Irineu

L’esquiador andorrà, Irineu Esteve Altimiras, es prepara per a afrontar les finals de la Copa del Món d’esquí de fons, després de completar una participació somiada a Planica, Eslovenia, en el marc dels Campionats del Món. Abans, però, va haver de fer una parada a Oslo, Noruega, on va cloure els 50 km skating en sortida massiva en una molt digna 15a posició.

L’1 de març passat, vas signar un resultat històric per a un esquiador andorrà, a Eslovènia, en culminar 7è els 15 kilòmetres masculins individual start free. Estava entre els teus plans aconseguir una fita d’aquesta magnitud?

Bé, aquesta és una cursa que històricament em va molt bé, ja que l’skating és el meu estil i amb el qual em sento més còmode. La distància també era ideal, perquè em sento més a gust corrent entre 15 i 20 kilòmetres. Tenint en compte que arribàvem amb una preparació al Campionat Mundial i amb una forma física molt bona, sabia que era capaç de fer un bon resultat, tot i que és cert que l’esquí de fons sempre va marcat per diferents factors com ara els esquís, la neu, les condicions climàtiques, les sensacions físiques, el circuit, entre altres. El meu millor resultat en una prova similar era una quinzena posició i enguany em veia capaç de fer un ‘Top 10’, però totes les expectatives van superades en completar la cursa en la setena plaça.

També ets l’esquiador no escandinau millor qualificat d’aquella prova. N’ets conscient? Com has viscut el fet de trobar el teu lloc entre el domini dels noruecs?

Malauradament, el nostre esport està dominat pels noruecs, tot i que els russos també fan molt bones actuacions, però, a causa de la guerra, no han pogut participar en els Campionats del Món. Però sí que em sento molt content de ser el primer corredor no escandinau de la classificació d’un esdeveniment com aquest.

Quin paper hi va desenvolupar el teu entrenador, Joan Erola? Va dir que la 7a plaça ha estat la millor cursa que t’ha vist fer, que va ser “espectacular”.

Al si de l’equip vèiem que la preparació s’havia fet bé i que, quant al meu estat de forma, havíem fet tot el possible per a arribar amb les màximes garanties a aquesta cita. El Joan Erola també n’era conscient. Ell és una persona que porta molts anys a dins d’aquest món i és capaç d’interpretar ràpidament els ritmes dels corredors per a predir, aproximadament, en quina posició acabarà cada competidor. Compta amb més de 30 anys d’experiència en el circuit i el coneix a la perfecció, però és veritat que potser ningú no s’esperava un setè lloc (riu). Tots estem molt contents!

Com van ser els instants previs a la sortida d’aquella prova?

Aquesta era la segona de tres proves a Eslovènia. La primera va ser un skiathlon de 15-15, és a dir, 15 kilòmetres amb esquís d’estil clàssic i 15 kilòmetres amb esquís de skating, en la qual vaig cul- minar dotzè. Aquesta primera prova ens va servir per fer una lectura sobre quin era el nostre nivell. Les sensacions físiques i el descans també són importants i recordo que, de cara a la segona prova, aquella en què vaig fer un setè, no havia dormit bé i sentia fatiga a les cames. Creia que em costaria, però va ser qüestió d’escalfar uns 20 minuts per a recuperar l’energia de sempre. Habitualment, durant els primers 5 kilòmetres, perdo molt temps vers les primeres posicions, però, quan em comentaven les referències, em vaig adonar que el marge no era tan gran com esperava i que cabia la possibilitat de millorar la meva posició, ja que era una pista dura en la qual tot es definiria en l’última volta, que nosaltres vam fer de manera excepcional.

Apuntaves que, a Eslovènia, també hi vas aconseguir una 12a posició a l’skiathlon i una 14a als 50 km, tancant d’aquesta forma la teva millor participació en uns Campionats del Món. Ja que feies esment dels diferents factors que hi poden incidir, quin consideres que n’ha estat el més determinant en el teu cas?

