La LOMLOE que ve
Música
ESO Qui té el codi té la clau
ENFOCAMENT DE LA LLEI • Incorporació de 5 eixos transversals: drets
8
de la infància, perspectiva de gènere, educació digital, educació per al desenvolupament sostenible, i aprenentatge significatiu, competencial, crític i reflexiu.
5. La contaminació acústica El terme contaminació acústica fa referència al soroll quan es considera un element contaminant, és a dir, quan aquest soroll és molest i pot produir efectes fisiològics i psicològics nocius per a les persones. La principal causa de la contaminació acústica és l’activitat humana. Darrerament, la quantitat d’energia acústica produïda ha augmentat considerablement, sobretot a les àrees urbanes amb més densitat de població. El creixement del nivell sonor ha arribat a un punt en què la quantitat de soroll que hi ha (cotxes, avions, camions, motos, maquinària de construcció, etc.) pot ser perillosa per a la salut humana.
120
90 80 70 60 50 40 30
Llindar auditiu normal
Nivellde pressió sonora dBSPL
110 100
20
z
z
z
10
Sensibilització i actitud crítica.
0
50 100
500 1k
Freqüència Hz
Presència de la dona en tots els àmbits musicals.
música comparada
llenguatge musical
Llindar del dolor
Segons l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), 130 milions d’habitants dels estats membres tenen uns nivells sonors superiors a 65 dB (decibels), el límit acceptat per l’OMS (Organit5k 10k zació Mundial de la Salut). Uns 300 milions de persones viuen en zones d’incomoditat acústica, entre 55 i 65 dB. Hem de tenir en compte que la capacitat auditiva es deteriora entre els 75 dB i els 125 dB, entra al nivell dolorós quan sobrepassa els 125 dB i arriba al llindar del dolor a partir dels 140 dB. Només a l’Estat espanyol, s’ha calculat que hi ha prop de nou milions d’habitants que suporten condicions extremes de contaminació acústica, que és representada per un nivell sonor superior a 65 dB. De dia, a les ciutats hi ha un nivell sonor molt alt, que supera els 65 dB recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, un 80% dels quals és originat pels vehicles (trànsit), un 10% per les indústries, un 6% pel ferrocarril i un 4% pels bars, locals públics, pubs, etc.
9 Recorda que un mal ús dels reproductors de música de butxaca pot causar una pèrdua progressiva de capacitat auditiva.
Land of Gold, Anoushka Shankar
De nit, hi ha un descens en el nombre de vehicles de motor que circulen per les carreteres i també en la circulació de trens, però ens trobem amb nivells sonors alts causats principalment per locals i discoteques. Aquest nivell sonor supera els 55 dB aconsellats per les legislacions europees, especialment en dies no laborables. La contaminació acústica és un problema que afecta molts àmbits: la salut, la qualitat de vida i el benestar, i l’economia.
Ravi Shankar va ser un famós intèrpret de sitar, un instrument de la música clàssica índia. A la dècada de 1950, Shankar va donar a conèixer la música hindú als Estats Units i a Europa. La seva influència en el guitarrista de The Beatles George Harrison va ajudar a popularitzar l'ús del sitar en la música d’aquest grup i en moltes altres bandes de música pop. També va ser el mestre de la seva filla, l'excel·lent intèrpret de sitar i compositora Anoushka Shankar.
activitats
Anoushka Shankar no dubta a beure de tot tipus de gèneres musicals, i la seva música és una fusió única d'influències molt variades a la qual sempre aporta el seu estil i personalitat. En l’àlbum Land of Gold, «un crit contra la injustícia» compost en resposta a la crisi dels refugiats, Shankar col·labora amb músics de tot el món; en la cançó que escoltarem hi col·laboren el teclista Matt Robertson, la violoncel·lista Carolin Dae, el percussionista Manu Delgado i la cantant germanoturca Alev Lenz.
13.
Esbrina si a la teva població hi ha ordenances que regulen la contaminació acústica, els nivells permesos i els seus horaris. Comenta’n els resultats.
