Prova doc Xarxa by Enric Colllll

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Grup de Treball sobre Recursos Hídrics Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ___________________________________________________________________________

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Grup de Treball sobre Recursos Hídrics Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

VERSIÓ DIGITAL

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

-1-

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Aquesta GUIA MUNICIPAL PER A L’ELABORACIÓ DE TARIFES D’ABASTAMENT D’AIGUA ha estat elaborada a proposta del Grup de Treball de Recursos Hídrics de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que el va aprovar el 27 de gener del 2010.

Redacció: Consorci per a la Gestió d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) Des del CONGIAC volem agrair la col·laboració en la redacció d’aquest informe a Aigües de Mataró, la Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú i a l’advocat Joan Perdigó. Col·laboració: Membres del Grup de Treball sobre Recursos Hídrics: Badalona, Castelldefels, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Manlleu, Mataró, Navàs, Sant Celoni, Terrassa, Torredembarra, Vic i l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient. Comissió Permanent de Recursos Hídrics: Badalona, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, El Masnou, Navàs, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Torredembarra, Vic i Consell Comarcal del Maresme, Coordinació, suport en la redacció, disseny i edició: Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Aquesta versió de la Guia està dissenyada en format digital i inclou hiperenllaços a la documentació referenciada.

Barcelona, febrer del 2010

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

-2-

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

PRESENTACIÓ DE LA GUIA MUNICIPAL A proposta del Grup de treball de Nova cultura de l’aigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’any 2007 es va realitzar el document La tarifa d’abastament d’aigua: Anàlisi i recomanacions. Com a continuació d’aquest treball, a proposta del Grup de gestió de Recursos Hídrics de la Xarxa, durant els mesos de març a maig del 2009 s’ha celebrat el cicle de jornades Fortaleses i debilitats sobre la gestió local del preu de l’aigua. En aquests esdeveniments s’ha produït la participació activa dels ajuntaments, tant pel que fa a la nombrosa assistència com en l’aportació d’experiències, preguntes i informació dels seus serveis d’abastament. Finalment, com a conclusió de les jornades, el Grup de treball ha proposat la publicació d’una Guia municipal sobre com elaborar la tarifa municipal d’aigua, amb l’objectiu de recollir tota la informació aportada fins ara en un document pràctic i útil de cara als municipis. Aquesta Guia, doncs, pretén ser una Eina de suport a la gestió municipal, en referència concreta al servei d’abastament municipal d’aigua. Com molt bé s’explica en la Guia, la tarifa d’abastament d’aigua és un instrument de política municipal amb objectius polítics, com poden ser assegurar l’accés a l’aigua o incentivar l’estalvi, i un instrument econòmic perquè persegueix el finançament de l’explotació del servei i de les inversions necessàries. Per tant, una política tarifària, els objectius que ha de complir i l’articulació de l’instrument no són aspectes que s’improvisin en poc temps. Per aquest motiu, la Guia s’estructura en base a les diverses etapes i aspectes a tenir en compte per definir la tarifa municipal d’aigua: des de la informació necessària que cal que l’Ajuntament tingui, els costos a imputar o els criteris per definir la tarifa, fins el procés per tramitar-la o els criteris per elaborar la factura. Finalment també s’han afegit un apartat de recomanacions, així com un apartat de preguntes freqüents sobre aspectes concrets de la política tarifària que han sorgit en el Cicle de jornades i a les quals calia donar una resposta adequada tècnicament.

Barcelona, gener del 2010

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

-3-

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

ÍNDEX

GUIA MUNICIPAL PER A L’ELABORACIÓ DE TARIFES D’ABASTAMENT D’AIGUA ................. 1 1. INTRODUCCIÓ................................................................................................................................ 5 2. LA TARIFA D’ABASTAMENT: NATURALESA I FUNCIONS ....................................................... 7 3. INFORMACIÓ NECESSÀRIA PER ELABORAR UNA TARIFA .................................................. 13 INFORMACIÓ TÈCNICA ....................................................................................................................... 13 INFORMACIÓ ECONÒMICA .................................................................................................................. 15 LA POLÍTICA TARIFÀRIA ..................................................................................................................... 19 4. ELS COSTOS IMPUTABLES A LA TARIFA................................................................................ 22 5. CRITERIS PER DEFINIR LA TARIFA .......................................................................................... 27 TIPUS DE TARIFES ............................................................................................................................ 28 TIPUS D’USUARIS .............................................................................................................................. 34 6. LA TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT ............................................................................................ 37 COM A TAXA ..................................................................................................................................... 38 COM A TARIFA .................................................................................................................................. 39 7. LA COMUNICACIÓ ALS CIUTADANS......................................................................................... 43 EXPLICACIÓ DEL SERVEI I ELS OBJECTIUS DE GESTIÓ .......................................................................... 43 LA FACTURA: COM FER-LA ENTENEDORA ............................................................................................ 46 8. RECOMANACIONS ...................................................................................................................... 53 9. LA TARIFA, UN INSTRUMENT DE GESTIÓ DEL SERVEI: PREGUNTES FREQÜENTS......... 55 10. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ........................................................................................ 60 11. ANNEX I: ESCENARIS TARIFARIS .......................................................................................... 61

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

-4-

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

1. INTRODUCCIÓ Ó La tradició de gestió del servei municipal d’abastament mostra com el finançament del servei ha estat, en general, força desvinculat dels seus costos, els quals han estat insuficientment identificats, i més atenent a la repercussió de les variacions tarifàries sobre l’opinió dels ciutadans. La tarifa d’abastament té certament una gran sensibilitat social. La tendència a la cobertura de costos ja fa anys que s’ha compassat amb una distribució d’aquests costos en funció dels diferents usuaris o dels nivells de consum, expressats en els preus que s’apliquen a cada bloc. La responsabilitat d’aprovar les tarifes i garantir la suficiència del servei recau en el govern municipal.

I no obstant, l’anàlisi de l’estructura tarifària mostra que hi ha un gran recorregut a fer en l’adequació dels ingressos als costos i en la forma de repercutir-los als diferents grups d’usuaris del servei. Sigui quina sigui la forma de gestió del servei adoptada, la responsabilitat d’aprovar les tarifes i garantir la suficiència del servei recau en l’ens local titular. En general és l’ajuntament tot i que hi ha casos singulars com l’Entitat Metropolitana de serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR que té la competència atribuïda per la Llei 7/1987 que la (EMSHTR), va crear.

La política tarifària s’ha d’adequar a l’estructura socioeconòmica del municipi i a les seves pautes de consum d’aigua.

El present treball vol aportar llum sobre la qüestió de manera que els responsables municipals tinguin un suport que els permeti una millor comprensió dels costos del servei i les diferents formés d’afrontar-los amb la política tarifària que s’adeqüi més bé a l’estructura socioeconòmica del municipi i a les seves pautes de consum d’aigua. En els darrers anys s’ha fet un gran èmfasi en la Directiva Marc 1 , que és una referència obligada en la tendència a la recuperació de costos, com un dels objectius més importants per garantir la viabilitat del cicle integral de l’aigua.

La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000 per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües – també anomenada Directiva Marc de l’Aigua (DMA) -, publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000, origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús de l’aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d’aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

-5-

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

S’ha de senyalar que la Directiva és una norma de caràcter essencialment ambiental, orientada a la qualitat de l’aigua i els ecosistemes, així com al seu ús eficient mitjançant la cobertura de costos. Els objectius de la Directiva són afavorir l’ús raonable de l’aigua en especial en l’agricultura. També, el sanejament de les aigües brutes, la preservació de les masses d’aigua i la seva funcionalitat. Aquests aspectes del cicle de l’aigua han estat tradicionalment abandonats o insuficientment finançats. Els abastaments eren i són serveis amb més tradició i millor cobertura financera que els serveis als que es refereix la Directiva i la seva aprovació ha posat l’accent en l’ús eficient de l’aigua més que en la cobertura de costos.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

-6-

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

2. LA TARIFA D’ABASTAMENT: NATURALESA I FUNCIONS L’abastament d’aigua és un servei que en una primera aproximació consisteix en fer arribar l’aigua amb la qualitat sanitària exigida fins a l’usuari. Aquesta idea, suficient en el moment inicial dels abastaments urbans, és avui del tot insuficient.

L’abastament ha de respondre a garanties de: 1.

Quantitat

Qualitat

Servei

Un abastament en una societat moderna ha de ser capaç de respondre en termes de garantia, de manera que sobre aquesta seguretat es pugui organitzar la vida de les famílies, l’activitat de les empreses i el funcionament dels serveis públics. Curiosament, aquest concepte tan essencial no està regulat normativament. La seva expressió està poc desenvolupada fins i tot a nivell tècnic. El que segueix és una aproximació qualitativa per millorar la comprensió del concepte. La garantia d’un complementàries:

abastament

s’expressa

tres

formés

1. Garantia de quantitat, és a dir la capacitat de subministrar els cabals esperats en qualsevol circumstància. La regulació, les interconnexions o l’aportació de noves fonts de subministrament incrementen aquesta garantia, doncs desacoblen l’aprovisionament i el consum, i ens fa menys dependents de la pluviometria. L’ús eficient també contribueix a la garantia, però en els grans abastaments urbans, el marge és molt escàs, com s’ha posat de manifest en diverses ocasions. 2 2. Garantia de qualitat, és a dir la capacitat de transformar la primera matèria captada en el producte acabat, conforme a les especificacions tècniques requerides per l’ús. L’estàndard habitual és el sanitari, però les xarxes específiques per a reg o neteja de carrers n’introdueixen altres. 3. Garantia de servei: capacitat d’assegurar els paràmetres exigibles (pressió, cabals punta) sota les diferents condicions de la demanda, mitjançant la capacitat de minimitzar els efectes d’una avaria o

El consum domèstic a Barcelona el 2008 ha estat de 113 litres/hab·dia, un 8% inferior a l’observat el 2005. La moderació ha estat decisiva durant el darrer episodi de carestia d’aigua de 2007-2008 i ha evitat l’entrada en una emergència que hagués estat catastròfica. Elaborat a partir de les webs de l’Ajuntament de Barcelona i IDESCAT. A l’Àrea metropolitana de Barcelona, ha baixat fins a 109 litres/hab·dia. Al conjunt de Catalunya, les disminucions observades per l’ACA són similars. Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

-7-

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

incidència (mallat, redundàncies d’equips bàsics) i pel grau d’atenció que es dóna a l’abonat. La determinació del cost d’un servei ha de ser conseqüència de la determinació de les garanties de què s’ha de dotar

La tarifa d’abastament d’aigua és un instrument de política econòmica municipal

Per tant, el cost de garantia és el factor determinant en l’escandall de costos del servei d’abastament. Aquest cost de garantia és poc elàstic respecte al consum, és a dir, té un component fix molt acusat. I no obstant, preveure’l i afrontar-lo, és imprescindible per al bon govern del servei. L’episodi de carestia d’aigua de 2008 ho va demostrar en termes de cost d’oportunitat Els recursos extraordinaris esmerçats per l’ACA durant l’episodi de 2008 han suposat un cost marginal de 10 € per cada metre cúbic addicional assegurat 3 . Així doncs, la determinació del cost d’un servei ha de ser conseqüència de la definició de les garanties de què s’ha de dotar, és a dir del model que es desitja i de la solidesa amb que volem que funcioni, sota les diferents contingències climàtiques o de servei que es poden preveure. La relació entre cost i tarifa es desenvolupa més endavant. La tarifa d’abastament d’aigua és un instrument de política econòmica municipal per al finançament del servei . La tarifa d’abastament d’aigua és un instrument de política municipal, perquè és objecte d’aprovació pel Ple de l’ens local i perquè els valors diferents que s’apliquen als diferents tipus i trams de consum inclouen objectius polítics, com poden ser assegurar l’accés a l’aigua o incentivar l’estalvi.

L’establiment d’una tarifa municipal d’abastament implica conèixer: 1. Beneficiaris del servei 2. Consums registrats

La tarifa d’abastament d’aigua també és un instrument econòmic perquè persegueix el finançament de l’explotació del servei i de les inversions necessàries, amb les imputacions de costos previstos a la Llei d’urbanisme de Catalunya 4 i al Pla Director d’Abastament del municipi 5 . Els ens locals que tenen òrgan especialitzat de gestió expressen aquests objectius econòmics en els plecs de condicions que regulen les relacions entre l’ens local i el gestor. Des del punt de vista tècnic, l’establiment d’una tarifa municipal d’abastament implica conèixer: 1. El beneficiari del servei, persona física o jurídica que estableix un contracte o pòlissa de servei amb l’empresa subministradora, pel qual l’abonat adquireix el dret al consum d’aigua, en les condicions 3

Anàlisi obtinguda a partir de l’informe final de la Taula de la Sequera 2008. Text Refós de la llei d’Urbanisme de Catalunya. Decret Legislatiu 1/2005 5 El Pla Director d’Abastament és el document que defineix les actuacions d’inversió necessàries al servei, la seva valoració, prioritat i sistema de finançament previst. 4

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

-8-

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

fixades per la normativa general i particular d’aquell abastament, establertes en el Reglament del servei 6 i en la tarifa que li sigui d’aplicació. En general, els abonats poden ser domèstics, d’activitats econòmiques o de serveis institucionals. 2. Els consums registrats, és a dir, els que acredita el comptador, permeten el coneixement dels consums reals en cada període i la facturació en base al sistema de tarifes que li sigui d’aplicació.