Penso que, per a aquests mundials, he tingut uns esquís molt bons i això ha estat una gran diferència. A banda del descans, també és molt important que, dues setmanes abans de la competició, es faci una preparació física completa, d’unes quantes hores i amb canvis de ritme que nosaltres vam poder fer a 1.800 i 1.900 metres d’altitud, un factor que eleva la capacitat de generar glòbuls vermells. Una setmana de cada cursa, les sessions d’entrenament són més tranquil·les i se centren en la recuperació. Quan s’ajunta tot això i la neu i el dia són ideals, tot surt bé. Val a dir que el circuit també s’adaptava una mica al meu estil, ja que, si bé les baixades no eren tècniques, havies de dominar les traçades per a evitar perdre temps. A més a més, tinc un tipus de pas ‘1-1’ que m’ha funcionat per a les pujades, que si bé no eren dures, aquestes eren molt llargues i em permetien retallar segons respecte dels rivals.

Després de la flamant exhibició d’esquí que vas fer a Eslovènia, esmentaves que, amb mitjans escassos, en comparació amb països més grans, és possible fer bons resultats. Quines serien per a tu les condicions ideals per a mostrar el teu millor esquí?

Hem de saber d’on venim i qui som. Andorra és un país petit i els nostres recursos són limitats a l’hora de competir amb països que disposen de molts milions per als seus esportistes. Es diu que, perquè cada atleta aconsegueixi una medalla olímpica, s’han de dedicar dos milions d’euros a l’any per esportista. Si bé aquesta xifra em sembla una mica exagerada, sí que és cert que hi ha delegacions que compten amb un gran pressupost, amb un equip més ampli de tècnics, metges i especialistes. Hem de tocar de peus a terra, ser conscients que aquests pressupostos no els tenim ni els hem de tenir, perquè, a banda de ser petits, l’esquí de fons tampoc no és una tradició a Andorra com ho és l’esquí alpí, l’esport nacional.

Hi ha alguna cosa més que pugui fer la Federació?

Alguna cosa a millorar? Potser la possibilitat d’entrenar en grup amb persones del mateix nivell o d’una mica més, la qual cosa ens permetrà mesurar-nos i saber què podem corregir. Pensa que a Noruega, per exemple, poden esquiar fins a finals de maig mentre que nosaltres, a principis d’abril, ja no ho podem fer perquè gairebé ha marxat la neu. Ells també comencen a esquiar una mica abans, mentre que nosaltres ens hem de desplaçar per poder tocar una mica de neu. Ara bé, a causa de la queixa d’un veí, se’ns va prohibir fer rollerski a determinats ports de muntanya i ens arrisquem a ser multats per la policia. No ens volem sentir perseguits quan anem a entrenar. Són petits detalls, però que van sumant. Jo només tinc paraules d’agraïment vers el meu equip, ja que, amb els recursos que tenim, fan miracles. La gent potser només veu el corredor, però tot també és fruit de les persones que hi ha al darrere. No és cap secret que el teu estat de forma és un punt important a destacar i, com a prova d’això, els punts que acumules i el rànquing que ostentes. Deixant de banda el suport material, hi ha res que pugui fer l’Ireneu Esteve per a ser una cara freqüent entre el top 20 o el top 10 mundial?

Potser em falta treballar més per aconseguir aquest punt de “chispa” o d’explosivitat per a afrontar les curses que em demanen un canvi de ritme, ja que se me’n donen bé les més llargues. Si hagués de treballar alguna cosa més, seria això, l’explosivitat i una mica de força.

Desconec si l’has pogut veure, però, almenys a xarxes socials, has causat una allau de missatges positius, encoratjadors i plens d’orgull. Què els pots dir a tots aquells s’han commogut amb els teus èxits?

Sobretot vull agrair a tots els que m’han donat suport, però aquest èxit s’ha d’agafar amb pinces, ja que no sempre es poden aconseguir aquests grans resultats. Això sí, sempre continuarem treballant dur, guanyant o perdent.

Assumeixo que no et voldràs conformar amb tot el que has aconseguit fins ara. Quins seran els pròxims compromisos que tens previstos en la teva agenda?

És segur que anirem a disputar les finals de la Copa del Món a Lathi, Finlàndia, del 24 al 26 de març, en la categoria de 20 kilòmetres clàssics. Després, estem valorant de fer alguna llarga distància, encara per definir.•