La biografia lingüística

L’Òliba, a casa seva, parla en català. Però coneix altres llengües. Llegeix el que ens explica en el seu diari:

La meva llengua materna és el català i és la que utilitzo sempre per parlar amb el meu pare. Els meus veïns del segon pis són de l’Equador i amb ells parlo en castellà. També sé parlar una mica l’anglès, però no el practico gaire. M’agradaria molt aprendre xinès, però crec que ha de ser molt difícil!

La llengua materna és la primera llengua que aprenem quan som petits. És la llengua en què ens comuniquem de forma natural i la que fem servir, mentalment, quan pensem.

11. Respon a les preguntes següents: a) Quina és la teva llengua materna? b) Quines llengües saps parlar? Escriu al costat de cada una amb qui les utilitzes. c) En quines llengües pots llegir? I escriure?

12. Seguint el model del text de l’Òliba, escriu un text breu explicant la teva biografia lingüística.

13. Respon breument a les preguntes següents: a) Quantes persones apareixen en la història? Qui són? b) Què vol dir «el pare feia xxxst amb el dit a la boca»? c) Per què li fa angúnia, al nen, de passar la mà per sobre del ratolí quan utilitza l’ordinador? d) A quina conclusió arriben al vespre del segon dia? e) Què pensa el pare quan veu els ratolins rosegant uns papers? f) Quina solució proposa la mare? Què et sembla?

14. Completa el text següent amb la paraula adequada:

El conte «Els ratolins» és una (descripció/narració en (primera/tercera) persona perquè el narrador és un dels (protagonistes/ratolins) de la història.

Els fets que s’hi expliquen són les experiències somiades) pel nen de la història i la seva (mare/família

Si expliqués alguna cosa que li hagués passat a una nena de la seva classe, seria una narració en (primera/tercera) persona.

15. Escriu un títol en primera persona per a la història.

16. lèx Llegeix la definició de la paraula ratolí. Després, respon a les preguntes que hi ha a continuació: a) Quantes accepcions té la paraula ratolí ? b) La paraula ratolí, és de gènere masculí o femení? Com ho sabem mirant la definició? c) La paraula rata, en el diccionari, la trobarem abans o després de la paraula ratolí ?

1 m. Mamífer rosegador de poca grandària, el cap diferenciat del cos, la cua llarga, el crani allargat i sense ullals. 2 m. Aparell manual de localització del cursor d’una pantalla d’ordinador que funciona per desplaçament sobre una superfície o que pot anar incorporat al teclat.

17. lèx La mare de la lectura proposa com a solució cercar un gat a la botiga d’informàtica. Llegeix la definició de gat

1 m. Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’uns 50 centímetres de llarg, amb ungles retràctils, les varietats del qual difereixen pel color i per altres caràcters d’escassa importància.

2 m. Màquina que, posada sota una cosa que es vol aixecar, permet de fer-ho sense gran esforç. 3 m. Peix de cos allargat tot pigallat de taquetes fosques.

• Escriu al costat de cada imatge el número de l’accepció a què correspon:

• Com seria i què faria el gat que proposa la mare de la lectura? Escriu la definició d’aquest aparell.

18. gram Quin tipus de llengua faries servir en cada situació? Pinta la casella de cada afirmació amb el color adequat segons el codi:

Llengua Oral Llengua Escrita

El pare truca a la botiga i pregunta si tenen gats informàtics.

Feu una reunió familiar per buscar una solució al problema dels ratolins.

Cerques informació a internet sobre els gats informàtics.

Redactes un diari sobre l’experiència amb els ratolins.

Un periodista escriu una notícia sobre els ratolins que prenen vida a la nit.

Avises la mare que s’ha espatllat l’ordinador deixant-li una nota a la nevera. El pare explica a un company de feina què fan els ratolins de l’ordinador.

19. lèx En el text de l’apartat de gramàtica, el protagonista puja a l’ascensor per anar a casa seva. Pinta la casella de cada diccionari segons el tipus: pujar pujar pujar – to go up pujar – subir pujar – salire

SIN: ascendir, elevar, enlairar-se, hissar.

