Nou reptes

Reptes Nous

La ratificació de la Constitució el març del 1993, ara fa 28 anys, va suposar un gran canvi per als andorrans i el pas d’una societat feudal a un estat de dret internacional, amb el desenvolupament institucional, polític, econòmic i social, que això comporta. Les virtuts del text constitucional, però, no només han tingut ressò internacional, sinó que han dotat al nostre país de mecanismes que han servit per poder fer front a una pandèmia que, malgrat que encara ens està castigant severament, segur que podrem vèncer amb totes les de la llei.

Fotos: SFGA/CEsteve · César De Pablos

L'any passat dèiem que, des de la votació en referèndum de la Constitució, la modernització i evolució del país havia estat constant, igual que l’adaptació d’Andorra a un entorn canviant. I, si un dels grans reptes o un dels temes que havien generat més controvèrsia era l’avortament i la preocupació per les repercussions que podria comportar envers el Copríncep Episcopal, en cas que aquest procés hagués arribat a prosperar, o el sistema electoral, així com l’acord d’associació del Principat amb la Unió Europea; enguany tenim un repte i una preocupació molt més important, superar la pandèmia causada per la Covid-19 és, sens dubte, l’objectiu principal i, no només per Andorra, sinó de la resta de països del món.

Ja l’advertíem l’any passat per aquestes dates, res més seria igual, aquesta pandèmia ha estat una xacra que el món no havia viscut des de la tristament famosa grip espanyola de l’any 1918. Des del passat 2 de març del 2020, data en la qual es va activar el protocol, arran del primer cas positiu al país, la Covid-19 ens ha obligat a un replantejament total, tant de les nostres vides, com de la resta d’activitats que ens envolten. Pel camí hem deixat més de cent morts, més de 10.000 malalts i un munt d’empreses que es debaten entre seguir o tancar portes.

De la bona voluntat dels nostres països veïns dependrà que Andorra pugui aguantar més temps aquesta situació. Sectors com ara l’hoteler, el comerç, les agències de viatge, les estacions d’esquí o gran part de la restauració, estan des de fa temps a l’U.C.I. de les finances; només la construcció aguanta les fortes envestides de les onades pandèmiques i encoratja el comerç in-

tern, però aquest escenari no podrà aguantar per més temps. Els ajuts s’han de tornar, els ajornaments no poden ser ‘sine die’ i la preocupació creix per moments, a causa de la incertesa i del cansament d’una societat que assisteix impotent davant una situació desconeguda. Només els nostres polítics tenen la clau per a fernos sortir d’aquesta situació, així que estem a les seves mans i no ens queda més remei que desitjar que facin la seva feina el millor que puguin i sàpiguen.

Però, una cosa és molt clara, des d’aquella fatídica data, del mes de març de l’any passat, ja hem passat per 3 onades d’aquesta maleïda malaltia i l’única llum al final del llarg i fosc túnel, és la vacuna, una solució que passa perquè les farmacèutiques vulguin alliberar les seves produccions i que arribin a tothom amb la màxima celeritat, un objectiu que sembla cada cop més complicat. És l’única esperança per tornar a una normalitat, que sembla que mai més serà la mateixa que coneixíem abans de la pandèmia, però a la qual volem arribar amb totes les nostres forces, aquest és el gran repte d’Andorra i de tota la humanitat.