Gràfica 1.- Comparativa tipus de costos fixes i costos variables

Els ingressos tarifaris variables són superiors als ingressos fixos del servei. Mentre que els costos fixos del servei són superiors als costos variables.

Com ja s’ha comentat anteriorment, el cost associat a la garantia és, per la seva pròpia naturalesa, independent del consum i, per tant, és el cost fix del servei. El cost fix és aquell que no depèn del consum d’aigua. Inclou les infraestructures, el personal, les instal·lacions tècniques de manteniment, la capacitat de reacció davant de contingències (redundància d’equips, estoc de recanvis, mallat de la xarxa i servei d’urgències), les oficines, l’atenció a l’usuari, etc. Segons els casos suposa entre el 70 i el 90% del cost del servei. La resta del cost del servei, és el cost variable és a dir el cost associat al consum d’aigua. Es relaciona amb els costos de producció i distribució específics de cada metre cúbic d’aigua, com ara el consum elèctric, el tractament de potabilització o la compra d’aigua.

El Reglament del servei és el document que regula les relacions, drets i deures de les parts que intervenen en el servei: Ajuntament, entitat gestora i els abonats i usuaris. La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat té aprovat un model tipus de Reglament i de Plec de Condicions. Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

-9-

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Les tarifes solen reconèixer la dualitat entre costos a través de l’establiment entre terme fix i cost variable.

La tarifa d’abastament d’aigua es un instrument de política econòmica municipal per al finançament del servei.

Objectius : 1-Cobrir els costos del servei 2.-Distribuir els costos entre els diferents grups d’usuaris 3.- Establir l’escalonat de preus per venda d’aigua en funció dels tipus d’usuaris

Les tarifes solen reconèixer aquesta dualitat entre costos a través d’un terme fix (mínim de consum, quota de conservació o quota de servei 7 ) i cost variable (preu de subministrament per venda d’aigua) Per tant, el serveis d’aigua observen una contradicció clara: mentre els ingressos tarifaris variables són superiors als ingressos fixos del servei, els costos fixos del servei són superiors (entre el 70 i el 90% del cost del servei) als costos variables. (Gràfica 1) Aquesta contradicció del servei ha provocat la concepció mal entesa per part del ciutadà, que creu que el que es paga realment és només el consum d’aigua i no la infraestructura necessària del servei. Com ja s’ha indicat abans, el cost associat al consum és una petita part del cost total del servei. Un exemple clar d’aquest malentès són les crítiques ciutadanes a les pujades de tarifa després de l’èxit de les campanyes endegades per les autoritats, que han produït una conscienciació ciutadana amb importants taxes d’estalvi. Però la realitat és que la disminució d’aquest ingrés variable no ha comportat una reducció de les despeses. Per això, malgrat l’estalvi, ha estat necessari incrementar les tarifes per cobrir els costos del servei. La tarifa d’abastament d’aigua, com ja hem comentat, es un instrument de política econòmica municipal per al finançament del servei. Per aquest motiu sovint té diferents objectius que no sempre són fàcils de compatibilitzar. 1. Cobrir els costos del servei. Els costos del servei s’han d’identificar en relació a les garanties abans esmentades i als condicionants físics de l’abastament. Més endavant es dedica un capítol a aquesta qüestió. 2. Distribuir els costos entre els diferents grups d’usuaris. Determinar quines imputacions es fan com a fixes (mínim, quota de conservació o quota de servei) i quines es fan com a variables (preu de subministrament per venda d’aigua). Aquesta distribució de costos, permet establir el grau de cobertura de les despeses fixes pels ingressos fixes per a cada grup d’usuaris i en el conjunt de les previsions econòmiques del servei. 3. Establir l’escalonat de preus per venda d’aigua en funció dels tipus d’usuaris (domèstic, comercial, industrial, serveis municipals, etc.) i en funció dels blocs de consum. Aquest escalonat té bàsicament dos objectius polítics: garantir l’accés a l’aigua (que s’afavoreix amb un preu de subministrament baix pel 7

Veure desenvolupament dels conceptes en el capítol 5. Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 10 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

primer bloc domèstic), incentivar l’estalvi d’aigua (que es busca posant preus creixents per a consums més elevats), etc. Cada un d’aquests objectius tarifaris, té un pes diferent en funció de les característiques del municipi en estudi. 1. Els municipis amb padró estable. Tenen pautes de consum estables, que afavoreixen l’ús òptim de les infraestructures. 2. Els municipis amb molta segona residència o turisme presenten dues característiques bàsiques: presenten puntes de consum els caps de setmana o en temporades concretes, que obliguen a un dimensionament del servei per atendre les demandes punta o, el que és equivalent, a tenir un servei que molts dies de l’any està sobredimensionat. En aquests casos, el sobrecost de les infraestructures necessàries mereix una reflexió específica sobre la forma de repercutir-lo en la tarifa.

Per tant, només una anàlisi acurada dels costos del servei i de la seva estructura, juntament amb la forma d’imputar-los pot implicar l’establiment d’una bona tarifa. La tradició municipal en matèria de tarifes en general ha permès finançar l’explotació i part de les inversions associades al servei. La Directiva Marc, orientada a la cobertura de costos és genèrica pel que fa als criteris de cobertura. Per la seva naturalesa ambiental, es pot entendre que es refereix a la totalitat dels costos inclosos els ambientals. Així si es pren aquesta referència es pot afirmar que, a Catalunya, la cobertura de costos dels abastaments és del 83% mentre que la cobertura de costos global, inclosos els de sanejament i altres costos ambientals és del 66%. 8

J. Gaya. Cost i preu de l’aigua i finançament del cicle hidràulic. Octubre 2009. Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 11 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Gràfica 2.-Consorci de la Costa Brava. Abastament en alta a la Costa Brava Nord - Resum any 2008

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 12 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

3. INFORMACIÓ NECESSÀRIA PER ELABORAR UNA TARIFA La condició prèvia per determinar la tarifa és el coneixement de la realitat del servei

1.-Informació tècnica 2.-Informació econòmica 3.-Política tarifària

És freqüent que la tarifa del servei s’elabori en base a criteris pràctics basats en augmentar-la a partir de la variació de l’IPC interanual. Però aquest criteri, essencialment polític, no acostuma a aprofundir en els costos del servei, ni en la seva estructura. I paradoxalment, tampoc contribueix a definir la millor política per a la gestió del servei. La condició prèvia per determinar la tarifa és el coneixement de la realitat del servei, és a dir els costos imputables, els condicionants tècnics de la xarxa d’abastament, els tipus d’usuaris, les pautes de consum, els problemes que cal gestionar per millorar el servei en el futur, etc. El conjunt d’informacions necessàries per elaborar una tarifa es resumeixen en dos grups: informació tècnica i econòmica.

Informació tècnica La informació tècnica del servei inclou tres elements: 1. Els volums d’aigua associats. Corresponen a la relació entre els volums d’aigua captada és a dir la que s’introdueix a la xarxa, els que s’enregistren, és a dir els que reconeix el comptador, i els que es facturen a l’abonat. Aquesta informació permet conèixer el rendiment de la xarxa de distribució. 2. Infraestructures del servei. Determinació del valor de les infraestructures com a actius associats al servei, establiment de les amortitzacions tècniques i costos financers que s’han de preveure pel seu finançament, en funció de l’estat de conservació, i de les necessitats de nova inversió, etc. Les infraestructures inclouen les existents, tant si ja estan pagades com les que són objecte de finançament. A més, cal tenir presents les que en el futur estan incloses en el Pla Director d’Abastament 3. Número i tipus d’abonats. Tipus d’abonats al servei, domèstics, comercials, industrials,.....número d’abonats que correspon a cada classe. És important conèixer les pautes de consum d’aquests, és a dir els seus consums històrics, per tal de preveure l’impacte econòmic de la tarifa sobre cada abonat i els ingressos que es poden esperar. També és important conèixer i el tipus de sistema de subministrament (per comptador, per aforament), etc.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 13 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Cadascun d’aquests elements requereix una reflexió específica sobre les repercussions que tenen en l’estructura de consum i que determinarà en gran part l’estructura i política tarifària. A títol d’exemple, considerem tres municipis que consumeixen 500.000 m3 d’aigua a l’any amb diferents estructures de consum: 1. 8.000 habitants de dret sense població flotant. 2. 4.000 habitants de dret i una població no resident de 8.000 habitants de caps de setmana i estiu. 3. 4.000 habitants i un polígon industrial que, amb 5 indústries, consumeix tanta aigua com la resta del poble. Ja es veu que el número d’abonats serà diferent en cada cas. També ho seran les necessitats d’infraestructura, superiors en el segon cas, que haurà d’atendre puntes de demanda de 12.000 persones, i inferiors en el tercer, en que el casc urbà serà molt petit i la canonada de subministrament del polígon tindrà només 5 abonats.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 14 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Informació econòmica Conèixer la informació econòmica del servei implica conèixer els ingressos i despeses actuals del servei i determinar la tendència futura d’aquests, per tal que el sistema estigui equilibrat. Les despeses Les despeses del servei són:

Les despeses del servei són de tres tipus:

1.-Despeses d’explotació

1. Despeses d’explotació. Corresponen al funcionament ordinari del servei, com ara personal, tractaments, energia, compra d’aigua, manteniment i reparacions, despeses administratives i d’organització, etc. Es tracta de despeses majoritàriament fixes, doncs inclouen les condicions bàsiques per a que el servei estigui en condicions de funcionar en qualsevol moment.

2.-Amortitzacions 3.-Càrrega financera

2. Amortitzacions. Les despeses per amortització inclouen les dotacions per reposició i renovació i en general les despeses destinades al manteniment del valor dels actius del servei. Són les que garanteixen la sostenibilitat econòmica del servei a mig termini. Aquestes despeses són íntegrament fixes. En el cas de no considerar-les el servei es deprecia i envelleix. 3. Càrrega financera. Inclou els interessos i devolucions de capital associats al finançament d’actuacions relacionades amb el servei.

Despeses d'explotació

Concepte Personal Consum energia Compra d'aigua Consum comptadors Materials de conservació i treballs tercers Consum altres aprovisionament Serveis analítics Compra reactius Altres despeses generals d'explotació (arrendaments, publicitat, subministraments, material oficina, serveis administratius, direcció tècnica, etc.)

Despeses financeres Despeses gestió cobrament Dotacions per insolvències Amortitzacions Amortitzacions TOTAL Càrrega financera

COST (€) 11.500,00 161,20 468,25 0,00 2.970,00 0,00 3.500,00 280,00 1.050,00 6.344,72 500,00 0,00 14.669,59 41.443,76

Gràfica 3.-Exemple de costos associats al servei d’abastament d’un municipi de Barcelona.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 15 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La pràctica habitual no facilita el coneixement de les despeses associades al servei. En efecte, per aquells ajuntaments que gestionen el servei sense cap òrgan de gestió diferenciat, resulta difícil discriminar costos que en el pressupost municipal s’integren en els generals de l’Ajuntament, com ara els de personal o despesa energètica. Per als qui tenen un òrgan de gestió especialitzat, el coneixement dels costos dependrà del grau d’implicació i transparència amb que es relacionen els actors. Molt sovint en aquestes situacions es posa l’accent en els costos d’explotació i les necessitats d’inversió a mig termini, i el gran sacrificat per no incrementar més les tarifes és l’actualització del cost d’amortització dels actius municipals.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 16 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Els ingressos Els ingressos del servei inclouen diferents conceptes associats a la seva prestació que s’agrupen en dos categories: Els ingressos del servei inclouen diferents conceptes associats: 1.-Ingressos tarifaris 2.-Ingressos no tarifaris 3.-Ingressos associats

Els ingressos associats del servei són: 1.- L’impost del valor afegit (IVA) 2.- El cànon de l’aigua 3.- Altres tributs municipals

1. Ingressos tarifaris, són els ingressos associats al dret d’ús del servei per als qui han subscrit una pòlissa d’abonament. Es facturen regularment als abonats (trimestralment, mensualment,......) i solen tenir un tram fix –en forma de quota de servei o mínim de consum – i un tram variable en funció del preu de subministrament, establert en funció dels consums registrats. Els ingressos tarifaris tenen naturalesa fixa o variable segons l’estructura de la tarifa vigent. Aquesta qüestió és de gran importància i més endavant s’analitza amb més profunditat. 2. Ingressos no tarifaris. La resta d’ingressos del servei, anomenats “no tarifaris” corresponen a serveis complementaris associats. En general es facturen ocasionalment. Són ingressos no tarifaris, els derivats d’un nou contracte d’abonament o un canvi de titular, els derivats d’instal·lar una escomesa o els associats als comptadors, ja sigui per venda o conservació 9 . Els ingressos no tarifaris contribueixen a la cobertura de costos del servei. Així, els ingressos derivats d’un nou contracte d’abonament o un canvi de titular, els derivats d’instal·lar una escomesa o els associats als comptadors, ja sigui per venda o conservació. Els ingressos associats al rebut de l’aigua tenen altres components: 1. L’impost del valor afegit (IVA), que pels ingressos tarifaris tributa el tipus reduït del 7% i per als no tarifaris el tipus màxim, actualment del 16% 10 . Els gestors dels serveis d’abastament el recapten i el liquiden a l’Agència Tributària. 2. El cànon de l’aigua, és el tribut ambiental de la Generalitat de Catalunya. Es destina a finançar les actuacions de sanejament i de la resta del cicle de l’aigua.

