Nino Marot

MAROT: Nino

“Els veïns van estar molt contents de tornar a veure les terrasses i els hotels plens”

El nom de Nino Marot, conseller de Turisme i Reactivació Econòmica del Comú d’Encamp, no només sona per la seva feina com a polític sinó també per la implicació amb l’esport, quelcom que hi veu com a una via d’escapament a la rutina però també com a motor de desenvolupament de la seva parròquia; l’exemple més recent, l’Spartan Race 2021.

Text i foto: César De Pablos ►

Quelcom que salta a la vista és la teva passió per l’esport, de fet, ets molt competitiu en diferents àmbits com ara el ciclisme, les curses, la muntanya i, recentment, vas completar una trifecta a l’Spartan Race. Com trobes l’equilibri entre l’esport, la vida política i la familiar? Sempre he estat molt vinculat a l’esport però des d’un nivell molt amateur i molt bàsic, fent una miqueta d’esquí o de rugbi de forma molt light. Quan era adolescent o en la meva etapa com a estudiant, m’ho vaig prendre amb una altra filosofia (riu). Després, he tornat a l’esport, com a vàlvula d’escapament, a la feina i a la rutina. L’esport, per mi, és molt saludable i molt personal, ja que practico esports individuals la gran majoria del temps, malgrat tot, sí que gaudeixo entrenant amb companys i amics. Sens dubte, aquestes hores dedicades a l’esport em serveixen per alliberar neurones i pensar en moltes coses... així surten moltes idees i molts projectes.

Quins valors de l’esport són extrapolables a la teva feina com a polític? El primer valor és el respecte al medi. Com a medi entenc la natura, el respecte envers el nostre entorn. El segon valor que poso en relleu és el de l’esforç, el fet de posar-nos un objectiu i arribar-hi; si bé m’agrada fer moltes competicions, m’estimo més el curt termini. És cert que cada any entrenem i tractem de fer-ho millor que l’edició anterior, però m’enfoco més en el dia a dia per superar-nos cada vegada més. En la política aplica el mateix; així com a l’esport escoltes el teu cos, s’ha de saber escoltar la gent per trobar la millora contínua que permeti assolir tots els objectius i arribar a bon port.

Casar-te amb la Laura i, posteriorment, tenir els teus dos fills, suposo que ha significat un procés d’evolució i ‘entrenament’ –si cal l’accepció– per aconseguir el Nino Marot que coneixem ara. Evidentment, la família és el més important que tenim. Al final, és la base i el nostre pilar als moments més difícils, però també ens fa gaudir en els moments de felicitat. La família sempre s’ha de tenir present, ja que, quan ets pare, a través dels fills, l’educació no és una tasca fàcil, però sí que resulta molt agraïda, perquè veus amb satisfacció que els vas guiant cap al camí que consideres adient. És quelcom que m’omple molt. cretament de Turisme i Reactivació Econòmica. Creus que aquesta ha estat una de les etapes més dures que t’ha tocat afrontar? Crec que cadascuna és diferent. De les més dures, no; de les més importants, sí. Pensa que, per exemple, vam haver de planificar esdeveniments en els quals ens agradaria que hi haguessin vingut milers de persones, però estàvem limitats per les condicions sanitàries. No podíem deixar de fer coses, però aleshores adaptades a les restriccions sanitàries i de mobilitat. El treball en equip ha estat la clau.

A banda de construir la teva família, un punt important va ser la transició cap al vegetarianisme, però quin va ser el punt d’inflexió per adoptar aquesta filosofia? El punt d’inflexió real va ser quan em vaig posar més seriós a l’hora de fer esports de competició. Recordo que, per a celebrar el desè aniversari amb la Laura, vam anar a un hotel d’Espanya... Aquell era un hotel vegetarià i de macrobiòtics, i jo, que ja tenia la consciència del respecte animal i de saber realment el que estem menjant, vaig pensar que em resultaria impossible suportar cinc dies consumint només proteïna vegetal. Al final, ho vaig fer i em va anar molt bé i he notat un canvi real, directe i molt ràpid del meu organisme i del meu benestar. A partir d’aquell moment, vaig continuar una setmana més i ara porto gairebé tres anys. N’estic encantat de la vida. Com has portat el fet de lluitar contra una pandèmia? Ha estat molt difícil perquè, des d’un punt de vista sanitari, veiem que Andorra es trobava en una situació similar de la resta de països europeus quan una crisi sanitària global es fa present de cop, especialment quant a la disponibilitat de respiradors mecànics i control de la pandèmia, temes que afortunadament s’han pogut resoldre i afrontar progressivament gràcies a la feina de Govern, comuns i moltes entitats i persones. El març del 2020 no estàvem tan preparats com ho estem ara. Aleshores tenia molta por, perquè sabia que malauradament hi hauria vides que es quedarien pel camí o que tindrien alguna seqüela. També em preocupava el tema econòmic perquè es va aturar el món i aquesta factura, depèn de com, és molt difícil de pagar-la. Tot i aquesta por, era conscient de la responsabilitat política que tenim i vam fer costat a la gent gran i als col·lectius menys afavorits, la qual cosa ens va donar més empenta i energia per emprendre més accions per treure coses positives d’una situació dolenta. Crec que un càrrec de conseller mai no havia tingut tant sentit com el que desenvolupes, con-

Malgrat els entrebancs, Encamp es va mostrar com a una parròquia dinàmica i va trobar una sort d’equilibri essent declarada Vila Europea de l’Esport, amb l’organització d’esdeveniments esportius i amb l’acollida de diferents estades d’equips professionals. Et sents satisfet amb els resultats? Estic molt satisfet. L'Esport és clarament una aposta estratègica en tots els sentits. Estem remuntant el vol, reposicionant la marca Pas de la Casa i emprenent accions de dinamització del comerç i el sector hoteler encampadà. Queda molt camí a recórrer, i cada dia estarem una mica millor després d'aquesta pandèmia. La col·laboració pública-privada és fonamental i això ho vam veure durant l’organització de l’Spartan Race, per exemple, on els veïns van estar molt contents de tornar a veure les terrasses i els hotels plens. “Encamp ha de ser una parròquia on els seus Consideres llavors l’esport com un dels principals veresidents visquin molt bé i els turistes es trobin hicles per reactivar l’economia d’Encamp? Sí, això està clar. Nosaltres amb una parròquia molt amable i amb molta tenim clar que Encamp ha de ser una parròquia residencial, però no pas dormitori, vida” on els seus residents visquin molt bé i que els turistes es trobin amb una parròquia molt amable i plena de vida, però també conscient de la natura, cosa que ja hem vist durant tots aquests esdeveniments esportius. Aquesta és la bona línia que hem de seguir. Sembla que ha passat molt temps, però tot just estem a la meitat del 2021. Què resta a fer durant la segona meitat de l’any? Molts projectes que s'han de fer realitat. Malgrat que tot passa molt de pressa, estem fent esforços de cara a l’estiu. Al Pas de la Casa, per exemple, hem ampliat l'oferta turística d’estiu i enguany obrim el telecabina Els Pioners i el telecadira Els Isards, per fomentar el turisme familiar. Amb el Funicamp, seguim impulsant la BTT, instal·lant-hi senyalitzacions i un abonament especial pel Funicamp. D’altra banda, l’any passat vam fer dos mercats d’estiu, enguany també en farem a Encamp i el Pas de la Casa, mentre que continuem treballant en esdeveniments més concrets per reactivar i donar suport al teixit econòmic i comercial de la parròquia. •