2 minute read
Presentació de ‘Les ànimes sordes’
Advertisement
D’ALBERT VILLARÓ
Oliver Vergés i David Gálvez s’endinsen en una nova aventura com a timoners de Medusa, nou segell editorial que s’estrena amb ‘Les ànimes sordes’, de l’escriptor i columnista andorrà Albert Villaró.
Fotos: César De Pablos ► Medusa porta un any i escaig com a element dinamitzador de l’escena cultural andorrana, específicament de la literària, gràcies a la iniciativa de dos entenedors de la matèria, l’escriptor David Gálvez Casellas i l’historiador Oliver Vergés. Aquest últim, de moment, no se separarà de les seves responsabilitats a Anem Editors.
L’estrena de l’editorial ha estat marcada per la reedició de ‘Les ànimes sordes’, d’Albert Villaró, primera novel·la de l’autor pirenaic –no, no va ser ‘Obaga’–, que torna a veure la llum després de ser editada, l’any 2000, per La Magrana. “Sense cap mena de dubte, començar una editorial amb un nom com el de l’Albert, és una molt bona manera de fer-ho”, expressava Vergés davant més d’una vintena de persones que, expectants, van acudir a la presentació de l’obra a la llibreria La Trenca, un pilar que, reconeix l’editor, s’ha convertit en un important aliat de la literatura andorrana. Va explicar Gálvez que el segell Medusa es caracteritzarà per editar en llengua catalana i castellana, tant en formats estàndard com de butxaca. ‘Les ànimes sordes’ esdevé la primera publicació de la col·lecció Borm, en format convencional, mentre que ‘Solamente una vez’, de Luis Harss, representa l’inici de la col·lecció Aguaviva. Malagua, per la seva banda, és el nom de les edicions compactes en castellà, que obre amb ‘Fantasía fértil’, de la poeta mexicana María Cristina Hall. Finalment, la col·lecció compacta en llengua catalana, sota el nom de Balandra, comença amb un recull de sis relats del Munné-Jordà i una traducció d’un relat de Jules Verne.
Per a Villaró, que va tenir el plaer de conversar sobre ‘Les ànimes sordes’ amb els seus lectors i altres noms propis de la literatura –hi van ser Iñaki Rubio i Josep Dallerès, per exemple–, “és motiu de satisfacció iniciar una editorial i una col·lecció”, i encara més amb una obra de la qual no pot renegar, ja que, malgrat ser publicada 22 anys enrere, és una novel·la en la qual l’escriptor s’hi veu reflectit. •