Actualment es planteja la supressió dels ingressos per venda i conservació de comptadors i incorporar els rendiments equivalents com un increment de les quotes de servei. D’aquesta manera el comptador és propietat del servei a efectes de qualsevol necessitat de substitució o reparació. Complementàriament, la conservació del comptador és un element més de la despesa del servei que ha de cobrir la tarifa. Això té un efecte fiscal important, doncs la conservació de comptadors passa de tributar l’IVA al 16% al tipus reduït del 7% que s’aplica a les tarifes d’abastament d’aigua.

Les previsions són de que en el segon semestre de 2010 aquest tipus d’IVA augmenti fins al 18%. Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 17 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Els gestor dels serveis d’abastament el recapten i el liquiden a l’Agència Catalana de l’Aigua 11 . En molts municipis, el rebut de l’aigua s’utilitza com a instrument de recaptació d’altres tributs municipals, associats o no al cicle de l’aigua. Els més freqüents són la taxa de clavegueram i la de gestió de residus.

Gràfica 4.-Exemple de factura de la Companyia d’Aigües de Vilanova i a Geltrú 11

El cànon de l'aigua és 2000, i està regulat pel s'aprova el text refós de estructura s’assimila a la tipus progressius.

un impost ambiental que va entrar en vigor l'1 d'abril del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual la legislació en matèria d'aigües de Catalunya. La seva de la tarifa binòmia amb mínims de consum i blocs amb

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 18 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La política tarifària El coneixement dels ingressos i despeses associats al servei permet el seu contrast i la determinació del grau de cobertura de les despeses pels ingressos. D’altra banda, el volum d’aigua que es factura permet una primera aproximació a la base de distribució dels costos imputables al servei. És el que s’anomena tarifa mitjana, que expressada en euros/m3, resulta de dividir els costos reconeguts del servei pels metres cúbics que es preveu facturar. Objectius de la política tarifària: 1.-Progressiva cobertura dels costos pers ingressos 2.-Assegurament del dret a un mínim de consum d’aigua

Aquesta anàlisi, per si sola ja dóna una informació que permet conèixer la situació econòmica del servei i determinar les possibilitats i perspectives d’evolució tarifària a mig termini. Per exemple, els municipis amb poca població tenen costos unitaris més elevats degut a les deseconomies d’escala. Si a més, tenen baixa densitat urbana, o ocupació de temporada, el problema és més elevat doncs els costos d’infraestructura per abonat són superiors.

3.- Millorar la cobertura de despeses fixes pels ingressos fixes

Ara bé, la política tarifària inclou objectius a mig termini que poden estar relacionats amb la salut econòmica del servei, fites de distribució de costos entre els actors o bé objectius relacionats amb la gestió eficient de l’aigua.

4.- Eficiència en el consum.

Entre els objectius d’una política tarifària podem esmentar els següents:

5.- Cobertura de les necessitats d’inversió.

1. La progressiva cobertura dels costos pels ingressos. És vital per garantir la viabilitat de qualsevol altra política. Afecta al conjunt dels ingressos, amb independència de les imputacions específiques de costos a cada segment d’usuaris. 2. L’assegurament del dret a un mínim de consum d’aigua. mitjançant l’establiment d’un preu baix per als usuaris del primer bloc de domèstics i l’ampliació de trams a les unitats de convivència que ho acreditin. En el quadre següent es veu com la tarifa aplicada als primers 6m3 mensuals és 0,2300 €/m3 per als consums domèstics i, en general, més econòmica per a tots els usuaris.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 19 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

COMPTADORS Domèstic No domèstic Quota de servei € / abonat / mes consum Bloc 1 € / m3

3,8200

8,7000

0,2300

0,4635

de 0 a 6 0,4720

de 0 a 6 0,7916

De 7 a 10 1,3800

Límit m / mes

consum Bloc 2

€/m

Límit m3 / mes

consum Bloc 3

€/m

De 11 a 18 1,5680

Límit m / mes

consum Bloc 4

€/m

Límit m3 / mes

> 18

Gràfica 5.-Tarifa i estructura tarifària de Mataró, any 2009

3. Millorar la cobertura de despeses fixes pels ingressos fixes. El cost del servei és sobretot estructural i poc depenent del consum. Atès que els ingressos fixes s’obtenen de les quotes de servei, això suposa incrementar la quota abans que el preu del metre cúbic. 4. L’assegurament de l’eficiència en el consum. A través de la progressivitat en el preu dels successius blocs de consum, l’aplicació de tarifes als consums municipals o la tendència a substituir aforaments per comptadors. En el quadre adjunt es pot veure com hi ha 4 blocs de consum amb preus progressivament més elevats que en el quart bloc arriben a 1,5680 €/m3. 60.000

Des del mes d’abril de 1981, en que es va contractar el primer comptador, s’ha anat substituint d’una manera constant els antics aforaments per comptadors, en qualsevol nova instal·lació. Aquest procediment ha suposat un important estalvi d’aigua, gràcies a la constant supressió de les sobreeixides.

50.000 40.000 30.000 20.000 10.000

Comptadors Aforaments

0 1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Comptadors

44.399

45.963

47.506

49.080

50.558

51.720

52.637

54.225

55.500

56.200

Aforaments

2.142

1.939

1.620

1.461

1.325

1.189

1.026

751

393

298

367

671

777

835

837

876

892

50.908

52.554

53.686

54.498

55.813

56.769

57.390

Ramals incendi Abonats 1/1/2008

46.541

47.902

49.126

Gràfica 6.- Dades d’abonats d’Aigües de Mataró

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 20 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

5. La cobertura de les necessitats d’inversió. En la mesura que les inversions no provinguin de quotes urbanístiques o subvencions, el servei s’ha d’endeutar i cal que interioritzi els costos financers associats. La informació relativa a aquestes qüestions, determinarà les necessitats i prioritats de la política tarifària per a cada abastament. La determinació de la tarifa per a l’any següent és, així conseqüència d’una decisió meditada amb un objectiu estratègic. Aquest objectiu, establert per l’Ajuntament, ha de ser conegut i compartit pel gestor de l’abastament, sigui quina sigui la seva naturalesa pública o privada. Tot i que les decisions tarifàries es prenen anualment, l’estratègia inversora del servei està definida en el Pla Director d’Abastament, que és el document de referència per comprendre el camí a seguir.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 21 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

4. ELS COSTOS IMPUTABLES A LA TARIFA Tal i com s’ha comentat anteriorment, els costos imputables a tarifa es deriven del coneixement dels costos històrics i de les determinacions que resultin de la política tarifària que s’ha decidit. El Pla Director d’Abastament (PDA) és l’instrument més important per preveure les inversions a efectuar en un abastament, el cost i la prioritat, així com la forma previsible de finançar-lo. D’ell es pot aproximar la repercussió de les amortitzacions i despeses financeres derivades de les actuacions que s’han de fer a la xarxa, al llarg dels anys i la seva repercussió futura en la tarifa. Els criteris de inversió i amortització establerts al PDA, units als costos d’explotació determinen els costos que anualment s’han 7 d’incloure a la tarifa (Gràfica 7).

Com s’ha indicat anteriorment, els costos imputables a tarifa inclouen diferents conceptes que tot seguit s’aprofundeixen i es detallen amb un exemple:

Despeses d’explotació: 1.-Despeses de personal 2.-Energia elèctrica 3.-Materials de conservació i treballs de tercers 4.-Tractaments i/o compra d’aigua 5.-Transports 6.-Impostos i taxes 7.-Generals

1. DESPESES D’EXPLOTACIÓ: corresponen al funcionament ordinari del servei. a. Despeses de personal: és una de les partides més importants. La gestió del servei implica l’existència d’una plantilla que suposa una despesa estructural independent del consum d’aigua a temps parcial o complert. b. Energia elèctrica: cost important en abastaments amb bombaments, ja sigui perquè l’aigua és de pou, o perquè s’ha d’elevar fins a les zones de la població. Determinats tractaments com la dessalació i l’electrodiàlisi reversible també impliquen un cost elèctric. Per tant, aquest cost, de la mateixa manera que les despeses del servei, té una part fixa i una variable, associada al volum d’aigua bombejat. c. Els materials de conservació i treballs de tercers són els costos associats al manteniment del servei, neteges (de dipòsits, canonades...) i reparacions. És un cost majoritàriament fix.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 22 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Codi A A0

Tipus actuació

Consideració

Import

Coeficient

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Adequació infraestructures per mancances actuals Eines de gestió

A0.1

Reglament del Servei

alta

1.000

20%

200

A0.2

Pla Directori

alta

11.000

20%

2.200

A0.3

Plec de condicions tècniques

alta

1.000

20%

200

A0.4

Pla de prevenció

alta

2.000

20%

400

A0.5

Sistema d'informació atenció usuaris i incidències

alta

3.000

20%

600

A0.6

Sistema informació geogràfica

alta

6.000

20%

1.200

A0.7

Programa gestió d'actius

alta

3.000

20%

600

2015

Recurs

A1.1

Refer captació superficial Riudeboix

alta

18.000

3,0%

540

A1.2

Font alternativa de subministrament al Brull

alta

120.000

3,0%

3.600

Requeriments seguretat

A3.1

Instal·lació d'escales al dipòsit Sant Jaume

baixa

4.000

3,0%

120

A3.2

Instal·lació línies de vida al dipòsit Sant Jaume

baixa

1.000

3,0%

baixa

20.800

7,5%

1.560

9.000

2,0%

180

A5 A5.1 A6

Cobertura territori Grup de pressió sector les Escaletes Qualitat del servei

A6.1

Nou dipòsit Sant Jaume

alta

A6.2

Ampliació de Centre de control i escada

alta

9.000

4,0%

360

A6.3

Ampliació de sistema telecontrol, senyals i sensors

alta

15.000

4,0%

600

alta

5.000

7,5%

375

baixa

25.000

6,6%

1.650

14.415

10.815

9.015

Eficiència

A7.1

Cabalímetres a captacions i dipòsits

A7.2

Pla detecció de fuites

Subtotal actuacions a

253.800

Total amortització anual

253.800

375

9.825

10.965

Gràfica 7.- Exemple de proposta d’amortització de l’immobilitzat que es deriva de les actuacions del Pla Director d’Abastament (PDA) Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 23 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

d. Els tractaments i/o la compra d’aigua. Aquests costos són molt diversos en funció del tipus de tractament requerit per l’aigua i oscil·len entre 1 i 60 cèntims d’euro/m3 12 . És el cost més clarament variable i, per tant, vinculat al consum d’aigua. e. Els costos d'anàlisi de laboratori i d'assegurament de la qualitat. Constitueixen una partida d’importància creixent, que inclou les anàlisis vinculades a l’aplicació del RD 140/2003, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, les neteges dels dipòsits, i els controls de qualitat interna necessaris per al bon funcionament del servei. f. Transports. Costos de desplaçament de personal en tasques de manteniment del servei. g. Impostos i taxes. Tributs associats a l’existència i desenvolupament del servei. Els conceptes que s’inclouen en aquest apartat corresponen als que ha de satisfer el servei per al seu desenvolupament normal, com ara ocupació de via pública si s’han de fer obres, o altres. Aquests impostos formen part del cost d’explotació que ha de cobrir la tarifa. No s’han de confondre amb els que, un cop definida la tarifa, s’hi afegeixen, com ara l’IVA, el cànon de l’aigua o altres conceptes que l’ajuntament facturi a través del rebut de l’aigua. h. Generals. Les despeses generals corresponen a partides associades al desenvolupament del servei com ara les partides administratives, de comunicació, representació, etc. El conjunt d’aquestes despeses dóna lloc al cost d’explotació del servei agrupat en el terme “subtotal“ de la taula adjunta. A continuació, es tracta un exemple concret que inclou els percentatges que en aquest cas suposen cada concepte de cost. Aquests percentatges poden variar significativament en funció de les característiques de cada abastament.

Expansión, 21 de juliol de 2009. Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 24 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

€ real 2008 a. Despeses de personal Personal

1. DESPESES D’EXPLOTACIÓ

3. AMORTITZACIONS

2. RETRIBUCIÓ

26.346,77

26,35%

b. Energia elèctrica c. Materials de conservació i treballs de tercers

Energia elèctrica

6.967,51

6,97%

materials conservació

2.871,41

2,87%

Treballs cons tercers

10.842,75

10,84%

d. Tractaments i/o la compra d’aigua

Tractament

4.990,97

4,99%

0,00%

f. Transports.