ANT: baixar, descendir, davallar.

1 v. Anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat a un nivell més alt. Pujar dalt d’un campanar, d’una muntanya. Un camí que puja. 2 v. Entrar en un vehicle.

Pugeu al cotxe, que sortirem tot seguit. Pujar en una barca.

• Respon a les preguntes següents: a) Què són les expressions en cursiva del darrer requadre? b) Quines llengües diferents del català hi ha en el segon requadre? c) Què volen dir les lletres SIN i ANT del primer requadre?

20. ort Per parelles, escriviu paraules de les lectures que hi ha en l’apartat de gramàtica per a cadascuna de les condicions següents: a) Dues paraules bisíl·labes amb dígraf: b) Dos monosíl·labs amb diftong: c) Dues paraules trisíl·labes amb dígraf: d) Una paraula trisíl·laba amb hiat:

21. El nen de la lectura té un ordinador com el seu pare. Per a què creus que el fa servir?

• Tu tens ordinador? Per a què l’utilitzes?

• Feu una enquesta, a la classe, mitjançant la formulació d’aquestes preguntes: a) Quants alumnes teniu ordinador propi? b) Quants alumnes compartiu ordinador? c) Quants alumnes aneu a la biblioteca per utilitzar l’ordinador? d) Per a què feu servir l’ordinador?

• Pregunteu a casa com ho feien, els pares i els avis, per cercar informació i fer treballs quan anaven a l’escola. Aplegueu les respostes i compartiu-les a la classe.

• Amb tota la informació obtinguda en aquesta activitat, elaboreu un mural o una presentació amb les conclusions que heu extret. Podeu afegir-hi imatges, gràfics, dibuixos, etc. que complementin les dades.

22. Passa de la primera a la tercera persona el fragment següent del conte «Els ratolins». Subratlla les paraules que canviïs.

Vaig seguir-lo amb molta precaució i quan vaig sortir al replà em vaig trobar amb el pare fent-me xxxst amb el dit a la boca mentre anava caminant de puntetes darrere del seu ratolí.

Va seguir-lo amb molta precaució i

23. ort Completa les oracions següents amb una de les paraules que hi ha entre parèntesis tenint en compte que, de les dues opcions, la correcta és la que té un hiat: a) M’he comprat un (impermeable/jersei ) groc. b) He deixat les (lioneses/fruites) a la nevera. c) Estem aprenent a tocar la (viola/flauta). d) M’agraden molt els (fideus/raviolis) a la bolonyesa. e) Vaig anar a veure la meva (euga/tieta) gallega.

24. gram Torna a llegir els textos de les pàgines 20 i 21 del llibre i imagina un final per a la història. Tu ets la persona que va dins l’ascensor i quan s’obren les portes...

Completa la taula següent:

Què veus? Què penses? Què et preguntes?

• Escriu en un full a part un paràgraf per acabar la història. Ha de contenir, com a mínim, tres oracions, és a dir, hi has de posar dos punts i seguit.

25. gram Completa les oracions següents amb un verb que hi vagi bé: a) Ahir a la nit vam què feien els ratolins. b) Els ratolins fins al cau de la paret. c) El pare es va quan va veure que rosegaven fulls en brut. d) La mare va una solució ben original.

26. ort Combina les síl·labes següents per formar paraules. Després, subratlla les paraules que tinguin un diftong i encercla les que tinguin un hiat.

27. gram Escriu els punts que falten en aquest text; en blau els punts i seguit, en taronja els punts i a part i en verd el punt final. Després, subratlla les lletres que han de ser majúscules.

Bon dia, internautes, Ahir a la nit em va succeir una cosa realment inquietant estava a punt de quedar-me adormida, quan vaig sentir que algú parlava a la meva habitació vaig encendre el llum, però no hi havia ningú vaig suposar que m’ho havia imaginat i, una mica amoïnada, vaig tornar a apagar el llum un parell de minuts després... una altra vegada! Dues veuetes discutien sobre si escalar per la paperera o gronxar-se amb les mànigues de la meva jaqueta vaig encendre el llum de cop les veus van callar i jo no vaig veure res d’estrany devia estar somiant? Estic desitjant que arribi aquesta nit a veure què passa demà us ho explicaré

28. Observa aquestes tres escenes i completa l’esquema com si fossis un dels personatges que hi apareixen. Escriu un títol en primera persona per a la història.

