Coprincipat

Els Coprínceps d’Andorra són, conjuntament, els caps d’Estat del Principat, tal com estableix la Constitució andorrana, promulgada el 14 de març de 1993 en referèndum pel 74,2% dels votants, amb una participació del 75,5%. En conseqüència, i a partir de llavors, el Principat va passar a ser un Estat independent i constitucional, regit políticament pel Coprincipat parlamentari. Aquesta figura segueix exercint, gairebé sense fissures, exceptuant algun punt de discrepància entre els dos mandataris, com ara el controvertit assumpte del divorci.

Segons el diu el Títol III de la Carta Magna, els Coprínceps són els Caps d’Estat, la representació més alta (article 43.1), símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra, així com de la seva independència (article 44.1). Així i tot, els seus poders i competències van canviar amb l’adaptació de certes regles tradicionals al sistema parlamentari actual.

En definitiva, podem dir que en el poder legislatiu hi va haver una divisió entre les funcions exercides conjuntament pels dos Coprínceps, el Bisbe d’Urgell i el President de la República Francesa, sota la responsabilitat política del Cap de Govern i del Síndic General (article 44.2). La Constitució va donar la possibilitat, a ambdues autoritats, de requerir, abans de la signatura de qualsevol tractat o abans de la promulgació d’una llei, un dictamen del tribunal Constitucional. D’aquesta manera s’eliminaven possibles dubtes sobre la seva conformitat amb la carta Magna.

Els Coprínceps també poden no donar el seu acord a la conclusió de tractats referents a seguretat interior, defensa, territori del Principat, representació diplomàtica i cooperació judicial o penitenciària. En aquests casos, cada Copríncep pot designar dos membres per a la conclusió de les negociacions. Indubtablement, l’avinentesa de les dues autoritats amb els nostres representants polítics sempre ha estat exquisida i només s’ha creat alguna petita controvèrsia, entre els dos Coprínceps, pel que fa al tema de l’avortament, però sense passar d’una simple opinió o reflexió per part del representant francès.