Transports

3.945,03

3,95%

g. Impostos i taxes

Impostos i taxes

1.159,57

1,16%

h. Generals

Generals

7.210,77

7,21%

Subtotal

64.334,78

64,34%

Fons de reposició

12.544,00

12,54%

Financeres

0,00%

Fons de reversió

8.878,42

8,88%

Amortització tècnica

6.515,21

6,52%

Retribució

7.720,17

7,72%

Compra d'aigua

Total despeses Ingressos no tarifaris

99.992,58 -16.673,31

Subtotal a cobrir per tarifa

83.319,27

Ingressos aigua en baixa i alta

52.693,26

Superàvit / dèficit m3 Tarifa mitjana

-30.626,01 83.691 0,9955583

Abonats

591

Gràfica 8.- Exemple de despeses del servei d’un municipi de Barcelona

Si el servei està externalitzat, a aquestes despeses s’hi afegeix la retribució. El seu import se sol establir com un percentatge de la despesa d’explotació. 2. RETRIBUCIÓ. Un cop coberts els costos imputables al servei, el gestor té dret a una retribució. Per als gestors privats, aquest concepte és el guany que l’interessa en la gestió del servei i amb el que remunera l’accionista. Per als gestors públics, el reconeixement d’aquest concepte suposa la recapitalització del servei, que ha de garantir el seu futur i la seva independència. En tot cas, la relació contractual entre la corporació local i el gestor ha d’explicitar la forma de càlcul de la retribució. Normalment s’expressa com un percentatge sobre les despeses d’explotació. No obstant, és convenient associar-la a objectius com ara la millora dels rendiments observats en el servei, ja sigui en m3

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 25 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

subministrats/ m3 captats, en kwh/m3 subministrat o en paràmetres de qualitat final del servei. 3. AMORTITZACIONS. Inclouen les dotacions per reposició i renovació i en general les despeses destinades al manteniment del valor dels actius del servei. Garanteixen la sostenibilitat econòmica del servei a mig termini. Els terminis d’amortització varien àmpliament en funció de l’esperança de vida de l’element a amortitzar. a. Amortització tècnica. Correspon a l’amortització d’actius aportats pel gestor i que no estan destinats a ser revertits a l’Ajuntament, com per exemple vehicles o màquines ofimàtiques. b. Fons de reposició. Fons establert per aquells actius de titularitat municipal per mantenir el seu valor, com pous, canonades, dipòsits o elements de regulació i control. El seu destí és la aplicació al servei per mantenir la funcionalitat, evitar-ne l’obsolescència i en tot cas, millorar-ne les prestacions. Es calcula en base al valor inicial i la vida útil estimada de cada element. El valor resultant és convenient incrementar-lo amb prudència per cobrir els increments de cost i la possible substitució de l’element per altres amb millors prestacions o que estiguin obligats per la normativa. 4. Financeres. Interessos i devolucions de capital associat al finançament de noves actuacions relacionades amb el servei. El seu import abasta les quantitats a satisfer durant l’any en que serà vigent la tarifa. El seu ajust s’ha d’adaptar al ritme en que el gestor obtingui els recursos procedents de la facturació als abonats. 5. Fons de reversió. En el cas, en que el període d’amortització financera sigui superior al període de concessió, és procedent dotar un fons de reversió, corresponent a la part no amortitzada. Un procediment alternatiu de resoldre la qüestió és calcular el deute al final de la concessió i reconèixer l’obligació de satisfer-lo en les condicions que es pactin entre les parts. Els costos imputables al servei s’han de cobrir amb el conjunt dels ingressos, que inclouen els tarifaris i no tarifaris, segons s’ha explicat anteriorment.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 26 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

5. CRITERIS PER DEFINIR LA TARIFA

La concreció del cost del servei és el primer pas per definir la tarifa. La previsió dels metres cúbics d’aigua a subministrar dóna una idea de les unitats en que s’ha de repartir el cost.

La definició de la política tarifària suposa encaixar: 1.-Cobertura dels costos del servei 2.-Cobertura dels ingressos fixes 3.-Tipus d’usuaris i número 4.-Tipologia de consum en funció tipologia d’usuaris 5.-Definició de les polítiques de consum a incentivar

El quocient entre cost i metres cúbics indica el que s’anomena la tarifa mitjana que, expressada en €/m3 dóna una primera indicació sobre els nivells tarifaris necessaris. Ara bé, com hem vist, la tarifa és un instrument de política econòmica del servei. I això es concreta en formés diverses d’imputar costos en funció d’usuaris o pautes de consum. La definició de la política tarifària suposa encaixar de la forma més convenient variables molt diverses: 1. El grau de cobertura dels costos del servei que es vol imputar a la tarifa 2. Els ingressos fixes que es desitgen com a cobertura de les despeses fixes. 3. El tipus d’usuaris als que s’ha de subministrar: domèstics, activitats econòmiques, serveis públics i institucionals. I encara dins de cada grup, hi ha municipis que hi fan distincions. 4. El número d’usuaris de cada classe. 5. Les pautes de consum dels usuaris de cada classe. 6. Les conductes que es desitja afavorir i les que es vol contenir. Aquest conjunt d’informacions és el que transforma la tarifa mitjana en les tarifes reals, que són un compromís entre la realitat a gestionar i les tendències que es volen marcar per al futur del servei. Normalment les tarifes s’apliquen sobre un servei que ja té les seves tradicions tarifàries. És a dir, la reflexió tarifària, quan es fa, parteix d’una realitat que pretén millorar, ja sigui per obtenir una millor cobertura dels costos, de la gestió, una millor distribució de les càrregues entre els abonats, o afrontar noves situacions derivades d’una inversió o d’una nova sensibilitat política a l’Ajuntament.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 27 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La traducció del cost del servei a la tarifa no té solució fàcil ni única. Per això és interessant estudiar escenaris tarifaris en els que, a partir d’un objectiu de cost a cobrir (o el que és el mateix, un objectiu de recaptació), les càrregues s’imputen de manera diferent tan en la despesa fixa com en la variable, fins que es considera que s’ha obtingut l’encaix òptim entre ingressos fixes i variables, i en la contribució de cada grup d’abonats a la cobertura del cost del servei. L’annex 1 proposa un exemple.

Tipus de tarifes Les tarifes d’abastament són el fruit d’un procés històric que ha tingut diversos referents en funció de les percepcions socials sobre el servei i les disponibilitats de la tecnologia. Les tarifes més antigues que encara es conserven en alguns municipis es basen en la capacitat de subministrament de la canonada. Són els aforaments, en els que el preu es fixa en funció del diàmetre de la canonada amb independència del grau d’utilització real que es fa de l’aigua. En aquests sistemes, l’aigua se sol acumular en dipòsits situats a l’immoble de l’usuari, que en alguns casos tenen sobreeixidor i en altres, una boia que impedeix el flux d’aigua quan el dipòsit és ple. El preu establert en aquests casos s’assembla al que en podríem anomenat tarifa plana, en la que es cobra un tant alçat cada període independent del consum real. En aquest punt és convenient definir dos conceptes molt usuals en les tarifes vigents actualment: 1. Mínim de consum és la quantitat mínima que es paga en el període de facturació, tant si es gasta com si no. 2. Quota de servei és una quantitat que es paga no vinculada a cap consum. Les dues modalitats constitueixen ingressos fixes del servei

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 28 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Tipus de tarifes:

Les tarifes han adoptat formés molt diverses, però es poden establir, dues grans famílies de tarifes:

1.-Monòmia 2.-Binòmia

La tarifa monòmia Estableix un únic concepte de pagament. Pot consistir en una quota fixa com a tant alçat cada període de temps (mensual, trimestral, etc.), com una tarifa plana, és a dir, independent del consum d’aigua, o vinculada només al consum mesurat per comptador. Aquesta tarifa monòmia pot adoptar formés diverses. Es pot tractar d'una quantitat fixa i uniforme per a tots els subjectes passius o obligats al pagament, o bé es pot modular amb criteris objectius (p. ex. carrers, tipologia d'habitatges, activitat). També pot consistir en un tipus de gravamen aplicat sobre elements quantitatius relacionats amb la intensitat de l'ús del servei, com ara els m3, que al seu torn poden tenir preu únic o diferenciat. La gràfica adjunta mostra tres modalitats de tarifa monòmia: 1. Tarifa monòmia amb un preu únic per m3 amb independència del consum final. 2. Tarifa monòmia amb preus creixents progressius per trams de consum 3. Tarifa monòmia amb preus decreixents per trams de consum.

Sistema monomi Sense mínim de consum Preu únic

Trams creixents

Trams decreixents

Gràfiques representatives del sistema monomi

Aquestes tarifes consideren que tot l’ingrés és variable i per tant no s’adiuen a l’estructura de costos del servei que té un fort component fix. Per aquest motiu, tendeixen a desaparèixer.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 29 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La tarifa binòmia Resulta de reconèixer que el servei té unes despeses fixes que no depenen del consum. Inclou una quota fixa de servei i una part variable, en funció de l'ús o del consum. Tanmateix, és possible integrar els dos conceptes amb una quota fixa que doni dret a un consum mínim, a la qual després s'hi afegeixen els consums superiors. La gràfica adjunta mostra tres exemples de tarifa binòmia amb mínim de consum i preu per m3. 1. Tarifa binòmia amb mínim de consum i un preu fix independent del consum. 2. Tarifa binòmia amb mínim de consum amb preus variables creixents segons trams de consum 3. Tarifa binòmia amb mínim de consum amb preus variables decreixents segons trams de consums.

Sistema binomi Amb mínim de consum Preu fix

Trams creixents

Trams decreixents

Gràfica 9.- Sistema binomi amb mínim de consum i preu per m3.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 30 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La gràfica adjunta mostra tres exemples de tarifa binòmia amb quota de servei i preu per m3. 4. Tarifa binòmia amb quota de servei i amb un preu fix independent del consum. 5. Tarifa binòmia amb quota de servei amb preus variables creixents segons trams de consum 6. Tarifa binòmia amb quota de servei amb preus variables decreixents segons trams de consums.

Sistema binomi Amb quota de servei Trams creixents

Preu fix

Trams decreixents

Gràfica 10.-Sistema binomi amb quota de servei i preu per m3.

L'art. 300.2 ROAS 13 adverteix que els mínims de consum, en serveis de recepció obligatòria, han de ser proporcionals a la seva naturalesa. La part variable o tipus aplicable a la base constituïda per la mesura de l'ús o del consum, pot ser lineal o progressiva. Això permet introduir mesures correctores, d'ordre familiar, social i mediambiental, per mitjà de les quals es puguin bonificar determinats consums o situacions personals, i gravar-ne d’altres. Aquesta darrera modalitat de tarifa binòmia, basada en l’exemple nº 5, és l’habitual en l’estructura de les tarifes del servei de subministrament domiciliari d’aigua potable. 14 En els consums familiars i a efectes de considerar el nombre de consumidors de cada unitat d’ús domèstic, cal tenir en compte que la Disposició addicional novena de la LOGTA 15 i l’OMS 16 , fixa el consum

Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS), Decret 179/1995, de 13 de juny. 14 Joan Perdigó. L’abastament d’aigua a Catalunya. FMC, 2003. 15 Llei 6/1999 d’Ordenació, Gestió i Tributació de l’Aigua.(LOGTA) Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 31 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La tarifa més habitual és la tarifa binòmia amb quota de servei amb preus variables creixents segons trams de consum.

La determinació estàndard de consum és fixada per la LOGTA i per l’OMS, en 100 litres per persona i dia

bàsic en 100 litres per persona i dia. A l’article 2.15 LOGTA, el consum bàsic és definit com el volum d’aigua mínim, suficient per cobrir les necessitats ordinàries de tipus higiènic d’una persona en un context social determinat. 17 Pel que fa al tipus d’habitatge, s’acostuma a emprar la classificació efectuada en les Normes bàsiques per a instal·lacions interiors de subministrament d’aigua, aprovades per Ordre ministerial de 9 de desembre de 1975, en funció del nombre de punts de consum d’aigua de cada habitatge, que es poden traduir a cabals nominals garantits o, el seu equivalent, diàmetres de comptador. Tot i que el costum respecte a la tipificació de tarifes es conserva, les Normes Bàsiques de 1975 han estat substituïdes pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE, aprovat al RD 314/2006). A l’apartat 2 de la secció HS4 del CTE es recullen les normes per a la caracterització i quantificació de les exigències de la instal·lació d'aigua que són d’aplicació. Tipus d’habitatge A B C D E F G H I

Cabal nominal m3/hora 0,25 0,4 0,4 0,63 0,63 1 1,6 2,5 4

Diàmetre de comptador, mm <13 13 13 15 15 20 25 30 >30

Gràfica 11.- Classificació efectuada en les “Normes bàsiques per a instal·lacions interiors de subministrament d’aigua”

La quota fixa mensual es pot modular amb quanties establertes en funció del cabal nominal i del tipus d’habitatge, o dels diàmetres equivalents de comptador. La part variable de la tarifa s’expressa en un sistema general de trams, el més comú és fixar tres trams als que s’apliquen preus creixents.

Segons l’ONU, la disponibilitat és un mínim de 40 litres d’aigua per persona i dia (entre 20 i 60). 17 Joan Perdigó. L’abastament d’aigua a Catalunya. FMC, 2003. Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 32 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La longitud dels trams és variable segons els casos. Una de les distribucions més freqüents és: Bloc 1: fins 6 m3/mes Bloc 2: de 6 a 12 m3/mes Bloc 3: a partir de 12 m3/mes En aquesta distribució 6 m3/mes equivalen a 200 litres/dia per abonat i 12 m3/mes a 400 litres/dia. 18 Per als habitatges en els que, com primera residència, hi conviuen més de quatre persones, algunes ordenances preveuen una facturació especial que incrementa el recorregut dels trams. Per a l’acreditació del nombre de persones que conviuen a l’habitatge, l’Ordenança metropolitana reguladora de la tarifa del servei de subministrament domiciliari d’aigua potable aprovada definitivament el 31 de desembre de 2001 es remet a la documentació i al procediment regulats a l’article 16 RCA 19 que, en aquest punt, desplega l’article 44.3 LOGTA. Un exemple de tarifa binòmia és la que es regula en la vigent Ordenança metropolitana reguladora de la tarifa del servei de subministrament d’aigua potable. Aquesta Ordenança està aprovada per l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) i d’aplicació als municipis del seu àmbit territorial. La tarifa binòmia amb trams de consum combina tots aquests requeriments de forma raonable. No obstant, té algun efecte secundari sobre aquells usuaris que no passen dels primers trams, als que, malgrat la tarifa aplicada al tram sigui més baixa, el preu mig de l’aigua els resulta més elevat per l’efecte de la quota de servei. Per això alguns ajuntaments han introduït quotes de servei diferenciades segons el tram de consum aplicable a l’usuari. Aquest és el cas del municipi de Terrassa.