Personatges On passa la història? Quan passa?

Plantejament

Inventa’t un desenllaç

Títol en primera persona:

29. Quin objecte de casa teva t’agradaria que prengués vida? Què passaria si ho fes? Explica l’experiència com si t’hagués passat realment; és a dir, escriu una narració en primera persona sobre els fets. Primer de tot, planifica el text que escriuràs completant l’organitzador gràfic següent:

Quin tipus de text escriuràs?

Un fragment de diari. Una entrada de blog.

Quin és l’objecte que ha pres vida?

Quan han succeït els fets?

Matí Primavera

Migdia Estiu

Tarda

Tardor

Nit o matinada Hivern

On han succeït els fets?

Amb qui estaves quan han passat els fets?

• Un cop has triat les dades bàsiques de la teva història, cal que en planifiquis la trama, és a dir, el seguit de fets que explicaràs. Enuncia’ls breument a continuació:

Introducció: què passa al començament?

Nus: com es desenvolupen els fets?

Desenllaç: com finalitza la teva experiència?

Com et vas sentir? Quines emocions et va generar l’experiència?

• Ara, escriu la teva experiència en un full a part.

Tingues en compte els aspectes següents:

• L’has d’escriure en primera persona; per tant, les formes verbals han d’anar acompanyades dels pronoms personals forts jo o nosaltres

• Expliques fets que ja han succeït; per tant, les formes verbals han d’estar en passat.

• Si és un diari, recorda d’escriure la data a la part superior del full.

• Si és un blog, recorda de saludar els teus lectors. Pots fer servir expressions que despertin l’interès dels teus seguidors.

• Utilitza expressions i paraules relacionades amb els sentiments i les emocions.

30. Escolta atentament l’experiència de l’Òliba. Selecciona les afirmacions correctes relacionades amb la narració.

L’Òliba comença la setmana amb alegria i bon humor.

L’Òliba odia els dilluns. Quan sigui gran l’Òliba vol ser detectiva.

L’Òliba estudia en una acadèmia de detectius.

L’esmorzar preferit de l’Òliba són els entrepans de tonyina.

L’esmorzar preferit de l’Òliba són els sandvitxos de pollastre i les galetes de xocolata.

En Litus comparteix el seu esmorzar amb l’Òliba.

El dilluns, per dinar, hi ha verdura i peix.

El dilluns, per dinar, hi ha pollastre i galetes de xocolata.

31. lèx Escriu al costat d’aquestes paraules de la lectura les formes que hauríem de cercar en el diccionari per conèixer-ne el significat: bledes delicioses criminals desgràcies comencessin puc

32. Quin és el teu moment preferit de la setmana? I el que t’agrada menys?

• Quin és el teu menú de dinar preferit? I el que t’agrada menys?

• Comparteix les teves respostes amb els companys i les companyes de la taula. Recorda que les has d’explicar en primera persona.

33. Et proposem que comparteixis amb els teus companys una experiència que hagis viscut. En pot ser una de divertida o de trista, que hagi acabat bé o malament…, però ha de ser una anècdota que sigui important per a tu.

• Completa la taula següent per planificar l’explicació:

Quan van succeir els fets?

On van ocórrer?

Amb quina o quines persones estaves?

Què va passar?

Com va acabar?

Com et vas sentir?

• Segueix els consells de la pàgina 15 del llibre i pregunta’t:

– Què creus que et resultarà més fàcil de fer durant l’explicació?

– I què creus que et resultarà més difícil?

• Assaja la teva explicació davant d’un company o una companya. Demana-li que et digui quins aspectes de la teva anècdota hauries de millorar.

– Com t’has sentit durant l’explicació oral? Pinta l’emoticona apropiada.

– Com t’has sentit en finalitzar l’explicació? Pinta l’emoticona escaient.