LLEIDA PUNT DE TROBADA 29 by GÈMINI GRUP

DL L 92-2013

Tel. 873 992 006

Av. Tortosa, 4·25005 LLEIDA Edifici LLOTJA · Oficina: 208-211

Directora: Marina P. Sullà marina@geminigrup.com Dep. de redacció: Laia Viudez. premsa@geminigrup.com Dep. de Disseny: Lídia: lidia@geminigrup.com Carlos Mayorga: carlos@geminigrup.com Gèminigrup no es fa responsable de les opinions expressades pels col.laboradors en els escrits signats

sumari

04 Hostaleria

Càmpingslleida&aventura Sommeliers. Maridatges Parlem de... La fruita seca Coses que em fan feliç... Lluís Foix Carnicé Millor Pa de Pagès Català

18 Pallars Jussà

Vine al Pallars, viu el Pallars El telefèric de la Vall Fosca, una experiència única als Pirineus

20 On anar...

Congost de Mont-rebei Raiers

22 Castells Aquesta publicació no pot ser totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modiﬁcada o emmagatzemada sense autorització escrita prèvia de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expressament prohibida la reproducció amb ﬁnalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

Monestir de Santa Maria de Gualter

24 Lleidatans #Postureig Lleida

27 Cambra de Comerç

La Cambra de Comerç organitza el cicle “Nits Cambra” a la Llotja Busques feina? Borsa de traspassos

En l’anterior número de la revista, el 28, en la secció de Castells de la pàgina 22, es hi ha un error en el nom del castell. És el castell de Llordà, i no pertany a la Fundació de Castells Culturals de Catalunya. Queda així esmenada l’equivocació.

Hi sortiràs guanyant!

CONFIA’NS LA GESTIÓ DE LA TEVA EMPRESA

EDITORIAL Les terrasses

Amb el bon temps arriba l’explosió de les terrasses als carrers. Les terrasses són un servei públic que cada vegada té més adeptes durant tot l’any i amb tota la varietat, “pura essència lleidatana”, meteorològica, però especialment amb l’arribada del bon temps és quan tenen més acceptació .

FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA President: Juan Antonio Serrano Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit Rosell Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran C. Arnals, 5 - Vielha Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73 A/e: aran@hostaler.org Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell C. Mare Janer, 25 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74 A/e: alturgell@hostaler.org Aula de Formació Manel Martín C. Segrià, 35 baixos Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72 A/e: aula@hostaler.org Hostaleria i Turisme del Berguedà C. Rafael Casanova, 6 08600 Berga. A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

Aquest èxit ha suposat que el sector hagi fet plantejaments importants a l’entorn de les terrasses, des d’oferir serveis de més qualitat fins a buscar mesures per reduir al mínim les incidències.

Aquest estiu tornem a fer la campanya, juntament amb l’Ajuntament de Lleida, amb el lema “Al carrer, si us plau, gens de sarau”, una reedició que ja vam fer l’any passat i que vam trobar molt encertada.

La vida intensa al carrer, tan pròpia d’aquestes latituds, especialment en èpoques de meteorologia benigna i amb horaris en què la gent sol ser a casa, si no volem problemes, requereix dosis de responsabilitat, de tolerància i de sentit comú, que de vegades no trobem. Com a resultat, les administracions, per preveure hipotètiques situacions, estan sobreregulant les activitats, una pràctica molt habitual també per acabar fent pagar la culpa a les empreses d’hostaleria.

No seria més eficient treballar la cultura del respecte, la previsió i la tolerància per ser capaços de compartir tots la mateixa ciutat amb la màxima garantia de respecte amb els veïns? Hem de regular, castigar i anar a dormir tots a l’hora que diu l’ajuntament en lloc d’actuar a la zona on hi pugui haver algun problema i que la resta pugui gaudir amb responsabilitat de la ciutat? Tot un repte. Quin model escollim? Ara tots podem veure i experimentar que el carrer amb les terrasses, i el seu ambient, cobra un altra dimensió, molt més dinàmica i atractiva. Si volem continuar gaudint d’aquests espais amb llibertat, ho hem de fer també amb responsabilitat. Recentment, a Lleida ciutat havíem vist sensibilitat en l’Ajuntament per treballar la via del respecte. Ara veurem si la composició del nou consistori permet continuar treballant en aquesta línia, i si a la resta de municipis també hi observem cada dia més sensibilitat en aquest sentit. Ramon Solsona Secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida

hostaleria & Co

CÀMPINGS DE LLEIDA

a d i e l l s g n i p càm a r u t n e v a & im

al màx e r iu v m o c o isme r u t l e d ia c n l’experiè irineu p e r P i u e in actiu al Pir lleidatans

6 hostaleria & Co

proposa per als propers mesos CÀMPINGSLLEIDA&AVENTURA, dos conceptes units per un territori singular; un espai únic per a la pràctica d’activitats d’aventura a l’aire lliure en combinació amb els allotjaments confortables, moderns i totalment equipats dels 48 càmpings de l’associació. La seva estratègica situació, envoltats de natura, al cor del Pirineu i Prepirineu de Lleida, els posiciona com una opció idònia per descansar i relaxar-se després d’un dia ple d’emocions.

Amb l’arribada del bon temps i les activitats a l’aire lliure es reactiva la vida als càmpings. Una opció d’allotjament que permet gaudir de tot tipus d’experiències a la natura sense que representi un cost gaire elevat, tant si l’allotjament és en bungalous com en tendes de campanya. Els càmpings són els allotjaments que més s’adapten a l’entorn i, per tant, són ideals per als amants dels esports d’aventura. A més, cal donar un valor especial als serveis addicionals que ofereixen als seus recintes: piscina, parcs infantils, barbacoes, activitats d’animació, etc.

càmping ix e t a m l e Des d formació in ix e r e f s’o nen les io t s e g s e pràctica i e les reserves d nies per ò id s é m activitats t sense cos a t is p m a c al . rmediaris e t in i n it afeg

CÀMPINGSLLEIDA&AVENTURA

ofereix fins a 12 activitats de turisme actiu i d’aventura: piragüisme, ràfting, pesca, escalada, descens de canons, rutes en BTT i cicloturisme, quads, paintball, senderisme, trekking, caça, excursions a cavall, parapent, vol sense motor, ala delta i excursions amb globus. Unes activitats que es poden contractar directament des del càmping on s’estigui allotjat des de molt abans que hi arribeu.

