Petits relats de grans històries LEONARDO DA VINCI

Text Isabel Thomas

Il·lustracions Katja Spitzer

Quan va tornar a casa, els va combinar per dibuixar un monstre repugnant. El va pintar sortint d’una cova fosca, escopint verí i glopades de fum, i llançant foc pels ulls.

Quan Ser Piero va veure la pintura es va sobresaltar. Era terrorífica! Però Leonardo n’estava encantat: amb aquella obra havia aconseguit el seu objectiu. Va comprovar que l’art li donava el poder d’impressionar la gent!

El pare de Leonardo va pensar que l’escut era massa bo per a un granger, i el va vendre!

El 1515, Leonardo havia construït un gran lleó mecànic, un regal dels Mèdici a Francesc I, el nou rei de França.

Francesc I estimava l’art, i va quedar impressionat pel lleó. El 1516 va convidar Leonardo, de 64 anys, a deixar Itàlia i convertir-se en el pintor reial.

Leonardo es va mudar a França amb el seu amic més estimat, Francesco Melzi. Les seves preocupacions s’havien acabat. Li pagaven bé, tenia una gran casa que era la seva llar i també el temps i l’espai per pintar i estudiar ciències.

Que potser oculta un badall?

El 23 d’abril de 1519, va escriure la que seria la darrera nota: el seu testament. Al cap de nou dies va morir, als 67 anys.

De la mateixa manera que un dia ben passat procura un son feliç, una vida ben usada duu una mort feliç.