El cànon de l’aigua que aplica la Generalitat té una estructura d’un mínim de consum de 6m3/mes, un segon tram fins a 12 m3/mes i un tercer tram pels consums superiors. 19 Reglament 103/2000, de 6 de març, pel quals s’aprova el reglament dels tributs gestionats per l’Agencia Catalana de l’Aigua Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 33 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Tipus d’usuaris La modalitat de tarifa binòmia amb la part variable recull diverses realitats: - reconeixement d’un cost fix en el servei, - reconeixement del dret a l’aigua amb un primer tram més econòmic

gravamen al consum expressat per la progressivitat en el preu dels trams més elevats.

Com s’ha dit, les tarifes són un instrument de política econòmica municipal, que han de satisfer requeriments diversos, complexes i no sempre complementaris. Ja hem vist com la modalitat de tarifa binòmia amb la part variable segmentada en trams, la més estesa, recull diverses realitats: el reconeixement d’un cost fix en el servei, el reconeixement del dret a l’aigua amb un primer tram més econòmic, i el gravamen al consum expressat per la progressivitat en el preu dels trams més elevats. Ara bé, el servei d’abastament d’aigua té utilitats que van més enllà de l’abastament domèstic. També se’n serveixen les activitats econòmiques radicades al municipi: comerç, indústria, serveis, i a vegades altres activitats com les agroramaderes. També els consums de les dependències i serveis municipals. Els nivells i les pautes de consum d’aquests usuaris són molt diversos, segons la seva naturalesa i la disponibilitat o no que tenen de recursos alternatius o complementaris (pous). Aquesta diversitat de situacions requereix una anàlisi singular de cada cas, que ha de tenir el seu reflex en unes tarifes específiques, que han de considerar dues qüestions: els costos induïts per aquests usuaris al servei, i el fet que per aquestes activitats l’aigua és un factor productiu més, que escandallen com un cost. Més recentment ha aparegut la possibilitat d’introduir nous tipus tarifaris en funció de la qualitat o ús de l’aigua. Així, algunes ciutats han començat a promoure la implantació de circuits d’aigua calenta termosolar, o aigua reutilitzada. La promoció d’aquests usos en que l’aigua es vincula a plantejaments més globals d’eficiència urbana mereix una reflexió tarifària específica en la mesura en que es cregui oportú estimular aquestes pràctiques. No obstant, aquestes situacions mereixen una consideració vinculada al reglament del servei, com a pas previ a la regulació tarifària. Aquesta adequació reglamentària ha d’establir el règim de drets i deures en el nou context, sovint pensat per a comunitats de veïns, i la tarifa específica ha de reflectir la voluntat municipal degudament emmarcada en el reglament. Exemple d’això és el nou Reglament metropolità presentat el 4 de desembre del 2009, per l’Entitat Metropolitana.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 34 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Tarifes de venda d'aigua Els tipus més comuns d’usuaris o consums que es poden trobar en un servei són: domèstics comerç indústria serveis agroramaderes municipals

Subministrament per comptador Ús domèstic Quota fixa de servei Preu del subministrament: Fins a 6 m3/mes De 6 a 12 m3/mes De 12 a 18 m3/mes Excés de 18 m3/mes

3,62

€/mes

0,594 0,8383 1,1524 1,7285

€/m3 €/m3 €/m3 €/m3

1,82

€/mes

0,2885 0,4073 0,5763 0,8376

€/m3 €/m3 €/m3 €/m3

2,73

€/mes

0,4362 0,6159 0,8643 1,264

€/m3 €/m3 €/m3 €/m3

7,23

€/mes

0,8316 1,0351

€/m3 €/m3

0,2695

€/m3

7,23 0,9668

€/mes €/m3

10,50

€/mes

7,23 1,0857

€/mes €/m3

39,08

€/mes

0,8484 0,9756

€/m3 €/m3

Tarifa reduïda del 50% Quota fixa de servei Preu del subministrament: Fins a 6 m3/mes De 6 a 12 m3/mes De 12 a 18 m3/mes Excés de 18 m3/mes Tarifa reduïda del 25% Quota fixa de servei Preu del subministrament: Fins a 6 m3/mes De 6 a 12 m3/mes De 12 a 18 m3/mes Excés de 18 m3/mes Ús industrial Quota fixa de servei Preu del subministrament: Fins a 18 m3/mes Excés de 18 m3/mes Ús municipal Preu del subministrament: Provisional d'obra Quota fixa de servei Preu del subministrament: Hidrants Quota fixa de servei Altres usos Quota fixa de servei Preu del subministrament: Polígon Quota fixa de servei Preu del subministrament: Fins a 18 m3/mes Excés de 18 m3/mes

Gràfica 12.- Estructura tarifària d’un municipi de Barcelona Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 35 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Anàlogament, mereixen una consideració específica els consums municipals o d’altres institucions, les connexions ocasionals com les associades a obres públiques, construcció d’habitatges o activitats ocasionals a la via pública com ara fires, festes locals, activitats de temporada...

Les segones residències tenen pautes de consum irregulars o de temporada Les despeses fixes del servei induïdes per aquests usuaris no solen tenir una contrapartida d’ingressos com les dels usuaris permanents

Finalment, hi ha serveis associats a l’abastament municipal que normalment no comporten consums però suposen garanties que indueixen costos. És el cas de les boques d’incendi, que formen part de la despesa fixa del servei i que poden ser objecte d’una quota de servei no vinculada a consum. Mereix una consideració específica el cas de les segones residències o altres abonats que tenen pautes de consum irregulars o de temporada. Les despeses fixes del servei induïdes per aquests usuaris no solen tenir una contrapartida d’ingressos com les dels usuaris permanents. Alguns municipis han començat a aplicar tarifes de servei diferents per aquest abonats, en la mesura en que es pot justificar la necessitat d’una millor cobertura de les despeses fixes que indueixen 20 .

Veure comentaris en Preguntes freqüents. Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 36 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

6. LA TRAMITACIÓ DE L’EXPEDIENT Està clar que el servei d’aigua ha de tenir una contraprestació econòmica fixada pel titular de l’abastament, i que els seus abonats han de satisfer. Més enllà d’aquesta constatació és difícil trobar acord entre els diferents especialistes o responsables de les hisendes municipals.

Taxa o tarifa: 1.-Taxa: la Llei general tributària la Llei d’hisendes locals, només tenen la consideració de taxes –o de preus públics– les contraprestacions dels serveis de titularitat pública, monopoli, obligatorietat i necessarietat, que es presten en règim de Dret públic 2.- Tarifa: la forma de gestió del servei de subministrament d’aigua és de Dret privat

Taxa i tarifa, aquesta qüestió ha estat objecte de polèmica teòrica i de diferents pràctiques municipals. Alguns aproven la taxa com una ordenança fiscal més, altres aproven la tarifa i també trobaríem algun Ajuntament, que fa les dues coses. La qüestió té a veure amb la presència d’operadors privats, amb la cessió de la gestió del servei i amb el dret de recaptació de la contraprestació que se’ls fa. Les posicions enfrontades entre sectors de la doctrina, estimulades per la Sentència del Tribunal Constitucional 185/1995, sobre la Llei de taxes i preus públics de 1989, la reforma tributària a la que aquesta Sentència va donar lloc –Llei 25/1998– i la nova definició de taxa a l’article 2.2 a) de Llei 58/2003 General Tributària, no han ajudant gens a clarificar el problema. De tota manera, el Tribunal Suprem, en Sentències de 7 de març de 2007 (Aranzadi 2007\2030) i de 19 de desembre de 2007 (Aranzadi 2008\1810), ha mantingut la seva jurisprudència relativa a la distinció entre potestat tarifària i la potestat tarifària de les administracions públiques en general i de les entitats locals en particular, en un doctrina reiterada iniciada amb al Sentència de 8 de maig de 1953, i confirmada a la de 12 de novembre de 1970 (Aranzadi 1970\4573). Tanmateix, des de la Sentència de 21 d’abril de 1999 (Aranzadi 1999\3586) i en contra del que tenia establert fins aleshores, el Tribunal Suprem estableix que. si les entitats locals adopten la forma de taxa, establerta en ordenança fiscal, com a contraprestació dels seus serveis d’aigua, aleshores no resta subjecta al règim d’autorització de preus per part de la Comunitat Autònoma. 21 21

Joan Perdigó, L’abastament d’aigua a Catalunya, Federació de Municipis de Catalunya, Barcelona, 2003, pàg. 111 a 133; i Tasas y precios: dos modalidades de contraprestación del suministro de agua, a “Régimen económico-financiero del agua. Los precios del agua”, Antonio Embid, Director, Civitas, Cizur Menor (Navarra), 2009, pàg. 317 a 364. Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 37 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Com a taxa El servei d’abastament d’aigua és un servei essencial reservat a les entitats locals. La naturalesa del servei i la infraestructura necessària per a prestar-lo, de naturalesa urbanística, fan que s’hagi de prestar de forma obligatòria i única per l’Ajuntament titular o l’ens en qui delegui la funció. És un servei bàsic, relacionat amb la higiene i l’alimentació de les persones i la seva sol·licitud la imposen les legislacions urbanístiques i d’habitatge. Aquests antecedents operen a favor de que la contraprestació o preu que satisfà l’usuari d’aquest servei hauria de tenir la naturalesa tributària de taxa. Primer la Sentència 185/1995 del Tribunal Constitucional, sobre la Llei estatal de taxes i preus públics, LTPP, i després la Llei 25/1998, de modificació del règim legal de les taxes estatals i locals, a la Llei general tributària, a la de taxes i preus públics i a la d’Hisendes locals, vindrien a confirmar aquesta naturalesa de tribut en la seva modalitat de taxa. No obstant això, cal advertir que tant a la Llei general tributària i a la de Taxes i preus públics, com a la Llei d’hisendes locals, tant en la seva redacció original com en la donada després per l’esmentada Llei 25/1998, només tenen la consideració de taxes –o de preus públics– les contraprestacions dels serveis que, a més de les característiques abans esmentades de titularitat pública, monopoli, obligatorietat i necessarietat, es presten en règim de Dret públic. És a dir, que es presten per mitjà d’una forma de gestió directa a càrrec d’un ens públic, ja sigui el mateix ajuntament o altra Administració titular, o bé d’un organisme autònom seu. 22

Id Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 38 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Com a tarifa En canvi, quan la forma de gestió del servei de subministrament d’aigua és de Dret privat, ja sigui directa però a càrrec d’una empresa pública (entitat pública empresarial o societat mercantil de capital íntegrament), o bé indirecta per concessió, empresa mixta, etc., les contraprestacions dels usuaris resten, en principi, excloses del règim de les taxes i dels preus públics. La Llei de taxes i preus públics confirma aquesta exclusió quan, en relació a la forma de gestió, les entitats de Dret públic que actuen en règim de Dret privat –ATLL i ACA, per exemple– exclou les contraprestacions dels serveis que presten de l’aplicació de la Llei, de forma que no se les pot qualificar ni de taxes ni de preus públics 23 .

Id Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 39 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La Comissió de Preus de Catalunya Comissió de Preus de Catalunya, Detalls procedimentals: 1.-Tramitar els expedients acompanyats de la memòria econòmica justificativa 2.- Als 30 dies de presentat l’expedient de tarifes a la corporació local , si aquesta no li dóna curs, l’empresa contractista el pot presentar directament a CPC 3.-Als tres mesos de silenci administratiu per part de CPC, la resolució es favorable 4.-La tarifa dictada per la CPC no pot ser superior a la proposta de l’Ajuntament 5.-Els preus autoritzats es poden variar a l’any de la seva revisió

La Comissió de Preus de Catalunya (CPC) és un organisme traspassat per l’Estat a la Generalitat, que té el seu origen remot en la Comisión Central de Precios, organisme creat durant els anys 60, quan es van impulsar els Planes de Desarrollo Económico y Social de España. D’aquella època s’ha heretat el costum de que l’administració intervé en l’aprovació de determinats preus, que es consideren importants des del punt de vista del control de la inflació. Entre els serveis sotmesos a règim de preus autoritzats hi ha els d’abastaments d’aigua, segons estableix el Real Decreto-Ley 7/1996, de 7 de junio, sobre Medidas Urgentes de carácter Fiscal y de Fomento y Liberalización de la Actividad Económica, en l’annex 2. La Generalitat va regular el règim procedimental de preus autoritzats i comunicats en el Decret 149/1988 de 29 d’abril. El títol I es refereix a la implantació i modificació de tarifes dels serveis de competència local. Entre els detalls procedimentals que inclou el decret són destacables els següents: 1. S’han de tramitar els expedients d’implantació i modificació de tarifes dels serveis acompanyats de la memòria econòmica que justifiqui els costos a cobrir per la tarifa. 2. Es preveu que si als 30 dies de presentat l’expedient de tarifes a la corporació local aquesta no li dóna curs, l’empresa contractista el pot presentar directament a la CPC per a la seva tramitació. 3. Es preveu silenci administratiu favorable si als tres mesos d’entrar l’expedient a la Comissió no s’hagués dictat resolució. 4. La tarifa dictada per la CPC no pot ser superior al que resulti informat o proposat pel Ple de la corporació local. S’obre la porta a establir procediments simplificats per a l’actualització dels preus i tarifes a que es refereix el decret. Posteriorment, el Decret 339/2001 va desenvolupar un sistema simplificat per a l’actualització dels preus i tarifes regulats. 5. Els preus autoritzats no es poden revisar fins que hagi transcorregut un any des de la seva revisió. Posteriorment, el Decret 328/1990 va obrir la possibilitat de revisió en un període inferior.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 40 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Comissió de Preus de Catalunya, Procediment simplificat: S’acolliran les empreses les subministradores a les que li sigui suficient un augment de tarifes igual o inferior al percentatge aprovat per mantenir l’equilibri del servei

