Àlex Armengol

Àlex

ARMENGOL:

“La Blockchain eliminarà la corrupció i reduirà molt les diferències socials”

Les discussions sobre la implementació i regulació de la Blockchain ja tenen alguns anys en curs, un fet del qual l’Àlex Armengol, Coordinador de l’Àrea de Diversificació de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), ha estat protagonista i promotor conjuntament amb l’Associació ANDblockchain. La necessitat de trobar noves línies de negoci per a Andorra ha despertat l’interès envers aquesta innovació disruptiva basada en la cadena de blocs.

La seva trajectòria, fins al 2011, va estar marcada per la política i, durant molts anys, també va aprofundir en la innovació disruptiva. Però, com i quan es va interessar en la Blockchain? El 2006, vaig preparar un business plan de la disrupció de les borses de valor del món i, un cop fet, vaig ajuntar els cinc bancs i les cinc family offices en una sala. La meva sorpresa va ser que, per primera vegada, aquestes persones es reunien per parlar d’un projecte de transformació de país. Això em va xocar. seu modus operandi disruptivament. Pocs ho vam entendre com una amenaça real, però ràpidament ens vam reunir una quarantena de persones per tractar el tema, finalment, sota el paraigua de la CEA i amb el suport de Xavier Altimir.

Per aquells dies, i fins al 2012, amb total legitimitat, encara entraven els maletins per les oficines, així que no van fer cas de la proposta. Però, quan l’OCDE va exigir que s’acabés el negoci opac, els bancs, encertadament, van començar a ajustar els seus processos i, com a ‘pla B’ van provar sort internacionalitzant el seu model de negoci tradicional, cosa que, a part d’alguna excepció, no va succeir. Va ser l’any 2017 quan l’Empresa Familiar Andorrana va portar a ponència un dels experts mundials en Blockchain i va pronosticar, davant de 2 Presidents de bancs, entre molts altres assistents incrèduls, la fi del model tradicional financer en un termini de cinc anys si no canviaven el

Aleshores com es van entrellaçar els conceptes de Blockchain i Innovació Disruptiva? Quins van ser els passos següents? Tècnicament la Blockchain és el disruptor de la confiança i, per tant, de la banca i els diners tradicionals. El millor disruptor és el que disrupta sense fer Sincerament, em sento com sang, així que, en comptes de ba rallar-nos amb el poder de l’econo l’Astèrix observant impotent mia tradicional, vam esforçar-nos en posar un pont entre aquest i la una mítica baralla interna nova indústria, de la mateixa mad’aquell poblet de gals nera que van fer al segle XIII els últims predecessors dels Coprínirreductibles, on tot s’hi val. ceps fundadors d’Andorra seguint el lema Virtus Unita Fortior. Tres dels cinc directors de compliance dels bancs andorrans van participar oficialment en el consens civil, entre economistes, advocats i informàtics de primer ordre nacional. Consens en un escenari en què els bancs poguessin adaptar-ne protocols de seguretat i de confiança, sense deixar de ser actors principals de l’economia en un equilibri sostenible per a tothom.

En què es diferencia aquesta potencial adopció de la Blockchain a la feta per països com ara Malta i Suïssa? El cas de Malta és molt indicatiu, perquè ells, com que no buscaven el consens amb la seva banca tradicional, no van poder parar els pirates. Quan això va succeir, la banca maltesa va girar de manera sobtada i va posar el fre de mà. Nosaltres no volíem, ni volem aquesta estratègia. Suïssa va engegar d’una manera similar a Malta però, el 2018, just quan posàvem nosaltres el pont a Andorra, va capgirar el seu mètode i va presentar una guia de recomanacions, per complir amb totes les demandes de compliance, que avui en dia els ha posicionat com a referència mundial en l’ús de la Blockchain. Els primers en copiar-ho van ser els Israelites i avui també se’n beneficien.

En el context d’Andorra, seguint el model Suïs i aconseguint el consens civil, el juny del 2018, vam traçar la filosofia perquè l’ús de la Blockchain estigués aixoplugat per una llei. Malauradament, per interessos polítics, al passar-ho a la societat política, l’estratègia no es va dur a terme. Com a “pla B”, i amb la mateixa estratègia, vam aconseguir el vistiplau de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA). No obstant això, algú, que evidentment no se sap qui, ho va parar tot el setembre de 2018. Això va predestinar el nostre col·lectiu, de més de 250 voluntaris, a podrir-se durant més de dos anys.

Què va passar després? Com és que ara Andorra sí que vol endegar una regulació en aquesta matèria? És curiós, perquè la filosofia d’aquesta proposició de llei que està avui al Consell General i manté íntegrament la filosofia de consens de fa dos anys, també la recull exactament la llei que va votar Liechtenstein, el gener de 2020, en menys d’un any, i ja està triomfant. Des de l’esclat de la Covid-19, es van posar a treballar amb molta força i valentia els consellers Carles Naudi, David Montané i Marc Magallon per tirar endavant el projecte. Esperem pel bé d’Andorra que aquest cop la política no s’ho torni a carregar, inclús si des d’Andorran Banking encara, avui en dia, no es vegi com una prioritat.

