Històries d’amor

d'amor incondicional

El Pep i la Sonia enguany compliran el seu desè aniversari de casats. Avui, la Sonia ens explica com neix la seva història d'amor.

Com us vau conèixer? Com s'inicia la vostra història d'amor? Ens vam conèixer una nit, quan sortíem de la discoteca. Ell em va donar el seu telèfon i, a partir d’aquí va començar tot. Primer vam sortir com a amics i després, ja vam començar a sortir, com a nuvis. Ens vam agradar des d'un principi, per això, després d’alguns mesos de conèixer-nos, vam decidir iniciar una relació. Ara portem deu anys de casats i tenim dos fills preciosos.

Com us vau adonar que éreu l’un per a l'altre? Gairebé de seguida perquè, quan parlàvem per telèfon, teníem moltes coses en comú, estàvem molt pendents l’un de l'altre.

Què va ser el que més et va agradar de la teva parella? Què et va fer decidir per escollir-lo a ell? Ell és un home que sempre ha estat pendent de mi i que, a més a més, em cuida com ningú. Abans que jo li demani qualsevol cosa, ell ja sap el que vull i el que necessito. Tenim una connexió molt especial. És l'amor de la meva vida, l'home més important que tinc, juntament amb el meu pare. És increïble com a pare i com a marit. La meva família l’estima, com si fos un fill, és molt bona persona. Quin és millor moment que heu viscut com a parella? El naixement dels meus fills, el de l’Eide i de l’Ethan, ha estat un dels moments més bonics que hem viscut com a parella.

Quina és la clau perquè l'amor i la companyonia perseveri, més enllà del pas dels anys? En el nostre cas, crec que la clau ha estat la comunicació. Cada vegada que hem tingut un problema, l'hem parlant, ens hem demanat disculpes i hem seguit endavant. Mai ens dormirem enfadats, sempre intentem solucionar els problemes o les diferències en el moment.

Acostumeu a festejar Sant Jordi? Sí, sempre ho festegem. Ell em porta el ram de flors i jo li regalo algunes coses que necessiti, sobretot, material per a pintar, perquè a ell li agrada molt pintar i ho aprofita més que un llibre. També li he regalat alguns llibres de pintura i d'història de l'art. A la meva filla també li regala una rosa, per a celebrar aquest dia, perquè és molt detallista.

“La clau de l’amor és tenir el cor sempre obert i compartir sempre”

La història de la Carmen i el Rossend es va començar a teixir fa més de 40 anys. Fins al moment, res els ha impedit deixar d'estimar-se. Si bé la pandèmia de la Covid-19 els ha mantingut allunyats, sense poder veure's, perquè el Rossend viu a la residència Clara Rabassa, l'afecte que es tenen es manté intacte.

Com va començar la seva història d'amor? Com es van conèixer? Va ser l'any 1976. En aquella època, jo treballava a la llibreria episcopal i, una amiga em va dir que m'havia de presentar un amic que era una bellíssima persona, que vivia i treballava a Sant Julià. Ens vam conèixer un dijous i, aquell mateix dia, em vaig adonar que ell era una persona amb una mica vergonyosa, i que quan em va mirar se li van posar les seves galtes vermelloses. A partir d'aquell dijous, ens vam veure cada setmana. Ens vam casar, un 21 de març del 1976. L’any 1978 vam tenir la nostra primera filla, la Raquel i, dos anys després, el nen, el Dani.

Com es van adonar que eren l’un per a l'altre? No ho vaig reflexionar en aquell moment, el vaig reflexionar després de molts anys. Em vaig preguntar com va poder ser una cosa així. Recordo que el mes de març, per a Sant Josep, li vaig demanar per dinar amb els meus pares, a casa meva. El meu pare estava molt content, la meva mare em va preguntar i aquest qui és? És el Rossend, li vaig dir, i ella em va dir, però a on vas amb aquest home, si és molt gran. El meu pare estava molt content, però la meva mare no estava tan convençuda. Ens vam casar a Sant Esteve, després vam agafar un taxi, cap a Barcelona, per anar a Mallorca, on vam estar una setmana de lluna de mel. Després va caldre tornar a casa per continuar treballant. Quants anys porteu junts? Ens vam casar l’any 1976, per tant, portem junts 48 anys com a parella, i 45 de casats. En el moment en què es va morir la nostra filla, la Raquel, el Rossend va deixar de parlar. Això va ser l'any 2015, ella va patir un ictus, sortint de l'escola francesa. La Raquel era la nena del Rossend. A partir d'aquest moment, la vida ens va canviar a tots. L'any 2017 se'ns va morir el Daniel, només amb 30 mesos de diferència, entre la mort d'un i de l'altre. Ho tinc molt assimilat i aquest dolor s'aguanta amb molta fe i un toc d'alegria, perquè els nostres nets mereixen viure amb tranquil·litat i felicitat.