El procediment simplificat preveu que la CPC, mitjançant la corresponent resolució aprovarà anualment el percentatge d’augment mitjà de preus o tarifes per al subministrament d’aigua a poblacions. Es podran acollir a aquest procediment simplificat totes les empreses subministradores per a les quals, en l’exercici corresponent, sigui suficient un augment de tarifes igual o inferior al percentatge aprovat per mantenir l’equilibri econòmic del servei. El decret inclou un annex amb la fórmula polinòmica per al càlcul anual de l’augment mitjà de tarifes per al subministrament d’aigua i altres serveis. En aquest punt cal assenyalar algunes qüestions de caràcter pràctic: 1. Cada servei té unes dinàmiques econòmiques que tenen repercussions molt diverses en la tarifa: de la mateixa manera que les inversions augmenten el cost total a cobrir, també ho poden fer situacions de conjuntura: ja s’ha vist la disminució d’ingressos no tarifaris que ha comportat la crisi immobiliària, de la mateixa manera que, en sentit contrari, el boom va permetre congelar moltes tarifes durant uns quants anys. Això significa que l’augment mig en general té poc a veure amb cada cas particular. L’anàlisi acurada dels costos reals indicarà si és necessari o possible acollir-se al règim simplificat i, en aquest cas, si el percentatge aprovat per la CPC s’ha d’aplicar en tot o en part. Per al 2010, el % aprovat és el 2,2%. Això no vol dir que tots els que s’hi acullin hagin d’aprovar el 2,2%, sinó que s’hi poden acollir tots aquells casos en que el percentatge necessari no el superi. 2. Els costos imputables a tarifa s’han de tramitar prèviament en l’àmbit de la corporació local i, com s’ha dit, tenen caràcter de màxims. Així doncs, tant el procediment ordinari com el simplificat, només donen plena capacitat de decidir a la CPC en el cas d’inacció de la corporació local tal com ja s’ha indicat abans. En aquest sentit, la CPC té el caràcter de garantia per a les empreses prestatàries del servei quan la corporació local no actua en exercici de les seves competències. Finalment, assenyalar que la tradició d’indexar les tarifes té més a veure amb la cobertura de costos que amb la política tarifària, entesa com la forma discrecional de distribuir els costos entre els

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 41 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

diversos usuaris, amb objectius d’impulsar determinades conductes orientades a l’exercici del dret d’accés universal a l’aigua o a incentivar-ne l’estalvi. La CPC no intervé en aquestes qüestions, que pertanyen a l’àmbit estricte de la política municipal.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 42 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

7. LA COMUNICACIÓ ALS CIUTADANS L’experiència mostra que la factura d’abastament té notables dificultats de comunicació als ciutadans. L’aflorament dels costos ambientals i el risc de restriccions observat en molts llocs de Catalunya, han fet necessàries formés complementàries de comunicació per donar a conèixer els problemes als ciutadans i fer possible la seva comprensió i cooperació.

Bona part dels missatges transmesos s’han articulat a l’entorn de l’estalvi d’aigua,

La comunicació ordinària del servei als ciutadans es fa mitjançant la factura. Ara bé, l’experiència mostra que la factura d’abastament té notables dificultats de comunicació als ciutadans. D’altra banda, la naturalesa del servei i la projecció política que ha tingut l’aflorament dels costos ambientals i el risc de restriccions observat en molts llocs de Catalunya, han fet necessàries formés complementàries de comunicació per donar a conèixer els problemes als ciutadans i fer possible la seva comprensió i cooperació. El que aquí es planteja és una anàlisi general del que ha estat i en quina direcció caldria orientar la comunicació per explicar les característiques del servei d’abastament municipal d’aigua, i una anàlisi de la factura i com millorar la seva comprensibilitat,

Explicació del servei i els objectius de gestió Les campanyes de comunicació i els missatges que es transmeten pel que fa al consum d’aigua, tenen el seu origen en el 2002 en un context de sequera que feia necessari l’estalvi d’aigua. Per aquest motiu, bona part dels missatges transmesos s’han articulat a l’entorn de l’estalvi d’aigua, i en ocasions s’han vinculat també a l’estalvi econòmic. L’orientació a l’estalvi ha contribuït a crear o imaginar dos arguments: que es frenaria la pujada de costos, ja que la necessitat d’infraestructures podria ser menor; i que al consumir menys aigua el preu a pagar seria inferior. El que ha succeït ha estat ben diferent: atès que la major part del cost del servei és fix i que l’ingrés és majoritàriament variable, no hi ha hagut més remei que lluitar contra la descapitalització dels serveis assegurant els ingressos fixes i incrementant el preu unitari del metre cúbic. Els ciutadans, no ho han pogut entendre. És necessari doncs, explicar les coses tal com són i transformar el discurs tradicional en explicacions senzilles i entenedores basades en l’anàlisi de la realitat. El servei d’aigua és complex i costós, i disposar d’aigua en condicions i garantia implica una logística que va molt més enllà dels volums d’aigua que consumim. Fins al moment, l’accent de la comunicació s’ha posat en la carestia del recurs. És hora d’explicar la complexitat

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 43 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

que hi ha al darrera d’un gest tan senzill com obrir l’aixeta i que ragi aigua en qualsevol moment. El servei d’aigua és complex i costós, i disposar d’aigua en condicions i garantia implica una logística que va molt més enllà dels volums d’aigua que consumim. És hora d’explicar la complexitat que hi ha al darrera d’un gest tan senzill com obrir l’aixeta i que ragi aigua en qualsevol moment. Una estratègia comunicativa s’ha de basar en els següents criteris: 1.- La coherència respecte als continguts, els formats i les accions 2.- La transparència en la informació i en la claredat de les accions. 3.- La participació de doble direcció informativa i consultiva - a través d’òrgans estables

Complementàriament, cal explicar els costos ambientals del consum de l’aigua –la necessitat de depurar les aigües i cuidar els sistemes fluvials- i els beneficis col·lectius que s’obtenen d’un consum racional i responsable. També cal explicar el consum dels diferents tipus d’usuaris perquè cadascú pugui tenir una visió global dels consums que es produeixen, així com la seva evolució, comparant i analitzant quin és l’esforç col·lectiu que s’està fent per estalviar aigua. Una estratègia comunicativa s’ha de basar en els següents criteris: 1. La coherència respecte als continguts, els formats i les accions: no es pot parlar i donar consells sobre allò que un mateix no fa. 2. La transparència en la informació i en la claredat de les accions. 3. La participació de doble direcció - informativa i consultiva - a través d’òrgans estables, grups, etc. que serveixin com a canal de comunicació i per afinar les accions. 4. Pensada a llarg termini i, per tant, amb continuïtat en el temps i en els missatges. 5. Innovació i claredat: la informació ha de tenir en compte la sensibilitat el receptor i s’ha de fer en un llenguatge planer i entenedor. Es pot ser concret sense abusar dels tecnicismes. Actualment hi ha un gran distanciament entre el discurs de nivell tècnic, coneixedor del sistema de gestió i dels costos del consum d’aigua, i el discurs de la ciutadania, sovint desconeixedora dels costos existents, que reclama una reducció dels preus de l’aigua. El discurs polític en la matèria tendeix a simplificar els plantejaments però no necessàriament a aclarir els problemes.

4.- Pensada a llarg termini i, per tant, amb continuïtat en el temps i en els

La comunicació als ciutadans ha de considerar aspectes tan elementals com les unitats de mesura més familiars a tothom: poca gent és conscient de la relació entre metres cúbics i litres, el que dificulta prendre consciència de que un metre cúbic equival a mil litres, i que a més, en el servei públic d’abastament resulten transportats a casa de cada usuari sense esforç i en servei de 24 hores.

5.- Innovació i claredat

D’altra banda, la connotació d’estalvi d’aigua ha de deixar pas a l’expressió ús racional. En definitiva, a l’hora de comunicar cal fer molta pedagogia.

missatges.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 44 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La comunicació s’ha d’adreçar a tots els grups d’usuaris: domèstics, titulars d’activitats econòmiques, empleats municipals i en general dels serveis públic que hi ha al municipi. S’ha d’entendre com el complement explicatiu del cost i la factura que es paga, i interactiu: l’explicació del cost, la tarifa aplicada i la factura resultant són elements que permeten induir les millor formés de tendir a l’ús racional de l’aigua. Hi ha un element d’importància singular: els consums municipals, que requereixen d’una gran pedagogia explicativa al personal que ha d’utilitzar aigua en escoles, jardins, neteja urbana, o altres serveis públics consumidors d’aigua. L’Ajuntament és el titular del servei i no pot demanar dels ciutadans una actitud diferent de la que es practica en els serveis de la seva responsabilitat. El primer acte comunicatiu és l’exemple. Complementàriament, és convenient pensar actes comunicatius adreçats a col·lectius sense responsabilitat econòmica específica però amb capacitat d’influir en les conductes com ara els escolars o els mitjans de comunicació. Respecte als canals de comunicació, és de destacar que cal utilitzar tots els que es puguin Una de les formés directes més eficaces de millorar la comprensió és aproximar-los al servei en visites guiades a les instal·lacions

Respecte als canals de comunicació, és de destacar que cal utilitzar tots els que es puguin. No obstant, les estratègies de comunicació han de ser diferents a la ciutat i als pobles, als usuaris de primera o segona residència, etc. Així doncs, en certs casos caldrà utilitzar tècniques de proximitat personal, en d’altres casos combinar-les amb campanyes proactives per fets concrets o amb l’ús de les noves tecnologies per informacions més generals, com els multimèdia, webs, blogs, xats o altres. Els ciutadans no estan familiaritzats amb la complexitat d’un servei d’abastament. Per això, una de les formés directes més eficaces de millorar la comprensió és aproximar-los al servei en visites guiades a les instal·lacions. Les visites de col·lectius ciutadans, mitjans de comunicació, escolars i altres grups ciutadans, són d’una notable eficàcia. Per acabar, cal afegir altres reptes com la sensibilització sobre els increments dels preus de l’aigua que inevitablement es donaran en un futur proper, quan es plantegi el sanejament vinculat al clavegueram; la millora del càlcul dels costos en les millores en infraestructures, etc.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 45 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La factura: com fer-la entenedora Com s’ha dit, l’instrument de comunicació ordinari entre el servei i l’abonat és la factura. En ella queda reflectida el consum de l’abonat, la tarifa i el preu final que suposa l’ús que s’ha fet del servei. També pot incloure informacions ordinàries d’utilitat com els telèfons per comunicar avaries o incidències, l’adreça del servei i en alguns casos, els consums històrics observats per l’abonat. Les causes de que la factura de l’aigua sigui de difícil comprensió són molt diverses: 1. L’augment del preu de l’aigua s’ha associat tradicionalment amb la variació de l’IPC. Ara bé, el finançament deficitari crònic del servei, derivat de la manca de garantia de disponibilitat històrica i les noves exigències de qualitat i servei són qüestions que no es resolen amb l’aplicació d’un augment de l’IPC interanual, que ha estat el recurs habitual del discurs polític. 2. La inclusió de la taxa de clavegueram, que finança el manteniment de les xarxes urbanes de sanejament en baixa. 3. La superposició del cànon de l’aigua, abans tribut de sanejament i ara ambiental, que l’ACA recapta a través del rebut de l’aigua per a finançar la resta del cicle de l’aigua. 4. L’IVA, que aplicat a la tarifa suposa el 7% i aplicat a altres ingressos no tarifaris com la conservació de comptadors suposa el 16%. 5. Altres tributs municipals que, com la taxa d’escombraries, en mols casos es recapten mitjançant el rebut de l’aigua. Així doncs, la factura inclou aspectes que suposen dificultats d’explicació internes de la tarifa, i altres que depenen de la funció recaptadora per altres conceptes que també compleix el rebut de l’aigua. En aquest capítol ens limitarem a l’explicació dels aspectes relacionats amb el servei d’abastament.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 46 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Tot seguit es presenten exemples de factures amb els aspectes senyalats. Exemple nº 1.

2. La taxa de clavegueram

3. El cànon de l’aigua

Aquesta factura correspon al 3r trimestre de 2009 i mostra tres línies corresponents al servei d’abastament: •

el consum, que en el període va ser de 4 m3.

•

La quota de servei corresponent als 91 dies del trimestre

•

La quota de manteniment del comptador, corresponent als 91 dies del trimestre.

