3 minute read
Celebracions: la boda de l’Abel i l’Aram
Fotos: McGrau Comunicació · Donde está la novia Fotografia ►
Aram & Abel
Advertisement
AMOR QUE TRENCA BARRERES
La boda d’aquesta parella va ser el clímax d’una relació que data d’ara fa cinc anys, quan el més jove dels dos, l’Aram, tan sols tenia 19 anys. Envoltats dels seus cercles més pròxims, en una cerimònia emotiva i amb els sentiments a flor de pell, ell i l’Abel es van donar el “sí vull” que havien preparat durant molt temps.
El soci de l’empresa de l’Abel, que és cantant d’òpera, hi va interpretar diferents peces musicals com a obsequi i homenatge als nuvis
No s’ho esperaven, però sí que va ser una grata sorpresa per a tots dos. El passat 17 de setembre, contra totes les seves previsions, una de les sales del preciós Palau de Linares, es va omplir de gom a gom fins a assolir gairebé 120 persones, unes 70 més del que tenien previst, ja que, com és habitual en moltes bodes, el plat fort és la celebració posterior al “sí vull” dels nuvis.
L’Aram, de 24 anys, i l’Abel, de 36, van obrir un nou capítol de les seves vides a aquell espectacular edifici neobarroc del segle XIX, en què familiars i amics de la parella van ser partícips d’un moment especial i entranyable que no seran capaços d’oblidar mai, perquè, com bé deia l’Aram, “casar-nos va ser la demostració que, com a parella, som capaços de superar qualsevol obstacle”.
I així ha estat. Des de trencar tota mena de prejudicis i estereotips, fins a enfortir les bases de la seva relació i de la seva convivència enmig d’una pandèmia, tot ha estat aprenentatge per a aquests nois, que veuen el seu matrimoni com una oportunitat de mostrar al món que ni l’edat ni la condició sexual són cap impediment per a amar-se i inspirar altres persones. Ho remarca el més jove dels nuvis, que ha estat el primer a casar-se del seu grup d’amics. “Ha estat com el clímax per a ells”, deia content, ja que, arran de la cerimònia de la qual va ser protagonista, dos dels seus amics en llançaran a l’aigua l’any vinent.
Per descomptat, els temps canvien, les generacions evolucionen al mateix ritme que els seus neguits i anhels. En aquest procés imparable de canvis és possible que la percepció del matrimoni també s’hagi transformat, ja que “tampoc no t’esperes que, en la societat actual, una persona de 23 es comprometi i que als 24 ja estigui casada, tal com ho feien els nostres pares”. Però quelcom que s’ha mantingut immutable, i així ho afirmen els nuvis, és el desig de ser-hi sempre al costat de l’altre, de créixer junts i de construir un futur a quatre mans.
Viatgers, dedicats, treballadors, creatius, esportistes... tots aquests són adjectius que fàcilment poden descriure l’Abel i l’Aram. Però, si mirem la fotografia amb una mica de perspectiva, també els hi calça resilients i valents, ja que han estat capaços, al llarg de cinc anys junts, d’anar contra corrent i defensar allò en què hi creuen.
Al cap i a la fi, tant la cerimònia del setembre passat com aquella petició de mà sota l’Arc del Triomf, ara fa poc més d’un any, són tan sols un reflex de les seves vides, “una representació del triomf de l’amor en tot el que hem fet fins ara”.•