CÀMPINGSLLEIDA&AVENTURA és una proposta sense cost i amb el valor afegit d’escollir la millor opció d’oci. Qui millor que el propietari del càmping, que és natural de la zona i en molts casos practica el turisme actiu, per recomanar una activitat d’oci? Amb tota la tranquil·litat, confiança i sense esperes, els 48 càmpings de l’associació es comprometen a trobar la millor oferta per a tots els gustos i al millor preu. La seva intermediació no suposa cap cost per al campista.

hostaleria & Co

ON ANAR...

8 punt de trobada

Una de les bones maneres que hi ha hagut, en els darrers temps, per apropar el món del vi han estat els cursos d’iniciació o les diferents propostes de tasts que hi podem trobar. Tot i això, hi ha una pràctica que s’ha instaurat en els darrers temps de manera ascendent: els sopars maridatge. “A priori”, aquest fet fa que es prengui vi d’una manera diferent a un tast clàssic. Però, sabem realment que vol dir aquesta paraula? Com és mariden els diferents plats amb vins? No és un argot totalment comercial per atreure clients?

Doncs no és res més que això, un casament, una unió o un enllaç entre un producte sòlid i un de líquid. El maridatge es pot fer amb diferents productes, normalment vins, però també es pot fer amb cerveses, destil·lats o aiguardents, entre d’altres. Mai maridarem líquids (sopes, cremes, brous) amb vins o caves. Un cop definida la paraula, ens queda saber quins tipus de maridatges podem trobar, i bàsicament en trobem de cinc tipus: dos de principals, els maridatges d’afinitat i els de contrast. Els d’afinitat són aquells en què trobem les mateixes sensacions gustatives i olfactives, així com perfils aromàtics similars entre el plat i el vi. Els de contrast, per tant, són els que es complementen en boca i hi creen una sensació equilibrada.

Maridatge: casament, unió o enllaç.

Sigui com sigui, molts cops s’aprofita aquesta paraula per elaborar menús sense cap solta ni volta, i sobretot sense la part tècnica de la creació d’aquests maridatges. Queda clar que si hi ha algú a qui li agrada menjar gambes de Palamós acompanyades de vi negre del Priorat, és la seva elecció. Respecte total.

Però no casen ni en pintura. Aquesta és la diferència entre combinar o maridar... A grans trets, intentarem explicar què és això dels maridatges. Si busquem la definició al diccionari de la paraula “maridatge”, trobem la definició següent.

De paisatge, de territori o crear un plat a través d’un vi en complementarien la resta. Una cosa és combinar i l’altra maridar. #salut! Xavi Ayala. Diari d’un sommelier

hostaleria & Co

PROVEĂ?DORS

10 hostaleria & Co

PARLEM DE... La fruita seca Tothom sap que la dieta mediterrània està formada per les fruites, les verdures, l’oli, el peix i el pa. Però un dels puntals d’aquesta dieta és la fruita seca. De fruita seca en tenim de diversos tipus, mides i gustos. Potser les que més utilitzem quan fem una picada són les ametlles, les avellanes, però per fer, per exemple, els espinacs a la catalana, no ens podrem deixar els tan preuats pinyons. Ens agraden també els cacauets (molt utilitzats en les gastronomies d’Àsia, per exemple, en alguns països de l’Àfrica negra), els anacards (originaris del Brasil), les nous, les castanyes o els festucs o pistatxos. Ara bé, una de les reines de les fruites seques és l’ametlla (o ametla, en algunes contrades), sobretot ara, que tot just s’ha acabat de collir. Les ametlles tenen una pellofa fineta que les co- breix i van embolcallades d’una clofolla, pelló o closca. Qui no les ha menjades mai en postres de músic juntament amb les avellanes o les panses, orellanes, figues seques o pinyons, tot plegat acompanyat d’un bon xarrup de moscatell o ratafia?

un dels nostres plats més típics, el xató) i s’usa com a ingredient de les picades en molts plats i estofats. Les ametlles crues també es poden afegir senceres en alguns plats de carns a la cassola. La varietat més utilitzada per fer postres és la marcona, perquè és dolça, rodona, grossa i poc amargant. Les ametlles crues dolces pastades amb sucre formen el massapà i el torró, les nostres típiques postres de Nadal. També les utilitzem per fer els carquinyolis i els panellets, fins i tot en podem fer licors, per exemple, l’amaretto, sintetitzat a partir d’ametlles amargues, o orxata d’ametlles. La llet d’ametlles es pot usar per substituir la llet de vaca, ja que també és molt rica en calci. I en aquestes dates no podia faltar referir-nos als ingredients necessaris per elaborar panellets: ametlla, sucre, ous, patata o moniato i la ratlladura d’una llimona. Preneu-ne nota i bon profit!

L’ametlla té una infinitat d’usos: amb l’ametlla picada es fan salses (com ara el romesco, amb què fem

hostaleria & Co

GUIA SECTORIAL

12 hostaleria & Co

Del celler a la taula per Juanjo Ceresuela Lluís Foix i Carnicé © www.foixblog.com

Lluís Foix Carnicé

Coses que em fan feliç I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana... Un esmorzar: pa amb tomàquet i llonganissa. Un plat: bacallà a la llauna. Un vi: un negre de la Conca de Tremp. Thalarn. Una copa: vi blanc afruitat, de la varietat Riesling. Un llibre o una sèrie?: “Vida i destí”, de Vassily Grossman. Un museu: Espai Macià de les Borges Blanques. Una escapada: l’estany d’Ivars. Un paisatge: les postes de sol de l’Urgell i la Segarra. Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: la serra del Montsec.

