Recitatiu: Da ging hin der Zwölfen einer (Evangelista, Judes

Una Passió és un drama litúrgic, un oratori on els participants no anaven vestits ni tenien un escenari amb decorat. En el primer coral, l’angoixa existencial, el dolor i la recerca de redempció hi són presents. Però hi apareixen també personatges que surten a l’òpera o en una obra de teatre: l’Evangelista recita la història, és acompanyat a vegades per Jesús o les serventes, el suprem sacerdot, Pilat o bé el poble. Bach no deixa ben parat el poble: és veritat que canta fragments d’extrema bellesa, però també crida, escup, menteix i acusa Jesús.

El llibret original de Picander ha estat objecte d’estudis; sembla que llibres personals de Bach, amb sermons sobre la Passió, foren usats per a les lletres finalment escollides. El cor apareix dividit en dues parts, amb rols diferents: el cor I és el poble coetani a Jesús i el cor II representa els testimonis fidels de la seva mort. L’Evangelista és interpretat per un tenor, mentre que Jesús és interpretat per un baríton.

Musicalment, Bach treballa sobre diversos esquemes formals. Per una banda, el recitatiu secco o accompagnato (el baix amb clavecí i viola o bé amb més instruments acompanyants) marca una diferència teatral i expressiva pel que fa a la part narrada. Els breus fragments instrumentals són bellíssims, amb un llenguatge formal depurat; és aquí on Bach usa petits motius que donen cohesió estilística a tot l’entramat. Alguns recitatius són cantats amb el continu i flautes, o bé amb l’oboè, altres amb violins; però a la següent ària aquests mateixos instruments apareixen, vinculant cada recitatiu amb la seva corresponent ària.

Diferents textures hi són presents: el contrapunt, l’homofonia sòlida dels corals, la melodia acompanyada de les àries... Joies com Erbarme dich o la darrera ària Gerne will ich mich bequemen sintetitzen les etapes que els éssers humans han de superar davant el destí inevitable: la negació, la lluita, la desesperació i, finalment, l’acceptació.