Tot seguit inclou l’IVA del 7% corresponent a la tarifa i a continuació l’IVA del 16% corresponent al manteniment de comptadors. A continuació s’inclou la taxa del servei de clavegueram. Finalment, el cànon de l’aigua i l’IVA del 7% que té associat.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 47 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Exemple nº 2

3.La superposició del cànon de l’aigua

Aquesta factura correspon a l’octubre de 2008 i inclou la quota de servei d’aigua i els consums del període inclosos a cada bloc amb la tarifa corresponent. Posteriorment, els IVA del 7% i 16% segons ja s’ha explicat, i finalment, el cànon de l’aigua segons els trams que indica l’ACA. En aquest cas, hi ha una nota aclaridora a peu de factura que explica que el cànon de l’aigua ja porta l’IVA incorporat.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 48 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Exemple nº 3

3.El cànon de l’aigua

2.La taxa de clavegueram

Aquesta factura correspon a un abastament metropolità i està dividida en tres blocs: •

Servei del cicle de l’aigua, que inclou la tarifa d’abastament, el cànon de l’aigua i la taxa de clavegueram.

•

L’IVA, destriat en el corresponent a la tarifa d’abastament i el cànon de l’aigua

•

La Taxa Metropolitana de Tractament de Residus Municipals (TMTR)

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 49 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Com fer que la factura sigui més entenedora? No és fàcil fer una factura senzilla. No obstant, algunes pautes per millorar la comprensibilitat poden ser les següents: 1.

Separar el preu del servei d’abastament d’altres conceptes

2. Expressar el preu del servei que es factura en funció de la tarifa: un preu global pel període si és monòmia, i un preu en dos trams si és binòmia. El detall es pot posar en un apartat diferent 3. Incorporar tots els conceptes de cost del servei al cost d’explotació, de manera que hi hagi un sol IVA del 7% a la factura 4. Complementàriament, seria desitjable que l’ACA facturés pels mateixos trams i sense mínims de consum, tal com es tendeix en la gran majoria d’abastaments municipals. 5. Explicar els consums en unitats de facturació més comprensibles, com ara litres/dia i aprofitar la factura per donar informació estadística dels consums de l’abonat en qüestió. Complementàriament, cada vegada hi ha més abastaments que utilitzen la factura com a vehicle per transmetre informació. En efecte, la factura pot ser un suport interessant i una oportunitat per donar informació ja que es tracta d’un document que els ciutadans llegeixen i conserven. D’una altra banda, cal considerar la possibilitat d’especificar en la factura el cost de les inversions que cal fer per poder garantir el subministrament en un futur o altres informacions explicatives de les millores i el seu cost.

Ja hem vist que la factura del servei d’abastament inclou altres conceptes que tot i que s’han esmentat, es detallen tot seguit: El cànon de l’aigua. És una figura tributària mitjançant la qual els usuaris de l’aigua a Catalunya contribueixen als costos del servei del cicle de l’aigua. Establert per la Llei 6/1999 d’Ordenació, Gestió i Tributació de l’Aigua, l’article 38 de la llei especifica que el cànon de l’aigua resta afectat a: a) La prevenció en origen de la contaminació i la recuperació i el manteniment dels cabals ecològics.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 50 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

b) L’assoliment dels altres objectius de la planificació hidrològica, i particularment la dotació de les despeses d’inversió i d’explotació de les infraestructures que s’hi preveuen. c) Les altres despeses que genera l’acompliment de les funcions que s’atribueixen a l’Agència Catalana de l’Aigua. Què es grava amb el cànon de l’aigua? Quan representa a la factura domèstica de l’aigua? El cànon té un fort component ecològic, i per això grava l’ús real o potencial de l’aigua i la contaminació que, un cop utilitzada, es pugui produir. En el conjunt de Catalunya representa una mitjana del 33% de la factura domèstica de l’aigua 24 .

La Taxa de clavegueram Es destina a finançar els serveis de vigilància, neteja, explotació, conservació i desenvolupament de la xarxa municipal de clavegueram. Es recapta per compte de l’Ajuntament.

La Taxa de residus (i a l’Entitat Metropolitana, la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus municipals (TMTR)). Instrument de finançament per desenvolupar les activitats de tractament de residus sòlids i el seu reciclatge, portades a terme per l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i de Tractament de Residus (EMSHTR) Les factures que inclouen les taxes de clavegueram i escombraries solen ser de més difícil comprensió. La gràfica que segueix representa la composició de costos del rebut metropolità de l’aigua 25 .

ACA - Observatori del preu de l’aigua a Catalunya, any 2008 Conferència UPC , La nova cultura local de l’aigua. El Cost de l’Aigua. 3 Juliol 2009.- Martín Gullón 25

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 51 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

6% 8%

Aigua Cànon de l'aigua

54%

Clavegueram

32%

IVA

Esquema general de la factura Quota de servei Tarifa de l’aigua Preu del cicle de l’aigua

Consum

Cànon de l’aigua Total factura Clavegueram

TMTR

Gràfica 13.- Exemple de la composició de costos del rebut metropolità de l’aigua.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 52 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

8. RECOMANACIONS La realitat dels serveis d’abastament d’aigua és molt diversa i es fa difícil fer recomanacions de caràcter general. No obstant, es pot fer un assaig de recapitulació i priorització en forma de bones pràctiques de gestió. Seria el següent: 1. Disposar de la informació necessària sobre les despeses del servei i els ingressos, globals i per grups d’usuaris. 2. Disposar de les pautes de consum dels usuaris i el seu historial. 3. Disposar dels balanços hídrics de la xarxa d’abastament: volums captats, injectats a xarxa, enregistrats i facturats. 4. Definir els instruments que han de fer possible disposar d’aquesta informació: plecs de condicions, sistemàtica de relacions d’informació i decisió entre l’Ajuntament i l’ens de gestió del servei. 5. Definir els objectius estratègics del servei a mig termini mitjançant un Pla Director d’Abastament: necessitats, inversions i finançament, qualitat associada al servei i garantia. 6. Establir un escenari econòmic que tendeixi a la suficiència tarifària, incloent costos d’explotació, amortitzacions financeres i fons de reposició. Aquest escenari s’ha de posar en relació amb el Pla Director d’Abastament. 7. Comptar tots els consums i sotmetre’ls a tarifa. 8. Tendir a millorar la cobertura de despeses fixes per a tots els grups d’usuaris. Específicament, establir mesures que incorporin la quota de conservació de comptadors a la quota de servei i reconèixer-la com una part del cost del servei. 9. Introduir incentius tarifaris a l’estalvi d’aigua. En especial establir mesures que tendeixin a substituir els contractes d’aforament per contractes per consums i aprofundir en la política de blocs, ajustada a les pautes de consum reals dels abonats. 10. Introduir mecanismes que interessin el titular i el gestor en l’eficiència del servei a fi de reduir costos i pèrdues d’aigua.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 53 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

11. Limitar les subvencions creuades entre grups d’usuaris i reduir-les a aquells casos que obeeixin a una política tarifària orientada a determinats objectius. 12. Afavorir els consums regulars. Estudiar fórmules adients per al cas de les segones residències o els consums de cap de setmana i estiu en els diferents tipus de municipis i grups d’usuaris que percebin aquest problema. 13. Millorar el servei d’atenció al públic, com una via efectiva i personalitzada d’atendre i comunicar sobre la marxa del servei. 14. Implantar indicadors de gestió del servei en funció dels objectius establerts en el reglament i el Pla Director d’Abastament. 15. Promoure ajuts de les administracions per incrementar la formació del personal del servei i millorar-los tecnològicament.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 54 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

9. LA TARIFA, UN INSTRUMENT DE GESTIÓ DEL SERVEI: PREGUNTES FREQÜENTS

1. Per què és convenient fer la transició de mínim a quota de servei? La transició de mínim a quota de servei és convenient per evitar l’equívoc de que es paga per consumir una determinada quantitat d’aigua encara que no es gasti. Com ja s’ha dit, la introducció del mínim de consum es va fer per assegurar uns ingressos fixes al servei. En temps de recurs escàs, és més adient reconèixer que aquest ingrés fix ve a cobrir despeses que no depenen del consum.

2. Quins problemes hi ha per fer la transició de mínims i quotes de servei? La transició del mínim a quota de servei no és senzilla. En primer lloc hi sol haver la incògnita dels consums reals que corresponen als que es facturen com a mínims. Els consums reals, inferiors als facturats, s’han de conèixer per simular els ingressos que s’obtindran en el moment en que es canviï a quota de servei. En realitat doncs, la transició suposa una disminució dels m3 totals facturats, i en especial, una reducció de les aportacions de recursos dels no residents. D’altra banda, la introducció de quota de servei suposa que els consum es facturaran tots, des del primer m3. Això provoca un efecte doble sobre la factura: el de la nova quota de servei i el de la facturació dels m3 que abans estaven inclosos en el mínim. Tot i que la transició de mínim a quota de servei és desitjable, no es poden donar pautes generals sobre la manera de fer-la. Cada cas requereix una anàlisi específica de la informació disponible i els objectius a cobrir per prendre les millor decisions i fer-les comprensibles als usuaris.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 55 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

3. Com es comptadors?

pot

estimular

transició

d’aforaments

Els aforaments són sistemes en que la limitació del consum depèn del diàmetre de la canonada o l’aforament limitador. Pertanyen a l’època en que no existien comptadors i suposen el dret a consumir tota l’aigua que pugui passar per l’aforament a un preu establert. Avui existeixen sistemes de comptatge i sabem que el recurs és escàs. Tradicionalment els aforaments tradicionalment es compraven, de manera que en general són un dret de propietat del titular del contracte. L’aigua aforada se sol rebre en dipòsits interiors, des dels que es fa el subministrament a cada punt de consum de l’immoble. Aquests dipòsits solen tenir sobreeixidor per evacuar l’aigua que no es consumeix, tot i que alguns tenen una boia, que impedeix l’entrada d’aigua al dipòsit quan és ple. El titular d’un aforament sol utilitzar menys aigua de la que rep. Per aquest motiu, és desitjable la transició de contractes d’aforament a comptador, que permet l’ús de la mateixa aigua i evita el malbaratament de la que no cal. No obstant, ho dificulten els títols de propietat dels aforaments. També ho dificulta el fet que, en molts casos l’immoble és vell i no sempre és fàcil instal·lar un comptador i adequar la pressió de servei a la capacitat de les canonades interiors de la casa. L’instrument més eficient per afavorir el canvi és la política tarifària que, determinada pel titular del servei, permet aplicar estímuls econòmics per incentivar el canvi. Complementàriament pot tenir utilitat prendre mesures de finançament (i si cal subvencionar) de les reformes que calguin en les instal·lacions interiors de la casa.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 56 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Quins problemes s’associen als comptadors comunitaris?

Es refereixen a comunitats de veïns que se subministren a partir d’un sol comptador, del que parteixen les derivacions cap a cada unitat de convivència de la comunitat. Aquesta pràctica, en el passat va resoldre de forma econòmica la instal·lació i la lectura de consums. No obstant, a mesura que els consums han augmentat i les tarifes han tendit a la cobertura de costos en funció dels consums, s’ha fet evident la necessitat d’individualitzar el comptatge. Els mateixos usuaris ho demanen si comproven que la part que els correspon és superior a la que creuen que els correspon. D’altra banda, si el cost és igual per a tots els veïns, no s’estimula l’estalvi.

5. Com es pot orientar la política tarifària de les segones residències? La segona residència planteja problemes singulars als abastaments municipals. Obliga a dimensionar les instal·lacions i el servei per a la ocupació màxima, tot i que les segones residències tenen pautes de consum irregulars (caps de setmana, temporada de vacances). En general doncs, generen una despesa fixa superior que no es compensa pels ingressos que produeixen. Per aquest motiu s’ha plantejat la idea d’establir quotes de servei diferenciades entre residents i no residents, i en la mesura que s’implantin tecnologies de comptatge que ho permetin, tarifes diferents segons la pauta de consum, de forma similar a com ja es fa en les tarifes elèctriques.

6. Es poden aplicar tarifes diferents segons les pautes de consum dels usuaris? S’ha exposat el cas de les segones residències, però n’hi ha altres, com poden ser establiments industrials o centres de servei que comportin moltes persones, com ara un centre sanitari o educatiu. Aquí el consum és més intensiu i estable i el que convé és ajustar la política de blocs a les pautes històriques de consum. Per tant és aconsellable estudiar aquests casos o aplicar tarifes realistes, comprensibles per l’abonat, que l’estimulin a l’ús més eficient de l’aigua.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 57 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Com s’han d’aplicar tarifes als establiments de temporada?

Un cas singular són els establiments de temporada, ja siguin centres d’hostaleria o altres activitats vinculades a l’estacionalitat. Aquests centres tenen consums interanuals estables, però irregulars dins de l’any. Així doncs, participen de les característiques dels dos casos anteriors i els són d’aplicació les reflexions que s’han fet. No obstant, s’han d’analitzar cas per cas.

Com s’han de considerar els usuaris ocasionals?

Són els comptadors d’obra, fires i, en general, activitats no estables. Són consums puntuals o per un període determinat que comporten absència d’infraestructura estable. Són objecte de tarifes específiques a quotes de servei i part variable superior al preu mig.

9. Es poden aplicar tarifes diferents a grups d’usuaris quan es poden acreditar costos diferents? S’han plantejat en casos en els que hi ha evidència de que determinats grups d’usuaris produeixen costos clarament superiors a d’altres. És el cas d’urbanitzacions allunyades del nucli urbà a les que cal dur i/o impulsar l’aigua, o usuaris ubicats en habitatges dispersos en sòl no urbanitzable.

10.

S’han d’aplicar tarifes a les boques d’incendi?