Neix a Rocafort de Vallbona, vall del Corb (Urgell) l’any 1943. És llicenciat en Periodisme i en Dret. Ha estat director de “La Vanguardia”, director adjunt i subdirector en diverses etapes des de 1982. També ha dirigit durant 7 anys “La Vanguardia Digital”. Ha estat corresponsal a Londres durant vuit anys i a Washington durant tres anys. Ha cobert diverses guerres, eleccions, cimeres i conflictes arreu del món enviant cròniques i anàlisis des de 85 països. Es considera un periodista forjat en els temps de la Guerra Freda i, per tant, ha vist i ha informat en directe de molts dels canvis que s’han produït en el món en els últims trenta anys. És especialista en política internacional i columnista de temes d’actualitat. Actualment escriu a “La Vanguardia”, “ElPuntAvui” i “El Mundo Deportivo”. Tot el que publica, tant en paper com on-line, és recollit al seu blog foixblog.com. Ha publicat un llibre de vivències d’infantesa, “La marinada sempre arriba”, del qual s’han fet cinc edicions. Participa en diverses tertúlies radiofòniques i televisives. És actiu a les xarxes socials, especialment a Twitter, on té més de 26.000 seguidors. hostaleria & Co

Foto: padepagescatala.org

ON ANAR...

Sílvia Álvarez, de Pa i Pastisseria Marqués, es proclama MILLOR PA DE PAGÈS CATALÀ

DE L’ANY 2015

Sílvia Álvarez Marqués, de 30 anys, de Pa i Pastisseria Marqués d’Alfarràs (Lleida), s’ha proclamat guanyadora del Concurs Millor Pa de Pagès Català 2015, celebrat a Cervera aquest cap de setmana. Álvarez va competir amb quatre finalistes més que representaven fleques d’Algerri (Lleida), Argentona (Barcelona), Balaguer (Lleida) i Reus (Tarragona). El Concurs Millor Pa de Pagès Català de l’Any està convocat pel Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català entre els flequers que pertanyen a aquesta Indicació Geogràfica Protegida.

14 hostaleria punt de trobada & Co

l president del jurat del concurs, Domènec Vila, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, va destacar la qualitat dels pans presentats pels cinc finalistes i el compromís de la IGP Pa de Pagès Català amb els consumidors. Pa i Pastisseria Marqués, la fleca guanyadora del Concurs, és una empresa familiar molt coneguda a Lleida que va ser fundada el 1999 a Alfarràs pels pares de la guanyadora, Ricardo i Pilar. Des de la seva fundació, l’empresa ha passat de tenir una empleada a 22 persones en l’actualitat. La guanyadora del concurs va declarar que a “Pa i Pastisseria Marqués treballem cada dia per oferir als nostres clients productes de qualitat i innovadors. Ens impliquem molt en les necessitats dels nostres clients i els assessorem sobre les especialitats que poden ser millors per a les seves necessitats nutricionals”. Sílvia Álvarez es va emportar la placa que acredita que el seu pa és el Millor Pa de Pagès Català de l’Any 2015 i un premi en metàl·lic de 2.000 euros. La fornera guanyadora va rebre el premi envoltada pels seus pares, la seva família i més d’una trentena de seguidors que li van donar suport durant tota la celebració del concurs. Els finalistes del Concurs Millor Pa de Pagès Català 2015, a part de la guanyadora, van ser Josep Baldomà (Balaguer), Pau Borràs (Algerri), Manel Pérez (Argentona) i Xavier Pàmies (Reus). Tots cinc es van classificar per a la final celebrada a Cervera després de passar una semifinal en què van participar 21 flequers i flequeres de totes les províncies catalanes. El jurat del concurs, presidit pel director de general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Domènec Vila, va estar format per la cantant Lucrecia Pérez (Lucrecia); Mariví Chacón (directora del programa “Cafeïna”, de Lleida TV); el president de la IGP Pa de Pagès Català, Antoni Figuera; l’alcalde de Cervera, Ramon Royes, i el tècnic en panificació Josep Pascual. La final del concurs es va fer al Paranimf de la Universitat de Cervera, en un acte que va aplegar més de 200 convidats, entre ells representants de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal de la Segarra i diversos ajuntaments catalans (Algerri, Alfarràs, Cervera i Reus).

1. Més de 16 anys de professionalitat i experiència en el sector flequer han fet que els vostres pans i pastissos siguin dels més reconeguts de Lleida. Com ho heu aconseguit? Quina ha estat la vostra trajectòria? Moltes hores de treball, esforç, dedicació, entusiasme i il.lusió, creiem que es el necessari per aconseguir els nostres propòsits, els cuals són oferir als nostres clients productes artesans de primera cualitat, ajustantnos sempre a les seves necessitats. La nostra trajectoria... Els meus pares van agafar l’any 1999 un obrador amb botiga a Alfarràs. Era un petit negoci, semblava fet a medida per a ells dos. Seguidament van agafar una dependenta per a que despatxes la botiga, i aixi ells podien elaborar a dins de l’obrador. Jo tenía uns 14 anys, i recordo que treballaven tantes hores, que hi havía dies que dormiem alli mateix. 2. Quines són les vostres especialitats, tant en el pa com en la pastisseria? Nosaltres elaborem tots els productes que venem. Les nostres especialitats són; el pa artesà fet a mà,pans especials (fem més de 20 tipus; espelta, kamut, espinacs, civada...) les magdalenes (normals, xoco, cabell d’angel i confitura de prèssec), les coques de recapte i tota la bollería feta a mà i sense greixos TRANS. Aquestos són els nostres productes estrella, pero fem molts altres.

3. Com et sents i com se sent tot l’equip de Pa i Pastisseria Marqués després d’aconseguir aquest gran premi? Ens sentim molt satisfets pel reconeixement obtigut a l’esforç de tots aquests anys i jo personalment em sento molt orgullosa dels nostres treballadors, som un equip. Són els nostres amics i companys de viatge. 4. Quin ha estat el secret perquè el vostre pa de pagès hagi aconseguit proclamar-se el millor Pa de Pagès Català? Quins ingredients i característiques té? Com he comentat a la primera pregunta... El nostre secret es treball, dedicació, esforç, il.lusió i entusiasme en tot el que fem. Els ingredients són farina, aigua, sal i llevat. Les característiques del nostre pa... Es un pa amparat en una igp (indicació geogràfica protegida) del Pa de Pagès Català, que periodicament supera una certificació que garantiza que el nostre pa compleix amb els requisits d’aquesta igp. Es tracta d’un pa artesà fet a ma, cuit amb forn de pedra, amb una crosta cruixent i una molla alveolada i esponjosa. Amb un sabor i una olor característica. El nostre forner també li dona el seu toc personal, amb els temps de repòs, que fa que adquireixi aquest sabor tan particular.

hostaleria & Co

GUIA SECTORIAL

16 hostaleria & Co

ANUNCIAâ&#x20AC;&#x2122;T 646 48 30 08

ofertes especials per als

nostres lectors

hostaleria & Co

PALLARS JUSSÀ

...us ofereix una àmplia oferta de guiatges al medi natural, així com activitats esportives, lúdiques, culturals i ofertes gastronòmiques amb descomptes específics pel fet d’estar allotjats als establiments del Pallars Jussà.