14.
Analitza com podeu solucionar els problemes de contaminació acústica de la teva població.
138
activitats 18. Quin instrument dels que has vist al videoclip t'ha agradat més? A quina família i grup pertany?
19. Quin instrument dels que has vist es considera tradicional? 20. El gènere en el qual s'ha format musicalment Anoushka Shankar és la música
clàssica índia, tanmateix l’artista col·labora amb músics d'estils molt diferents. Escolta els fragments següents i, tot i que la música de Shankar transcendeix gèneres, intenta trobar la relació de cada fragment amb un dels gèneres musicals.
AVALUACIÓ c 18 compassos
a
música clàssica índia
b
música clàssica occidental
c
flamenc
• Plans personalitzats i mesures de reforç i recolzament d
música electrònica
e
pop
21. Què tenen en comú Viva la vida i Land of Gold?
per a l’alumnat amb dificultats: el banc d’activitats d’eCasals. a L'agrupació instrumental és la típica del pop.
b Les dues obres es poden considerar música pop, encara que amb influèn-
B
cies d'altres músiques.
c En totes dues es toca un violoncel. d En totes dues es toca un baix.
e En totes dues es toca algun instrument de percussió. f Totes dues tenen elements de música electrònica.
149
• Aprenentatge permanent, Unitat 1 continu i formatiu: les rúbriques d’avaluació de competències 6 Rúbriques i el seu grau d’adquisició.
6.1 Rúbrica d’avaluació del llibre de l’alumne Objectius d’aprenentatge
Màxim
Alt
Mitjà
Baix
Tipus de música en el cinema
Entenc perfectament la diferència entre música de pantalla i música de fons i soc capaç de posar-ne exemples clars.
Entenc la diferència entre música de pantalla i música de fons, però no en trobo fàcilment exemples clars.
Sé què és la música de fons, però no la diferencio bé de la música de pantalla.
No entenc bé els conceptes de música de fons i música de pantalla i acostumo a confondre’ls entre ells.
Funcions de la música en el cinema
Diferencio les funcions de la música en el cinema de manera clara i puc posar-ne exemples.
Conec les diferents funcions de la música del cinema, tot i que no les recordo exactament totes.
Recordo la majoria de les funcions de la música en el cinema, però no totes.
Només recordo una o dues funcions de la música en el cinema.
El so
Comprenc perfectament com es produeix el so, quines són les seves qualitats i què és necessari perquè un so sigui percebut.
Entenc com es produeix el so i quines qualitats té, però no què és necessari perquè el so sigui percebut.
Sé quines són les qualitats del so, però no recordo com es produeix ni algun dels tres elements necessaris perquè el so sigui
No recordo totes les qualitats del so ni tampoc entenc bé com es produeix ni què és necessari perquè el so sigui percebut.
ESO
Música
PORTA NOVETATS,
QUE JA TENIM INCORPORADES DISSENY CURRICULAR • Contextualització dels aprenentatges
Partim de contextos musicals motivadors que ja formen part de la seva vida.
en àmbits personals, socials, educatius i professionals: les situacions
d’aprenentatge.
1
música i cultura
1. La música en el cine En el vídeo introductori hem vist que una pel·lícula pot incloure fragments musicals molt diferents. La cançó Try Everything i la música que acompanya la persecució a Zootròpolis són exemples d’aquesta diversitat. De tota manera, en el cine la música té una característica més important que la varietat, i ara la descobrirem. Una pel·lícula és una narració audiovisual en què a més de música es combinen diàlegs, efectes de so i, naturalment, imatges. Cadascun d’aquests elements aporta alguna cosa a la narració.
Construcció de coneixement a partir d’obres musicals.
