L’apòstrof

68 UNITAT 5 • Reflexió sobre la llengua

Aquestes taules t’ajudaran a saber quan cal apostrofar algunes paraules:

Davant de paraules que comencen amb vocal o h: l’aire, l’hivern el

Davant de sigles que comencen amb vocal: l’IVA. No s’apostrofa la S’apostrofa

Preposició de

Davant de paraules que comencen amb vocal o h: l’orella, l’heura.

Davant de sigles que comencen amb vocal: l’EP. No s’apostrofa

Davant de paraules que comencen amb una h aspirada: la hippy

S’apostrofa s’apostrofa

Pronoms

No

S’apostrofa

No s’apostrofa

Darrere d’un verb acabat en diftong: doneu-lo, treu-ne.

La contracció

Llegeix aquest fragment de Corporació d’Alienígenes, SA i fixa’t en les paraules destacades:

Durant una estona vam caminar pel parc mirant a tort i a dret fins que vam arribar a prop de l’estany que hi ha al bell mig. Estàvem asseguts en un banc observant la gent que passejava pel parc fins que, de sobte, el pare es va ajustar bé les ulleres damunt del nas.

Les paraules pel, al i del s’han format a partir de la contracció d’una preposició amb un article.

La contracció és la unió de les preposicions a, de i per i de les preposicions compostes per a, fins a, cap a... amb els articles masculins el i els a + el = al es dirigeix al banc a + els = als surt als vespres de + el = del les ulleres del pare de + els = dels les naus dels alienígenes per + el = pel camina pel parc per + els = pels passeja pels voltants per a + el = per al un informe per al pare per a + els = per als un missatge per als extraterrestres

Quan l’article el ha d’anar apostrofat, llavors no es fa la contracció: és a l’armari passa per l’avinguda l’idioma de l’alienígena un avís per a l’extraterrestre

Les paraules derivades

La llengua se serveix de diversos mecanismes per formar paraules noves. Per exemple, amb la derivació podem formar paraules afegint prefixos i sufixos a la paraula primitiva.

Prefix Arrel o base lèxica Sufix Sufix Paraula derivada inter- planeta - -ari interplanetari punx- -eg- -ut punxegut a- llarg -ass- -ar allargassar

Alguns dels prefixos més habituals són aquests:

Els prefixos són les partícules que afegim davant de l’arrel en el procés de derivació.

• avant-: ‘anterior’ (avantpenúltim)

• des-: ‘contrari’ (desfer)

• extra-: ‘fora’ (extraterrestre)

• inter-: ‘entre’ (intergalàtic)

• pre-: ‘davant’, ‘abans’ (preinscripció)

Alguns dels sufixos més habituals són aquests:

• -er, -era: formen noms d’oficis (fornera)

• -et, -eta, -ol, -ola, -ó, -ona: formen diminutius (finestreta)

• -íssim-: formen superlatius (llunyíssim)

Els sufixos són les partícules que afegim darrere de l’arrel en el procés de derivació.

• -à, -ana, -enc, -enca, -ès, -esa, -í, -ina: formen gentilicis (marcià, marciana)

Alguns sufixos poden anar entre l’arrel o base lèxica i un altre sufix:

• -an-: cridaner

• -ic-: ploricó

• -iss-: carnisser

• -ol: ratolí

Les paraules compostes

Llegeix l’oració següent i fixa’t en les paraules destacades:

La nau extraterrestre va patir un curtcircuit quan sobrevolava el gratacel enemic.

Les paraules curtcircuit i gratacel són paraules compostes; és a dir, paraules formades a partir de dues paraules.

Les paraules compostes són paraules noves que s’han format per mitjà de la unió de dos mots simples.

Les paraules compostes poden ser:

• Noms: autopista, trencaclosques

• Adjectius: agredolç, audiovisual…

• Verbs: capficar, malgastar

Algunes paraules compostes es formen afegint-hi un guionet:

Casos Exemples

Quan la primera paraula acaba en vocal i la segona comença amb -r, -s o -x

En els nombres: guarda-roba, penya-segat, para-xocs…

• Entre les desenes i les unitats.

• Entre les unitats i les centenes.

• vint-i-vuit, quaranta-set…

• dos-cents…

Quan el primer mot és un punt cardinal. nord-americà, sud-oest…

En els noms repetitius o gairebé repetitius. ping-pong, ziga-zaga…

En algunes expressions. adeu-siau, abans-d’ahir...