Badei Faiad

Per Noelia Farias ►

ENTREVISTA 10 anys de guerra a Síria FAIADBadei

“Escapar de la mort era la millor opció”

Un 15 de març de l'any 2011 començava la Guerra Civil a Síria. Després deu anys, des del seu inici, al voltant de 13 milions de sirians han hagut de marxar del seu país a la recerca de condicions més dignes de vida. Badei Faiad, un sirià de la ciutat d'Homs, la tercera ciutat més gran del país; ens explica com va canviar la seva vida en aquests dos anys últims, des que va arribar Andorra.

T'imagines com hauria estat la teva vida si t'haguessis quedat a Síria? No puc imaginar-me com seria la meva vida si m'hagués quedat al meu país, perquè només Déu, el nostre Senyor, ho sap. Potser estaríem morts, potser viuríem en la pobresa, potser sense llar, o qui sap com... Però el Senyor ens va donar l'oportunitat de ser aquí, de viure a Andorra i per això, agraeixo al Senyor Jesús, sempre i per sempre, per la seva ajuda.

Com era la teva vida abans de la Guerra a Síria? A què et dedicaves? Vivíem una vida tranquil·la i bella, perquè el nostre país era molt bell ... Jo treballava en el camp i en la construcció. També jugava a bàsquet.

rava una delegació del govern andorrà i de l'associació Sant'Egidio. Van quedar alguns familiars o amics allí? Sí, van quedar els meus germans i la meva mare. Si bé estem en contacte amb ells, a vegades es fa molt difícil. Si la situació millora, per descomptat, que planejo tornar per a visitar a la meva família. Síria és el meu país i, tant de bo, que aviat torni a ser com era abans. Com els va acollir An“No puc imaginar-me com dorra? Qui els va rebre? seria la meva vida si m'hagués quedat al meu país, perquè Quina resposta van trobar per part del país? Quan vàrem arribar a Annomés Déu, el nostre senyor, dorra, ens va rebre una deho sap. Potser estaríem morts, potser viuríem en la pobresa, legació del Govern. Va ser una recepció meravellosa i plena d'amor. El nostre vepotser sense llar, o qui sap ritable viatge va començar Quins records tens de com es va iniciar la guerra? com...” a Andorra, ara fa dos anys. Al principi, vàrem trobar Quan va començar la gue- les dificultats amb l'idioma rra, els problemes petits van començar a créixer i va i la cultura, però, a poc a poc, ens vam anar adaptant. començar a complicar-se tot. Va ser en aquest moment, quan vàrem començar a pensar a anar-nos-en Vam tenir un fill, el David, que va néixer aquí, a Andel país. Sabíem que seríem estranys vivint en un altre dorra. Ara estem millor que abans. Estic treballant país, però escapar de la mort era la millor opció. a la Creu Roja, amb la meva família tenim una vida molt tranquil·la, els meus fills van al col·legi i estan Com va sorgir l'oportunitat de sortir del país? molt contents. Quan vàrem començar a pensar en viatjar, vàrem contactar amb la Comunitat Sant'Egidio, ja que és Quins són els teus plans a futur? una associació que ajuda la gent a sortir del país i a La meva visió de futur és, que siguem una família que arribar a destinació, de manera segura, és per això que pugui aportar el nostre granet de sorra a la comunidonem gràcies a Déu. Després de dos anys d'espera, tat d'aquí i, construir un bon futur per als meus fills. ens van donar l'oportunitat de viatjar, i el destí va ser Vull agrair a les persones que ens han ajudat, i que ens el Principat d'Andorra. Vàrem sortir amb la meva continuen ajudant, com ara el Xavi España, Mossèn esposa i la filla, des de l'aeroport del Líban i, quan Pepe, Lorda, al Govern d’Andorra, i a la parròquia de vàrem arribar a l'aeroport de Barcelona, allí ens espe- Sant Julià de Lòria, que ens ha acollit de meravella.•