SORTIDES DEL JULIOL

4 i 5: construcció d’un rai i Diada dels Raiers de la Noguera Pallaresa 11: sortida guiada senderisme al Boumort 12: visita al celler Terrer del Pallars 18 i 19: “La força de l’aigua” 18: visita al celler El Vinyer 21: viatge en el temps a través de les Botigues Museu de Salàs de Pallars 24: visita al Celler Mas Garcia Muret 25: sortida guiada a la vall de Riqüerna 26: activitats Piolet Experience 31: visita al Parc de les Olors de Claverol

SORTIDES DE L’AGOST

1: sortida guiada nocturna / Passejada astronòmica 2: visita al celler Terrer del Pallars 4: sortida guiada als Estanys Glacials 5: barranquisme

18 punt de trobada

6: sortida a Manyanet 7: visita al monestir de Gerri de la Sal 8: sortida guiada Volta al Roc de Pessonada 9: sortida guiada al Dolmen de la Casa Encantada 11: sortida guiada al pic de l’Àliga 12: excursions guiades amb “buggie” 13: sortida guiada orientació de tarda 14: fes de pastor a Casa Mateu de Toralla 15: sortida guiada al Montseny de Pallars 16: sortida d’orientació de tarda 18: sortida guiada a la vall de Riqüerna / Viatge en el temps a través de les Botigues Museu de Salàs de Pallars 19: visita al celler Xic’s Cal Borrech 20: sortida guiada a Collegats 21: visita al celler Mas Garcia Muret 22: sortida guiada a la serra dels Obacs / Observació astronòmica 23: visita al celler El Vinyer 25: sortida a Manyanet

26: activitats Piolet Experience 27: sortida guiada a la Terreta 28: visita al celler Xic’s Cal Borrech 29: sortida guiada nocturna

SORTIDES DEL SETEMBRE

5: cervesa artesana Ctretze Pirineus 6: “Pedres d’ahir, pedres d’avui. El joc de rol a l’aire lliure” 12: sortida “Caçadors de bolets” 13: Barranquisme 19: Sortida Caçadors de Bolets 20: Excursions guiades amb buggie 26: Sortida Brama del Cérvol 27: La Brama del cérvol amb 4x4

AGENDA JUNY ABELLA DE LA CONCA Fira de la Mel. 14 de juny

ISONA I CONCA DELLÀ

El telefèric dóna un acc any de Sant Nacional d’Aigüestortes i Est més de 30 Maurici per la Vall Fosca i als rt. estanys que en formen pa

TREMP

Aplec de Sant Bartomeu a Figuerola d’Orcau. 7 de juny Vuitada de Corpus a Sant Romà. 11 de juny Festa Major d’Orcau. 13 de juny

LA POBLA DE SEGUR

Tren dels Llacs. 6, 13, 20 i 27 de juny XVI Marxa Cicloesportiva la Bonaigua. 6 de juny 49a Fira Promopallars. 13 i 14 de juny Baixada de Falles. 17 de juny Barris antics: “Molt per descobrir, molt per fer” De l’1 al 21 de juny Festivitat local: Mare de Déu de Ribera. 18 de juny

El telefèric de la Vall Fosca, una experiència s única als Pirinéseu únic al Parc

TALARN

5a Fira del Vi del Pirineu. 6 i 7 de juny

l’únic a la zona sud El telefèric de la Vall Fosca, juliol al setembre, dels Pirineus, estarà actiu del s cada hora i semde les 8 a les 19 h, amb viatge viatges suplemenpre amb la possibilitat de es. Com a novetat, taris a partir de 10 person les famílies i s’han aquest any s’ha pensat en a elles. incorporat preus especials per rribada del teled’a nt pu Des de l’estany Gento, realitzar diferents fèric a la cota 2.200, es poden es per a tots els pútipus de caminades, pensad rilet, un camí de blics, com la via verda del car segueix l’antiga via 5 km sense desnivells que nsportar material del carrilet que servia per tra petits túnels; el i treballadors, i que passa per b Espot i amb la GR11, que ens comunica am anys que formen Vall de Boí, o rutes pels 32 est Parc Nacional del a aquesta impressionant zon t Maurici. d’Aigüestortes i Estany de San

pdella Museu Hidroelèctric de Ca ada a la Vall Fosca Podeu aprofitar la vostra est lèctric de Capdella, per visitar el Museu Hidroe anys de la posada que aquest any celebra 101 ina. El Museu exen marxa de la primera màqu dels estanys, les acplica el paisatge de la zona construir la central tuacions que s’hi van fer per e va suposar per la fa 101 anys i els canvis qu oci, comunicacions, gent del territori (educació, etc.).

Per a més informació

truqueu a l’Epicentre

“Geoflaix, una mirada alternativa als objectes quotidians” Fins al 30 de juny, a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Presentació llibre “El pont de vidre”, de Marta Domènech 5 de juny, de 19 a 20.30 h, a la Biblioteca Pública Maria Barbal: “Curar o bé cronificar una malaltia?” Xerrada amb Josep Pàmies 21 de juny, a les 12 h, a l’Espai Cultural la Lira Revetlla de Sant Joan. 23 de juny, d’1 a 6 h Universitat d’Estiu 2015: “Ambients passats, sòls presents. Els sòls en l’estudi del quaternari” Del 25 al 28 de juny a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

VALL FOSCA

Taller de Danses del Pallars Jussà. 6 i 20 de juny, a la Torre de Capdella Rebuda de la flama del Canigó. 23 de juny a la tarda a la Pobleta de Bellveí i difusió pels pobles de la Vall Festa Major de Pobellà. 27 i 28 de juny

Oficines de turisme Centre de Visitants (Tremp)

Passeig del Vall, 13 / Tel.: 973 653 470 oficinaturisme@pallarsjussa.cat

La Pobla de Segur

Av. Verdaguer, 35 / Tel. 973 680 257 turisme@pobladesegur.cat

La Vall Fosca

Ajuntament de la Torre de Capdella / Tel. 973 663 001 turisme@vallfosca.net

Isona i Conca Dellà

C/ Del Museu, 4 / Tel. 973 665 062 ofturisme@parc-cretaci.com

, al 973 653 470, o vi

siteu www.viujussa.

cat

punt de trobada

ON ANAR...