Compararem dues escenes de la pel·lícula Recorda, d’Alfred Hitchcock. Totes dues mostren una acció similar: la protagonista puja unes escales i veu una porta. No obstant això, el context narratiu d’una escena i l’altra és diferent. En la primera escena, darrere la porta hi ha la persona de la qual està enamorada la protagonista, mentre que en la segona hi ha un assassí. Observa les escenes, primer sense so i després amb so, i fixa’t en l’aportació decisiva de la música en els dos contextos.
escena 1 sense so
escena 2 sense so
escena 1 amb música
escena 2 amb música
Encara que les accions són molt semblants, la decisiva aportació de la música aconsegueix donar a cada escena el seu context adequat. A la primera escena, la música transmet els sentiments de la protagonista, i en la segona, la tensió que l’escena necessita. A les dues escenes de Zootròpolis que hem vist abans no els cal la música per diferenciar el context narratiu en què s’insereixen, però això no significa que la música no faci una aportació igualment important en cadascuna. Observa un fragment de cada escena amb la seva música original i amb música de l’altra escena i observa què passa.
escena 1 amb música original
escena 2 amb música original
escena 1 amb música d’escena 2
escena 2 amb música d’escena 1
Sense la música original, la fascinació de la protagonista en arribar per primera vegada a la ciutat no ens sembla tan intensa, i la persecució és molt menys trepidant que abans, quan la música accentuava cadascun dels contratemps que mostren les imatges. Una cançó pot elevar la intensitat d’una escena i, de vegades, aconseguir que sigui una experiència inoblidable. Algunes s’han escrit específicament per a la pel·lícula, com Try Everything, de Shakira, inclosa a Zootrópolis.
10
La música a Recorda i Zootròpolis és molt diferent, però en els dos casos potencia el context narratiu, perquè la principal característica de la música en el cine és que està al servei de la narració.
ESO
Música
• Perfil de sortida de l’alumnat en finalitzar l’educació bàsica amb les competències clau que s’han d’haver assolit i desenvolupat.
música en viu
5
6. Ritme Fins ara hem vist compassos simples, en què cadascun dels temps es pot subdividir en meitats.
El numerador indica el nombre de temps (3). El denominador indica la figura que val un temps. El 4 representa la negra.
En aquesta unitat escoltarem i tocarem compassos compostos, en què cadascun dels temps es pot subdividir en tres parts. Reconeixem els compassos compostos perquè la xifra superior en la indicació de compàs és 6, 9 o 12 (dos, tres o quatre temps, respectivament).
Els apartats d’expressió, interpretació i creació contribueixen de manera creativa al desenvolupament de diferents competències.
El numerador indica el nombre de subdivisions per compàs (6). El denominador indica la figura que val una subdivisió. El 8 representa la corxera.
21. Practicarem aquests ritmes en compàs compost marcant-los amb totes dues mans.
22. Ara tocarem el ritme anterior sobre tres cançons diferents. Després d'haver escoltat el fragment de cadascuna, torneu a reproduir-la i toqueu sobre el ritme que hem practicat en l'activitat 1. Can't Help Falling In Love
Fallin'
History
23. Escolta aquests fragments de cançons i digues quina cançó està en compàs compost. I Gotta Feeling
Blackout
Don't
24. Per acabar, tocarem percussió corporal sobre Fallin', d'Alicia Keys. Seguiu les instruccions del vídeo de referència.
Vídeo de referència
música en viu
6
8. Creació La cantant, pianista i compositora Alicia Keys.
83
Una vegada hem establert el patró rítmic del baix de blues, que al seu torn procedia de l'obra sobre les quatre estacions, ara crearem la melodia del nostre blues. En aquesta unitat has estudiat els diferents elements que conformen la melodia, però com es fa una melodia? Cada compositor crea a la seva manera, però un recurs creatiu és improvisar deixant-nos portar per la inspiració fins que surti alguna cosa que ens agradi. Ara tocarem notes sobre els acords del blues, però no qualsevol nota sonarà bé sobre qualsevol acord... Per al nostre blues farem servir només les notes que s'usen principalment en el blues (encara que també en altres estils), les de l'escala pentatònica menor.
Fomentem la creativitat i una relació activa amb la música.
