AGD Andorra adverteix sobre els perills de l’amiant

AGD Andorra

adverteix sobre els perills de l’amiant per a la salut de les persones

El passat dimarts, dia 19 d’octubre, AGD Andorra va presentar una conferència en la qual van participar diferents experts. Tots plegats van coincidir en el fet que, malgrat les propietats desitjables de l’amiant en el sector de la construcció, aquest material comporta un risc important per a la salut dels éssers humans.

AGD Andorra és una empresa de nova creació al Principat, però gaudeix d’una àmplia trajectòria a Espanya, la Unió Europea, Egipte, Algèria, Xile i l’Argentina, on s’ha consolidat com a referent en la presa de mostres, retirada i tractament de l’amiant. Amb 15 anys d’experiència en el sector, l’empresa va oferir, a una setantena de persones, la conferència ‘Amiant: afectació global sobre la salut’, en la qual van intervenir el doctor Josep Tarrés, pneumòleg i expert en les afeccions que l’amiant causa en l’àmbit respiratori; Assumpció Freixa, llicenciada en química; Xaro Martínez, higienista industrial, i Àngels González, sòcia fundadora d’AGD Espanya. Si bé l’ús de l’amiant, com a material de construcció, s’ha estès mundialment, són molts els països que l’han prohibit i que, actualment, treballen per retirar-lo de les estructures i edificacions ja existents. La raó és que l’amiant, també conegut com a asbest, conté fibres que, en ser inhalades, poden derivar en afeccions pulmonars greus i provocar diferents tipus de càncer. De fet, el doctor Tarrés assenyala que l’amiant és responsable i única causa coneguda de la totalitat dels mesoteliomes, un tipus de càncer específic i molt agressiu que s’origina a la pleura i altres mesotelis.

Degut a les propietats de l’amiant, que és aïllant, dúctil i de baix cost, el seu ús encara és permès a diferents països del món, com ara Rússia. No obstant això, a la UE, es va prohibir l’ús de l’amiant a partir del 2005, però encara hi ha una feina

molt important de detecció, anàlisi i inventari per reduir els riscos que el material –encara present– representa per a la vida de les persones, segons adverteix Assumpció Freixa. En aquest sentit, Àngels González, sòcia fundadora d’AGD Espanya, apunta que, “a banda de la falta de recursos i legislació, els polítics han de tenir compromís i voluntat”, perquè els ajuts destinats per les empreses de gestió de residus hi arribin i es puguin executar més obres de gestió d’amiant, sense haver de comprometre massa els fons estatals. La realitat d’Andorra

Les obres a l’Hotel Rosaleda i a l’antiga seu de Ràdio Andorra, aquesta última culminada l’agost de l’any passat, són les pedres angulars d’AGD Andorra, que ha trobat al Principat la voluntat política suficient per “desamiantar” les edificacions del país, segons va explicar González. Per a Xaro Martínez, higienista industrial i responsable d’AGD Andorra, “tot i que aquí es va començar a legislar una mica més tard, anem al mateix ritme que a Catalunya. A Andorra, per la seva dimensió, serà una mica més fàcil. A més a més, els partits polítics estan d’acord, de manera unànime, per poder identificar les estructures amb amiant”.

Això sí, assegura Martínez, la detecció i gestió de l’amiant s’ha de fer de manera organitzada i sostinguda, ja que hi ha pocs llocs a on es pugui abocar-ne.•