La dona en els cartells de la Guerra Civil Espanyola

Guerra Civil Espanyola El paper de la dona en els cartells de la

En el marc de la setmana per la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el CAEE va organitzar una visita-xerrada, en clau de gènere, per a donar a conèixer el paper de la dona en els cartells de la Guerra Civil Espanyola.

Com a complement a l'exposició ‘Cartells de la Guerra Civil Espanyola’, Ruth Casabella, responsable del CAEE, va ser l'encarregada de tirar endavant una visita nocturna, de la qual van participar una vintena de persones. Durant la xerrada, Casabella va explicar com es va representar i es va utilitzar a la dona per a transmetre missatges i diferents consignes en els cartells de la Guerra Civil Espanyola.

Les dones pertanyien, tant al bàndol republicà, com al bàndol nacional. Alguns cartells mostren a les milicianes com a dones fortes i valentes, però aquesta visió canviaria amb el pas del temps i les dones passarien a la rereguarda, mentre que hi ha d’altres, que representen la dona com a un ésser vulnerable i culpable de la transmissió de malalties sexuals en el context de la Guerra Civil. El cartellisme en aquesta època va reflectir diferents visions i va seguir un marcat arquetip. En el cas del bàndol nacional, les dones només es dedicaven a cuidar de la casa, els fills, el marit i tenien molt poca vida externa.

La Francisca Rubio, més coneguda com la Paquita, va ser l'única dona que va treballar amb els cartells.

El seu company de vida era un gran cartellista i això li va donar l'oportunitat de poder treballar en un taller vinculat a les Joventuts Socialistes Unificades, la Gallofa. Ella mateixa deia que era l'única dona que va poder exercir de cartellista en aquest context de la guerra, va assenyalar Casabella.

La responsable del CAEE considera que no només és important donar a conèixer el rol de la dona en aquesta exposició, sinó que seria convenient estendre'l a altres àmbits. “Aquesta visita ens

serveix per observar com, al llarg de la història, el discurs heteropatriarcal ens ha marcat i ens ha sotmès. Per exemple, aquests cartells que tenim en l'exposició d'avui, estan fets per homes i, perquè els homes els contemplin. Per tant, la dona només és un objecte, no és un subjecte de l'art. Tots els cartells són en clau masculina. La dona en l'art, igual que en altres disciplines, sempre va tenir un paper secundari. Un paper que s'adquireix, ja que no la deixaven formar-se, ni anar a les escoles ni acadèmies d'art, i no es podien expressar; no obstant això, va haver-hi algunes excepcions. Aquestes excepcions estaven vinculades al fet que el pare fos artista, llavors els permetien aprendre una mica de pintura o bé perquè el marit era escultor. Sovint, passava que les obres que feien algunes dones, se les apropiaven els pares, el marit o els fills, perquè les dones no podien ensenyar que havien creat una obra. És important mostrar aquests fets, perquè si no, com expliquem que no hi va haver una ‘Leonardo dona’ en l'art? Al CAEE, organitzem aquestes visites, en clau de gènere, per a oferir una petita pinzellada de com ens han tractat a les dones al llarg de la història de l'art” manifesta Casabella.

Des del CAEE van confirmar que es continuaran fent aquest tipus de tours nocturns, ja que, tenen molt bon acolliment i, participa públic molt divers. Cal recordar que, si bé es realitza en clau de gènere, és una proposta oberta a tots els públics.•