La innovació disruptiva és el camí per arribar al capitalisme conscient que vostè promou i defensa? És un d’ells, sí. Des de l’Àrea de Diversificació de la CEA i amb el suport de Gerard Cadena, un cop vam endegar la comunitat blockchain i vam veure que teníem tracció, vam fer una integral disruptiva per avaluar 11 indústries disruptives que poguessin diversificar ràpidament l’economia del país (e-sports, cànnabis, biotech, etc.). Les vam presentar a tots els partits polítics i ara són la base de treball per diversificar l’economia del país. Malauradament, el Ministeri d’Economia no ha volgut, de moment, aplicar la segona fase del pla de diversificació de la CEA. És per aquest motiu que, en la manera de gestionar la diversificació, seguim amb la mateixa filosofia que regnava en les dues legislatures anteriors del ‘divide y venceras’ que impossibilita l’optimització de recursos.

D’esquerra a dreta: Vasilisa Marinchuk, fundadora del Centre Blockchain de Catalunya; Alex Hevia, productor i director de ‘Crossin the yellow blocks’; Brock Pierce, membre de la junta directiva de SRAX; José Alejandro Regojo, cocreador de Bitcoin Gold, i Àlex Armengol, innovador disruptivo, a la cimera AIBC Dubai 2021.

Per si algú no se n’havia adonat, precisament ara, Andorra no va sobrada de recursos.

La segona fase del pla a aplicar és el ‘Virtus Unita Fortior’, on el veritablement important és crear la Taula de Diversificació. Aquí el lideratge l’agafaria el consens polític i civil tècnic (exactament com a la Taula d’Emergència Sanitària), cosa que ara no passa. Per traçar el pla, hem aconseguit treballar durant més de dos anys, braç a braç, amb la Singularity University, gratuïtament, un dels principals motors d’innovació de Silicon Valley. Per molts motius, ells veuen que Andorra és un dels millors llocs del món per fer innovacions disruptives i no comprenen l’economia si no és amb l’evolució integral mesurada del nostre nivell de consciència com a societat. En el nostre entorn econòmic capitalista, estem entre el nivell quatre, que és ‘ordeno i mano’, i el nivell cinc, que és vist com ‘l’èxit al preu que sigui’. Treballant amb la Taula de Diversificació aconseguiríem arribar als nivells 6 i 7 que, respectivament, contemplen fer ‘el bé al teu entorn’ i ‘la sincronia entre tots els actors’. Aquí és on entra el capitalisme conscient. A Andorra no hem de voler ser el ‘Competitiu Taiwan dels Pirineus’, sinó el ‘Cooperatiu Bhutan dels Pirineus’. Per entendre-ho, Bhutan és l’únic país que, en comptes de calcular el producte interior brut, calcula la felicitat nacional bruta. Sostenibilitat a llarg termini per sobre del destructiu creixement a qualsevol preu. Segons la teoria econòmica de la Innovació Disruptiva, el més important és partir de zero i Andorra, en l’àmbit global, ho té tot: és verge en diversificació i totalment desconeguda. Un quadre blanc on podem posar l’abric de la consciència a la diversificació econòmica. Aquesta és, avui en dia, la gran oportunitat d’Andorra, comencem de veritat o seguim com fins ara amb el cadascú escombra cap a casa seva? Però, parlant de quelcom immutable i descentralitzat, com ho és la Blockchain, de quina manera es pot regular? La filosofia d’aquesta proposició de regulació ha passat pel sedàs de tres directors de compliance i del Regulador, ningú pot dir que no hem estat prudents. La discussió actualment se centra en definir quin nivell de llei tindrem, i la quantitat de mercat que abastarem perquè tothom se senti còmode. No volem ser com a Malta, amb una obertura total, sinó fer honor a l’objectiu d’ANDlockchain: ‘Andorra, centre internacional per a projectes exclusius de Blockchain, posant ponts entre l’Establishment i la Disrupció’. No estem precisament en el millor moment per jugar a jocs polítics, com està succeint amb l’última polèmica d’aquesta setmana passada. Sincerament, em sento com l’Asterix observant impotent una mítica baralla interna d’aquell poblet de gals irreductibles, on tot s’hi val. El que és evident és que així la regulació no pot tirar endavant. Això sí, tingueu en compte que la conseqüència és que el poble andorrà ho pagarà. Canviem radicalment d’actitud?

Quan parlem de Blockchain, és natural que surti el tema de les criptomonedes, amb cadascun dels seus elements diferenciadors. Algunes d’aquestes ‘criptos’ se centren en la privacitat i dificulten fer seguiment de les transaccions. Com se solucionarà aquesta qüestió? La solució per això és la regulació. Exactament igual com va succeir amb la invenció dels cotxes, que va comportar la creació de carreteres i regulacions que tots coneixem, com les normes de trànsit. Al principi, totes les innovacions disruptives tenen aquest problema, però amb consens i superant els interessos particulars, la Blockchain eliminarà la corrupció i sobretot reduirà molt les diferències socials. •