Presentació del llibre “Bienes malversados”

Ramón Herrera Padrón

ens convida a fer una passejada per l’Havana

‘Bienes Malversados’ és el nom de la seva obra més recent. Es tracta d’un llibre que consta de 21 relats ambientats en les dècades de 1960 i 1970, a l’Havana, on Ramón Herrera Padrón va viure la seva joventut.

Durant molt bona part de la seva vida, es va dedicar a l’ensenyança de l’anglès, tant a Cuba com a Espanya, essent aquest últim el país en el qual resideix actualment. Sabadellenc per adopció, des del 2004, va canviar les aules de l’Havana pels despatxos d’executius d’empresa, als quals els hi dona eines suficients perquè puguin desenvolupar la seva feina en llengua anglesa.

Però, la visita d’Herrera Padrón a Andorra, no va ser per ensenyar aquest idioma a ningú, sinó per narrar, en castellà caribeny, històries meravelloses sobre l’Havana de 1960 i 1970, on Fidel Castro i la seva revolució comunista ja van prendre el poder. Així, doncs, el professor i escriptor va presentar ‘Bienes Malversados’, un llibre íntim que reviu passatges de la seva joventut a Cuba.

Al Museu Fàbrica Reig, lloc on va tenir lloc la primera mostra d’aquesta obra, Ramón Herrera Padrón va explicar que, si bé ‘Bienes Malversados’ és un conjunt de relats narrats en primera persona, aquests no són una re-

producció total de les seves experiències, sinó que, des de la seva mirada, ha volgut retratar les històries i vivències dels seus veïns davant l’arremesa de la Revolució Cubana, que els hi va arrabassar drets comercials o alguns tan essencials com ara la llibertat d’expressió.

Ullet a la ‘Guantanamera’

Passar per les pàgines de ‘Bienes Malversados’ és recórrer els carrers de l’Havana, sentir l’aroma dels cigars i deixar les cames a la seva mentre sona la salsa, i això ho sap perfectament Jordi Corominas i Escudé, secretari de l’Associació Música Para Vivir Judit Ribas, que va treure el seu saxofon per ambientar musicalment la presentació del llibre. Entre les peces interpretades, no hi va faltar ‘Guantanamera’, un clàssic de la cultura popular cubana que Celia Cruz, gran opositora a Fidel, va contribuir a popularitzar. •