Laura Torres

“L’interiorista és l’arquitecte d’interiors, ja que hem de ser capaços de fusionar funcionalitat i creativitat”.

Laura TORRES passió per l’interiorisme

Activa, riallera i constant. Així és la Laura Torres, una interiorista andorrana amb més de 15 anys d’experiència en el sector, transmetent les seves idees i la passió que sent per la seva feina i participant en projectes d’alt nivell per tot el país, que omplen de satisfacció a tots els seus clients, gràcies a la seva constància i professionalitat. Per Josep Segura · Fotos: Jean-Luc Herbert

De petita ja somiaves amb l’interiorisme o tenies una altra passió?

Sempre m’ha agradat molt aquest vessant artístic de la meva vida. El problema és que, 20 anys enrere, quan em vaig plantejar que volia ser interiorista, aquesta professió no era tan coneguda com avui en dia. Va ser difícil que la gent entengués que m’hi volia dedicar. D’entrada, vaig fer un BAC econòmic; després me’n vaig anar a França a estudiar economia, però reconec que no m’agradava. Vaig estudiar tres carreres abans d’anar a Barcelona a fer interiorisme.

Però, quan es desperta realment el teu interès per l’interiorisme?

És una cosa que et va venint. En realitat, no sé quan me’n vaig adonar. El que sí que sé, i amb el que vull incidir, és el fet que l’interiorisme no és decoració, va molt més enllà. És per això que em va atreure i em va cridar l’atenció aquesta carrera. Per tant, vaig descobrir que no només és decorar espais, sinó crear-los, i això em va agradar. I ara em refermo, al cap de 15 anys de professió i vida activa, que la meva feina va més enllà: no simplement creem espais, sinó que aju-

dem a fer que un espai funcioni, tant interioristes sou creatius, però també en el vessant comercial com el particu- busqueu optimitzar al màxim els eslar. Sempre dic que la distribució d’un pais i, a més a més, aconseguiu que espai és bàsica perquè funcioni, ja que siguin molt estètics. Això no s’ensenya si aquesta no funciona, aquell espai a la facultat. podrà ser molt maco, No, evidentment que però no serà funcio- “El més bonic de la nostra no. Jo dic que és una nal. A més a més, jo feina és que coneixes a professió de pocs essoc molt pro espais tanta gent diferent, i tots els tudis i molta carrera. oberts, flexibles, de projectes són tan diferents... L’interiorista és l’arquitenir cases còmodes sempre canvia, mai és tecte d’interiors, ja que on viure, no cases monòton”. hem de ser capaços de museu... hi ha molts fusionar funcionalitat i factors que fan que un espai funcioni creativitat. i només pensant en si serà maco, no s’aconsegueix. A banda d’això, t’ha dificultat el fet de

ser dona?

Podríem dir que la teva professió va Jo crec que no. Visc i treballo en un món molt més enllà de la teva formació. Els d’homes, on pràcticament soc l’única dona, ja que l’altra dona acostuma a ser la clienta. Per sort, soc una persona molt respectada en aquest sector perquè, quan parlo o quan demano el que vull, soc asserenada i faig coses que, constructivament, funcionen. Al client li has de deixar fer una mica, o fer-li el que et demana de manera ordenada i racional; i, a l’obra, s’ha d’actuar amb el mateix criteri. Quan hi ha fonament i tot funciona, l’industrial ho entén, ho raona i, al final, t’ha d’acabar donant la raó. I, si ho fem tots bé, el resultat és molt bo i tothom està content. No m’ha dificultat el fet de ser dona, però jo soc una dona amb molt caràcter, i m’agrada molt manar (riu).

On es va desenvolupar la teva formació professional com a interiorista?

A Barcelona. Vaig estudiar un graduat superior en disseny, a una escola de disseny, ja que aleshores no existia la carrera o la llicenciatura. Vaig estudiar a l’escola Lai, que depenia de la UIC, la Universitat Internacional de Catalunya. Era una escola petita, on realment vam aprendre molt bé com s’havien de conceptualitzar els espais, així com les bases per a poder exercir la professió amb garanties. Érem molt pocs a classe i la formació em va servir de molt, però l’experiència real de l’obra l’has d’agafar amb el dia a dia.

Una bona interiorista, neix o es fa?