Les boques d’incendi normalment no gasten aigua. Són l’expressió d’una garantia que el servei ofereix amb independència del consum. Les boques d’incendi en general formen part del servei públic d’abastament. No obstant hi ha instal·lacions privades que estan obligades a tenir-ne. En aquests casos són objecte d’una tarifa específica per raó de la garantia que els presta el servei.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 58 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

11. Quina relació hi ha entre la política tarifària i els operadors del servei? Els operadors del servei són instruments gestors de l’administració titular. La pràctica habitual estableix l’interès principal dels operadors en la cobertura dels seus costos, és a dir, la cobertura de les despeses previstes amb els ingressos procedents de la venda d’aigua. En el context de pressió dels costos i carestia d’aigua és molt convenient vincular els operadors a la política tarifària amb mecanismes que incentivin l’eficiència econòmica i hidràulica del servei.

12. Els acords marc: programes tarifaris plurianuals en funció d’objectius Els acords marc són mecanismes de revisió tarifària plurianuals en funció d’objectius de qualitat o d’inversió. N’és un exemple l’Acord Marc de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient amb Aigües de Barcelona.

13.

Tarifes i sensibilitat social

La sensibilitat social respecte a l’aigua és elevada. S’expressa per la consciència compartida de que alhora és un dret i un recurs escàs, i la percepció de que es finança per sota del cost. Les polítiques tarifàries són molt sensibles en un context de crisi econòmica i comunicació escassa i de poca qualitat, que cal millorar per garantir el futur dels servei associats a l’aigua.

10.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 59 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

11. 10.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

• Ajuntament de Barcelona • Institut d’Estadística de Catalunya. • Agència Catalana de l’Aigua • Debat de l’Aigua • Llei d’Urbanisme de Catalunya. Decret Legislatiu 1/2005 • Diputació de Barcelona • Consorci de la Costa Brava • Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú • Aigües de Mataró • Llei 6/1999 d’Ordenació, Gestió i Tributació de l’Aigua.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 60 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

11..

ANNEX I: ESCENARIS TARIFARIS

A partir de l’objectiu de cost del servei que s’ha de cobrir (o el que és el mateix, d’un objectiu de recaptació), els escenaris tarifaris proposen diverses maneres d’imputar les càrregues, de manera que s’obtinguin diferents proporcions d’ingressos fixes i variables i distribucions diferents de les càrregues entre els grups d’usuaris. L’exemple que segueix correspon a un municipi en el que hi han 1.477 abonats domèstics, 99 activitats econòmiques i 162 aforaments. La situació tarifària actual del servei és la següent:

Domèstic Conservació de comptadors [€/trim] Quota de servei [€/trim] Mínim [m3] Blocs consum [m3/trim] / [€/m3]

Ingressos [€] Activitat econòmica Conservació de comptadors [€/trim] Quota de servei [€/trim] Mínim [m3] Blocs consum [m3/trim] / [€/m3]

Ingressos [€] Aforaments Conservació d'aforaments [€/trim] Quota de servei [€/trim] Cabal disponible [m3/trim] Blocs de consum [m3/trim] / [€/m3] Ingressos [€]

Tarifa actual 2,68 6,60 18 de 0 a 18 0,022 de 19 a 30 0,022 de 31 a 54 0,11 més de 54 1,21 57.516 (52,1 %) Tarifa actual 2,68 11 0 de 0 a 18 0,0880 de 19 a 30 0,1100 de 31 a 54 0,1760 més de 54 0,8800 13.387 (12,1 %) Tarifa actual 8,24 11 45 45 0,66 39.388 (35,7 %)

Ingressos totals

110.291 €

Despeses totals

119.037 €

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 61 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

La venda d’aigua segons blocs de consum és la següent:

Domèstics

Activitats econòmiques

Aforaments

De 0 a 18 m /tr. De 19 a 30 m3/tr. De 31 a 54 m3/tr. Més de 54 m3/tr. De 0 a 18 m3/tr. De 19 a 30 m3/tr. De 31 a 54 m3/tr. Més de 54 m3/tr. Tot

TOTAL

[m3/any] 105.542 12.642 6.077 3.783 2.697 814 980 7.102 29.925

169.562 m

75,5 %

6,8 %

17,6 % 3

En aquestes condicions els escenaris tarifaris que es plantegen són els següents:

Primer escenari. Objectiu d’Ingressos =

122.719 €

Tarifa actual Tarifa proposada Conservació de comptadors [€/trim] 2,68 2,68 U Quota de servei [€/trim] 6,60 6,60 n 3 Mínim [m ] 18 18 de 0 a 18 0,022 de 0 a 18 0,0346 c de 19 a 30 0,022 de 19 a 30 0,0346 3 3 Blocs consum [m /trim] / [€/m ] de 31 a 54 o 0,11 de 31 a 54 0,2076 més de 54 1,21 més de 54 1,6262 p Ingressos [€] 57.516 (52,1 %) 82.163 (67,0 %) Tarifa actual Tarifa proposada Activitat econòmica d Conservació de comptadors [€/trim] 2,68 2,68 e Quota de servei [€/trim] 11 11,00 t 3 Mínim [m ] 0 0 e de 0 a 18 0,0880 de 0 a 18 0,2422 r de 19 a 30 0,1100 de 19 a 30 0,1972 3 3 Blocs consum [m /trim] / [€/m ] de 31 a 54 0,1760 de 31 a 54 0,3114 m més de 54 0,8800 més de 54 1,1418 i Ingressos [€] 13.387 (12,1 %) 15.707 (12,8 %) n Tarifa actual Tarifa proposada Aforaments a Conservació d'aforaments [€/trim] 8,24 8,24 t Quota de servei [€/trim] 11 11,00 3 Cabal disponible [m /trim] 45 45 3 3 a Blocs de consum [m /trim] / [€/m ] 45 0,66 45 0,8304 Ingressos [€] q 39.388 (35,7 %) 24.850 (20,2 %) Despeses 119.037 € Ingressos 122.720 € % Fix 95,5 % % Fix 63 % % Variable 4,5 % % Variable 37 % Domèstic

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 62 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Un cop determinat aquest escenari, es poden fer simulacions de la repercussió d’aquesta tarifa en el rebut de cada usuari, en funció del tipus d’usuari i del seu consum.

COMPARATIU DE LA FACTURA TRIMESTRAL D'AIGUA Domèstic

m3/trim. actual

Activitats econòmiques

Proposta

actual

Proposta

Aforaments actual

Proposta

9,68

9,90

2,34%

13,68

0,00%

48,94

56,608

15,67%

9,68

9,90

2,34%

14,56

16,10

10,59%

48,94

56,608

15,67%

9,68

9,90

2,34%

15,26

18,04

18,18%

48,94

56,608

15,67%

9,94

10,32

3,80%

16,58

20,41

23,05%

48,94

56,608

15,67%

10,49

11,36

8,26%

17,46

21,96

25,76%

48,94

56,608

15,67%

11,04

12,39

12,26%

18,34

23,52

28,22%

48,94

56,608

15,67%

11,59

13,43

15,89%

19,22

25,08

30,45%

48,94

56,61

15,67%

12,14

14,47

19,19%

20,10

26,63

32,48%

52,24

60,76

16,31%

13,79

16,93

22,75%

21,69

29,02

33,81%

55,54

64,912

16,87%

19,84

25,06

26,30%

26,09

34,73

33,13%

58,84

69,064

17,38%

25,89

33,19

28,19%

30,49

40,44

32,64%

62,14

73,216

17,82%

31,94

41,32

29,37%

34,89

46,15

32,28%

65,44

77,368

18,23%

37,99

49,45

30,17%

39,29

51,86

31,99%

68,74

81,52

18,59%

44,04

57,58

30,75%

43,69

57,57

31,77%

72,04

85,672

18,92%

50,09

65,71

31,19%

48,09

63,28

31,58%

75,34

89,824

19,22%

56,14

73,84

31,53%

52,49

68,98

31,43%

78,64

93,976

19,50%

62,19

81,97

31,81%

56,89

74,69

31,30%

81,94

98,128

19,76%

100

68,24

90,11

32,04%

61,29

80,40

31,19%

85,24

102,28

19,99%

110

80,34

106,37

32,40%

70,09

91,82

31,01%

91,84

110,584

20,41%

120

92,44

122,63

32,66%

78,89

103,24

30,87%

98,44

118,888

20,77%

150

128,74

171,42

33,15%

105,29

137,49

30,59%

118,24

143,8

21,62%

250

249,74

334,04

33,75%

193,29

251,67

30,21%

184,24

226,84

23,12%

300

310,24

415,35

33,88%

237,29

308,76

30,12%

217,24

268,36

23,53%

500

552,24

740,59

34,11%

413,29

537,12

29,96%

349,24

434,44

24,40%

1000

1157,24

1553,69

34,26%

853,29

1108,02

29,85%

679,24

849,64

25,09%

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 63 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Segon escenari. Objectiu d’Ingressos = Tarifa actual 2,68 6,60 18 de 0 a 18 0,022 de 19 a 30 0,022 de 31 a 54 0,11 més de 54 1,21 57.516 (52,1 %) Tarifa actual 2,68 11 0 de 0 a 18 0,0880 de 19 a 30 0,1100 de 31 a 54 0,1760 més de 54 0,8800 13.387 (12,1 %) Tarifa actual 8,24 11 45 45 45 39.388 (35,7 %)

Domèstic Conservació de comptadors [€/trim] Quota de servei [€/trim] 3

Mínim [m ]

Blocs consum [m /trim] / [€/m ]

Ingressos [€]

Activitat econòmica Conservació de comptadors [€/trim] Quota de servei [€/trim] 3

Mínim [m ]

Blocs consum [m /trim] / [€/m ]

Ingressos [€]

Aforaments Conservació d'aforaments [€/trim] Quota de servei [€/trim] 3

Cabal disponible [m /trim] 3

Blocs de consum [m /trim] / [€/m ] Ingressos [€]

Despeses

119.037 €

Ingressos

122.995 € Tarifa proposada 2,68 6,71 18 de 0 a 18 0,0309 de 19 a 30 0,0309 de 31 a 54 0,2163 més de 54 1,5141 82.181 (66,7 %) Tarifa actual 2,68 11 0 0,2422 de 0 a 18 0,1972 de 19 a 30 0,3114 de 31 a 54 1,1418 més de 54 16.037 (13,0 %) Tarifa actual 8,24 11 45 0,8304 45 24.966 (20,3 %) 123.184 €

% Fix

95,5%

% Fix

64%

% Variable

4,5%

% Variable

36%

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 64 -

Guia municipal per a l’elaboració de tarifes d’abastament d’aigua

Un cop determinat aquest escenari, es poden fer simulacions de la repercussió d’aquesta tarifa en el rebut de cada usuari, en funció del tipus d’usuari i del seu consum.

COMPARATIU DE LA FACTURA TRIMESTRAL D'AIGUA Domèstic

m3/trim. actual

Activitats econòmiques

Proposta

actual

Proposta

Aforaments actual

Proposta

9,68

9,95

2,79%

13,68

14,03

2,56%

48,94

57,2935

17,07%

9,68

9,95

2,79%

14,56

16,35

12,28%

48,94

57,2935

17,07%

9,68

9,95

2,79%

15,26

18,20

19,25%

48,94

57,2935

17,07%

9,94

10,32

3,79%

16,58

20,50

23,62%

48,94

57,2935

17,07%

10,49

11,40

8,66%

17,46

21,97

25,80%

48,94

57,2935

17,07%

11,04

12,48

13,04%

18,34

23,44

27,77%

48,94

57,2935

17,07%

11,59

13,56

17,01%

19,22

24,91

29,55%

48,94

57,29

17,07%

12,14

14,64

20,62%

20,10

26,37

31,19%

52,24

61,465

17,66%

13,79

17,02

23,44%

21,69

28,72

32,43%

55,54

65,6365

18,18%

19,84

24,59

23,96%

26,09

34,59

32,60%

58,84

69,808

18,64%

25,89

32,16

24,23%

30,49

40,46

32,72%

62,14

73,9795

19,05%

31,94

39,73

24,40%

34,89

46,34

32,81%

65,44

78,151

19,42%

37,99

47,30

24,52%

39,29

52,21

32,88%

68,74

82,3225

19,76%

44,04

54,87

24,60%

43,69

58,08

32,94%

72,04

86,494

20,06%

50,09

62,45

24,67%

48,09

63,95

32,98%

75,34

90,6655

20,34%

56,14

70,02

24,72%

52,49

69,82

33,02%

78,64

94,837

20,60%

62,19

77,59

24,76%

56,89

75,69

33,05%

81,94

99,0085

20,83%

100

68,24

85,16

24,79%

61,29

81,56

33,08%

85,24

103,18

21,05%

110

80,34

100,30

24,84%

70,09

93,30

33,12%

91,84

111,523

21,43%

120

92,44

115,44

24,88%

78,89

105,05

33,16%

98,44

119,866

21,77%

150

128,74

160,86

24,95%

105,29

140,27

33,23%

118,24

144,895

22,54%

250

249,74

312,27

25,04%

193,29

257,69

33,32%

184,24

228,325

23,93%

300

310,24

387,98

25,06%

237,29

316,40

33,34%

217,24

270,04

24,30%

500

552,24

690,80

25,09%

413,29

551,24

33,38%

349,24

436,9

25,10%

1000

1157,24

1447,85

25,11%

853,29

1138,34

33,41%

679,24

854,05

25,74%

La característica comuna de tots els escenaris, és que comparteixen el mateix objectiu de repercussió a partir de les hipòtesis de volum d’aigua que s’han de subministrar.

12.

Com fer...? Eines de suport a la gestió municipal

- 65 -