Aria: Buß’ und Reu (contralt

LA PASSIÓ SEGONS EL MESTRE BACH

Bàrbara Duran

CAT

Imaginau per un moment que, en un tancar i obrir d’ulls, apareix penjat a la vostra saleta d’estar el Guernica de Picasso. O bé que dins la vostra habitació, suspeses sobre el vostre llit, hi apareixen les voltes del temple de la Sagrada Família; o que travessau els passadissos de la Gran Piràmide de Gizeh com si fos casa vostra. Experiències, totes elles, úniques i gairebé inimaginables. Però que no deixen de ser el mateix que escoltar la Passió segons Sant Mateu que el mestre Bach va escriure.

Parlem, aquí, de monuments aixecats per la destresa de l’home, d’obres que sobreviuran generacions perquè constitueixen, en si mateixes, una mostra d’allò que és sagrat per inabastable, de la força mateixa de la creació que alimenta la vida en totes les seves dimensions. Bach escriu un tractat sobre les emocions humanes: l’amor, la desesperació, la solitud, l’abandonament, els dubtes vitals... Escriu sobre el repte més gran que té la vida i que és, sens dubte, la mort.

Potser per això aquesta Passió segons Sant Mateu aixeca, precisament, passions. Arreu del món segueix interpretant-se, sovint amb caràcter participatiu (el públic pot cantar, si així ho vol). Mentre les esglésies es van buidant per moments, aquesta obra omple catedrals, capelles, auditoris... Bach va acabar aquesta obra per al Divendres Sant de 1727, i la va revisar posteriorment. Fou representada diverses vegades en vida seva, i cal tenir en compte que el conjunt de músics amb els quals comptava llavors no eren, ni de molt, els que la interpreten avui dia. Hi ha també un fet molt important associat a aquesta Passió: el 1829, Mendelssohn la recuperà a Berlin, i aquest esdeveniment és considerat el primer pas per a una nova visió de la música des de la vessant historicista que inicia un dels corrents interpretatius més importants al llarg del segle XX.