L'escala pentatònica és tan ubiqua que tots la tenim interioritzada. Mira aquest joc-experiment en què el cantant Bobby McFerrin proposa al públic cantar seguint els seus passos, i en què es pot comprovar que tothom canta sense dubtar les notes corresponents a la pentatònica menor. Com afirma a continuació, el públic canta l'escala pentatònica a qualsevol lloc del món.
L'escala pentatònica menor es pot construir eliminant el segon i el sisè grau a una escala menor. Com que totes les notes d'aquesta escala sonen bé en els tres acords principals del blues, podem combinar-les sense por que grinyolin. I com que la proposta és composar un blues en do optarem per fer servir l'escala pentatònica menor de do.
El cantant i compositor Bobby McFerrin.
Amb aquesta escala crearem la nostra melodia a sobre del baix que vam fer en la unitat anterior. Per poder centrar-nos més en la melodia que en el ritme, podem començar per fer servir un patró rítmic, com ara aquest:
Les possibilitats són infinites. Un possible resultat amb el patró rítmic anterior podria ser, per exemple:
Proposem itineraris progressius per a la creació d’obres musicals.
Valora’t Valora la teva creació segons els criteris del document adjunt.
101
ESO
Música
3
música i emocions
5. La naturalesa Des de les primeres pintures del paleolític, la naturalesa sempre ha estat present en les arts. Pel que fa a la música, molts compositors s'han inspirat en la bellesa dels cels i la terra, els rius i els mars, el murmuri dels rius o el retruny dels trons. Alguns músics han volgut descriure la naturalesa en les seves obres, imitant-ne els sons, i d'altres han expressat els sentiments que els provoca l'entorn natural.
Ús de musicogrames per afavorir l’escolta activa i analítica.
Apropament a obres musicals des del punt de vista de les emocions que les han inspirat.
Simfonia alpina, de Richard Strauss El compositor alemanys Richard Strauss tenia una casa als Alps. L'any 1914, inspirant-se en aquell paisatge, va compondre la Simfonia alpina. L'obra està dividida en vint-i-dos quadres, amb títols tan significatius com ara «La sortida del sol», «Els prats florits» o «Entrant al bosc». Un dels moments més impressionants és la descripció musical d'una tempesta a la muntanya.
18. En primer lloc, obre el vídeo interactiu; després, escolta atentament la peça com si t'hi submergissis i no hi hagués res més en el món, i intenta respondre les activitats d'escolta profunda que hi trobaràs.
La muntanya està en calma; els animals, però, estan inquiets. Se sent un ocell que canta.
De lluny arriba el so dels trons que s’acosten.
El vent comença a bufar, cada cop amb més força, i cauen les primeres gotes.
Es desferma una tempesta violenta amb llamps i trons.
La força del vent i la pluja comencen a minvar. El so dels trons s’allunya.
«La primavera», Les quatre estacions, d'Antonio Vivaldi Entre les obres musicals que pretenen descriure la naturalesa destaca el cicle de quatre concerts per a violí i orquestra de l'italià Antonio Vivaldi coneguts amb el nom de Les quatre estacions. Els quatre moviments, dedicats a les quatre estacions de l'any, estan basats en quatre sonets sobre les estacions escrits pel mateix Vivaldi. Ara escoltarem el primer moviment del primer concert, dedicat a la primavera.
19.
Observa el musicograma del vídeo i escriu a la llibreta quins són els elements de la naturalesa que va descrivint Vivaldi en aquest moviment de «La
Exemplificació amb recursos que potencien les habilitats perceptives, de sensibilitat i sentit estètic.
Primavera».
20. Quina és l'estructura melòdica de la introducció orquestral, abans que entri el violí solista? a A-B-A-B
b A-A-B-B
c A-B-B-A
d B-B-A-A
50
· Projectes col·laboratius oberts a la participació ciutadana per afrontar i resoldre problemes locals i globals: ciutadania activa.
PROJECTE Mapa sonor
1
Projecte 1 Mapa sonor
4
sessions
QUÈ FAREM?
