no és el correcte.

Jo vaig arribar a un punt en el qual em vaig veure com a autònom i estudiant, amb els gimnasos tancats i amb un negoci d’assessorament esportiu, sense que ningú m’ajudés. Afortunadament, tenia més vies d’ingressos, però, mentrestant, s’assignaven subvencions a destra i sinistra fins que em va sorgir la vena rebel i em vaig plantejar venir a Andorra. Podia fer-ho i era el moment Des d’un principi “En el cas d’Hisenda, estic de fer-ho. Crec que, si no hagués esclatat t’has mostrat crític tranquil, ja que resideixo la pandèmia, no esenvers les despeses veritablement a Andorra i no taria a Andorra... tot supèrflues de l’Estat tinc interessos econòmics a i que sempre he tinespanyol. Podries Espanya” gut la llavor i el penser més específic sament que a Espanquant a aquelles despeses que, en la ya els diners no són ben administrats. teva opinió, dilapiden els diners pú- Trobo que Andorra, en tenir un menor blics? pressupost, s’ho pensa dues vegades Considero que no cal tenir vint-i-dos abans de gastar-se els calés. Un exemministres i un munt de ministeris que ple tangible són els tests d’antígens no fan res. T’ho dic com a estudiant que es van donar a les persones durant universitari, quan el nostre Ministe- les festes... Això no s’ha vist a Espanya. ri d’Universitats no ha fet res. És aquí Llavors, per què Andorra, amb molts quan em pregunto per què hem de menys recursos, pot fer això i Espanya destinar diners a aquest ens, si no ha no pot? fet cap tasca realment representativa. Crec que hi ha moltes entitats públi- Però els teus detractors defensen que ques que no presten un servei al ciuta- els impostos cobreixen la sanitat, les dà i que més aviat semblen un lloc on pensions i l’educació pública. Des posar aquelles persones que ajuden a de la teva perspectiva, quins serien, mantenir-los en el poder. Hi ha massa doncs, les despeses prioritàries en les xiringuitos polítics i xarxes de cliente- quals s’hauria de centrar l’Estat? lisme. Penso que s’ha d’invertir en sanitat, educació i ciència, sectors que realment fan que el país avanci, però realment s’acaba invertint en allò que és menys necessari. Amb l’excusa de la sanitat i l’educació, et fiquen un munt de despeses que vés a saber on paren! Estic a favor de la seguretat, de la infraestructura pública i privada, de la sanitat pública però, evidentment, amb una menor despesa estatal. Sobre les pensions, crec que hauríem de fer una transició cap a un model de pensions mixtes, amb un sistema de capitalització, perquè aquest és un dels grans llasts d’Espanya. Hom no pot perpetuar un sistema de pensions que s’ha de reformar, el més responsable seria conscienciar els joves per adoptar un sistema de pensions mixtes. De fet, la Unió Europea ha criticat el model actual i ha deixat clar que cal fer-ne una reforma.

Públicament has dit que no tems una inspecció d’Hisenda, però et preocupa algun altre tipus de represàlia o escrutini per part de l’Estat espanyol?

No he rebut cap tipus de represàlia i, en el cas d’Hisenda, estic tranquil, ja que resideixo veritablement a Andorra i no tinc interessos econòmics a Espanya. A mi em paguen Google, que és una empresa irlandesa; Twitch, dels Estats Units, i tinc patrocinis d’empreses del Regne Unit. Com a molt, Hisenda pot venir aquí i verificar que hi resideixo, però poc més. Sí que seria pesat que em faci una inspecció, però jo estic dins de la legalitat. •