Congost de Mont-rebei El congost de Mont-rebei, que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d’Ares del Montsec de l’Estall i constitueix l’únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge, sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d’una manera molt espectacular d’aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l’amplada mínima del congost és de només 20 metres.

Flora i vegetació

El recobriment vegetal del congost és marcat per la zonificació altitudinal i per l’orientació. Hi coincideixen dues zonacions: el vessant sud, dominat per la vegetació mediterrània —alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs—, i el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani, amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc. Destaquen diverses espècies endèmiques, com la raríssima “Petrocoptis monsticciana”, així com d’altres: la corona de rei (“Saxifraga longifolia”), l’orella d’ós (“Ramonda myconi”), l’eriçó (“Erinacea anthyllis”), el faig (“Fagus sylvatica”), l’alzina litoral (“Q. ilex ssp. ilex”), l’alzina carrasca (“Q. ilex ssp. rotundifolia”), la boixerola (“Arctostaphlos uva-ursi”), l’auró negre (“Acer

20 punt de trobada

monspesulanum”), l’auró blanc (“Acer campestris”), el corner (“Amelanychis ovalis”), l’arç blanc (“Crataegus monogyna”), la jonça (“Aphyllantes monspeliensis”), els til·lers (“Tilia cordata”), etc.

Fauna

Pel que fa als amfibis i els rèptils, les espècies més interessants serien el tritó pirinenc (“Euproctus asper”), l’escurçó ibèric (“Vipera latasti”) i l’escurçó pirinenc (“Vipera aspis”). Dins el grup dels ocells abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs (“Gypaetus barbatus”), l’aufrany (“Neophron pernopterus”), el voltor (“Gyps fulvus”), l’àguila daurada (“Aquila chrysaetos”) i el falcó pelegrí (“Falco peregrinus”), així com la gralla de bec groc i bec vermell (“Pyrrhocorax graculus” i “P. pyrrhocorax”) i el pela-roques (“Trichodroma muraria”). Dels mamífers, destaquem la llúdriga (“Lutra lutra”), el gat salvatge (“Felis silvestris”), la marta (“Martes martes”), el cabirol (“Capreolus capreolus”), el talp (“Talpa europaea”) i nombroses espècies de ratpenats.

Itineraris

Ruta 1 - Congost de Mont-rebei: és el camí clàssic del congost de Mont-rebei (GR-1). Té un recorregut d’uns 4 km, amb una durada de quatre hores (dues d’anada i dues de tornada). Ideal per fer-lo al llarg de tot un dia. El camí discorre per un pendent molt suau i s’endinsa en el congost; un cop travessat, es pot allargar per ascensió continuada de pendent mitjà fins a Mas Carlets. Atenció al sector del congost: no és recomanable si es té vertigen o per a persones no habituades a l’altura. L’accés amb cotxe es pot fer, com a molt, fins a la zona de la Masieta (àrea d’aparcament). Es pot optar o bé per desfer el mateix camí (dues hores) o bé per seguir en tra-

Ruta 2 - Itinerari de lo Queixigar i mirador d’Altamiris: la ruta té 2 km, amb una durada de tres hores entre l’anada i la tornada. Es pot fer bé en mig dia. El camí és un sender ascendent que va des de la cota 500 m fins a uns 900 m d’altitud. Agafarem el camí que surt de l’àrea d’aparcament en direcció sud, cap al congost de Mont-rebei, i després de travessar el barranc de la Maçana, on es troba el pont metàl·lic penjat, continuarem el camí uns 50 m i pujarem fort pel bosc fins a un replà (Altamiris) des d’on s’albira una bona vista de l’entrada del congost. Passat aquest punt, s’inicia el camí en direcció cap a l’est, per on baixa travessant l’Obaga Gran fins a enllaçar amb l’itinerari següent. Ruta 3 - Itinerari de l’Obaga Gran i dels Carboners: el recorregut té uns 2,5 km i una durada de tres hores. Sortint de l’aparcament seguirem la pista que va en direcció al congost pel camí de les Tarteres. Després de passar el primer barranc, el de les Jullanes, poc solcat, agafarem una pista ascendent que ens portarà fins a un collet on hi ha unes runes. Des d’aquest punt, surt, cap a l’est, el camí dels Carboners, que s’endinsa per la solana del barranc de la Maçana. A partir d’una prominència rocosa des d’on es contempla tota l’obaga, el camí baixa i travessa, primer, el barranc de la Maçana i, després, un segon barranc, on enllaça amb l’itinerari 2. Ruta 4 - Itinerari d’Alsamora a Altimiris per l’Obaga Gran: unes sis hores. Ideal per fer-lo al llarg de tot un dia. El camí presenta un pendent variable, amb trams d’ascensions i descensos de desnivells mitjans i forts. L’itinerari surt del poble d’Alsamora en direcció al congost i va travessant diversos barrancs per

l’obaga fins a enllaçar al final de l’itinerari 2, a l’altura dels antics conreus de lo Queixigar i Altimiris. Es recomana el descens pel camí d’Altimiris (ruta 2).

Recomanacions per a la visita

L’accés més fàcil per als vehicles és des del Pont de Montanyana. El camí que travessa el congost és de visita obligada per la seva espectacularitat i bellesa. Es recomana accedir a la zona interior dels barrancs a través dels itineraris proposats. Per accedir a la part culminant de la reserva i del Montsec, des d’on es té una vista panoràmica excepcional del Pirineu, part de la Ribagorça i de la Depressió de Lleida, si no es vol fer caminant, hi ha la possibilitat d’arribar-hi a través de la pista del coll d’Ares (entre Àger i Sant Esteve de la Sarga). Podem gaudir d’una vista panoràmica del conjunt de la reserva des del mirador natural que representa el revolt de la pista per sobre la Noguera Ribagorçana, i que porta a Alsamora just abans d’arribar a la Masieta, on s’observen els ràpids del riu abans d’entrar al congost, l’ermita de la Mare de Déu del Congost i el castell de Xiriveta.

