Concert de Santa Cecília

El Concert

DE SANTA CECÍLIA MÉS INCLUSIU

El Concert de Santa Cecília d’enguany va lluir per la seva perspectiva inclusiva, ja que la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (JONCA) i l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) van tocar al costat dels estudiants de les escoles de música del país i de membres dels diferents col·lectius amb diversitat funcional i cognitiva.

Santa Cecília és la patrona dels músics i poetes, per tant, és natural que la JONCA i l’ONCA sempre ens obsequiïn amb un concert molt especial per a homenatjar-la. Enguany no va ser cap excepció, ja que ambdues agrupacions, amb un auditori ple de gom a gom, van saber submergir els espectadors en viatges per diferents ‘paisatges orquestrals’.

Dividit en dues parts, el Concert de Santa Cecília del passat 20 de novembre va obrir amb ‘Escena de Matra’, del compositor hongarès del segle XX, Zoltán Kodály. Aquesta peça, arranjada pel director artístic de la Fundació ONCA, Albert Gumí, va ser el punt de partida d’un recital entranyable en què, tant músics com el públic present a l’Auditori Nacional d’Andorra, van

sentir composicions diverses, pròpies dels segles XIX i XX, creades per Dvořák, Pierné, Serra, Parry i Holst.

Per a entendre millor el concepte de ‘Paisatges sonors. Passió per a la inclusió’ –aquest va ser el títol amb el qual es va identificar el Concert de Santa Cecília d’enguany–, potser la segona part de l’espectacle seria la més esclaridora, ja que, va ser en aquest moment quan l’ONCA i la JONCA, acompanyades pels estudiants de les diferents escoles de música del país i membres dels col·lectius amb diversitat funcional i cognitiva, van interpretar composicions com ara ‘Festa a la plaça’, ‘El jardí de l’emperador’, ‘Cavalls corrent per l’estepa russa’, ‘Cants indis al voltant del foc’ i ‘Ballant a la selva africana’, ideals per a completar aquesta travessia multicultural amb la música com a fil conductor.

Des del si de la Fundació ONCA es va celebrar el resultat aconseguit aquell migdia de diumenge, que no només va deixar una postal encantadora amb 150 músics sobre l’escenari, sinó que va reforçar la visió que “la música ha de ser per tothom i amb tothom”.•