ReplanaRest

Projecte “Flora Replanarest”

Tot i que la pandèmia, que encara estem intentant superar, no ens ha permés desenvolupar tots els projectes de voluntariat que ens haguera agradat, ni involucrar la població local en la recuperació de la nostra serra després de l’aterridor incendi de fa ja dos anys, la plataforma no ha deixat de treballar buscant un futur en el qual poder sentir-nos orgullosos de les tasques de recuperació realitzades amb l’esforç conjunt.

Un dels projectes que més esforços ens està demanant és el “Flora ReplanaRest”, que consisteix en la creació d’un planter en el qual s’està aconseguint la producció de plantes de gran part de les espècies que poblaren la nostra serra abans de l’incendi de juliol del 2019.

Aquest projecte s’està desenvolupant conjuntament amb la Fundació Elena Santonja, qui, des del primer minut, es va comprometre amb la iniciativa i va cedir les seues instal·lacions localitzades al pati de la mateixa Fundació. Aquestes consistien en una caseta de fusta que es feia servir d’hivernacle per a altres projectes d’inserció social desenvolupats per la Fundació, terrenys annexos a la caseta i disponibilitat de punts d’aigua per al reg.

La nostra plataforma hagué d’invertir una bona quantitat d’esforç humà i econòmic per adequar les instal·lacions cedides a les necessitats del projecte a desenvolupar. Entre algunes de les actuacions realitzades, destaca la restauració de part de la caseta de fusta, l’eliminació de matolls i pinassa al seu voltant, explanació de les àrees de cultiu, extensió de grava i instal·lació d’un tancat de malla metàl·lica.

Per a iniciar el conreu s’hagueren d’adquirir, entre altres, safates de cultiu per a vivers, tests, substrats i productes químics per al tractament d’algunes llavors (com més avant vos explicarem). Això sí, hem d’agrair l’ajuda, tant de la tenda de COARVAL com dels vivers ALFE C.B., per les seues aportacions i l’ajuda tècnica.

La recol·lecció de llavors ha estat una de les tasques més destacades i ha requerit l’ajuda de molts dels companys de la plataforma, els quals, de forma desinteressada, han recollit llavors arreu de la nostra comarca. Per a garantir la seua efectivitat i bon funcionament creàrem un protocol de recollida on els voluntaris havien d’especificar el lloc de la recol·lecció, la data, quantitat de llavor recollida i espècie, entre altres dades. A més, cal indicar que les zones de recollida d’aquestes llavors no han estat arbitràries, sinó que s’han pres de llocs amb climatologia i condicions edafològiques similars a les de la nostra serra, d’aquesta manera es busca una millor adaptació de les plantes una vegada plantades a la serra.

Entre les llavors de les moltes espècies recollides destaquen les de carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia), gal·ler o roure valencià (Quercus faginea), savina negra (Juniperus phoenicea), ginebre (Juniperus oxycedrus), arbocer (Arbutus unedo), auró (Acer pseudoplatanus), rusc (Ruscus aculeatus), fleix (Fraxinus ornus), rosa (Rosa sp.) i pi pinyer (Pinus pinea).

Però no totes les llavors recol·lectades poden ser plantades directament al substrat, algunes d’elles, com les de savina, han de ser tractades prèviament amb una dissolució química que tracta de simular el pas de la llavor pel tracte digestiu d’una au o mamífer, tal i com passa en condicions naturals. Han estat aquestes llavors, les de savina, les que més mals de cap ens han donat, pel fet que volíem reproduir les condicions naturals esmentades sense fer malbé la capacitat germinativa de la llavor i aconseguint el major nombre de plàntules.

Per a fer aquest tractament s’han seguit sempre les indicacions recollides en el llibre “Bases ecológicas para la recolección, almacenamiento y germinación de semillas de especies de uso forestal de la Comunitat Valenciana”, editat pel Banc de Llavors Forestals del CIEF (Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica). Després de la recol·lecció, les llavors de savina es van deixar macerar durant dos o tres dies en aigua amb lleixiu a l’1%, per tal d’eliminar part de la resina. Posteriorment, la pasta obtinguda es va triturar amb batedora de mà i es van separar, posteriorment, les llavors de la polpa. Finalment, s’eliminaren les llavors no fèrtils mitjançant flotació.

Hem de dir que les llavors de savina tenen l’especial capacitat de presentar letargia fisiològica, és a dir, la seua germinació és molt lenta i pot romandre sense germinar fins a la segona primavera després de la seua formació. És per això que la bibliografia disponible recomana el seu tractament químic amb àcid sulfúric o mecànic amb paper d’escata. En aquest sentit, hi ha pocs estudis concloents, respecte a quina concentració i durant quan de temps s’ha de submergir-hi la llavor. Així que el repte ha estat en trobar l’equilibri. Si la dissolució està massa concentrada, es pot matar la llavor i, si està massa diluïda, aquesta no germina al planter. Per tant, per una banda es van fer proves amb diferents concentracions d’àcid sulfúric i temps en immersió i, per l’altra, friccionant les llavors amb paper d’escata.

Com hem dit abans, les especials característiques d’aquesta espècie, les llavors de la qual poden germinar en condicions naturals fins a dos anys després de la seua plantació, fan que encara no puguem donar-vos resultats de les investigacions realitzades. En qualsevol cas, estem molt confiats que el nostre treball donarà els seus millors fruits.

També cal tindre especial cura per obtindre les llavors de l’arbocer (Arbutus unedo) a causa de la seua reduïda grandària. Després de recollir els arboços, cal triturar-los i separar les llavors de la màxima polpa possible amb un colador. Posteriorment d’assecar les llavors amb les restes de polpa, es seleccionen les llavors una a una amb una lupa. I, finalment, es descarten les llavors no viables mitjançant flotació.

El cas d’altres espècies al planter, com ara els gal·lers, les carrasques, els fleixos o els aurons, és més satisfactori. Es pot observar l’emergència de les primeres plàntules a les poques setmanes de la seua plantació. Destaquen també les arrels pivotants de carrasques i gal·lers, molt profundes, la qual cosa assegura la pervivència de la planta al sòl.

Aquest any, i per a la temporada de plantació tardor-hivern 2021-2022, ja disposem de més de 200 plantes. La plantació es realitzarà a zones molt concretes de la nostra serra on es donen en l’actualitat les condicions òptimes, tant d’humitat com d’orientació o condicions del sòl, segons l’espècie a plantar. L’objectiu fonamental és la creació de petits nuclis de dispersió a partir dels quals s’afavorirà la regeneració de l’ecosistema mitjançant la dispersió natural de les llavors a l’entorn, evitarem així el monocultiu de pins. En definitiva, un bosc del futur, més resilient i resistent a les pertorbacions provocades pels incendis i el canvi climàtic.

Fotografía: Inma Albero Ferrero

Història i patrimoni