Escalada

Cal recordar als escaladors que les parets de Montrebei les comparteixen amb els voltors i altres ocells de roca i que aquests, de desembre a juny, es troben en període de posta, per la qual cosa cal evitar escalar en aquestes dates. Per a l’obertura de noves vies i més informació, cal posar-se en contacte amb la Fundació (93 214 25 63) o el Servei de Protecció de la Fauna del Departament de Medi Ambient (93 567 42 00). http://www.lleidatur.com

FOTOS: Laia Biudez

vessa fins a la zona de la Mare de Déu de la Pertusa i Corçà (unes dues hores i mitja addicionals).

punt de trobada

PROVEÏDORS

Tel. 973 402 045

montsonis@castellscatalunya.com

FES-TE MEMBRE AMIC DE LA FUNDACIÓ PER NOMÉS 30 EUROS ANUALS. ÉS VÀLID PER AL TITULAR MÉS UN ACOMPANYANT. GAUDIRÀS D’UN MUNT D’AVANTATGES! CONSULTA’LS AL NOSTRE WEB. I A MÉS, SI T’ACREDITES AMB AQUESTA REVISTA, T’OBSEQUIAREM AMB EL LLIBRE “100 CASTELLS PER A DESCOBRIR CATALUNYA”.

22 punt hostaleria de trobada & Co

Monestir de Santa Maria de Gualter Santa Maria de Gualter és un monestir de l’art medieval català a l’entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera). La contrada del Rialb tenia construccions religioses ja de finals del segle IX. En l’obra del monestir s’hi poden observar restes força primitives, és a dir, del segle XI. El claustre, que ja no té vida monàstica, es va restaurar i acull visites guiades. És un edifici declarat bé cultural d’interès nacional. Aquesta contrada es formà a l’ombra de castells, esglésies i arran de conreus. L’indret de Ponts i de Gualter fou ocupat pel comte Guifré el Pelós abans del 890 i cedit al monestir de Ripoll perquè hi establís un priorat benedictí. La primitiva església no seria apta per al culte o litúrgia pròpia d’un monestir de benedictins. Vers el 1118 es fundà una confraria i es renovà per una altra, enllestida i consagrada el 1207.

El monestir fou un priorat dependent de Ripoll i fou contínuament afavorit pels comtes d’Urgell, que ajudaren a reunir-hi un bon patrimoni.

Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per una església monàstica de planta basilical on s’aprecien la grandesa i la bellesa de l’estructura romànica, i un recinte claustral.

El 1593, però, el papa Climent VIII suprimí el cenobi i l’edifici passà a ser església parroquial. El conjunt monàstic entrà aleshores en un estat d’abandó progressiu. Va ser destruït a causa de l’explosió d’un polvorí que hi havia a l’interior, durant els últims dies de la Guerra Civil. S’han construït uns passadissos de formigó amb baranes metàl·liques que faciliten la visita i la visualització en alçada de les diferents perspectives de l’estructura. http://www.castellsdelleida.com

FOTO: Eiffel1899

La Fundació Castells Culturals de Catalunya promou la recuperació dels castells catalans mitjançant un seguit d’activitats, com la “Ruta de castells amb visita guiada”, els premis Catalunya Nostra, el cicle “Música als castells”, les activitats per a escoles, la recuperació dels arxius dels nobles a través de l’Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans, l’edició de llibres i material sobre castells i la realització de jornades i seminaris sobre l’ús sostenible del patrimoni. Gaudeix de Lleida a través del seu inabastable patrimoni i regala experiències als teus amb els Xecs Regal. Informa’t sobre la visita guiada de tots aquests castells i altres activitats als castells catalans.

FOTO:PMRMaeyaert

www.castellscatalunya.com

CASTELLS CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA Visita el castell d’Os de Balaguer i el Museu de Campanes. A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os Malignum Castrum o Castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del Museu de Campanes de Catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el Carnet Oficial de Tocacampanes de Catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència. Horari visites: diumenges, 12.30 h. Altres dies, horaris concertats

Tu i LLeida, SL Sant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

El SentinelLa de la Vall, El Castell de Ciutadilla El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia. Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell. S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups. També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions. Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

Castell de Ciutadilla Ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010 www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l’Espluga Calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350. Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005 Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

Ajuntament de l’Espluga Calba

Av. Pau Casals, 15· 25410 – L’Espluga Calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

punt de trobada

ON ANAR... LLEIDATANS

Entrevista què és postureig lleida?

Postureig de Lleida són una sèrie de comptes a les xarxes socials on es parla de l’actualitat lleidatana en clau d’humor. També s’intenta reivindicar tot el territori de Ponent, donar veu a la seva gent i les seves campanyes solidàries, i dur-ne a terme de pròpies mitjançant la venda de xapes. #COM COMENCES AQUESTA AVENTURA I QUIN ÉS EL TEU OBJECTIU? TENS ALGUN REFERENT?

El noi darrere la màscara era seguidor de la pàgina Postureo i va pensar que fer-ne una de nova en clau catalana seria bona idea. Amb el temps, la va reconvertir en el Postureig de Lleida que coneixem avui. El principal objectiu és i segueix sent arrencar un somriure als seus seguidors en clau lleidatana. #BARRET DE L’APLEC, MÀSCARA DE SPIDERMAN... PER QUÈ AQUEST LOOK?

El barret de l’Aplec és el primer que se’m va ocórrer per modificar la foto de perfil de Postureo original, a la qual abans havia posat una barretina per diferenciar-la. És la peça de vestir per excel·lència de Lleida, i com sabeu m’encanta l’Aplec. La màscara de Spiderman ja la tenia, és el meu superheroi preferit perquè quan no du la màscara és un noi amb problemes com la gent normal, i a més a més es veu amb la responsabilitat de lluitar pels seus conciutadans, sense que aquests sempre l’hi agraeixin. Ho fa perquè sent que ho ha de fer.