És difícil de dir. Jo penso que tenim una part innata, on una persona pot ser més sensible o tenir aquest vessant creatiu més desenvolupat que la resta. Després, et fas una mica amb l’escola de la vida. Però, realment, el secret no només rau a tenir bon gust i en saber crear. Hi ha molta més feina al darrere, ja que no només es tracta d’un simple procés de crear un projecte i fer-lo atractiu, que també, sinó que hi ha la part de control de costos, de control d’industrials, de gestió de persones, de treball en equip... jo, com a interiorista, soc la directora d’una orquestra que ha de tocar bé. Si a una orquestra i al seu director li fallen els violins, aquella orquestra no sona bé. Si a mi em falla un industrial, l’obra no anirà bé. Totes les parts han de complir, i tu

estàs aquí perquè tot això funcioni al 100% i arribi a bon port, tal com s’ha previst, amb timings, costos i tota la resta de partides.

Imagino que la connexió amb el client ha de ser vital.

Sí. La veritat és que a mi m’encanta tractar amb la gent, i hi estic al damunt. Al teu client no només li estàs fent la casa, sinó que, a més a més, t’està explicant absolutament tota la seva vida i es crea un lligam especial. Tots tenim la necessitat de comunicar, i a mi m’encanta comunicar, per tant, bingo!

Suposo que aquests varen ser conceptes més que suficients, l’any 2010, per llençar-te a la piscina i obrir el teu estudi d’interiorisme. Com va sorgir tot això?

Tenia molt clar, quan vaig sortir de la universitat, que havia d’aprendre. És molt agosarat llençar-te i pensar que quan comences ho saps fer tot. Jo vaig estar vuit anys treballant amb dues empreses aquí al país fins que l’any 2010 va néixer la meva filla, la Martina, i en aquell moment jo també volia atendre-la. Vaig decidir dedicar-me a la feina mitja jornada, però no és una professió de mitja jornada, i només vaig “No he fet projectes fora aguantar tres mesos. Per això vaig fer una pausa, malgrat tot, em van començar a sortir d’Andorra perquè jo crec molt en el país i penso que els andorrans hem d’ajudar als andorrans”. es tracta de veure com avança la vida i de veure quines són les necessitats per a poder projectes, i així és com viure còmodament, vaig començar, pas a pas. M’agrada posar-se a la pell de l’altra persona per fer les coses amb molta cautela, mai saber de quina manera se sentiria bé. començo la casa per la teulada. Soc prudent amb tot a la meva vida. Realment tinc idees, i ara per ara no Després d’alguns anys com a interio- Tots els meus projectes són diferents. rista, podem afirmar que ja ets un au- Soc molt eclèctica, i així la gent torna tèntic referent al país. Quins han estat a trucar. Sempre intento presentar-li al els pilars fonamentals del teu èxit? meu client les darreres novetats, però La veritat és que no ho sé, perquè és també amb un punt de sorpresa. cert el que dius, tant que a vegades em paren pel carrer. Les xarxes socials I quan acabes el projecte d’un client han fet molt, Andorra és molt petit, i al satisfet, que és el que més han aprefinal és una professió on no som tants. ciat de la teva tasca? Fins i tot, a mi em costa una mica creu- És un global. Bàsicament és que hagis re-m’ho, tot i que crec que els pilars fo- estat original en un primer moment, namentals són el treball, la constància, que hagis respectat els costos que el rigor i la creativitat. s’han pressupostat i, després, que Quina és la teva font d’inspiració? s’havia projectat inicialment, i el que Vaig a moltíssimes fires, miro molt les s’havia imaginat el client. Això és bàsic. xarxes socials, pàgines web, novetats, s’acaben. El meu estil és l’estil del client. realment el resultat final sigui el que tendències... procuro anar a tots els Agafes qualsevol classe de projecte, restaurants, a renovacions d’hotels. sigui particular, comercial, industrial... Realment és palpar la tendència de o ets selectiva amb les teves feines? moda, perquè l’interiorisme també és El més bonic de la nostra feina és que moda. A nivell de distribució d’espai, coneixes a tanta gent diferent, i tots

els projectes són tan diferents... sempre canvia, mai és monòton. Per tant, si selecciono o no, et diria que no. Tots els clients són bons i tots els projectes han de ser interessants, per petits que siguin.

Quan et vas posar a dissenyar casa teva, que va prevaler més, l’estètica o la funcionalitat? Quin sentiment vas tenir en aquell moment?

Les dues coses. És molt difícil fer una casa per tu mateixa. No saps què posar, no saps què aplicar, i sempre els teus clients passen abans que tu. Sí que és veritat que van prevaler totes dues coses. La funcionalitat i la distribució de l’espai van ser difícils d’aconseguir, però després ja ho veus, materials nobles i grans idees per grans solucions.

Ens podries dir alguns clients il·lustres per als quals has treballat?

No, no. Sí que és veritat que, quant a locals comercials, jo poso el nom a la meva web, però tot el que són particulars, de cap manera. Hi ha molts projectes que no surten ni a la meva pàgina web, ni a les meves xarxes socials, perquè aquestes persones requereixen confidencialitat.

