Salutació del regidor de Festes

Falles de Benetússer 2017

Encara no ha vingut l’hivern i ja estem sentint la flaire de la primavera. Així som! Amb l’inici dels actes fallers sembla que ja podem percebre la vivesa dels colors que vestixen la ciutat, la llum del sol; sembla que podem sentir el vent, oldre l’aroma de la traca i escoltar les bandes de música que farciran d’harmonia i melodia, un any més, carrers i places. No és estrany doncs, que amb este ambient i manera de sentir Maximiliano Thous escriguera per a “El Fallero” del mestre Serrano:

Despertant els nostres cors, Valencia riu. Per la senda de les flors, ja ve l’estiu. Creua els carrers la xicalla replegant els trastos pa la falla; i manté la tradició d’esta cançó...

Sabíeu que El Fallero el va compondre José Serrano per encàrrec en l’any 28 quan la ‘Societat Valenciana de Foment del Turisme’ tractava de donar impuls a la festa fallera? Eren els anys dels primers trens fallers a la ciutat del Túria i es va triar el mestre Serrano per a este particular perquè era valencià, amant de les falles i amb una projecció nacional important que ajudava a la difusió de la festa. Però arribà març del 29 i el mestre Serrano se n’havia oblidat. SI, se n’havia oblidat! I conten que ho va recordar perquè va rebre una carta que deia: “Mestre, queden pocs dies perquè els xiquets ixquen al carrer entonant el vell pregó: Hi ha una estoreta velleta per a els falles de Sant Josep...” I pensant en esta antiga cançó infantil amb la qual els infants recollien els trastos vells de les cases, José Serrano va compondre El Fallero eixa mateixa nit. Els empleats dels cotxes llit d’aquells primers trens van ser els encarregats de dur les 100 primeres còpies de la partitura original a València des de Madrid, on vivia en aquells anys el mestre. I El Fallero es va poder estrenar com estava previst el 18 de març de l’any 29. 2017 ha estat declarat per l’ONU any internacional del Turisme Sostenible i és per això que jo he volgut utilitzar com a model aquell impuls que volgué fer-se a finals dels anys 20 i continuar-lo fent una crida a la responsabilitat compartida que tenim. Que, si bé és cert que a les institucions ens toca generar els mecanismes que faciliten la protecció del medi, cadascú en la seua individualitat i alhora integrant d’un grup, ha de ser conscient de la importància de la seua aportació a l’evolució de les nostres festes i tradicions cap a la sostenibilitat entenent-la com a la conjunció entre gaudir i atendre i cuidar l’entorn.