24 punt de trobada

#T’HEM VIST EN COMPTADES OCASIONS. QUAN ET DEIXES VEURE PÚBLICAMENT? En general només em deixo veure en activitats de caire solidari o en les presentacions del meu llibre; no m’agrada prodigar-me gaire.

#ALGUN DIA DESCOBRIREM LA TEVA IDENTITAT? ET RECONEIXEN PEL CARRER?

Crec que a Lleida ciutat és relativament fàcil saber qui sóc, però dels 30.000 seguidors de tots els comptes no n’hi ha gaires que ho sàpiguen. Cada cop em reconeixen més pel carrer, a pesar meu, però cada cop també és més difícil d’evitar. #PER QUÈ L’ANONIMAT?

D’una banda, dur la màscara i el barret et permet ser més políticament incorrecte, i, de l’altra t’assegura certa privacitat i seguretat. Però al final el motiu més important és que Postureig de Lleida no és el noi de darrere la màscara i la pantalla, és tot un grup de milers de persones que duen a terme coses honorables i seria injust personalitzar aquest èxit col·lectiu en un individu. #ACTIVITATS DIVERSES, XARXES SOCIALS, PRESENTACIONS, ESDEVENIMENTS MULTITUDINARIS… EXPLICANS, COM ÉS EL TEU DIA A DIA? Doncs el dia a dia del Sr. Postu és una mica estressant ja que té força obligacions, treballa moltes hores a la seva feina i a més a més dedica molt temps a les xarxes com a Postu. Quan no té presentacions ni

altres obligacions com a Postu, fa coses normals: Queda amb els amics o es queda a casa mirant sèries de televisió o pel·lícules, la seva gran afició. No dorm gaire XD #HAS PATIT ALGUNA CRÍTICA MALINTENCIONADA? Moltes, fins i tot de gent que em coneix des de fa anys i sap quin tipus de persona sóc i quines són les meves motivacions per fer el que faig. Quan et fas conegut doncs sorgeixen enveges, desconfiança... És normal. Diuen que si ningú t’odia és que algo estàs fent malament. Jo miro d’estar bé amb tothom, però és impossible.

#A LA TEVA PÀGINA DE FACEBOOK HI TROBEM DE TOT: HUMOR, RETALLS DE PREMSA, CRÍTICA ACTUAL, FOTOGRAFIES CURIOSES, VIDEOS. QUIN ÉS EL TEU OBJECTIU? El meu objectiu és fer somriure a qui em llegeixi, i ja que hi sóc, dónar un cop de mà. Sempre en clau lleidatana, promovent també el #Lleidatanament.

#ARA ENS SORPRENS AMB LA “POSTUBIRRA”, QUIN ÉS L’OBJECTIU? Els amics de Click&brew em van proposar fer la #PostuBirra “Sóc de l’Oest”, i que els beneficis anessin tots a les causes posturils. Em va semblar una proposta genial, i està molt bona!

#UN DELS TEUS GRANS RECONEIXEMENTS ÉS LA VESANT SOCIAL I SOLIDARIA DELS TEUS ACTES. QUÈ ET VA FER DECIDIR INICIAR AQUEST CAMÍ? EXPLICA’NS BREUEMENT LES INICIATIVES SOLIDÀRIES QUE HAS IMPULSAT O PARTICIPAT. Quan vaig veure que la cosa es començava a fer gran, amb més de 2000 o 3000 seguidors, vaig pensar que seria bo fer alguna cosa menys banal que només escriure coses de riure. Ja feia posts que a més de provocar somriures #QUE ENS TENS PREPARAT PER ENGUANY? ALGUNA tocaven alguna tecla, però volia fer algo més, algo que traspassés la barrera SORPRESA MÉS QUE ENS PUGUIS AVANÇAR? del virtual, i així és com va començar tot el tema de les xapes. Se n’han venut unes 35.000 de 9 tipus diferents: La xapa I love Popes en benefici de Adima Ja tinc en ment un parell de xapes noves, i penso Lleida (Associació de Dones Intervingudes de Mama), la xapa I love Bigotis tornar-li a donar canya amb el #FruitaDeLleidaChallenge. en benefici de l’IRB de l’Arnau per crear un grup de suport per a afectats Cada dia sorgeixen idees i noves formes de fer coses. Un de càncer de pròstata, la xapa I love Boira per les persones en situació de #PostuVideoclip, la #PostuPeli... Qui sap que ens depararà sense llar a través de la iniciativa Arrels - Sant Ignasi de Loiola, la xapa I love el futur! Peluts en benefici de protectores d’animals lleidatanes, la xapa I love Aplec, en benefici de Creu Roja i Càritas de Lleida, la xapa I love Somriures en >> ALGUNA PREGUNTA QUE NO T’HEM FET I QUE benefici de Down Lleida, la xapa I love Allioli en benefici del Banc dels T’AGRADARIA QUE ET PUBLIQUÉSSIM? Aliments de Lleida, la xapa I love Kets en benefici de la infància per Creu Roja de Lleida i la xapa I love Camacus, els diners de la qual van destinats Doncs per exemple “Postu com t’heu fas per ser a la resta de causes. També hem recaptat diners amb lo #PostuLlibre, tant immensament atractiu?” i jo respondria “No que destina un euro del seu preu a les 8 causes, amb la #PostuBirra, faig res, em surt sol...” mentres em poso unes que també hi destina un euro, o amb les #PostuParties, en les que hem ulleres de sol mirant a l’horitzó. Postureig del bo! :) recaptat milers d’euros per les diferents associacions. S’han recaptat al voltant dels 40.000 euros en total. #QUINA ÉS LA CAMPANYA DE LA QUAL ET SENTS MÉS ORGULLÓS? No t’ho sabria dir... Estic orgullós de l’I Love Popes, per ser la primera i la de més èxit, i per les senyores encantadores a les que van destinades els diners, estic orgullós de la de Bigotis, per lo molt que vaig haver de batallar per trobar un destí als diners, estic orgullós de la de Somriures, per lo simpàtics i carinyosos que són els nens de Down Lleida... Seria injust quedar-me només amb una. #CREUS QUE EL BINOMI HUMOR I SOLIDARITAT T’HA AJUDAT A APROPAR-TE A LA GENT I CONSCIENCIAR-LOS? I tant, ha set part del secret. Parlar de coses molt sèries amb humor, però a més fer-ho d’una forma planera, propera, fins i tot traient-li ferro, i encarada cap un públic força jove, molts cops aïllat o desinteressat en els problemes de la societat. No és tant important la quantitat de diners que s’han recaptat com el fet de donar a conèixer aquests problemes i associacions que ajuden a solucionar-los a gent que potser no s’hi interessaria si no fos així. #T’HA SORPRÈS LA RESPOSTA DE LA GENT? Sí, com he dit abans em va sorprendre molt la rebuda, i encara avui en dia em sorprèn quan vaig a fer presentacions de lo #PostuLlibre als pobles i hi ha 50, 60 o 80 persones escoltant-me, és impressionant.