Has dut a terme projectes fora d’Andorra?

No, no he fet projectes fora d’Andorra perquè jo crec molt en el país i penso que els andorrans hem d’ajudar als andorrans. Si jo tinc feina a Andorra, no sortiré d’Andorra. De la mateixa manera que tot el que pugui comprar a Andorra, també ho compraré a Andorra.

I si sortís un projecte molt important, l’agafaries?

No ho sé. M’ho hauria de plantejar, perquè també és veritat que, malgrat que treballo moltes hores, miro d’equilibrar una mica aquesta balança de la vida, que és la meva família i la meva feina. Tinc dos nens, tinc un marit i tinc uns pares, que per a mi són molt importants i també mereixen que els hi dediqui temps, així que, sortir d’Andorra suposaria haver d’estar massa temps fora i no podria estar amb ells.

Com compagines la teva vida professional amb la teva vida familiar? És difícil conciliar-ho?

Sí, sí, és molt difícil. També és veritat que, quan ets autònom, és molt més simple que si has de complir amb un horari. Jo penso que aquesta balança està prou equilibrada. M’aixeco a les cinc del matí perquè, a part de la família i de la feina, també he de pensar en mi. Dormo poques hores, però tinc un parell d’hores al dia en les quals em dedico a fer esport.

Independentment que t’estimis tots els teus projectes per igual, hi ha algun d’ells que t’hagi marcat especialment?

Pot ser no tant el projecte, sinó el client. Evidentment que hi ha projectes que t’omplen més que altres, però a mi tots els projectes m’il·lusionen per igual.

Cap a on diries que van les tendències, avui en dia, en qüestió de materials? Quins són els que més et demanen i amb els que més treballes?

A Andorra, m’estic adonant que agraden aquestes cases que fusionen fusta, pedra, ferro... No és ni un estil industrial, ni rústic, sinó un mix que funciona molt bé sense caure en conceptes més rústics de borda andorrana. Jo diria que aquest estil, que no és ni rústic ni industrial, sinó que fusiona tots dos, està funcionant molt bé al país, a banda dels materials nobles en estat pur, materials que madurin i que no caduquin.

Suposo que t’has trobat amb algun client que ja té idees molt preconcebudes. Amb aquests casos, com actues?

He arribat a abandonar projectes. En el moment que veig que un client em contracta, però vol seguir amb la seva inèrcia, sense voler entendre el que li estic explicant, ja sé que el projecte anirà malament, que es convertirà en una bomba de rellotgeria i que m’explotarà a les mans,

perquè realment vaig a contracorrent i no sabem el que passarà i, finalment, estic aplicant uns criteris que crec que això és una roda que podria arrossegar no són correctes; llavors li dic al client a tothom. que em sap molt greu, però que jo me’n vaig. “Cada any que passa crec Quin és el teu somni que és el millor moment de futur? Què és el En l’àmbit professio- de la meva vida, i realment que desitges de la nal, hi ha algun pro- estic vivint un dels millors teva vida? jecte que t’agradaria moments”. Cada any que passa fer, alguna cosa que no crec que és el millor hagis fet fins al moment? moment de la meva vida, i realment M’agradaria fer alguna cosa d’aquelles estic vivint un dels millors moments. que només hi ha una. També és veritat que la balança “faCom veus el futur del teu sector? brada. Per això et diria que, per a mi, Creus que podrà aguantar tota aques- el més ideal seria continuar com estic ta crisi? ara. Realment és així. Però també soc Per a mi, aquest està sent el millor any conscient que no soc ni massa jove de la meva carrera professional, per perquè no em creguin, ni massa vella tant, no puc dir que la meva feina ha per estar caducada, així que he d’aprobaixat. També és veritat que estic aten- fitar aquest moment, perquè és un bon ta, ja que no se sap cap a on pot evo- moment per a mi.• lucionar. Però segueix fent por perquè mília versus feina” la tinc molt equili-

moments de vida

Laura Torres neix a Andorra el 30 de desembre del 1982. Va a l’École des arts appliquées a Tolouse, França, i més tard marxa a Barcelona a estudiar un Graduat Superior en Disseny d’Interiors. Abans de fundar el seu propi estudi l’any 2010, que és un dels més prestigiosos del Principat, la Laura forma part de l’equip de dues empreses d’interiorisme a Andorra, fins que queda embarassada de la Martina, que actualment té 10 anys i és la seva primera filla. Feliçment casada amb el Nino Marot, dos anys després tenen al Marcel, de 8 anys. Algunes de les seves aficions són fer esport, la vida social i viatjar.

De petita, gaudint de la neu Un Carnestoltes El dia del meu casament amb el Nino

Fent esport La meva filla Martina El meu fill Marcel