Posa en marxa les teves capacitats
En grups de 4 Sessió 1
Com podem mesurar el soroll i reduir-lo? Salut i benestar
Ciència aplicada
Comunicació i argumentació
Identificació
Identificarem els sons i sorolls que ens envolten, i aprendrem les diferències que hi ha entre soroll a nivell físic i a nivell conceptual.
Efectes nocius del soroll
Coneixerem els efectes nocius del soroll en l’organisme i com protegir-nos-en.
Sessió 2 Mesurament
Mesurarem la intensitat sonora en diverses zones del centre.
Sessió 3 Elaboració
Elaborarem el mapa sonor amb la informació dels mesuraments i redactarem les conclusions.
Sessió 4 Presentació
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
QUÈ HAS DE FER PER TENIR ÈXIT EN AQUEST PROJECTE?
El soroll ambiental és el so exterior
Per fer un bon projecte, hauràs de:
El projecte final consisteix en un mapa
que ens envolten.
es visualitzi el nivell de soroll de cadascuna
molest que generen les activitats humanes. Pot ser no desitjat, com ara l’exposició al soroll del trànsit, o desitjat, com escoltar música a un volum alt. Sigui com sigui, el soroll és un problema ambiental important perquè provoca molèsties i altres efectes adversos
Presentarem el nostre mapa sonor.
PRODUCTE FINAL
• Identificar els sorolls i sons
sonor del centre d’estudis en què
• Estudiar l’origen dels sons i mesurar-ne
de les zones i es proposin mesures per millorar les condicions sonores
la intensitat.
d’aquest espai.
• Proposar mesures per reduir l’exposició al soroll.
LA PRESENTACIÓ
Podeu traslladar els vostres mesuraments al mapa amb colors:
• Colors clars (blau, verd, marró clar) per a sons tolerables (més baixos de 45 dB). una mica més intensos (taronja, groc, mostassa) per a una intensitat superior, • Colors que pot ser nociva en exposicions llargues (50-80 dB).
cridaners (diverses tonalitats de vermell) per a nivells que poden causar proble• Colors mes de salut (80-100 dB).
per a la salut, com per exemple estrès, falta de concentració i pertorbació
A continuació, elaboreu les vostres conclusions i una proposta de les mesures que es poden adoptar per millorar els nivells de soroll a les zones en què és més alt.
del son. Amb aquest projecte:
• Seràs més conscient dels sorolls que ens envolten i de la diferència que hi ha entre els uns i els altres.
• Coneixeràs alguns efectes negatius
QUÈ AVALUAREM?
del soroll en l’organisme
i el sistema nerviós, i la manera
La teva professora o professor avaluarà aquest projecte amb la rúbrica que et presentarà. Aquesta rúbrica valorarà, com a mínim, els aspectes següents:
de protegir-nos-en.
Què aprendré? Salut i benestar
Ciència aplicada
Comunicació i argumentació
Coneixeràs els efectes nocius del soroll en l’organisme.
Faràs servir el sonòmetre per mesurar els nivells de soroll en diverses zones del centre.
Expressaràs visualment la informació obtinguda, i elaboraràs conclusions i propostes per millorar el nivell de soroll al centre.
7
• Que la presentació compleix els requisits indicats i comunica adequadament. • Que elabores propostes per millorar el nivell de soroll al centre. • El treball en equip.
La tasca s’avaluarà a nivell individual i de grup.
Podràs autoavaluar-te i avaluar els membres del teu equip, i els dels altres equips.
8
«El soroll blanc d’una societat industrial i comercial ofega la nostra capacitat de pensar.» Kilroy J. Oldster
SUC2201
Qui té el codi té la clau
Accedeix a ecasals.cat/demo i prova una demo.
Posa’t en contacte amb el teu delegat comercial per sol·licitar-ne mostres.
ecasals.cat
Atenció al client Tel. 902 107 007 Tel. 932 449 550 casals@editorialcasals.com
Segueix-nos a: @EditorialCasals