punt de trobada

FOTOS: elsraiers.cat

raiers

3, 4 i 5 de juliol

ELS RAIERS EREN ELS ENCARREGATS

DE CONDUIR LES EMBARCACIONS RIU AVALL, ELS RAIS.

Els rais són embarcacions formades per trams de troncs ajuntats que antigament es construïen per transportar la fusta dels Pirineus a les terres planes del litoral aprofitant el corrent dels rius. desafiant el perill de les roques i els corrents d’aigua. Aquesta activitat té uns orígens molt antics. El transport fluvial de la fusta ja era practicat pels romans en altres indrets, però al Pallars no se’n coneix l’existència fins al segle XVIII. L’aparició de l’ofici es va deure a l’apogeu de l’explotació forestal que es va donar durant aquest segle, ateses les necessitats de fusta per a la construcció de vaixells per a la marina reial, d’una banda, i per a la construcció de cases, de l’altra. Al segle XIX l’explotació forestal la duien a terme els empresaris fustaires, sovint també raiers, que rebien els encàrrecs de la fusta que s’havia de baixar des de Balaguer, Lleida, Tortosa, Barcelona, etc., i s’encarregaven d’organitzar totes les feines amb al seu transport per via fluvial fins al seu destí. La feina dels raiers consistia en la construcció i conducció dels rais pels cursos dels rius. En realitat, no era més que la part final de tot un procés de transformació on intervenien més persones: els encarregats

26 punt de trobada

de 2015

dels boscos que donaven l’ordre de tallar els arbres i els marcaven, els picadors que els tallaven i els preparaven, segons el tipus i les mides acordades, els tiradors que s’encarregaven del seu transport fins als primers barrancs i, finalment, els raiers. El rai constituïa alhora un mitjà de transport i una mercaderia, ja que els mateixos troncs que el formaven constituïen la mercaderia que transportaven. El viatge del rai era aprofitat també per transportar altres mercaderies, i fins i tot viatgers. D’aquesta manera, l’ofici de raier va esdevenir un treball especialitzat que s’anava transmetent de generació en generació. La navegació amb el rai demanava la feina de dos raiers: el raier aprenent, o cuer, que s’encarregava del rem de darrere i que intentava que el rai estigués sempre recte, redreçant-lo després dels revolts del riu, i el raier més experimentat, o davanter, que coneixia bé el riu i menava el rai amb el rem de davant. Aquest ofici va desaparèixer com a activitat socioeconòmica per l’aparició de les centrals hidroelèctriques, que van suposar la construcció dels embassaments, que van constituir un obstacle insalvable per a la navegació de la fusta, malgrat l’existència dels passos per rai a les preses. A hores d’ara l’ofici de raier ha esdevingut una tradició recuperada com a festa popular, tant al Pallars com en altres indrets, per les Associacions Culturals de Raiers, que realitzen trobades a escala local i internacional per garantir la memòria d’aquest antic sistema de transport, de comunicació i de vida. www.elsraiers.cat

La Cambra de Comerç organitza el cicle

“Nits Cambra a la Llotja” Cambra de Comerç de Lleida ha programat el cicle “Nits Cambra a la Llotja” per tal de fomentar el diàleg i l’anàlisi de l’actualitat social, empresarial i econòmica d’una manera distesa i lúdica amb el teixit empresarial de Lleida. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del conveni de col·laboració fixat amb la Llotja per estrènyer llaços i afavorir la competitivitat i la generació de negoci de les empreses de Lleida pertanyents al Club Cambra Lleida. La primera de les sessions celebrada al mes de juny ha comptat amb la intervenció del catedràtic de la Universitat de Columbia, Sr. Xavier Sala-Martín. El reconegut economista va dissertar sobre innovació i competitivitat davant de més de 150 empresaris locals, amb qui, en finalitzar, va compartir un sopar informal de format “networking”. La sessió següent tindrà lloc dimecres 08 de juliol amb la intervenció de l’economista i professor titular d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona José Mª Gay de Liébana. Al setembre, les “Nits Cambra a la Llotja” comptaran amb l’economista i catedràtic d’Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull, Dr. Santiago Niño Becerra.

Cambra de Comerç

Busques feina? Consulta la nostra boRsa de traspassos Si busques feina o bé tens pensat agafar un negoci que ja funciona a ple rendiment i que s’adapta a la teva idea. no dubtis a venir a LA Cambra de Comerç de Lleida i consultar la nostra Borsa de Traspassos. T’assessorarem i facilitarem les condicions més avantatjoses de l’acord entre l’actual i el futur propietari del negoci que es traspassa. Tot plegat suposarà un important estalvi econòmic i burocràtic. L’objectiu d’aquest servei és garantir la continuïtat dels petits negocis de comerç i serveis de Lleida i les seves comarques. La borsa compta amb una mitjana de 30 negocis en traspàs del sector comerç i serveis i 150 consultes virtuals al mes, fet que representa més d’un miler de visites des que es va endegar. La valoració de la Borsa de Traspassos és molt positiva per ambdues parts, atès l’interès que ha generat el servei, que cada mes atén noves ofertes i demandes, si bé cal tenir en compte la lentitud del procés i de l’acord, així com la dificultat actual d’accedir a finançament.

Cambra de Comerç

Consulteu la llista de traspassos actualment disponibles al següent enllaç: http://bit.ly/LubqZf

Per a més informació: Borsa de Traspassos de Cambra de Comerç de Lleida 973 23 61 61