Què va ser el que més et va agradar del Rossend? Per què el vas escollir a ell? Va ser un enamorament sobtat, des del dia que el vaig conèixer. Quan el vaig veure, vaig pensar que ell era la persona amb la qual em casaria.

Tornaries a casar-se per a reafirmar el seu amor? Nosaltres, quan vam fer 25 anys de casats, vam fer una nova celebració per l'església. Va ser una cosa molt emotiva perquè va assistir la meva mare, que encara vivia, però en canvi, el meu pare ja havia mort.

Quin és millor moment que heu viscut com a parella? El naixement de la nostra filla, la Raquel. El meu marit volia que fos una nena i, finalment, va ser una nena. Va ser l'home més feliç del món. La Raquel no plorava per a res, era una nena molt feliç. El meu marit em deia que amb la Raquel era suficient, però després va arribar el seu germà, el Daniel.

Quina és la clau perquè l'amor i la companyonia perseveri, més enllà del pas dels anys? Per a mi, interiorment, és com si els anys no passessin, sé que exteriorment si es nota el pas del temps. Crec que la clau de l’amor és tenir el cor sempre obert, preparat per donar-lo tot i compartir sempre.

Acostumeu a festejar Sant Jordi? Sincerament, no gaire, però sí els meus fills, a la Raquel i al Daniel els encantava festejar-ho.

“Sempre he preferit demostrar el meu amor amb gestos i fets més que amb paraules”

Aquesta és la història de la Carmen i el Benet. Fa més de 60 anys que comparteixen les seves vides. El Benet admet que la clau de l'èxit a l'amor està en la comunicació.

Com va començar la vostra història d'amor? Com es van conèixer? Ho trobaràs una mica estrany, però el primer contacte que vaig tenir amb la meva dona va ser per error, perquè ella tenia una germana amb la qual s'assemblava molt. Aquella germana treballava de sastressa, a casa d'un cunyat meu, i jo de jove anava allí perquè hi havia un grup de noies que feien tertúlies mentre cosien. Llavors, un dia que hi era allà, li vaig parlar, a qui després seria la meva cunyada, com si fos la meva pretesa núvia, i així la vaig conèixer per primera vegada.

Com es van adonar que eren l’un per a l'altre? Al cap d'uns dies de tenir una certa relació, una relació d'aquella època!, ens vam adonar que, malgrat que érem bastant joves tots dos, teníem ganes d'emancipar-nos, i vàrem decidir casar-nos. A partir d'aquell moment, un dia sortint del cinema, vam anar a casa de la seva mare, li vaig demanar la seva mà i ens va donar la seva aprovació.

Quants anys porteu junts? Fa 68 anys que estem junts, ens vàrem casar un 5 de març del 1953. Abans de casar-nos, portàvem gairebé un any de nuvis. Què va ser el que més li va agradar de la teva parella? Què va ser el que el va convèncer per a escollir-la a ella com a esposa? A més de ser molt maca, m'agradava la comunicació que teníem, era molt correcta, fàcil, amena, i quan teníem un problema, els raonàvem i preníem una decisió. Tornaríeu a casar-vos per a reafirmar el vostre amor? Si pogués tornar als 21 o 22 anys d'aquella època, segurament que sí. Ara estic orgullós de tots aquests anys que hem estat junts, els hem passat d'una manera molt positiva i fantàstica, amb alguns problemes pel mig, com tots, però molt bé.

Quin és millor moment que heu viscut com a parella? Hem viscut moments, que no sé com triar. Pot ser quan vam fer un viatge turístic amb uns amics, a la Xina i al Japó, i recordo que ens van portar a veure un iot reial d'un mandarí d'aquella època. En aquell iot hi havia un sofà on, el mandarí s'asseia i, els turistes es prenien una foto. Quan jo em vaig asseure, en aquell moment, em vaig sentir com un mandarí. Semblen detalls ximples, però són coses que recordo amb afecte. Recordar coses d'aquelles èpoques i anys viscuts m'ajuda molt a sobreviure i a sentir-me bé.

Quina és la clau perquè l'amor i la companyonia perseveri, més enllà del pas dels anys? Sobretot, la comunicació. No em feia falta dir-li maca, perquè ella ja sap que ho és. Sempre he preferit demostrar-li el meu amor, amb gestos i fets més que amb paraules.

Acostumeu a festejar Sant Jordi? Sí, jo sempre li comprava una rosa i ella em comprava el llibre. L'última vegada que vam celebrar Sant Jordi, farà cinc o sis anys, perquè jo vaig escriure un llibre i el vaig presentar el dia de Sant Jordi. Estava amb altres escriptors, a la plaça del Poble, signant el llibre per a la gent que el comprava i ella estava donant tombs per la plaça, i li vaig dir: no fa falta que em compris un llibre perquè tinc un que acabo de fer, i aquesta va ser l'última vegada que el vam celebrar. •